El Cardenal Grech i l’arquebisbe Lazzaro You Heung sik escriuen als sacerdots de tot el món
Amb motiu de la festa de Sant Josep, el cardenal Mario Grech, Secretari General del Sínode dels Bisbes, i l’arquebisbe Lazzaro You Heung sik, Prefecte de la Congregació per al Clergat, escriuen als sacerdots de tot el món sobre la seva contribució com a pastors enmig del Poble de Déu al procés sinodal.
Amb aquesta carta, els dos caps de dicasteri volen animar els sacerdots a acceptar la invitació del papa Francesc a “posar-se en camí junts, en una escolta recíproca, compartint idees i projectes, per mostrar el veritable rostre de l’Església: una “casa” hospitalària, de portes obertes, habitada pel Senyor i animada per relacions fraternes”.
Oferim a continuació la versió en català de la Carta als sacerdots sobre el procés sinodal:
Vaticà, 19 de març de 2022
Benvolguts sacerdots,
Som dos dels vostres germans, també sacerdots! Us podem demanar una mica del vostre temps? Ens agradaria parlar-vos d’un tema que ens incumbeix a tots.
«L’Església de Déu és convocada en Sínode». El Document Preparatori del Sínode 2021-2023 comença amb aquestes paraules. Durant dos anys es convida a tot el Poble de Déu a reflexionar sobre el tema Per una Església sinodal: comunió, participació i missió. Es tracta d’una novetat que pot desvetllar alhora entusiasme i perplexitat.
I, tanmateix, «en el primer mil·lenni “caminar junts”, és a dir, practicar la sinodalitat, va ser la manera de procedir habitual de l’Església». El Concili Vaticà II va posar en relleu aquesta dimensió de la vida de l’Església, tan important que sant Joan Crisòstom va poder afirmar: «Església i Sínode són sinònims» (Explicatio in Psalmum 149).
Sabem que el món actual necessita urgentment la fraternitat. Sense adonar-se’n, anhela trobar-se amb Jesús. Però, com ho podem fer perquè aquest encontre es produeixi? Necessitem posar-nos a escoltar l’Esperit juntament amb tot el Poble de Déu, per renovar la nostra fe i trobar noves formes i llenguatges per compartir l’Evangeli amb els nostres germans i les nostres germanes. El procés sinodal que ens proposa el papa Francesc té precisament aquest objectiu: posar-se en camí junts, en una escolta recíproca, compartint idees i projectes, per mostrar el veritable rostre de l’Església: una “casa” hospitalària, de portes obertes, habitada pel Senyor i animada per relacions fraternes.
Per tal de no caure en els riscos assenyalats pel papa Francesc ‒és a dir, el formalisme, que redueix el Sínode a un eslògan buit, l’intel·lectualisme, que fa del Sínode una reflexió teòrica sobre els problemes, i l’immobilisme, que ens aferra a la seguretat dels nostres hàbits perquè res no canviï‒ és important obrir el cor i posar-se a escoltar el que l’Esperit suggereix a les Esglésies (cf. Ap2,7).
Evidentment, ens poden sorgir temors davant d’aquest camí.
En primer lloc, som molt conscients que els sacerdots de molts llocs del món ja suporten una gran càrrega pastoral. I ara semblaria que s’afegeixen“noves tasques”. Més que convidar-vos a multiplicar les vostres activitats, ens agradaria encoratjar-vos a mirar les vostres comunitats amb aquella mirada contemplativa de què parla el papa Francesc a Evangelii gaudium (n. 71) per descobrir tants exemples de participació i maneres de compartir que ja estan germinant en les vostres comunitats. De fet, aquesta fase diocesana del procés sinodal es proposa de fet «recollir la riquesa de les experiències de sinodalitat viscudes» (Doc. prep., 31). Estem segurs que n’hi ha moltes més de les que poden semblar a primera vista, potser fins i tot informals i espontànies. Allà on s’escolta profundament, s’aprèn els uns dels altres, es valoren els dons dels altres, s’ajuda i es prenen decisions junts, ja hi ha sinodalitat en acció. Tot això s’ha de ressaltar i valorar, per tal de desenvolupar cada vegada més aquest estil sinodal que és «el modus vivendi et operandi específic de l’Església, el Poble de Déu» (Doc. prep., 10).
Però també hi pot haver una altra por: si se subratlla tant el sacerdoci comú dels batejats i el sensus fidei del Poble de Déu, què serà del nostre paper com a guies i la nostra identitat específica com a ministres ordenats? Sens dubte, es tracta de descobrir cada vegada més la igualtat fonamental de tots els batejats i d’estimular tots els fidels a participar activament en el camí i en la missió de l’Església. D’aquesta manera tindrem l’alegria de trobar germans i germanes que comparteixen amb nosaltres la responsabilitat de l’evangelització. Però en aquesta experiència de Poble de Déu, caldrà i s’ha de fer emergir també d’una manera nova el carisma peculiar dels ministres ordenats per servir, santificar i animar el Poble de Déu.
En aquest sentit, ens agradaria demanar-vos que feu una contribució triple a l’actual procés sinodal:
‒ Feu tot el possible perquè aquest camí es recolzi en l’escolta i en la vivència de la Paraula de Déu. El papa Francesc ens ha exhortat recentment així: «Apassionem-nos per la Sagrada Escriptura, deixem-nos escrutar interiorment per la Paraula de Déu, que revela la novetat de Déu i ens porta a estimar els altres sense cansar-se» (Francesc, Homilia del diumenge de la Paraula de Déu, 23 de gener de 2022).
Sense aquest arrelament en la vida de la Paraula, ens arrisquem a caminar a les fosques i les nostres reflexions es podrien transformar en ideologia. En canvi, basant-nos en la posada en pràctica de la Paraula, construirem la casa sobre la roca (cf. Mt 7,24-27) i podrem experimentar, com els deixebles d’Emmaús, la llum i el guiatge sorprenent del Senyor Ressuscitat.
‒ Feu tot el possible perquè aquest camí es caracteritzi per l’escolta i l’acceptació mútues. Fins i tot abans dels resultats concrets, el diàleg profund i la trobada veritable ja són valuosos. De fet, a les nostres comunitats hi ha moltes iniciatives i potencialitats, però massa sovint els individus i els grups corren el risc de l’individualisme i de l’autoreferencialitat. Amb el seu manament nou, Jesús ens recorda que «per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà que sou deixebles meus» (Jn 13,35). Com a pastors podem fer molt perquè l’amor curi les relacions i guareixi les ferides que sovint també afecten el teixit eclesial, perquè retorni l’alegria de sentir-nos una sola família, un sol poble en camí, fills d’un mateix Pare i, per tant, germans entre nosaltres, començant per la fraternitat entre nosaltres, sacerdots.
‒ Tenir cura que el camí no ens porti a la introspecció sinó que ens estimuli a anar a l’encontre de tothom. El papa Francesc, a Evangelii gaudium, ens ha lliurat el somni d’una Església que no tingui por d’embrutar-se les mans implicant-se en les ferides de la humanitat, una Església que camina en l’escolta i el servei dels pobres i de les perifèries. Aquest dinamisme “en sortida” cap als germans, amb la brúixola de la Paraula i el foc de la caritat, fa realitat el gran projecte original del Pare: «que tots siguin u» (Jn 17,21). En la seva última Encíclica Fratelli tutti, el papa Francesc ens demana que ens hi comprometem amb els nostres germans i germanes d’altres Esglésies, els fidels d’altres religions i totes les persones de bona voluntat: la fraternitat universal i l’amor sense exclusions, que tot i tothom han d’abraçar. Com a servidors del Poble de Déu, som en una posició privilegiada per fer que això no resti una orientació vaga i genèrica, sinó que es materialitzi allà on vivim.
Benvolguts germans sacerdots, estem segurs que, a partir d’aquestes prioritats, també trobareu la manera de donar vida a iniciatives concretes, segons les necessitats i les possibilitats, perquè la sinodalitat és veritablement la crida de Déu per a l’Església del tercer mil·lenni. Posar-se en camí en aquesta direcció no estarà exempt de preguntes, dificultats i interrupcions, però podem confiar que ens tornarà el cent per u en fraternitat i en fruits de vida evangèlica. Penseu només en el primer Sínode de Jerusalem (cf. Ac 15). Qui sap quant d’esforç hi havia entre bastidors! Però sabem com de decisiu va ser aquell moment per a l’Església naixent.
Acabem aquesta carta amb dos fragments del Document Preparatori que ens podran inspirar i acompanyar gairebé com un Vademècum.
«La capacitat d’imaginar un futur divers per a l’Església i per a les institucions a l’alçada de la missió rebuda depèn en gran part de la decisió de començar a posar en pràctica processos d’escolta, de diàleg i de discerniment comunitari, en els quals tots i cada un puguin participar i contribuir» (n. 9).
«Recordem que la finalitat del Sínode, i per tant d’aquesta consulta, no és produir documents, sinó “fer que germinin somnis, suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions, ressuscitar una aurora d’esperança, aprendre els uns dels altres, i crear un imaginari positiu que il·lumini les ments, enardeixi els cors, doni força a les mans”»(n. 32).
Agraint-vos la vostra atenció, us assegurem la nostra pregària i us desitgem, a vosaltres i a les vostres comunitats, un camí sinodal feliç i fructífer. Sabeu que som a prop vostre i caminant amb vosaltres! I acolliu, a través nostre, l’agraïment també del papa Francesc que us sent molt a prop seu.
Encomanem cada un de vosaltres a la Santíssima Mare de Déu del Bon Camí i us saludem cordialment en el Senyor Jesús.
Mario Card. Grech
Secretari General del Sínode dels Bisbes
Lazzaro You Heung Sik
Arquebisbe-Bisbe emèrit de Daejeon
Prefecte de la Congregació per al Clergat
