Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper dimecres 2 de febrer, quaranta dies després de Nadal, l’Església celebra la festa de la Presentació del Senyor, popularment coneguda com la Candelera. És la diada en què l’Església fa memòria del dia que Jesús, per mitjà de Maria i de Josep, presentat al Temple de Jerusalem, és ofert a Déu. Coincidint amb aquesta festa, se celebra també la Jornada de la Vida Consagrada amb el lema «Caminant junts», un lema amb el qual els consagrats i consagrades s’uneixen al camí sinodal que es va iniciar l’octubre del 2021 i que culminarà l’octubre del 2023.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la festa de la Candelera i de la Jornada de la Vida Consagrada, així com de la visita ad limina, del ministeri laical del catequista, de la vida cristiana sostenible i de ser artesans de cohesió social.
El cardenal Joan Josep Omella afirma que “quaranta dies després de Nadal, l’Església celebra la festa de la Presentació del Senyor” en la qual “recordem l’episodi en què Maria i Josep van portar Jesús al temple per consagrar-lo al Senyor, tal com ordenava la Llei de Moisès”, temple on l’ancià Simeó en veure l’infant Jesús “el va prendre en braços i va presentar-lo a tots els pobles com una llum que es revela a les nacions”. Recorda que “és per això que l’Església, des de molt antic, ha instituït una festa on se celebra un ritu de benedicció d’unes candeles enceses i es fa una processó”, un ritu amb el qual “expressem que tots som petites espelmes que ens volem unir a Crist i il·luminar els nostres germans”. Manifesta que nosaltres “som petites candeles, som llum, perquè portem l’amor de Déu al nostre cor” i que “podem il·luminar les tenebres del món i ajudar els altres a il·luminar els seus cors”. Informa que en aquesta festa “l’Església celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada”, dia en què “recordem tots aquells que, com Jesús el dia de la seva consagració, han volgut lliurar la seva vida a Déu i als germans”. Considera que “aquesta festivitat ens convida a ser com Simeó”, un home d’esperança, l’ancià que “va ser capaç de veure en aquells pares que portaven el seu fill al temple un signe de la salvació de Déu”. Finalment, demana que “units a Crist, siguem llum, especialment per als més necessitats” i “que Maria, estel lluminós, ens ajudi a fonamentar la nostra esperança i a ser capaços de donar-la als altres”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “el dia 2 de febrer celebrarem la festa de la Presentació del Senyor”, que “als 40 dies del naixement de Jesús, Maria i Josep van anar a Jerusalem per presentar-lo a Déu” i que en aquest misteri de la vida del Senyor “es revela la seua identitat personal i s’anticipa la seua missió”. Expressa que “en presentar-lo a Déu, Maria i Josep estan reconeixent que Aquest no els pertany totalment”, que “el posen a les mans del Pare, que és qui li anirà revelant la seua voluntat en cada moment de la seua existència” i que “el fet de portar-lo al Temple és una confessió de la divinitat de Crist”. Afirma que “Maria i Josep, presentant a Jesús en el Temple i oferint-lo a Déu, estan ensenyant a tots els pares el camí perquè els seus fills siguen feliços: ajudar-los i acompanyar-los a estar sempre oberts a la voluntat de Déu sobre la pròpia vida”. Manifesta que “l’esdeveniment de la Presentació en el Temple amaga també una dimensió sacrificial que és profetitzada per Simeó”, el qual anuncia “el misteri de la Creu”. Recorda que “en la festa de la Presentació del Senyor, celebrem també la Jornada de la Vida Consagrada”. Expressa que “els qui s’han consagrat a Déu li han entregat totalment la seua vida i la seua persona”. Finalment, diu que “si creiem que l’Església s’edifica pel lliurament de cadascun dels batejats a la seua missió, demanem que no li falte mai el testimoniatge dels qui s’han entregat totalment a Déu, perquè sense ell l’Església s’empobreix i perd fecunditat apostòlica”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que el 2 de febrer, festa de la Presentació de Jesús al temple, les persones de Vida Consagrada i de Vida Creixent “es reuneixen, agraeixen a Déu la seva vida, comparteixen il·lusions i inquietuds i s’esforcen per ser útils a la societat i a l’Església” i que “aquest dia l’Església recorda i celebra que Jesús és presentat a Déu al temple, seguint la tradició jueva”. Diu que “la Vida Consagrada està formada per tots els membres dels instituts religiosos que al llarg de la història han expressat la seva vivència, a través d’un carisma o sensibilitat determinada, amb la seva presència i la seva oferta de servei a la societat” i que “cada institut o congregació té una finalitat fundacional: l’ensenyament, l’atenció als vells, la preocupació pels orfes, l’oració…”. Suggereix que felicitem els religiosos que coneguem “en aquest dia tan significatiu per totes aquestes comunitats”, ja que així “s’alegraran de saber que molts comparteixen l’alegria de la seva consagració”. D’altra banda, recorda que “Vida Creixent és un moviment apostòlic amb la finalitat de l’atenció pastoral a la gent més gran”, que “s’agrupen a les parròquies i es reuneixen periòdicament per a la formació, per a l’oració i per a l’ajuda mútua” i que “a la nostra diòcesi els grups de Vida Creixent tenen especial rellevància”. Finalment, demana que ens recordem “de tots els ancians de la nostra societat” i que ens en preocupem “perquè, segons diuen els estudiosos, el tracte social i l’estima que reben els nens i els més grans és un termòmetre precís per indicar si la nostra societat està a l’altura del que humanament caldria”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que per la festa de la Candelera “recordem aquells dos vellets, Simeó i Anna, que en acollir Jesús reconeixen que és la llum que es manifesta a les nacions” i que la jornada de la Vida Consagrada és també “una diada assenyalada per als ancians, per a les viudes, per als pares practicants, i també per a tots nosaltres, que en el baptisme hem estat consagrats a Déu com a fills seus”. Afirma que “la finalitat d’aquesta jornada és ajudar-nos com a Església a valorar cada vegada més el testimoni dels qui han escollit consagrar tota la vida a Jesucrist”. Expressa que “els consagrats i consagrades es fan propers a tots amb la seva pregària, la seva austeritat, la seva vida comunitària, el seu cor misericordiós…”, que “les seves accions generen fraternitat humana, que és alhora divina” i que “avui se’ns convida a valorar-los, no només pel que fan, sinó pel que són”. Diu que “valorem i agraïm que s’hagin consagrat a Déu del tot” i que “amb la seva consagració fan present el seu amor en la nostra societat”. Manifesta que “Simeó i Anna, els dos ancians acollidors, són figura dels qui busquen, esperen i troben la llum i la pau; figura dels qui en Jesús han trobat llum, pau i salvació i dels qui l’ofereixen –el presenten– als altres”. Finalment, diu que “la figura de Simeó i Anna és un homenatge a totes les persones grans que intenten ser bones i justes, que tenen l’Esperit, que donen gràcies perquè Jesús els porta pau i llum, i que el saben presentar i oferir a tothom, especialment als més petits”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, es refereix a “la visita que tots els bisbes de Catalunya vam fer a Roma durant la segona setmana d’aquest gener per exposar la situació de les nostres diòcesis, visitar els sepulcres dels apòstols Pere i Pau i trobar-nos personalment amb el Sant Pare”, un camí que els ha dut a “la pedra viva sobre la qual Crist ha volgut bastir la seva Església”. Diu que és “una visita motivada i emmarcada en la fe, sense la qual es fa difícil d’entendre, que referma la comunió amb l’Església de Roma, «la que presideix tota l’assemblea de la caritat»”. Afirma que en la visita al sepulcre de sant Pere, tant al primer dia de la visita que hi celebràrem l’Eucaristia com a l’últim, va pregar per “la fe de l’Església que és a Tarragona”. Recorda que va visitar les diverses Congregacions romanes que té el Papa per regir i seguir la vida de l’Església universal, on va trobar “una gran proximitat davant els diversos temes i problemes, i amb un excel·lent esperit de servei a les diòcesis”. Destaca que “el moment àlgid de la visita fou la trobada amb el papa Francesc, que va tenir lloc el divendres dia 14 de gener”, en la qual van parlar de “l’evangelització i del testimoniatge de vida, del treball sinodal, del paper del bisbe i dels mossens, dels laics i laiques i de la vida consagrada”, així com “de les vocacions, dels joves, de la secularització i de l’acció social de l’Església” i “temes més espinosos, com el problema dels abusos a menors o la situació política al nostre país”. Finalment, diu que “realment, en vam sortir reconfortats, així com enfortits en la fe i en el nostre ministeri”.
L’administrador diocesà i bisbe electe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “els bisbes de tot el món hem de dur a terme cada cinc anys una visita que s’anomena “Ad Limina Apostolorum” i que significa a la “casa dels Apòstols””, però que “el seu significat més profund és sens dubte expressar la comunió de totes i cada una de les esglésies locals amb el Sant Pare, a la vegada que per als bisbes és una gran experiència de la catolicitat i la universalitat de l’Església”. Afirma que “aquesta visita té també l’objectiu fonamental de presentar al Papa, successor de Sant Pere, l’estat de la diòcesi en tots els seus aspectes”. Recorda que la setmana del 9 al 16 de gener els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya van tenir el goig de participar en aquesta visita, que al llarg de tota la setmana van celebrar l’Eucaristia i pregar a les basíliques de Sant Pere, la de Sant Joan del Laterà, la de Santa Maria la Major, la Basílica de Sant Pau Extramurs i la basílica de la Santa Creu a Jerusalem i que a la vegada van poder visitar i reunir-se amb “diversos Dicasteris que són els departaments encarregats de diferents temes a la Cúria del Vaticà”. Destaca que el moment culminant va ser “la trobada amb el papa Francesc amb qui, després de saludar-lo cada un personalment, vàrem poder estar una llarga estona reunits”. Constata que “quan recitem les paraules del Credo, en la seva versió més llarga diem: “Crec en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.” i que “això forma part de la nostra fe, i sabem que és Jesús qui porta la seva Església”. Finalment, diu que “la visita del bisbes al Sant Pare és expressió d’aquesta afirmació de fe i comunió amb el bisbe de Roma” i que personalment la va fer i la va viure també “en nom de tota l’Església diocesana de Terrassa”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “el papa Francesc amb la Carta apostòlica Antiquum ministerium (10.5.2021), ha instituït el ministeri laical del Catequista i orienta cap al futur els ministeris que fins ara eren només de lector i d’acòlit, sense fer distincions entre homes i dones” i que “recentment (3.12.2021), es va publicar una Carta de la Congregació per al Culte diví, que acompanyava l’edició del Ritu d’institució de Catequistes, amb notes explicatives sobre el ministeri del Catequista, els requisits necessaris per a rebre’l i la celebració de la institució”. Expressa que “el ministeri del catequista és un servei estable que es presta a l’Església local segons les necessitats pastorals identificades pel Bisbe, i realitzat de manera laical, com ho exigeix la naturalesa mateixa del ministeri”. Afirma que “els catequistes, pel Baptisme, estan cridats a ser corresponsables en l’Església local per a l’anunci i la transmissió de la fe”, però que “no tots els «catequistes» han de ser instituïts, ja que aquest ministeri té «un fort valor vocacional, que requereix el degut discerniment per part del Bisbe»”. Manifesta que l’amplitud i varietat de funcions dels ministres catequistes “no ens ha de sorprendre”, ja que “l’exercici d’aquest ministeri laical expressa plenament les conseqüències de ser batejat i, en la situació particular de la presència inestable de ministres ordenats, és participació en la seva acció pastoral”. Finalment, diu que “cal que tots ens formem perquè, en endavant, no vegem en el Catequista un substitut del prevere o del diaca, sinó un fidel laic que viu el seu baptisme en fecunda col·laboració i corresponsabilitat amb els ministres ordenats, per tal que la seva atenció pastoral arribi a tothom”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “estem preocupats per la sostenibilitat de la fe, sigui la pròpia, sigui la d’uns altres que potser estan sota la nostra responsabilitat” i que “aquí hi entrem tots, especialment pares, catequistes, preveres, diaques, laics evangelitzadors, educadors cristians en general, etc”. Afirma que les crisis són inevitables, que quan sobrevé una crisi, “abans de res, no cal espantar-se” i que “possiblement el moment crític serveix per a créixer més”. Expressa que “la fe, com l’amor i l’esperança, si no creix, mor” i que “així és la vida de l’Esperit”. Constata que “cal saber afrontar les crisis, això sí, amb els recursos i segons les maneres com l’Esperit ens ensenya”. Manifesta que “fem cas de la recomanació per als moments de crisi, de tornar als orígens de la fe, per a recuperar la seva frescor i vitalitat”, però que “convé atendre altres recomanacions”, “com ara, acceptar que la fe té “enemics”, dins de nosaltres mateixos i fora”. Considera que “davant “els enemics” s’obren tres tasques necessàries: saber detectar-los, afrontar-los i reafirmar-se en el veritable Déu”. Reconeix que “el Salm 70 (71) constitueix un model de fe sostenible”, que “és una oració de l’ancià just, malalt i assetjat per enemics que desitgen la seva mort”, un home que “ha sostingut la seva fe des d’infant, tot reconeixent sempre les meravelles de Déu en la seva vida”, que “ha patit molt, i ara demana consol i promet que continuarà cantant la fidelitat de Déu”. Finalment, diu que “una vegada més, romandre i créixer en la vida de fe és impossible si oblidem la fidelitat de Déu, la fermesa de les seves promeses i constància inesgotable del seu amor”.
El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, recorda que “fa pocs dies es van fer públiques les conclusions de l’informe FOESSA, centre d’estudis de Càritas, que porta per títol «Evolució de la cohesió social i conseqüències del Covid-19»” i que “les dades que ens ofereix són colpidores per als qui, en qualsevol situació, hem de tenir la mirada fraternal que ens demana l’Evangeli: onze milions de persones en exclusió social; a sis-centes mil famílies els manca algun tipus d’ingrés econòmic de manera periòdica que els permeti una certa estabilitat; tres de cada deu famílies s’han vist obligades a reduir les despeses habituals en alimentació, roba i calçat; la precarietat laboral s’ha duplicat…”. Afirma que “una primera conclusió fàcil seria pensar que aquesta és una qüestió que implica les administracions polítiques i que nosaltres poc hi tenim a fer”, però que “a nosaltres se’ns demana de treure’n una altra conclusió, que ens implica personalment i comunitàriament”. Manifesta que “si deixem que aflori el que som en el més pregon del nostre cor, imatge de Déu, hem d’actuar, enfront d’aquesta situació d’exclusió social de tants semblants nostres, des de l’autèntica fraternitat” i és que “tota persona, sense cap distinció, és sempre germana nostra”. Recorda la paràbola del bon samarità, el qual “es va fer germà del necessitat, sense preguntar-se ni qui era ni per què estava ferit”. Finalment, diu que “des del cor que veu, com el del bon samarità, hem de ser artesans de cohesió social” i tenir una “mirada atenta a les persones que hi ha en el nostre entorn i a les seves necessitats tant materials com espirituals” i que “en tota situació s’ha de palesar que, en Crist, Déu és el nostre Pare i tots som germans”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
