Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Concloem avui el cicle de catequesis sobre la figura de sant Josep. Aquestes catequesis són complementàries a la Carta apostòlica Patris corde, escrita en ocasió dels 150 anys de la proclamació de sant Josep com a patró de l’Església catòlica, per part del beat Pius IX. Però què significa aquest títol? Què vol dir que sant Josep és “patró de l’Església”? Sobre això voldria reflexionar avui amb vosaltres.
També en aquest cas són els Evangelis els qui ens donen la clau de lectura més correcta. De fet, al final de cada història que veu Josep com a protagonista, l’Evangeli anota que ell agafa el Nen i la seva mare i fa allò que Déu li ha ordenat (cf. Mt 1,24; 2,14.21). Ressalta així el fet que Josep té la tasca de protegir Jesús i Maria. Ell n’és el principal custodi: «De fet, Jesús i Maria, la seva mare, són el tresor més preuat de la nostra fe»[1] (Cart. ap. Patris corde, 5), i aquest tresor és custodiat per sant Josep.
En el pla de salvació no es pot separar el Fill de la Mare, d’aquella que va avançar «en el pelegrinatge de la fe, i va mantenir fidelment la seva unió amb el Fill fins a la creu» (Lumen gentium, 58), com ens ho recorda el Concili Vaticà II.
Jesús, Maria i Josep són en un cert sentit el nucli primordial de l’Església. Jesús és Home i Déu, Maria, la primera deixebla, és la Mare; i Josep, el custodi. I també nosaltres «cal que ens preguntem sempre si estem protegint amb totes les nostres forces Jesús i Maria, que estan misteriosament confiats a la nostra responsabilitat, a la nostra cura, a la nostra custòdia» (Patris corde, 5). I aquí hi ha una petjada molt bonica de la vocació cristiana: custodiar. Custodiar la vida, custodiar el desenvolupament humà, custodiar la ment humana, custodiar el cor humà, custodiar el treball humà, custodiar la ment humana, custodiar el cor humà, custodiar el treball humà. El cristià és —podem dir— com sant Josep: ha de custodiar. Ser cristià no és sols rebre la fe, confessar la fe, sinó custodiar la vida, la vida pròpia, la vida dels altres, la vida de l’Església. El Fill de l’Altíssim va venir al món en una condició de gran debilitat: Jesús va néixer així, dèbil, dèbil. Va voler tenir necessitat de ser defensat, protegit, cuidat. Déu s’ha fiat de Josep, com ho va fer Maria, que en ell va trobar l’espòs que l’ha estimat i respectat i sempre ha cuidat d’ella i del Nen. En aquest sentit, «sant Josep no pot deixar de ser el custodi de l’Església, perquè l’Església és l’extensió del cos de Crist en la història, i al mateix temps en la maternitat de l’Església es manifesta la maternitat de Maria. Josep, alhora que continua protegint l’Església, continua emparant el Nen i la seva mare, i nosaltres també, estimant l’Església, continuem estimant el Nen i la seva mare» (ibid.).
Aquest Nen és aquell que dirà: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25,40). Per tant. qualsevol persona que té fam i set, qualsevol estranger, qualsevol migrant, qualsevol persona sense roba, qualsevol malalt, qualsevol pres és el “Nen” que Josep custodia. I nosaltres som convidats a custodiar aquesta gent, aquests germans i germanes nostres, com ho ha fet Josep. Per això, ell és invocat com a protector de tots els necessitats, dels exiliats, dels afligits, i també dels moribunds —vam parlar d’això dimecres passat. I també nosaltres hem d’aprendre de Josep a “custodiar” aquests béns: estimar el Nen i la seva mare; estimar els sagraments i el poble de Déu; estimar els pobres i la nostra parròquia. Cada una d’aquestes realitats és sempre el Nen i la seva mare (cf. Patris corde, 5). Nosaltres hem de ser custodis, perquè amb això custodiem Jesús, com ho va fer Jesús.
Avui és comú, és quotidià criticar l’Església, subratllar-ne les incoherències —n’hi ha moltes—, subratllar-ne els pecats, que en realitat són les nostres incoherències, els nostres pecats, perquè des de sempre l’Església és un poble de pecadors que troben la misericòrdia de Déu. Preguntem-nos si, en el fons del cor, nosaltres estimem l’Església així com és: poble de Déu en camí, amb moltes limitacions, però amb moltes ganes de servir i estimar Déu. De fet, només l’amor ens fa capaços de dir plenament la veritat, de manera no parcial; de dir allò que està malament, però també reconèixer tot el bé i la santedat que estan presents en l’Església, a partir precisament de Jesús i de Maria. Estimar l’Església, custodiar l’Església i caminar amb l’Església. Però l’Església no és aquell grupet que és a prop del capellà i mana a tots, no. L’Església ho som tots, tots. En camí. Custodiar l’un de l’altre, custodiar-nos mútuament. És una bonica pregunta, aquesta: jo, quan tinc un problema amb algú, intento custodiar-lo o el condemno de seguida, en parlo malament, el destrueixo? Hem de ser custodis, sempre!
Estimats germans i germanes, us animo a demanar la intercessió de sant Josep precisament en els moments més difícils de les vostres vides i de les vostres comunitats. Allí on els nostres errors es converteixen en escàndol, demanem a sant Josep la valentia d’afrontar la veritat, de demanar perdó i començar de nou humilment. Allí on la persecució impedeix que l’Evangeli sigui anunciat, demanem a sant Josep la força i la paciència de saber suportar abusos i sofriments per amor a l’Evangeli. Allí on els mitjans materials i humans són escassos i ens fan experimentar la pobresa, sobretot quan som cridats a servir els últims, els indefensos, els orfes, els malalts, els descartats de la societat, resem a sant Josep perquè sigui per a nosaltres Providència. Quants sants s’han adreçat a ell! Quantes persones en la història de l’Església han trobat en ell un patró, un custodi, un pare!
Imitem el seu exemple i per això, tots junts, resem avui; resem a sant Josep amb l’oració que vaig posar a la conclusió de la carta Patris corde, encomanant-li les nostres intencions i, de manera especial, l’Església que sofreix i que està a prova. I ara, vosaltres teniu a la mà en diferents idiomes, em sembla que quatre, la pregària, i em sembla que sortirà també a la pantalla, així junts, cadascú en el seu idioma, pot resar a sant Josep.
Salve, custodi del Redemptor
i espòs de la Verge Maria
A vós Déu us confià el seu Fill,
en vós Maria va dipositar la seva confiança,
amb vós Crist es va forjar com a home.
Oh, benaurat Josep,
mostreu-vos també pare per a nosaltres
i guieu-nos en el camí de la vida.
Obtingueu-nos gràcia, misericòrdia i coratge,
i defenseu-nos de tot mal. Amén.
[1] S. Rituum Congreg., Quemadmodum Deus (8 desembre 1870): ASS 6 (1870-71), 193; B. Pius IX, Carta ap. Inclytum Patriarcham (7 juliol 1871): l.c., 324-327.
