Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Dimecres passat vam començar el cicle de catequesis sobre la figura de sant Josep —està acabant l’any dedicat a ell. Avui prosseguim aquest recorregut aturant-nos en el seu rol en la història de la salvació.
Jesús als Evangelis és definit com «fill de Josep» (Lc 3,23; 4,22; Jn 1,45; 6,42) i «fill del fuster» (Mt 13,55; Mc 6,3). Els evangelistes Mateu i Lluc, en narrar la infantesa de Jesús, donen espai al rol de Josep. Tot dos componen una «genealogia», amb la intenció d’evidenciar la historicitat de Jesús. Mateu, que s’adreça sobretot als judeocristians, parteix d’Abraham per arribar a Josep, definit com «l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies» (1,16). Lluc, però, es remunta fins Adam, començant directament per Jesús, que era «fill de Josep», però precisa: «segons creien» (3,23). Per tant, tots dos evangelistes presenten Josep no com a pare biològic, però com a pare de Jesús en tota regla. A través d’ell, Jesús realitza el compliment de la història de l’aliança i de la salvació esdevinguda entre Déu i l’home. Per a Mateu aquesta història comença amb Abraham, per a Lluc amb l’origen mateix de la humanitat, és a dir amb Adam.
L’evangelista Mateu ens ajuda a comprendre que la figura de Josep, encara que aparentment marginal, discreta, en segona línia, representa, però, una peça fonamental en la història de la salvació. Josep viu el seu protagonisme sense voler mai fer-se amo de l’escena. Si ho pensem, «les nostres vides estan teixides i sostingudes per persones comunes —correntment oblidades— que no apareixen en portades de diaris i de revistes». «Quants pares, mares, avis i àvies, docents mostren als nostres infants, amb gestos petits i quotidians, com afrontar i transitar una crisi readaptant rutines, aixecant mirades i impulsant la pregària. Quantes persones preguen, ofereixen i intercedeixen pel bé de tots» (Cart. Ap. Patris corde, introducció). Així, tothom pot trobar en sant Josep l’home que passa desapercebut, l’home de la presència quotidiana, de la presència discreta i amagada, un intercessor, un suport i una guia en els moments de dificultat. Ell ens recorda que tots aquells que estan aparentment amagats o en «segona línia» tenen un protagonisme important en la història de la salvació. El món necessita aquests homes i aquestes dones: homes i dones en segona línia, però que sostenen el desenvolupament de la nostra vida, de cada un de nosaltres, i que, amb la pregària, amb l’exemple, amb l’ensenyament ens sostenen en el camí de la vida.
A l’Evangeli de Lluc, Josep apareix com el custodi de Jesús i de Maria. I per això és també «el Custodi de l’Església»: però, si ha estat el custodi de Jesús i de Maria, treballa ara que és al cel i continua sent custodi, en aquest cas de l’Església, «perquè l’Església és l’extensió del cos de Crist en la història, i al mateix temps en la maternitat de l’Església es manifesta la maternitat de Maria». «Josep, alhora que continua protegint l’Església» —si us plau, no oblideu això: avui Josep protegeix l’Església—, «continua emparant el Nen i la seva mare» (ibid., 5). Aquest aspecte de la custòdia de Josep és la gran resposta al passatge del Gènesi. Quan Déu demana a Caín que rendeixi comptes sobre la vida d’Abel, ell respon: «Que potser soc el guardià del meu germà?» (4,9). Josep, amb la seva vida, sembla voler dir-nos que sempre som cridats a sentir-nos custodis dels nostres germans, custodis de qui tenim al costat, de qui el Senyor ens encomana a través de moltes circumstàncies de la vida.
Una societat com la nostra, que ha estat definida com «líquida», perquè sembla no tenir consistència. Jo corregiré aquell filòsof que va encunyar aquesta definició i diré: més que líquida, gasosa, una societat pròpiament gasosa. Aquesta societat líquida, gasosa, troba en la història de Josep una indicació ben precisa sobre la importància dels vincles humans. De fet, l’Evangeli ens explica la genealogia de Jesús, a més de fer-ho per una raó teològica, per a recordar a cada un de nosaltres que la nostra vida està feta de vincles que ens precedeixen i ens acompanyen. El Fill de Déu, per a venir al món, ha elegit la via dels vincles, la via de la història: no va baixar al món de manera màgica, no. Va fer el camí històric que fem tots nosaltres.
Estimats germans i germanes, penso en moltes persones a les quals el costa trobar vincles significatius en la seva vida, i precisament per això van coixes, se senten soles, no tenen la força i la valentia d’anar endavant. Voldria concloure amb una oració que els ajudi i que ens ajudi a tots nosaltres a trobar en sant Josep un aliat, un amic i un suport.
Sant Josep,
tu que has custodiat el vincle amb Maria i amb Jesús,
ajuda’ns a cuidar les relacions en la nostra vida.
Que ningú no experimenti aquell sentit d’abandonament
que ve de la soledat.
Que cadascú es reconciliï amb la pròpia història,
amb qui l’ha precedit,
i reconegui també en els errors comesos
una forma a través de la qual la Providència s’ha fet camí,
i el mal no ha tingut la darrera paraula.
Mostra’t amic amb qui tingui més dificultat,
i de la mateixa manera que van donar suport
a Maria i a Jesús en els moments difícils,
dona’ns suport també a nosaltres en el nostre camí. Amén.
