MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC
PER A LA XXXVI JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT
21 de novembre de 2021
“Aixeca’t! Et faig testimoni del que has vist” (cf. Ac 26,16)
Benvolguts joves:
Un cop més voldria agafar-vos per la mà per a continuar junts la peregrinació espiritual que ens condueix cap a la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa el 2023.
L’any passat, una mica abans que es propagués la pandèmia, vaig signar el missatge amb el lema “Jove, a tu et dic, aixeca’t!” (cf. Lc 7,14). En la seva providència, el Senyor ja ens volia preparar per a la duríssima prova que estàvem a punt de viure.
Al món sencer es va haver d’afrontar el patiment causat per la pèrdua de tantes persones estimades i per l’aïllament social. També a vosaltres, joves —que per naturalesa us projecteu cap a l’exterior—, l’emergència sanitària us va impedir sortir per anar a l’escola, a la universitat, a la feina, per a reunir-vos. Us heu trobat amb situacions difícils, que no estàveu acostumats a gestionar. Els qui estaven menys preparats i privats de suport es van sentir desorientats. En molts casos varen sorgir problemes familiars, així com desocupació, depressió, solitud i dependències. Per no parlar de l’estrès acumulat, de les tensions i explosions de ràbia, i de l’augment de la violència.
Però gràcies a Déu aquest no és l’únic costat de la medalla. Si la prova ens va mostrar les nostres fragilitats, també va fer que apareguessin les nostres virtuts, com la predisposició a la solidaritat. A cada racó del món vam veure moltes persones, entre elles nombrosos joves, que lluitaven per la vida, sembraven esperança, defensaven la llibertat i la justícia, eren artífexs de pau i constructors de ponts.
Quan un jove cau, en cert sentit cau la humanitat. Però també és veritat que quan un jove s’aixeca, és com si s’aixequés el món sencer. Benvolguts joves, quina gran potencialitat hi ha a les vostres mans! Quina força teniu als vostres cors!
Per això avui, un cop més, Déu us diu a cadascun de vosaltres: “Aixeca’t!”. Espero de tot cor que aquest missatge ens ajudi a preparar-nos per a temps nous, per a una nova pàgina en la història de la humanitat. Benvolguts joves, no és possible recomençar sense vosaltres. Per tornar a aixecar-se, el món necessita la força, l’entusiasme i la passió que teniu vosaltres. En aquest sentit, voldria que meditéssim junts el passatge dels Fets dels Apòstols en el que Jesús li diu a Pau: “Aixeca’t! Et faig testimoni del que has vist” (cf. Ac 26,16).
Pau testimoni davant del rei
El verset que inspira el lema de la Jornada Mundial de la Joventut 2021 està extret del testimoni de Pau davant del rei Agripa, mentre es trobava detingut a la presó. Ell, que un temps fou enemic i perseguidor dels cristians, ara és jutjat per la seva fe en Crist. Havien passat uns vint-i-cinc anys quan l’Apòstol narra la seva història i l’episodi fonamental de la seva trobada amb Crist.
Pau confessa que anteriorment havia perseguit els cristians fins que un dia, quan anava a Damasc per arrestar-ne alguns, una llum «més resplendent que el sol» brillava al voltant seu i dels qui l’acompanyaven (cf. Ac 26,13), però només ell va sentir «una veu». Jesús li va dirigir la paraula i el va cridar pel seu nom.
«Saule, Saule!»
Aprofundim junts aquest fet. Cridant a Saule pel seu nom, el Senyor li va fer comprendre que el coneixia personalment. És com si li digués: «Sé qui ets, sé el que estàs planejant, però malgrat tot em dirigeixo justament a tu». El va cridar dues vegades, com a signe d’una vocació especial i molt important, com ho havia fet amb Moisès (cf. Ex 3,4) i amb Samuel (cf. 1 Sa 3,10). Caient a terra, Saule va comprendre que era testimoni d’una manifestació divina, d’una revelació poderosa, que el va sacsejar, però no el va aixafar, al contrari, el va interpel·lar personalment.
En efecte, només una trobada personal —no anònima— amb Crist canvia la vida. Jesús mostra que coneix bé Saule, que «coneix el seu interior». Tot i que Saule és un perseguidor, tot i que al seu cor sent odi vers els cristians, Jesús sap que això es deu a la ignorància i vol demostrar la seva misericòrdia en ell. Serà justament aquesta gràcia, aquest amor immerescut i incondicional, la llum que transformarà radicalment la vida de Saule.
«Qui sou, Senyor?»
Davant d’aquesta presència misteriosa que el crida pel seu nom, Saule pregunta: «Qui sou, Senyor?» (Ac 26,15). Aquesta pregunta és summament important, i tots a la vida, tard o d’hora, ens l’hem de fer. No n’hi ha prou amb haver sentit parlar de Crist a altres, cal parlar amb Ell personalment. Això, bàsicament, és pregar. És parlar a Jesús directament, encara que tinguem el cor potser desordenat, la ment plena de dubtes o fins i tot de rebuig cap a Crist i els cristians. M’agradaria que cada jove, des del més profund del seu cor, arribés a fer-se aquesta pregunta: «Qui sou, Senyor?».
No podem donar per fet que tots coneixen Jesús, fins i tot en l’era d’internet. La pregunta que moltes persones dirigeixen a Jesús i a l’Església és justament aquesta: «Qui sou?». A tot el relat de la vocació de sant Pau aquesta és l’única vegada en la que ell parla. I a la seva pregunta, el Senyor respon sense demora: «Jo soc Jesús, el qui tu persegueixes» (ibíd.).
«Jo soc Jesús, el qui tu persegueixes»
Per mitjà d’aquesta resposta, el Senyor Jesús revela a Saule un gran misteri: que Ell s’identifica amb l’Església, amb els cristians. Fins ara, Saule no havia vist de Crist més que als fidels que havia tancat a la presó (cf. Ac 26,10), la condemna a mort dels quals ell mateix havia aprovat (ibíd.). I havia vist com els cristians responien al mal amb el bé, a l’odi amb l’amor, acceptant les injustícies, la violència, les calúmnies i les persecucions patides pel nom de Crist. Per això, ben mirat, Saule d’alguna manera —sense saber-ho— havia trobat Crist, l’havia trobat en els cristians!
Quantes vegades hem sentit a dir: «Jesús sí, l’Església no», com si un pogués ser una alternativa a l’altra. No es pot conèixer Jesús si no es coneix l’Església. No es pot conèixer Jesús si no és per mitjà dels germans i les germanes de la seva comunitat. No ens podem anomenar plenament cristians si no vivim la dimensió eclesial de la fe.
«És inútil que tiris guitzes contra l’agulló»
Aquestes són les paraules que el Senyor va dirigir a Saule després que caigués a terra. Sembla com si li estigués parlant d’una manera misteriosa des d’un llarg temps, tractant d’atraure’l cap a ell, i Saule s’estigués resistint. Aquest dolç «retret», el nostre Senyor el dirigeix a cada jove que s’allunya: «Fins quan fugiràs de mi? Per què no escoltes que t’estic cridant? Estic esperant el teu retorn». Com el profeta Jeremies, nosaltres a vegades diem: «No en vull parlar més» (Jr 20,9). Però en el cor de cadascú hi ha com un foc ardent, encara que ens esforcem per contenir-lo no ho aconseguim, perquè és més fort que nosaltres mateixos.
El Senyor va elegir algú que fins i tot l’havia perseguit, que havia estat completament hostil a Ell i als seus. No existeix una persona que per a Déu sigui irrecuperable. Per mitjà de la trobada personal amb Ell sempre és possible tornar a començar. Cap jove està fora de l’abast de la gràcia i de la misericòrdia de Déu. De cap jove es pot dir: és massa lluny, és massa tard. Quants joves tenen la passió d’oposar-se i anar a contracorrent, però porten amagada al cor la necessitat de comprometre’s, d’estimar amb totes les seves forces, d’identificar-se amb una missió! Jesús, en el jove Saule, veu exactament això.
Reconèixer la pròpia ceguesa
Podem imaginar que, abans de la trobada amb Crist, Saule estava en cert sentit «ple de si mateix», es considerava «gran» per la seva integritat moral, pel seu zel, pels seus orígens i per la seva cultura. Certament estava convençut que feia el que era correcte. Però, quan el Senyor se li va revelar, «va aterrar» i es va trobar cec. De cop va descobrir que era incapaç de veure-hi, no només físicament sinó també espiritualment. Les seves certeses van vacil·lar. En el seu interior va advertir que allò que l’havia animat amb tanta passió —el zel per eliminar els cristians— havia estat una completa equivocació. Es va adonar que no era el posseïdor absolut de la veritat, més encara, que estava molt lluny de ser-ho. I, juntament amb les seves certeses, va caure també la seva «grandesa». De cop va veure’s perdut, fràgil, «petit».
Aquesta humilitat —consciència del propi límit— és fonamental. A qui pensa que ho sap tot de si mateix, dels altres i fins i tot de les veritats religioses, li costarà trobar Crist. Saule, tornant-se cec, va perdre els seus punts de referència. Al quedar-se sol en la foscor les úniques coses clares pera ell foren la llum que va veure i la veu que va sentir. Quina paradoxa: just quan un reconeix que està cec és quan comença a veure-hi.
Després de la revelació en el camí de Damasc, Saule preferirà ser anomenat Pau, que significa «petit». No es tracta d’un «nom d’usuari» o d’un «nom artístic» —tan freqüent avui fins i tot entre la gent comuna—, fou la trobada amb Crist el que el va fer sentir-se realment així, enderrocant el mur que li impedia conèixer-se de veritat. Ell mateix va afirmar: «Perquè jo soc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l’Església de Déu» (1 Co 15,9).
A santa Teresa de Lisieux, com a altres sants, li agradava repetir que la humilitat és la veritat. Avui dia moltes «històries» assaonen les nostres jornades, especialment a les xarxes socials, sovint construïdes artísticament amb molta producció, amb videocàmeres i escenaris diferents. Es busquen cada vegada més els focus del primer pla, sàviament orientats, per poder mostrar als «amics» i «seguidors» una imatge de si mateixos que a vegades no reflecteix la pròpia veritat. Crist, llum meridiana, ve a il·luminar-nos i a restituir-nos la nostra autenticitat, alliberant-nos de qualsevol màscara. Ens mostra amb nitidesa el que som, perquè ens estima tal com som.
Canviar de perspectiva
La conversió de Pau no va ser un tornar enrere, sinó obrir-se a una perspectiva totalment nova. En efecte, ell va continuar el camí cap a Damasc, però ja no era el mateix d’abans, era una persona diferent (cf. Ac 22,10). A la vida ordinària és possible convertir-se i renovar-se fent les coses que solem fer, però amb el cor transformat i amb motivacions diferents. En aquest cas, Jesús li va demanar a Pau expressament que seguís fins a Damasc, cap on es dirigia. Pau va obeir, però ara la finalitat i la perspectiva del seu viatge havien canviat radicalment. D’ara endavant veurà la realitat amb ulls nous. Abans eren els ulls del perseguidor justicier, des d’ara seran els del deixeble testimoni. A Damasc, Ananies el va batejar i el va introduir a la comunitat cristiana. En el silenci i en la pregària, Pau aprofundirà la pròpia experiència i la nova identitat que li va donar el Senyor Jesús.
No dispersar la força i la passió dels joves
L’actitud de Pau abans de la trobada amb Jesús ressuscitat no ens resulta estranya. Quanta força i quanta passió habiten també als vostres cors, estimats joves! Però si la foscor que us envolta i la que està dins vostre us impedeix veure-hi correctament, correu el risc de perdre-us en batalles sense sentit, fins a tornar-vos violents. I lamentablement les primeres víctimes sereu vosaltres mateixos i aquells que estan més a prop vostre. Hi ha també el perill de lluitar per causes que en l’origen defensen valors justos però que, dutes a l’extrem, es converteixen en ideologies destructives. Quants joves avui, potser empesos per les pròpies conviccions polítiques o religioses, acaben per convertir-se en instruments de violència i destrucció a la vida de molts! Alguns, natius digitals, troben en l’àmbit virtual i en les xarxes socials el nou camp de batalla, utilitzant sense escrúpols l’arma de les notícies falses per escampar verí i destruir els seus adversaris.
Quan el Senyor va irrompre en la vida de Pau, no va anul·lar la seva personalitat, no va esborrar el seu zel i la seva passió, sinó que va fer fructificar els seus talents per fer d’ell el gran evangelitzador fins als límits més llunyans de la terra.
Apòstol dels gentils
Posteriorment, Pau serà conegut com «l’apòstol dels gentils». Ell, que havia estat un escrupolós fariseu observant de la Llei! Heus ací una altra paradoxa: el Senyor va dipositar la seva confiança justament en aquell que el perseguia. Com Pau, cadascú de nosaltres pot sentir en el més profund del seu cora questa veu que li diu: «Em refio de tu. Conec la teva història i la prenc a les meves mans, juntament amb tu. Encara que sovint hagis anat en contra meva, t’escullo i et faig el meu testimoni». La lògica divina pot fer del pitjor perseguidor un gran testimoni.
El deixeble de Crist està cridat a ser «llum del món» (Mt 5,14). Pau ha de donar testimoni del que ha vist, però ara està cec. Estem de nou davant d’una paradoxa! Però és justament a través d’aquesta experiència personal que Pau podrà identificar-se amb aquells als que el Senyor l’envia. En efecte, és constituït testimoni «perquè els obri els ulls i passin de les tenebres a la llum» (Ac 26,18).
“Aixeca’t i dona testimoni!”
A l’abraçar la vida nova que ens va ser donada en el baptisme, rebem també una missió del Senyor: «Seràs el meu testimoni!». És una missió a la qual cal dedicar-se, que porta a canviar la vida.
Avui la invitació de Crist a Pau es dirigeix a cada una i cada un de vosaltres, joves: Aixeca’t! No pots quedar-te tirat a terra sentint pena de tu mateix, hi ha una missió que t’espera! També tu pots ser testimoni de les obres que Jesús ha començat a realitzar en tu. Per això, en nom de Crist,et dic:
— Aixeca’t i testimonia la teva experiència de cec que ha trobat la llum, que ha vist el bé i la bellesa de Déu en si mateix, en els altres i en la comunió de l’Església que venç tota solitud.
— Aixeca’t i testimonia l’amor i el respecte que és possible instaurar en les relacions humanes, en la vida familiar, en el diàleg entre pares i fills, entre joves i gent gran.
— Aixeca’t i defensa la justícia social, la veritat, l’honradesa i els drets humans; als perseguits, als pobres i els vulnerables, als que no tenen veu en la societat i als immigrants.
— Aixeca’t i testimonia la nova mirada que et fa veure la creació amb ulls meravellosos, que et fa reconèixer la terra com la nostra casa comuna i que et dona el valor de defensar l’ecologia integral.
— Aixeca’t i testimonia que les existències fracassades poden ser reconstruïdes, que les persones que ja han mort en l’esperit poden ressorgir, que les persones esclaves poden esdevenir lliures, que els cors oprimits per la tristesa poden tornar a trobar l’esperança.
— Aixeca’t i testimonia amb alegria que Crist viu! Difon el seu missatge d’amor i salvació entre els teus coetanis, a l’escola, a la universitat, a la feina, al món digital, a tot arreu.
El Senyor, l’Església, el Papa confien en vosaltres i us constitueixen testimonis per a tants altres joves que es troben en els «camins de Damasc» del nostre temps. No us n’oblideu: «Si un de debò ha fet experiència de l’amor de Déu que el salva, no necessita gaire temps de preparació per sortir a anunciar-lo, no pot esperar que li donin molts cursos o llargues instruccions. Tot cristià és missioner en la mesura en què s’ha trobat amb l’amor de Déu en Crist Jesús» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 120).
Aixequeu-vos i celebreu la JMJ a les Esglésies particulars!
Renovo a tots vosaltres, joves del món, la invitació a formar part d’aquesta peregrinació espiritual que ens durà a celebrar la Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa el 2023. La propera trobada, no obstant això, serà a les vostres Esglésies particulars, a les diverses diòcesis i eparquies del món on, en la solemnitat de Crist Rei, se celebrarà la Jornada Mundial de la Joventut 2021 a nivell local.
Espero que tots nosaltres puguem viure aquestes etapes com a veritables pelegrins i no com a «turistes de la fe». Obrim-nos a les sorpreses de Déu, que vol fer resplendir la seva llum en el nostre camí. Obrim-nos a escoltar la seva veu, també per mitjà dels nostres germans i germanes en la fe. D’aquesta manera ens ajudarem els uns als altres a aixecar-nos junts, i en aquest difícil moment històric serem profetes de temps nous, plens d’esperança. Que la Benaurada Verge Maria intercedeixi per nosaltres.
Roma, Sant Joan del Laterà, 14 de setembre de 2021, Festa de l’Exaltació de la Santa Creu
Francesc
