Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
L’Església celebra dissabte 25 de desembre el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, el naixement de Crist, Déu fet home, quan es revela la bondat i l’amor del Senyor; el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu i l’anunci de la nostra salvació. I el diumenge després de Nadal, enguany el 26 de desembre, l’Església celebra, amb el lema “Anunciar l’Evangeli de la família, avui”, la festa de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Josep, i contempla que Jesús va néixer, créixer i madurar en el si d’una família humana unida per la fe. Enguany aquesta festa té d’especial que se celebra en l’Any “Familia Amoris Laetitia”, que va començar el proppassat 19 de març, coincidint amb el 5è aniversari de la publicació de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia, un text que el papa Francesc dedica a la bellesa i l’alegria de l’amor familiar. Aquest Any dedicat especialment a la família conclourà el 26 de juny de 2022, a la X Trobada Mundial de les Famílies a Roma amb el Sant Pare.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist i de la festa de la Sagrada Família.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, cita un verset de la carta de sant Pau als cristians d’Efes: “Per amor, Déu ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat” (Efesis 1,5-6). Ens desitja “Santes festes de Nadal, Any Nou i Epifania”. Afirma que “Déu és enmig de nosaltres i ens porta la tendresa del Pare, la pau i la misericòrdia, perquè també nosaltres esdevinguem gent de pau i portadors de reconciliació” i expressa que “la llum de Jesús és la nostra guia en el camí”. Demana que ens deixem il·luminar per aquesta llum que ve del cel i que la irradiem al nostre voltant. Manifesta que “entre tots, hem de fer possible una cultura de l’encontre i del tenir cura de l’altre, que són signes de la cultura de l’amor que Jesús ens ensenya des de Betlem i Natzaret”. Finalment, ens desitja un “bon Nadal”.
El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, diu que “la festa de Nadal és un cimal de cultura cristiana entre nosaltres”, encara que “en moltes expressions nadalenques, l’arrel cristiana es presenta molt desdibuixada”, “la qual cosa posa en perill la mateixa festa”. Expressa que “als cristians se’ns demana que visquem amb profunditat i valentia la festa del naixement del nostre Salvador” i que, per això, “necessitem, però, la mirada capaç de meravellar-se dels nens, i el cor humil dels pastors, per a deixar-nos sorprendre pel fet que celebrem i deixar-nos guiar per l’àngel que ens envia a trobar-nos amb el Nen que ens ha nascut”. Afirma que “sense Jesucrist no hi ha Nadal veritable” i que “sí que, gràcies a Déu, hi ha expressions festives i costums personals o familiars que, tenint la seva arrel en la fe en Crist, continuen essent manifestacions de gran humanitat i, en el fons, cultura cristiana”. Manifesta que “l’esforç evangelitzador de tota l’Església pren també relleu per a nosaltres en aquestes festes” i que “ens hem de deixar evangelitzar per l’àngel que ens envia vers Jesús, tot just nat a l’establia de Betlem”. Finalment, diu que “Jesús és el cor, el fonament i la meta de la nostra fe” i reproduint unes paraules d’Henri Lubac, diu que “si Jesucrist no constitueix la seva riquesa, l’Església és miserable. Si l’Esperit de Jesucrist no floreix en ella, l’Església és estèril”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “a les parròquies de l’Església catòlica comencem la celebració de la Missa de Nadal amb un anunci explicant el motiu d’aquest esdeveniment amb una síntesi històrica anterior i vivint l’alegria del Naixement de Jesús”, que és “el Pregó de Nadal”, i ens l’ofereix perquè “tingueu l’oportunitat de llegir-ho, de recordar-ho i de transmetre el seu contingut als nens i joves de les vostres famílies”. Diu així: “Us anunciem, germans, una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria; escolteu-la amb cor joiós. Havien passat milers i milers d’anys d’ençà que Déu, al principi, creà el cel i la terra i feu l’home a la seva imatge i semblança; i milers i milers d’anys des que havia cessat el diluvi i l’Altíssim havia fet resplendir l’arc iris, senyal d’aliança i de pau. Prop de dos mil anys després que Abraham, el nostre pare en la fe, va deixar la seva terra; 1.250 anys després que els israelites, guiats per Moisès, van sortir d’Egipte; mil anys després de la unció de David com a rei; l’any 752 de la fundació de Roma; l’any 42 de l’imperi d’Octavi August; quan el món sencer gaudia de gran pau, ara fa 2.021 anys, a Betlem de Judà, un poble humil d’Israel, ocupat per romans, en una establia, perquè no hi havia lloc a l’hostal, de Maria verge, esposa de Josep, de la casa i família de David, va néixer Jesús, Déu etern, Fill de l’Etern Pare i home veritable, anomenat Messies i Crist, que és el Salvador que la humanitat espera”. Finalment, recorda que “l’alegria d’aquesta festa no ha de fer-nos oblidar les dificultats que molts germans afronten amb motiu de la pandèmia, de l’erupció del volcà de la Palma, dels malalts i ancians en solitud i tants altres” i ens desitja “a tots un bon Nadal, un sant naixement de Jesús, el Messies, el Senyor”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “el món, el nostre món, pot ser vist com un paisatge o com un pessebre” i que “de fet, des del primer Nadal ja és un pessebre, el pessebre de Déu, però depèn de cadascun de nosaltres que el contemplem d’aquesta manera i visquem amb aquesta convicció”. Afirma que “cada Nadal ens ajuda a viure amb el convenciment que formem part d’aquest món on Jesús nasqué, visqué, morí i ressuscità, i per això el nostre món s’ha transformat en el pessebre de Déu”. Es pregunta “què ha canviat el fet que Jesús, el Fill de Déu, s’hagi fet home, assumint la feblesa de la condició humana en un temps concret de la nostra història” i respon que “ens ha mostrat el rostre misericordiós de Déu i la seva estimació per cadascun de nosaltres”, que “en Jesús, Déu ha assumit un rostre humà, i ha esdevingut el nostre germà i amic, el nostre Salvador”, “ha omplert de la dignitat més gran que es pot desitjar la persona humana com a filla de Déu”, i que “Nadal ens mostra com hem de contemplar el nostre món” amb “una mirada amarada d’amor, d’esperança, de respecte a la dignitat i al valor de cadascú”, “una mirada al costat de Jesús”. Expressa que “per això és fonamental que per Nadal no ens sentim espectadors, sinó actors”; expressa també que en el nostre pessebre hi posem Jesús i que “celebrem l’Eucaristia per estar-hi en comunió, perquè el reconeguem i el servim en les persones que trobem en el nostre camí, perquè enmig de les foscors i dificultats de la vida el sentim molt a prop”. Finalment, demana que “la celebració de Nadal ens encoratgi per viure, gaudir, ajudar a viure, celebrar i comunicar aquesta Bona Nova: Jesús és amb nosaltres!”.
L’administrador diocesà i bisbe electe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “celebrem la segona festa més important de l’any litúrgic, el Nadal, el naixement de Nostre Senyor Jesucrist, en el qual contemplem i actualitzem la seva encarnació mentre esperem el seu retorn gloriós” i que “estem acostumats a celebrar el Nadal i són per a nosaltres festes de joia i d’alegria”, però que “el que no pensem sovint és que aquest nen, nascut de Maria verge, és el mateix que més tard va patir, va ser traït, va sofrir la passió i va morir a la creu per després ressuscitar i ser la nostra vida, i donar-nos així una nova vida”. Afirma que “les lectures de les misses de Nadal posen l’accent en diferents aspectes del mateix misteri que celebrem aquests dies: l’Encarnació del Fill de Déu, la genealogia de Jesús, el seu naixement i l’anunci de l’àngel als pastors, la visita dels pastors a Betlem”. Recorda que “l’Església ens convida a contemplar en aquest diumenge la Sagrada Família de Natzaret” i expressa que “tot contemplant aquesta humil família, els cristians hem de trobar el referent de convivència, generositat, escolta, perdó i tantes virtuts imitables que ens ofereixen Jesús, Maria i Josep en aquell pessebre de Betlem”. Manifesta que “tota la vida de l’Església, que és el mateix que dir de tots els cristians, gira al voltant dels misteris de la vida de Jesús”, que “aquests dies revivim els de la seva Encarnació i vinguda al món” i que “al llarg de tot l’any anirem revivint també la resta d’aquests misteris”. Finalment, desitja a la família diocesana un molt bon i sant Nadal.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que aquest diumenge “celebrem la festa de la família de Jesús” i “ho celebrem en ple Any de la família promulgat pel papa Francesc”. Afirma que “fins fa pocs anys, allò que s’anomenava «nucli familiar» era una institució gairebé inqüestionable” i que “el cristianisme, a través del model de la Sagrada Família de Natzaret, santifica la família i hi diposita la llavor de la transmissió de la fe, l’acolliment de tots els seus membres i un model que serveix per a la resta de constructes socials”. Expressa que “esdevé, així, una unitat de vida i d’amor, fonamentada en una mare i un pare que vetllen, estimen i eduquen els seus fills”. Reconeix que “aquesta situació ha anat variant en els últims decennis” i que “la renúncia als trets bàsics de relació, educació i seguretat, i l’aparició de nous models de «nucli familiar», ha fet sorgir una mena de lluita ideològica per definir el concepte «família» i, encara més, s’ha arribat a plantejar si aquest concepte té, ara, raó de ser”. Ens convida a plantejar-nos si “hi creiem, en la família” i manifesta que “en la defensa de la família ens hi juguem més que la nostra fe cristiana”, “ens hi juguem la supervivència de la civilització humana”. Finalment, recorda que no fa gaires anys, va sentir dir del bisbe de Regensburg aquesta afirmació: «Quan la família hagi caigut, vostès podran anar tancant les seves esglésies.», una afirmació “certament punyent i certa”, i expressa que ell “encara hi afegiria: «Quan la família hagi caigut, vostès poden anar tancant el món.»”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que en la festa de la Sagrada Família “hi recordem que el Fill de Déu va acceptar néixer al si d’una família humana” i que “Jesús, Maria i Josep van formar una família que va dir «sí» a Déu”. Vol compartir amb nosaltres “un relat apòcrif molt antic que té com a protagonista la Sagrada Família” en el qual “es narra que, quan Maria i Josep van fugir a Egipte perquè el rei Herodes volia assassinar el nen Jesús, es van endinsar al desert per no ser capturats”, que “quan ja feia tres dies que caminaven, Maria estava extenuada per la calor”, tenia gana i va demanar a Josep que aconseguís alguns dàtils d’una palmera, però la palmera “era tan alta que això era del tot impossible”; aleshores “el nen Jesús va demanar a la palmera que els donés alguna cosa per menjar” i “la palmera es va inclinar i els va oferir els seus fruits dolços”. Finalitza el relat expressant que “un àngel va agafar una de les branques de la palmera i es va enlairar cap al cel per plantar-la al paradís”, que Maria i Josep van sentir por i que “Jesús els va alliberar de la por amb la seva paraula i se’ls va omplir el cor d’alegria”. Afirma que “els protagonistes d’aquest bonic relat poden ser un model per a la nostra vida familiar i per a la vida de l’Església” i que “ells ens ensenyen a caminar junts enmig de les dificultats”. Manifesta que “en aquesta història, Josep es mostra com un marit que està atent a les necessitats de Maria”, que el relat “ens descriu Maria com una dona profundament humana” que “alhora, és un model de creient” i que “Jesús és el principal protagonista d’aquesta narració” i “sempre és al nostre costat i ens diu: «No tinguis por»”. Finalment, prega que “demanem a la Sagrada Família que ajudi les nostres famílies a ser escoles d’amor i petites esglésies domèstiques que evangelitzin amb el seu testimoniatge, coherència i espiritualitat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, explica que “una de les felicitacions nadalenques que ens ha arribat diu així”: “La vinguda de Jesús entre nosaltres és un do del Pare, perquè cadascú es reconciliï amb la carn de la seva pròpia història. Fins i tot quan no l’entengui completament” i que “la felicitació nadalenca s’entén millor quan veiem al costat d’aquesta frase una imatge representant sant Josep que sosté el nen Jesús als seus braços, a prop de Maria que reposa dormint en pau” i al costat, la cita “Josep, no tinguis por”. Afirma que “el problema crucial de sant Josep era que la seva història havia esdevingut incomprensible i contradictòria” i és que “la presència de Jesucrist, el Fill de Déu fet home, entre nosaltres ens priva de les nostres seguretats i desestabilitza els nostres plans”. Manifesta que “quan la vinguda del Verb de Déu penetra de ple en una família, com la de Natzaret, revoluciona els nostres afectes i els projectes que havíem ideat des d’ells”, que “la família continua sent, als ulls de tots, una família normal”, però “l’amor de Déu transforma des de dins tot amor, atorgant-li una dimensió i una capacitat inimaginables”. Expressa que “la presència de l’amor de Déu impregnant tot allò que és humà, permet que ens reconciliem amb la nostra història, perquè, amb les seves sorpreses i sobresalts, fins i tot amb les seves contradiccions, no deixa de ser “sagrada”” i, a més, “provoca comportaments extraordinaris” “per la seva generositat, per la seva capacitat de servei humil, per la seva profunda alegria…”. Finalment, diu que “és urgent que es visqui avui aquest “amor extraordinari” en el si de les nostres famílies” “per salvar la família com a tal, però també per salvar la societat i el món” i “perquè la família és germen d’humanitat i la família sagrada és germen de la humanitat salvada”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “en l’ambient propi de les festes de Nadal, la litúrgia de l’Església ens convida a celebrar el misteri de la família de Natzaret, en la que va nàixer Jesús”. Afirma que “acompanyat per Maria i Josep, el Fill de Déu, que va fer seua la nostra humanitat, va anar progressant en les virtuts que feien d’Ell l’home perfecte, i va anar obrint el seu cor al Pare, disposant-se a complir la seua voluntat”. Recorda que “per voluntat del papa Francesc hem dedicat l’any que prompte acabarà a la figura de sant Josep”. Expressa que “Josep va estimar Jesús”, que “igual que Josep va estimar Jesús amb cor de pare, els pares han d’estimar els fills amb els mateixos sentiments” i que “Josep va tindre un cor de pare, perquè es va lliurar d’una manera total, absoluta; oblidant-se d’ell mateix es va entregar a la seua missió sense perdre la confiança en Déu, ni en Maria, ni en Jesús”. Considera que “un dels reptes pastorals que tenim a l’Església és superar les dificultats en la transmissió de la fe” i que “una fe sòlida sols es pot rebre en àmbits on es fa vida, on és quelcom important i no queda marginada en un lloc secundari”. Manifesta que “Maria i Josep van ajudar Jesús a créixer en fortalesa, en saviesa i en gràcia davant Déu i els homes, perquè van viure la fe i la confiança en Déu dins la seua llar” i que “la fe viscuda ajuda a créixer en humanitat i en tot allò que dignifica l’ésser humà, a no perdre l’alegria que s’incrementa quan es descobreix la missió que Déu ha preparat per a cadascú de nosaltres i la fem vida”. Finalment, expressa que “avui posem davant la mirada de la família de Natzaret a les nostres famílies” i demana que “aquesta Família sigui la protecció i el model per a tots”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
