Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
L’Església celebra el dia 1 de gener la Jornada Mundial de la Pau, instituïda per sant Pau VI fa cinquanta-cinc anys. Amb motiu de la celebració d’aquesta Jornada, el papa Francesc dirigeix a tots els catòlics i persones de bona voluntat del món sencer una reflexió, donant resposta als reptes plantejats en cada moment i obrint horitzons als qui vulguin caminar en la sendera de la pau. En el seu missatge proposa construir la pau a partir del diàleg intergeneracional, l’educació lliure, responsable i desenvolupada, i el treball digne, i fa una crida general per a continuar «avançant junts amb valentia i creativitat per aquests tres camins».
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial de la Pau, així com d’anar a esperar els Reis, dels regals de Déu, de l’any que comença, de la visita ad limina, del Nadal des del nou any i des de la festa de Reis i de l’estel de Maria.
El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, parla de la Jornada Mundial de la Pau. Expressa que “la pau, certament, és cosa de tots i de cada un”. Afirma que “en el missatge d’aquest 2022, el papa Francesc ens diu: «A cada època, la pau és tant un do que ve del cel com el fruit d’un compromís compartit. Hi ha, en efecte, una “arquitectura” de la pau, en què intervenen les diverses institucions de la societat, i hi ha una “artesania” de la pau que ens involucra a tots»”. Manifesta que tots tenim un doble perill: “pensar que la pau és qüestió de les grans esferes de poder, sense que nosaltres puguem fer res” i “caure en la fal·làcia que la pau és qüestió solament de pregària i de petites coses”. Expressa que “la situació actual tal com la descriu el Sant Pare és punyent: «Malgrat els nombrosos esforços encaminats a un diàleg constructiu entre les nacions, el soroll ensordidor de les guerres i els conflictes s’amplifica, mentre es propaguen malalties de proporcions pandèmiques, s’agreugen els efectes del canvi climàtic i de la degradació del medi ambient, empitjora la tragèdia de la fam i de la set, i segueix dominant un model econòmic que es basa més en l’individualisme que en el compartir solidari»”. Destaca que “enfront d’aquesta realitat les propostes del missatge papal són tres camins per a construir una pau duradora: el diàleg entre les generacions, l’educació, com a base per a la realització de projectes compartits; l’educació, com a base de llibertat, responsabilitat i desenvolupament; i el treball per a una plena realització de la dignitat humana”. Finalment, diu que “els cristians som homes i dones de pau” i que “on siguem nosaltres hem de fer present el missatge i les obres de la pau que ens ve de Crist”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que el contingut essencial del missatge del Sant Pare amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, “hi ha tres eines per construir avui una pau duradora: educació, treball i diàleg entre generacions”, “són paraules que brollen del cor d’un home preocupat per la pau” i que “adreçades a tothom, poden fonamentar els anhels de pau del gènere humà”. Expressa que “la pau és una constant aspiració, un permanent desig, un urgent compromís en favor de tota la humanitat” i ens vol convidar a “la lectura del Missatge papal”, “un text curt, amb un repertori de molts problemes actuals que pertorben la pau i amb un resum d’anotacions i consells per col·laborar en la consecució de la tan desitjada promesa messiànica”, “un breu comentari que insisteix en la importància del nostre treball concret, personal i diocesà, per la pau en el nostre entorn i en el món sencer”. Afirma que “la invitació a través d’aquest triple tema és, per tant, a llegir els signes dels temps amb els ulls de la fe, perquè la direcció d’aquest canvi desperti velles i noves preguntes amb les quals és just i necessari acarar-s’hi”, com ara “com l’educació i la formació pot construir una pau duradora?”, “¿el treball en el món respon més o menys a les necessitats vitals de justícia i llibertat de l’ésser humà?”, “¿les generacions són realment solidàries entre elles?”. Finalment, diu que la resposta a aquesta darrera pregunta “està ben desenvolupada en els dos últims documents del Papa que ens han fet pensar molt: l’un, sobre la casa comuna, la creació, tot mirant el futur (Laudato si’); i l’altre, sobre la fraternitat universal (Fratelli tutti) tot mirant els ulls de les persones com el que són, fills d’un mateix Déu”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu als “molt estimats Reis d’Orient” que “ja fa més de dos mil anys, contemplant la volta del cel, us vau adonar que hi havia una estrella que no tocava”, que “amb aquella estranya marrada al palau d’Herodes, arribàreu a Betlem encaminats per l’estrella” i que “entràreu a casa i trobàreu l’Infant i la seva mare”. Els diu també que “dimecres vinent, ja de nit, tornareu a venir als nostres pobles i ciutats” perquè “l’estrella que heu vist és la innocència dels nostres infants marcats per la il·lusió d’aquesta nit” i que “a rebre-us s’hi ha d’anar amb un infant”, amb un fanalet i amb una il·lusió. Els expressa que “la vostra cavalcada desvetlla la imaginació dels infants per a les coses belles”, però que “cal que l’infant la pugui viure en l’escalf de casa”, ja que “la il·lusió de la nit de Reis sense l’escalf de casa pot fer més mal que bé”. En dir «l’escalf de casa», es refereix a saber fer festa de les coses senzilles, a l’escalf de tot l’any, perquè “si no hi ha escalf, els millors regals no fan cap il·lusió”, “tan sols satisfan l’afany de tenir i de posseir”. S’adreça també als “molt estimats pares i mares, sempre portadors de llum, de llum i d’escalf”. Els diu que “a la nit de Reis, amb el vostre infant a coll i un fanalet a la mà, la il·lusió us farà avançar entre empentes pel carrer” i “sortireu a rebre els Reis” i que “amb la vostra actitud ens direu que cada infant és una estrella de Betlem”. Els dona gràcies per “la vostra innocència i finor d’esperit” i els expressa que està segur que “no defraudareu mai els vostres infants”. Finalment, els diu que “en aquesta nit, jo pregaré perquè no falti als vostres fills ni llum ni escalf mentre sigueu al món”.
El cardenal Joan Josep Omella s’adreça als Reis d’Orient. Els diu que la seva arribada és “molt esperada per tots els nens, frisosos per rebre algun regal” i els recorda que van “tenir el privilegi de rebre un regal excepcional i únic: veure i agafar en braços un nadó, el Fill de Déu fet persona”. Més que demanar-los regals, el que vol és donar-los les gràcies “per tot el que feu per nosaltres”, per portar l’alegria a moltes famílies i per “convidar-nos a orientar la mirada cap als més petits, escapant, encara que sigui per unes hores, del dolor i de l’angoixa que molts germans i germanes pateixen”. Els diu també que “vosaltres ens recordeu que els regals que ens feu no són més que una manera de manifestar a Déu la profunda alegria per haver-vos revelat la seva veritable cara” i que “ens heu obsequiat amb el regal més gran del Nadal: la confirmació que Déu s’ha fet un de nosaltres per mostrar-nos quant ens estima”. Els expressa que “gràcies a vosaltres, descobrim que els regals de Déu són els més valuosos que podem rebre”, que “el primer que rebem és la vida”, que “Déu ens regala la vida i ens envolta de moltíssims elements perquè la visquem en plenitud” i que, a més, “Déu ens ha donat intel·ligència perquè el puguem conèixer i voluntat perquè el puguem triar lliurement i estimar-lo”. Finalment, acaba la carta als Reis desitjant “un bon any a tothom, un any ple de salut i d’esperança” i els prega que ens ajudin a “avançar amb bon peu pel camí sinodal que hem iniciat amb tanta il·lusió”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que amb el nou any “comencem una nova pàgina de la nostra història personal i de la història de la humanitat”. Demana que donem “gràcies a Déu per la vida que ens ha concedit, per les persones bones que han marcat la nostra vida fins ara” i que demanem al Senyor “la seva saviesa i la seva gràcia per poder viure responsablement cada instant del nou any amb fe, amb esperança i amb caritat”. Recorda que, “en iniciar el nou Any, celebrem la Jornada Mundial per la Pau, i deixem ressonar dintre nostre les paraules dels àngels als pastors, “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra Pau als homes que estima el Senyor!” (Lc 2,14)”. Expressa que “aquest any ha de servir per a donar a Déu la glòria que Ell es mereix, i per a acollir el do de la Pau per a totes les persones que estimem i coneixem, i per a tots els homes i dones del nostre món” i demana que preguem per la pau, que aprofundim iniciatives de pau i que eduquem i ens deixem educar per a la pau, “pau que és justícia, reconciliació, solidaritat en la pandèmia i respecte pels drets humans”. Es pregunta si “ens adonem que la vida és un immens regal, que no podem malgastar, ni perdre, ni destruir” i afirma que “l’hem d’aprofitar i viure, no amb superficialitat, o amb disbauxes, o de forma materialista, sinó omplint-la de sentit i d’amor, de generositat, de fe i d’esperança”. Demana que “siguem agraïts per la vida rebuda” i recorda que “el temps ens és donat per a cercar el qui és intemporal, l’Amo del temps i el Senyor de la història”. Manifesta que “el que confereix durada i plenitud és el lligam misteriós que ens uneix amb Déu, i en el qual s’actua el seu guiatge, o el que podem anomenar la “Providència” divina”. Finalment, ens desitja “un feliç Any Nou, ple de Pau i de la realització de la voluntat de Déu”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “els primers dies d’un nou any sempre ens suggereix començar de nou” i que “per a viure aquest començar de nou cal bon ànim”, tot i que reconeix que “l’ambient no hi acompanya”, ja que “la llista de crisis, obstacles i dificultats, és llarga”. Expressa que “els cristians no tanquem els ulls a aquestes llistes de realitats fosques”, però que “no podem deixar que “manin” en les nostres vides i que ofeguin els nostres propòsits per al futur”. Mostra una cita de la filòsofa Hannah Arend: “La Nativitat de Jesús de Natzaret és el misteri d’un naixement que recorda que els éssers humans, tot i que han de morir, no han nascut per a morir, sinó per a començar”. Afirma que aquesta filòsofa “veia en el cristianisme, en la seva fe i les seves celebracions, un reflex de la idea d’història heretada del judaisme: la mirada constant a un futur que dona sentit al present”. Així, “per Nadal Jesús neix donant un nou començament a la humanitat, obrint un horitzó nou, una esperança nova, una manera nova d’afrontar la vida present, tenint a la vista un futur de plenitud”. Reconeix que “la por, la negativa a començar de nou, té conseqüències importants en diferents àmbits de la vida”, que “és la raó per la qual ha continuat descendint el nombre de fills i naixements a la nostra societat occidental fins a nivells alarmants” i que “és també un dels motius pels quals el nostre món és un món “sense vocacions”” perquè “tota vocació suposa un nou començament, renéixer a una vida diferent, i això comporta una certa dosi de risc”. Finalment, diu que “ressonen en el nostre interior les paraules de Jesús a Nicodem: “Has de néixer de nou per a entrar en el Regne dels cels” (Jn 3,3)”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que del 10 al 15 de gener els bisbes de la Tarraconense peregrinaran a Roma per a realitzar la visita «ad limina apostolorum», que “durant uns dies celebrarem l’Eucaristia i resarem en les basíliques de Sant Pere al Vaticà i de Sant Pau Extramurs” i que “en aquestes celebracions demanarem l’ajuda i la intercessió d’aquests apòstols perquè ens il·luminen en la nostra missió al servei del Poble de Déu” i “pregarem per les necessitats de les nostres diòcesis confiats en la intercessió d’aquells que són considerats les columnes de l’Església”. Afirma que “un moment especialment significatiu el constituirà la trobada amb el papa Francesc” i que “si totes les trobades amb el Sant Pare són emotives per a qualsevol cristià, la que un bisbe té amb el successor de Pere en el marc d’aquesta visita té un significat especial”, ja que “en ella s’expressa, es viu i es reforça d’una manera molt concreta la comunió de cada bisbe amb el Papa i de cada diòcesi amb la seu romana” i “és una ocasió perquè el Sant Pare ens conega una mica més i per expressar-li la comunió i l’afecte que sentim tots els cristians de la nostra diòcesi de Tortosa cap a la seua persona”. També afirma que tindran ocasió de “visitar diferents congregacions i organismes de la Santa Seu i trobar-nos amb els seus responsables”. Finalment, ens convida a “pregar durant aquests dies pel fruit d’aquesta visita, perquè creixi en tots nosaltres el sentiment que pertànyer a l’Església és un honor perquè és una gràcia de Déu”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que aquesta setmana ha pensat novament en “el Nadal de Jesús, però des del fet de l’inici d’un nou any i des de la festa de l’Epifania o de Reis”. Afirma que aquests dies ens desitgem un bon any i que caldria que aquest desig “fos també un compromís de cadascú: «Jo faré tot el possible perquè per a tu sigui un bon i feliç any»”. Expressa que per aconseguir aquest compromís cal cercar ajudes i renovar algunes actituds i que “només comptant amb Déu, amb la seva benedicció, amb el seu amor que perdona i ens enforteix per estimar sempre amb la seva llum i pau, podem afrontar un nou any”. Reconeix que fa anys que es pregunta “per què tants infants que admiren la representació de la narració evangèlica dels Reis no arriben fins a Jesús i només es queden en els personatges i en els regals”. Manifesta que “cal explicar el perquè de la representació i on va acabar la primera comitiva dels Reis”: “Al lloc on hi havia l’infant amb la seva mare per adorar-lo i reconèixer-lo amb els dons d’or, encens i mirra”. Destaca que “cal parlar de Jesús i del seu naixement”, que “cadascú a la nostra manera, hem d’explicar que Jesús va néixer perquè Déu ens estima tant que s’ha volgut fer un de nosaltres” i que “així el podem escoltar, el podem sentir a prop nostre, i saber què ens vol oferir si nosaltres l’acollim”. Recorda que “aquesta és la gran notícia de Nadal”, que “aquest és el cant dels àngels, com a missatgers de Déu, anunciant la gran alegria per a tot el poble, i també per a nosaltres” i que “aquesta és la causa de l’alegria de Nadal i de Reis”. Finalment, desitja a tothom “una bona festa de Reis al costat de Jesús”.
L’administrador diocesà i bisbe electe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que el primer dia de l’any l’Església celebra la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, “una festa antiga, que s´havia canviat de dia i que el papa Sant Pau VI, després del Concili Vaticà II, va posar en aquest primer dia de l’any, per començar-lo sota l’empara i protecció de Maria”. Diu que “Maria, la Mare de Déu, pronunciant des del fons del seu cor el “fiat” “faci’s en mi segons la vostra paraula”, va donar una resposta ferma i amorosa al Pla de Déu”. Es pregunta “què pot significar anomenar a la Verge Maria “Mare de Déu”” i respon que “la verge de Natzaret, la plena de gràcia, en assumir en el seu ventre el Nen Jesús, la Segona Persona de la Trinitat, es convertí en la Mare de Déu, perquè Jesús és Déu” i que “és per això que Maria és model per a tot cristià que busca dia a dia viure amb Jesús, unir-se més plenament a Ell”. Recorda que “fa uns dies es va beneir a Barcelona l’estrella que corona la torre de la Mare de Déu al temple de la Sagrada Família”. Afirma que “l’estrella ha estat des d’antic un símbol de Maria i de la seva presència maternal, que vetlla i brilla en la foscor”, que “en totes les famílies la mare vetlla pels seus fills, els mira, els coneix, els compren” i que “així Maria, Mare de Déu i Mare de l’ Església, vetlla també per tots nosaltres i ens il·lumina amb la seva claror”. Finalment, acaba la seva reflexió reproduint una pregària a Maria que va escriure sant Bernat, “Estrella”, i desitjant-nos a tots un feliç any nou.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
