Data: 2 de gener de 2022
Des de fa cinquanta-cinc anys, quan sant Pau VI la va instituir, l’Església, en el primer dia de l’any civil, celebra la Jornada Mundial de la Pau. Cada any el Sant Pare, ofereix la seva reflexió, donant resposta als reptes plantejats en cada moment i obrint horitzons als qui vulguin caminar en la sendera de la pau, essent d’aquells que diu Jesús: Feliços els qui posen pau, Déu els reconeixerà com a fills (Mt 5,9).
La pau, certament, és cosa de tots i de cada un. En el missatge d’aquest 2022, el papa Francesc ens diu: «A cada època, la pau és tant un do que ve del cel com el fruit d’un compromís compartit. Hi ha, en efecte, una “arquitectura” de la pau, en què intervenen les diverses institucions de la societat, i hi ha una “artesania” de la pau que ens involucra a tots». Tots tenim un doble perill el de pensar que la pau és qüestió de les grans esferes de poder, sense que nosaltres puguem fer res; però també podem caure en la fal·làcia que la pau és qüestió solament de pregària i de petites coses. Són diferents nivells, tots dos necessaris, per poder fer possible la pau, tant en els cors de les persones, com en les relacions socials i en tot el món.
La situació actual tal com la descriu el Sant Pare és punyent: «Malgrat els nombrosos esforços encaminats a un diàleg constructiu entre les nacions, el soroll ensordidor de les guerres i els conflictes s’amplifica, mentre es propaguen malalties de proporcions pandèmiques, s’agreugen els efectes del canvi climàtic i de la degradació del medi ambient, empitjora la tragèdia de la fam i de la set, i segueix dominant un model econòmic que es basa més en l’individualisme que en el compartir solidari». Enfront d’aquesta realitat les propostes del missatge papal són tres camins per a construir una pau duradora: el diàleg entre les generacions, l’educació, com a base per a la realització de projectes compartits; l’educació, com a base de llibertat, responsabilitat i desenvolupament; i el treball per a una plena realització de la dignitat humana.
Els cristians som —i ho hem de ser sempre, sense excepcions!— homes i dones de pau. Recordem que un dels noms del Messies, d’aquell fill que ens ha estat donat és «Princep de pau» (cf. Is 9,5). On siguem nosaltres —en la família, en el treball, en la política, en l’economia, en la cultura, en l’educació, en el lleure, en les parròquies, en les comunitats— hem de fer present el missatge i les obres de la pau que ens ve de Crist. Ell és la nostra pau (Ef 2,14).