Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de tornar a Jesús, de l’Evangeli a Teòfil, de la visita de Déu en la pandèmia, de l’expectació, de la paciència, de la propera visita ad limina, de la pregària i l’acció de gràcies, de què hem de fer per preparar-nos pel Nadal i de la veritable alegria.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “és urgent que els cristians tornem de nou a la persona de Jesús i que la descobrim amb tota la frescor dels Evangelis”, que “tornar a la persona vivent de Jesús és com tornar a la muntanya que hom ha pujat cent vegades. En quedes pres” i que “la persona de Jesús és inesgotable”, “sempre té un secret nou per confiar al qui el cerca”. Afirma que “ara que s’acosta el Nadal se’ns convida especialment a fer aquesta ascensió”. Reconeix que “ens han anat caient al damunt maneres de pensar i de viure que en generacions passades es creien inviables” i que “no podem continuar fent el que sempre s’ha fet i amb maneres de procedir de fa quaranta anys” i expressa que “davant aquest reajustament, tan sols la persona de Jesús pot donar raons al cap i al cor, que són les raons últimes del nostre ser i del nostre obrar”. Afirma que “fins fa ben poc, a l’Església hem estat més promptes a parlar de moral que de la persona de Jesús vivent”, que “potser hem fet com els fariseus de l’època de Jesús, que exigien merament unes normes però el seu cor era lluny del Senyor”. Manifesta que la persona vivent de Jesús empeny a anar més enllà i que “sotragueja tots els fonaments”. Expressa que “a Jesús, hom s’hi ha d’aproximar en silenci, amb respecte, en actitud de pregària; i amb els Evangelis a la mà per no fer-li dir el que jo voldria, sinó el que ell diu realment”. Finalment, diu que “les generacions joves, que cerquen sentit a la seva vida, necessiten veure trets de la persona de Jesús en els qui afirmem que el Nadal és una festa cristiana”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “ja fa un parell de setmanes que en la celebració de l’Eucaristia dominical hem començat a llegir l’Evangeli de Lluc” i que “durant aquest any litúrgic ens acompanyarà aquest escrit, un dels més bonics i atractius del Nou Testament”. Recorda també que la tradició diu que “Lluc era metge de professió i col·laborador de sant Pau en els seus viatges” i que “va escriure la seva obra en dos volums”: l’Evangeli i els Fets dels Apòstols. Expressa que “a les primeres línies de l’Evangeli, Lluc s’adreça a Teòfil”, “nom grec significa «amic o estimat de Déu»” i que “en aquest Evangeli precisament es posa en relleu l’amor de Déu cap a tots els homes i dones del nostre món”. Afirma que “la tendresa de Déu s’expressa profundament a l’Evangeli de Lluc”, “per exemple, a la paràbola del fill pròdig”, i que “Lluc també és l’evangelista dels pobres”, i posa com a exemple la paràbola del bon samarità (v. Lc 10,30-37), en la qual “Jesús ens convida a acollir els més vulnerables”. Manifesta que “aquest Evangeli dona una importància especial a la pregària” i “ens ajudarà a cuidar la pregària i a pregar amb textos tan impressionants com el Magnificat, el càntic de Zacaries o el càntic de Simeó”. Ens convida a llegir un text molt especial: el dels deixebles d’Emmaús (v. Lc 24,13-35), un text que, “tal com diu el papa Francesc, és una autèntica teràpia per a l’esperança”. Finalment, ens anima a “llegir i a meditar l’Evangeli segons sant Lluc i els Fets dels Apòstols” per tal que “aquesta lectura ens inspiri a ser, amb la nostra vida, Bona Nova per als altres”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “si alguna cosa ha demostrat la terrible crisi del coronavirus que patim des de fa gairebé dos anys, és que moltes de les coses realment importants de la vida se’ns havien quedat oblidades” i que “aquesta pandèmia, a tots ens ha fet reflexionar, i a molts creients ens ha tornat aquest desig de sentir amb més intensitat la proximitat Déu”. Considera que “en la preparació del Nadal, quan redescobrim el “pessebre” i ens disposem espiritualment al Naixement del Déu que es fa realment home, hem de recordar que Déu “ha visitat el seu poble i l’ha redimit”. Afirma que “hem de creure i esperar que enmig del silenci i el dolor, ja està creixent un do impredictible, desbordant les nostres expectatives i les previsions dels savis, ja que és Déu mateix en persona, qui ens visita i es fa un com nosaltres”. Parla del llibre “Déu en la pandèmia”, on “sis grans teòlegs i experts en atenció sanitària reflexionen sobre les seves pròpies experiències personals i aprenentatges interiors sobre la presència, ajuda i fortalesa de Déu durant aquests temps de pandèmia, que han estat i són tan difícils”, en el qual “el Papa Francesc, al pròleg, contextualitza el paper de la fe durant la pandèmia com a motor de l’esperança i de la solidaritat”. Manifesta que “preparar i viure el Nadal en temps de crisi sanitària, ens ha de conscienciar de la injustícia global i desvetllar-nos per escoltar el clam dels pobres i del nostre planeta, greument malalt”. Finalment, diu que “Nadal ens proporciona esperança, confiança i ànim, i ens enforteix en la solidaritat; ens parla de superar les rivalitats del passat i de reconèixer-nos, més enllà de tota frontera, com a membres d’una mateixa gran família, on els uns porten la càrrega dels altres”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “quan ens fixem en l’expectació profunda que hi ha en l’Advent, no cal dir que aquest és una crida a moure’s, a canviar mirant cap al futur esperat”. Recorda que “parlàvem que el primer pas d’aquest moviment és adonar-se del mal real i, per tant, de la necessitat de salvació”, que “per això cal escoltar la veu profètica” i que “aquesta veu és la del profeta que ressona en l’Advent, Joan Baptista”. Afirma que “Déu, en la seva sàvia pedagogia, va preveure una altra veu que també ressona en l’Advent: la veu cantaire de Maria”, que “per a nosaltres és encara més potent que la del Baptista” perquè “el moviment, el canvi, que espera Déu de nosaltres no sols s’assoleix mitjançant la denúncia, sinó també, sobretot, mitjançant la seducció del bé i l’alegria de la lloança”. Expressa que “Maria també és autèntica profeta” perquè “en realitat, la profecia no és solament denúncia, sinó també anunci joiós”, que “Maria, com a bona jueva, va descobrir el bé seductor de Déu en el passat del poble d’Israel, en la seva pròpia vida passada i en el seu present (com ara en el seu embaràs)” i que “en assumir-lo per la fe, va preveure el futur plena d’esperança”. Manifesta que “una bona meditació del Magníficat pot ser una excel·lent base per a pregar i viure l’Advent”, “sobretot per a experimentar l’alegria de l’esperança cristiana”, i que l’esperança que canta Maria en el Magníficat “no és sinó la confiança en la continuïtat de l’amor fidel de Déu”. Finalment, diu que “si entréssim en el cor de Maria, descobriríem que ella representa l’autèntica expectació” i que la veritable expectació consisteix a “esperar abandonant-se a les mans de Déu, passi el que passi, amb la ferma convicció que la història és a les seves mans”.
El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, diu que “això de tenir paciència no és gaire de moda” i que “el nostre dia a dia està immers en l’anomenada cultura de la immediatesa”, per exemple “en la manera rapidíssima amb què ens comuniquem”, “en el consum de productes, en els mitjans de cerca d’informació, etc”. Reconeix que “tot té els seus pros i els seus contres” i que “cal emprar aquests mitjans i aprofitar-nos-en sempre i quan siguin per al bé i per a la caritat”. Adverteix que “quan ens referim als designis de Déu, la immediatesa agafa la forma de temptació i pot esdevenir un obstacle real que ens allunyi de la manera de fer divina”. Recorda que “sant Cebrià, bisbe de Cartago, cap a l’any 250, enmig d’una cultura pagana imperant i impositiva fins a la persecució i el martiri dels cristians, relacionava la fe que aquests han de mostrar amb una virtut en particular: la paciència” i que deia: «Com a servents i obsequiadors de Déu, practiquem la paciència que ell mateix ens ensenya amb el seu exemple. Aquesta virtut ens és comuna amb ell.». Manifesta que “l’obra de Déu en el món té la característica de la paciència”, que “els temps de Déu no són els nostres”, que “si estem atents al que passa en el nostre cor, ens adonem que les realitats importants són les que necessiten temps per a fer-se i consolidar-se” i que “el temps no esvaeix les coses bones, sinó que les palesa i consolida”. Finalment, demana que “aprenguem a exercitar la virtut de la paciència”, que “visquem la nostra fe lluitant per unir la nostra existència amb tot el que portem en el cor” i que “recordem que el Regne de Déu és com el llevat que una dona posa a la pasta: encara que insignificant, el llevat aconsegueix de fermentar-la tota”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que viure sempre contents, pregar contínuament i donar gràcies en tota ocasió són tres exhortacions que ens fa sant Pau que “constitueixen un bon camí espiritual per preparar-nos per al Nadal”. Afirma que “l’Advent ha de ser, abans de res, un temps de pregària”, que “l’oració i la vida van sempre unides”, que “el creient que té una fe autèntica sap que ha de referir a Déu tots els moments de la seua vida i estar sempre obert al Senyor” i que “l’Advent pot ser un temps perquè cadascun de nosaltres revisem com és la nostra oració”, “indicador que ens descobreix com estem disposats per a acollir al Senyor”. Expressa que “una oració constant fa que la relació d’amistat amb el Senyor siga cada dia més intensa”, que “aquesta amistat és la font de l’alegria cristiana”, que “l’alegria en el Senyor és un regal que pot rebre qui prega” i que “qui ora constantment estarà sempre alegre en el Senyor”. Considera que “una oració autèntica ens porta a viure la tercera exhortació de sant Pau: “doneu gràcies en tota ocasió” i que “el motiu fonamental d’aquesta actitud de permanent gratitud a Déu no pot ser la realització dels nostres desitjos, sinó el reconeixement de “la gràcia que Déu ens ha donat en Crist Jesús””. Considera, a més, que “aquesta exhortació tampoc la podem separar de la vida: és una invitació a situar-nos davant Déu, no des de la queixa sinó des de la gratitud” i “es tracta d’una actitud que hauria d’inspirar tots els moments de la nostra existència de manera que la convertim en una lloança alegre i agraïda al Senyor”. Finalment, ens convida a “preparar la vinguda del Senyor pregant contínuament i donant gràcies a Déu sempre i en tot lloc” ja que, “si vivim així, la nostra alegria arribarà a plenitud”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “els bisbes tenen prescrita periòdicament una visita oficial al Papa, prevista cada cinc anys, si fa no fa, que forma part d’una llarga tradició”, la “Visita ad limina Apostolorum”, una visita que “té un sentit precís: enfortir la responsabilitat dels bisbes com a successors dels Apòstols i la comunió jeràrquica amb el Successor de Pere, amb el Papa”. Afirma que “l’esmentada Visita representa un moment central de l’exercici del ministeri pastoral del Sant Pare, qui rep els Pastors de les Esglésies particulars i tracta amb ells les qüestions pertinents a la seva missió eclesial” i que aquest acte “es fa des de la més remota antiguitat cristiana i continua conservant el seu profund significat espiritual i de comunió eclesial”. Comunica que “per preparar la Visita cada bisbe reuneix els seus col·laboradors i elabora un informe anomenat Relació Quinquennal sobre la situació pastoral de la diòcesi”. Recorda que “als bisbes de la Tarraconense se’ls va assignar la setmana segona de gener de l’any vinent” i que “durant aquest temps acudim a Roma als diferents organismes pastorals del Vaticà per reflexionar amb els seus responsables sobre els assumptes de la seva competència”, “celebrem l’Eucaristia en les quatre basíliques romanes, tenim moments d’oració comunitària i participem en una trobada amb el papa Francesc durant un matí”. Finalment, explica que “en el cas de la nostra diòcesi l’informe va comptar amb la col·laboració de tots els responsables dels sectors pastorals que hi van exposar la problemàtica del seu camp d’actuació, els recursos amb què compten i les perspectives de futur”, agraeix a tothom la seva col·laboració i demana “oracions pel Papa i pels bons fruits de la Visita”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, es pregunta què hem de fer “per viure el proper Nadal, en la perspectiva d’iniciar un nou any i per confiar en l’Evangeli de Jesús”, una pregunta que “ja fou adreçada a Joan Baptista per aquells que escoltant-lo s’adonaven que calia fer quelcom per preparar-se per a l’esdeveniment que ell anunciava: l’arribada del qui havia de venir, el Messies”. Diu que “tots hauríem de respondre a la pregunta” i ens proposa “humilment algunes indicacions per ajudar i animar a respondre-la concretament”. Per exemple, “si ja ets cristià però tens com adormida la teva fe perquè no pregues, no celebres l’Eucaristia habitualment i no experimentes la joia de ser-ne, anima’t novament a viure l’amor de Jesús per tu i el seu desig que siguis feliç”; “si tens els béns necessaris per viure tu i la teva família amb dignitat i amb les necessitats cobertes, pensa en tots els qui no poden tenir assegurades l’alimentació, o l’habitatge, o l’electricitat”; “si exerceixes una professió lliberal, de servei a les persones, sigues un bon professional i just en el cobrament dels serveis”; “si ets treballador sigues responsable de la feina encomanada i solidari amb els teus companys” o “si ets el bisbe, o capellà, o religiós/religiosa… renova els teus compromisos”. Finalment, diu que “a tots se’ns urgeix a preguntar-nos com preparem la festa del naixement de Jesús perquè no sigui només un record, sinó perquè veritablement neixi de nou en la nostra vida i en la vida de les nostres famílies” i recorda que “ens queden quinze dies per preparar-nos”.
L’administrador diocesà de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “en aquest tercer diumenge d’Advent l’Església amb la seva litúrgia, ens convida a deixar-nos omplir de l’alegria de Déu”, que “Déu és alegria, joia i goig” i que aquests “són fruits de l’Esperit Sant”. Explica que a la primera lectura d’aquest diumenge escoltem la veu de Déu que parla per mitjà del profeta Sofonies i diu “crida de goig, ciutat de Sió”, “alegra’t” perquè “el Senyor, rei d’Israel és dintre teu: mai més no hauràs de témer cap mal” i “aquest és el motiu de la nostra alegria, de la veritable alegria”. Pregunta si “pensem que els cristians d’avui dia donem un bon testimoniatge d’alegria, si ens podem imaginar a Maria, que es preparava per a ser la mare de Jesús, trista i de mal humor i per què els cristians no som més alegres i respon que “pot ser perquè no acabem de creure de debò”. Diu que sant Pau també ens ho recorda: “Viviu sempre contents en el Senyor”, “en tota ocasió acudiu a la pregària”. Expressa que ha conegut cristians que “han donat aquest testimoniatge i que, quan passant problemes i dificultats, els seus amics i companys de feina els deien: com és que amb tants problemes com tens estàs content? Ells han donat com a resposta que la seva joia la tenien perquè vivien amb Jesús, perquè el Senyor és misericordiós, ens estima i ha vingut a salvar-nos”. Finalment, manifesta que “els homes d’avui no veuran en persona Crist aquest Nadal”, però que “sí que veuran l’Església, ens veuran a nosaltres” i que “Ell ve com el metge que guareix les nostres més profundes malalties. Ve amb la medicina, el remei per a la nostra tristesa. Ell és el fonament de la nostra alegria perquè sabem que ens estima”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
