Data: 26 de desembre de 2021
Una de les felicitacions nadalenques que ens ha arribat diu així:
“La vinguda de Jesús entre nosaltres és un do del Pare, perquè cadascú es reconciliï amb la carn de la seva pròpia història. Fins i tot quan no l’entengui completament”
Aquestes paraules ens fan pensar. A primera vista, diríem que no estem d’acord amb aquesta afirmació. ¿I si la carn de la nostra pròpia història no és “reconciliable”? ¿I si he estat víctima, per exemple, de greus injustícies? ¿I si m’he equivocat, i he fet mal, he ofès Déu, m’he perjudicat a mi mateix…? Potser fins i tot en aquests casos, la frase podria ser vertadera. Perquè Jesús va venir al món també per a assumir, no sols la humanitat que sofreix, sinó també la humanitat pecadora…
Però, sense arribar aquí, la felicitació nadalenca s’entén millor quan veiem al costat d’aquesta frase una imatge representant sant Josep que sosté el nen Jesús als seus braços, a prop de Maria que reposa dormint en pau. Al costat, la cita de Mt 1,20: “Josep, no tinguis por”.
En efecte, el problema crucial de sant Josep era que la seva història havia esdevingut incomprensible i contradictòria. I és que la presència de Jesucrist, el Fill de Déu fet home, entre nosaltres ens priva de les nostres seguretats i desestabilitza els nostres plans. Ha de venir un àngel que ens digui “no tinguis por”.
Quan la vinguda del Verb de Déu penetra de ple en una família, com la de Natzaret, revoluciona els nostres afectes i els projectes que havíem ideat des d’ells. La família continua sent, als ulls de tots, una família normal. Però l’amor de Déu transforma des de dins tot amor, atorgant-li una dimensió i una capacitat inimaginables.
Fa dos anys escrivíem en aquestes pàgines que des de l’Encarnació del Verb tot el que és veritablement humà en la família està cridat a ser sagrat. L’enamorament i la història d’amor de la parella, el sou i els béns compartits, la sexualitat que dona suport i acompanya l’amor de la parella, la convivència quotidiana, contínuament treballada i refeta, el treball físic i psíquic desenvolupat en llibertat i amb esforç, l’alimentació i educació dels fills…
La presència de l’amor de Déu impregnant tot allò que és humà, permet que ens reconciliem amb la nostra història, perquè, amb les seves sorpreses i sobresalts, fins i tot amb les seves contradiccions, no deixa de ser “sagrada” (com la Història Sagrada del Poble d’Israel). A més, no sols dona un nou sentit a les coses, sinó que provoca comportaments extraordinaris. Extraordinaris per la seva generositat, per la seva capacitat de servei humil, per la seva profunda alegria, per la seva clarividència, per la seva bondat, per la seva fortalesa davant les dificultats, etc.
És urgent que es visqui avui aquest “amor extraordinari” en el si de les nostres famílies. En primer lloc, per salvar la família com a tal, però també per salvar la societat i el món. Perquè la família és germen d’humanitat i la família sagrada és germen de la humanitat salvada.
