Data: 16 de gener de 2022
De vegades i de manera poc profunda es vol contraposar la Bíblia i la litúrgia cristiana, com si fossin dues realitats diferents. Aleshores hi ha el perill de menystenir la litúrgia enfront de l’Escriptura, com també a l’inrevés, pensar que solament la litúrgia és important i que no ho és tant la Paraula. Però, si ens aturem a pensar quina relació hi ha entre la Bíblia i la litúrgia, veurem que no podem de cap manera contraposar-les.
La gran assemblea cristiana, que és la celebració de l’Eucaristia, font, centre i cimal de la vida de l’Església i de cada cristià, és en ella mateixa un diàleg entre Déu i el seu Poble. Com la convocació del Senyor (qahal Yahweh) de l’Antic Testament, també l’assemblea litúrgica cristiana es convoca primer per a escoltar Déu que ens parla. El mateix que en el culte a les sinagogues jueves, no hi ha autèntica acció litúrgica sense que la paraula de Déu s’hi proclami i, sobretot, en la lectures de la Sagrada Escriptura.
Des de la reforma litúrgica del concili Vaticà II, la riquesa en les lectures bíbliques que són proclamades durant l’any litúrgic, en els diferents cicles, és paradigmàtica en l’ecumenisme de les Esglésies i comunitats cristianes. La lectura de l’Antic Testament, en la lectio continua, en les fèries del temps ordinari, així com en els diumenges d’aquest temps i dels temps forts i festes i solemnitats, posant-la en relació amb l’evangeli del dia, aporta gran riquesa i ens fa entendre que tota l’Escriptura té en Crist la seva realització.
De fet, l’Escriptura principalment ha estat pensada, des del poble d’Israel a l’avui de l’Església, per a ser proclamada en l’assemblea litúrgica. La seva màxima expressivitat l’adquireix quan és proclamada pel lector i escoltada pels qui hi participen. Per això, a no ser que sigui per la diversitat lingüística de l’assemblea o per les dificultats en l’audició correcta, de cap manera no s’ha de llegir, tant en un full com en el telèfon mòbil, el que se’ns està proclamant. És el Senyor qui ens parla i l’hem d’escoltar.
La nostra litúrgia llatina romana té una gran riquesa de presència bíblica en totes les seves celebracions litúrgiques, des de l’Eucaristia, passant per la celebració dels sagraments i sense oblidar la litúrgia de les hores. Això no treu pas la necessitat d’acollir la Paraula en la pregària personal, tant individual com comunitària, així com l’estudi i la lectura contínua de la Bíblia. Tant de bo que tot el poble cristià conegués l’Escriptura, perquè, com ens diu sant Jeroni, «ignorar les Escriptures és ignorar Crist».
