Al benvolgut germà
Monsenyor Rino Fisichella
President del Pontifici Consell
per a la Promoció de la Nova Evangelització
El Jubileu ha estat sempre un esdeveniment de gran importància espiritual, eclesial i social en la vida de l’Església. Des que Bonifaci VIII va instituir el primer Any Sant el 1300 —amb cadència de cent anys, que després passà a ser segons el model bíblic, de cinquanta anys i ulteriorment fixat en vint-i-cinc—, el poble fidel de Déu ha viscut aquesta celebració com un do especial de gràcia, caracteritzat pel perdó dels pecats i, en particular, per la indulgència, expressió plena de la misericòrdia de Déu. Els fidels, generalment al final d’una llarga peregrinació, accedeixen al tresor espiritual de l’Església travessant la Porta Santa i venerant les relíquies dels Apòstols Pere i Pau conservades a les basíliques romanes. Milions i milions de pelegrins han acudit a aquests llocs sants al llarg dels segles, donant un testimoni viu de la seva fe perdurable.
El Gran Jubileu de l’any 2000 va introduir l’Església en el tercer mil·lenni de la seva història. Sant Joan Pau II ho havia esperat i desitjat tant, amb l’esperança que tots els cristians, superades les seves divisions històriques, poguessin celebrar junts els dos mil anys del naixement de Jesucrist, Salvador de la humanitat. Ara que ens apropem als primers vint-i-cinc anys del segle XXI, estem cridats a posar en marxa una preparació que permeti al poble cristià viure l’Any Sant en tot el seu significat pastoral. En aquest sentit una etapa important ha estat el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, que ens ha permès redescobrir tota la força i la tendresa de l’amor misericordiós del Pare, perquè alhora puguem ser els seus testimonis.
Tot i això, en els dos darrers anys no hi ha hagut cap país que no hagi estat afectat per la inesperada epidèmia que, a més de fer-nos veure el drama de morir en solitud, la incertesa i la fugacitat de l’existència, ha canviat també el nostre estil de vida. Com a cristians, hem passat junts amb els nostres germans i germanes els mateixos patiments i limitacions. Les nostres esglésies han estat tancades, així com les escoles, fàbriques, oficines, botigues i espais recreatius. Tots hem vist limitades algunes llibertats i la pandèmia, a més del dolor, ha despertat a vegades el dubte, la por i el desconcert en les nostres ànimes. Els homes i dones de ciència, amb gran rapidesa, han trobat un primer remei que permet a poc a poc tornar a la vida quotidiana. Confiem plenament en què l’epidèmia pugui ser superada i el món recuperi els seus ritmes de relacions personals i de vida social. Això serà més fàcil d’assolir en la mesura que s’actuï de forma solidària, perquè les poblacions més desafavorides no quedin desateses, sinó que es pugui compartir amb tothom els descobriments de la ciència i els medicaments necessaris.
Hem de mantenir encesa la flama de l’esperança que ens ha estat donada, i fer tot el possible perquè cadascú recuperi la força i la certesa de mirar al futur amb ment oberta, cor confiat i amplitud de mires. El proper Jubileu pot ajudar molt a restablir un clima d’esperança i confiança, com a signe d’un nou renaixement que tots percebem com a urgent. Per aquest motiu vaig escollir el lema Pelegrins de l’Esperança. Tot això serà possible si som capaços de recuperar el sentit de la fraternitat universal, si no tanquem els ulls davant la tragèdia de la pobresa creixent que impedeix a milions d’homes, dones, joves i infants viure de manera humanament digna. Penso especialment en els nombrosos refugiats que es veuen obligats a abandonar les seves terres. Tant de bo que les veus dels pobres siguin escoltades en aquest temps de preparació al Jubileu que, segons el mandat bíblic, retorna a cadascú l’accés als fruits de la terra: «El fruit de la terra en repòs us servirà d’aliment, a tu, al teu servent i a la teva serventa, al teu jornaler i a l’immigrant, a tots els qui viuen a casa teva. Allò que la terra produeixi servirà també d’aliment al teu bestiar i als animals feréstecs que hi hagi al teu país» (Lv 25,6-7).
Per tant, la dimensió espiritual del Jubileu, que ens convida a la conversió, ha d’unir-se a aquests aspectes fonamentals de la vida social, per a formar un conjunt coherent. Sentint-nos tots pelegrins a la terra en la que el Senyor ens ha posat perquè la cultivem i la cuidem (cf. Gn 2,15), no descuidem, al llarg del camí, la contemplació de la bellesa de la creació i la cura de la nostra casa comuna. Espero que el proper Any Jubilar se celebri i es visqui també amb aquesta intenció. De fet, un nombre cada vegada més gran de persones, inclosos molts joves i adolescents, reconeixen que la cura de la creació és expressió essencial de la fe en Déu i de l’obediència a la seva voluntat.
Li confio a vostè, benvolgut germà, la responsabilitat de trobar les maneres apropiades perquè l’Any Sant es prepari i se celebri amb fe intensa, esperança viva i caritat operant. El Dicasteri que promou la nova evangelització sabrà fer d’aquest moment de gràcia una etapa significativa per a la pastoral de les Esglésies particulars, tant llatines com orientals, que en aquests anys estan cridades a intensificar el seu compromís sinodal. En aquesta perspectiva, la peregrinació vers el Jubileu podrà fortificar i manifestar el camí comú que l’Església està cridada a recórrer per a ser cada vegada més clarament signe i instrument d’unitat en l’harmonia de la diversitat. Serà important ajudar a redescobrir les exigències de la crida universal a la participació responsable, amb la valorització dels carismes i ministeris que l’Esperit Sant no cessa de concedir per a l’edificació de l’única Església. Les quatre Constitucions del Concili Ecumènic Vaticà II, juntament amb el Magisteri d’aquests decennis, seguiran orientant i guiant el poble sant de Déu, perquè progressi en la missió de portar l’anunci joiós de l’Evangeli a tothom.
Segons el costum, la Butlla de convocació, que serà publicada en el seu moment, contindrà les indicacions necessàries per a la celebració del Jubileu de 2025. En aquest temps de preparació, m’alegra pensar que l’any 2024, que precedeix a l’esdeveniment del Jubileu, pugui dedicar-se a una gran “simfonia” de pregària; abans de res, per a recuperar el desig d’estar en la presència del Senyor, d’escoltar-lo i adorar-lo. Pregària, per agrair a Déu els múltiples dons del seu amor per nosaltres i lloar la seva obra en la creació, que ens compromet a respectar-la i a actuar de manera concreta i responsable per a salvaguardar-la. Pregària com a veu “d’un sol cor i una sola ànima” (cf. Ac 4,32) que es tradueix en ser solidaris i en compartir el pa de cada dia. Pregària que permet a cada home i dona d’aquest món dirigir-se a l’únic Déu, per expressar-li el que tenen en el secret del cor. Pregària com a via mestra cap a la santedat, que ens porta a viure la contemplació en l’acció. En definitiva, un any intens de pregària, en el que els cors es puguin obrir per a rebre l’abundància de la gràcia, fent del “Pare Nostre”, la pregària que Jesús ens va ensenyar, el programa de vida de cada un dels seus deixebles.
Demano a la Mare de Déu que acompanyi l’Església en el camí de preparació a l’esdeveniment de gràcia del Jubileu, i amb gratitud li envio cordialment, a vostè i als seus col·laboradors, la meva benedicció.
Roma, Basílica de Sant Joan del Laterà, 11 de febrer de 2022, Memòria de la Benaurada Mare de Déu de Lourdes.
FRANCESC
