Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes membres de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe de la Conferència Episcopal Espanyola van aprovar a la reunió CCLVI de l’1 de febrer de 2022 la Nota doctrinal sobre l’objecció de consciència titulada “Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures” (Ga 5,1). La Comissió Permanent de la CEE va autoritzar-ne la publicació en la seva CCLVIII reunió dels dies 8-9 de març de 2022. Es tracta d’una nota doctrinal perquè parteix de principis de moral fonamental, com la dignitat de la consciència, i de Doctrina Social de l’Església, com la llibertat religiosa i de consciència, la missió de l’Estat, la naturalesa dels drets humans, etc. El text ofereix als catòlics el dret i el deure que tenen d’oposar-se activament a realitzar aquelles accions que atempten contra les exigències de la fe cristiana o els seus valors fonamentals.
El Full Dominical del proper diumenge 1 de maig es fa ressò d’aquesta Nota doctrinal, amb un número especial que, simultàniament, a les diòcesis amb seu a Catalunya, tracta el tema de l’objecció de consciència respecte a l’aplicació de l’eutanàsia, a partir de dades i xifres, testimonis, i referències a la nota doctrinal sobre l’objecció de consciència publicada aquest any per la CEE.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Nota doctrinal sobre l’objecció de consciència, així com de la plenitud de vida, del Dia Mundial del Treball, de Maria, signe de consol i esperança, de l’Església del Ressuscitat, de la presència maternal de Maria, de ser examinats en l’amor i del laic.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “en la primera lectura d’aquest tercer diumenge de Pasqua se’ns narra que els apòstols van ser conduïts davant el Sanedrí per a ser interrogats pel gran sacerdot perquè, malgrat que se’ls havia prohibit ensenyar en nom de Jesús, ells continuaven anunciant l’Evangeli” i que “quan els demanen explicacions, Pere i els altres deixebles únicament troben una manera de justificar la seua actuació: «Obeir Déu és primer que obeir els homes» (Ac 5,29)”. Expressa que “els cristians, igual que aquells primers deixebles, estem cridats a donar testimoniatge de la fe en les diverses situacions i circumstàncies en les quals ens toca viure”. Afirma que “la llibertat cristiana consisteix a no deixar-se vèncer per la por davant les dificultats que ens puga suposar el testimoniatge de la fe” i que “és possible pel do de fortalesa que ens dona l’Esperit Sant”. Manifesta que “en el context cultural en què vivim a Europa, als cristians se’ns plantegen uns nous reptes: comportaments que fins ara eren tolerats mitjançant una despenalització adquireixen la consideració de drets que han de ser protegits i promoguts”. Considera que “això està tenint conseqüències en la legislació” i que “si a això unim la pretensió per part dels poders públics de modelar la consciència moral de les persones, no ens pot estranyar que en aquestes lleis es promoga, a més, la imposició d’aquests valors i principis en els plans educatius amb mesures coercitives, i es dificulte el dret a l’objecció de consciència”. Finalment, comunica que “per a orientar els catòlics davant aquesta situació, la Comissió episcopal per a la Doctrina de la Fe ha publicat una nota en la qual es recorden els principis que han d’inspirar la seua actuació en defensa de la vida i de la llibertat”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, comunica que a les pàgines del full diocesà d’aquesta setmana “teniu un resum-presentació de la ‘Nota doctrinal sobre l’objecció de consciència’ que va aprovar la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola”, una nota titulada “Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures” (Ga 5,1) que “es va fer pública el dia 25 de març, Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, data especialment marcada com a Jornada de la Vida”. Expressa que no pretén repetir els arguments que podem trobar a l’esmentada Nota, perquè “hi són expressats amb claredat seguint els principis de la Doctrina Social de l’Església”, i que es referirà “només a qüestions prèvies”. Recorda que “totes les persones i grups socials tenen el mateix dret a manifestar les seves conviccions i les seves opinions” i que “la llibertat religiosa és un dels drets de la Declaració Universal de Drets Humans (Art.18)”. Considera que “l’actuació pública de tot ésser humà respon sempre a unes conviccions”, que “no hi ha una neutralitat absoluta en les manifestacions públiques o en les conductes privades” i que “això és vàlid per als pares quan eduquen els seus fills, per als mestres i pels qui treballen en hospitals i residències”. Afirma que “les normes són fonamentals per a una respectuosa convivència però sense envair o violentar la pròpia consciència” i que “els catòlics demanem respecte a la nostra manera d’entendre la naturalesa de l’ésser humà, creat per Déu, que l’impulsa a l’amor i a la misericòrdia amb tothom”. Finalment, aconsella a tothom la lectura de la Nota, ja que “és un magnífic resum del que suposa per a l’ésser humà, la llibertat, la llei, la consciència, la funció de l’Estat, l’objecció…” i “a més, serveix per recordar els aspectes morals del comportament”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “la cinquantena pasqual ens convida a celebrar el nucli de la nostra fe cristiana” i és que “Jesús ha ressuscitat, al·leluia!”. Desitja que “tant de bo aquests cinquanta dies esdevinguin una escola per a tots”. Expressa que “seria molt estrany que nosaltres, cristians, no creguéssim en la resurrecció ni visquéssim sota els seus efectes”, però adverteix que “ja en les primeres comunitats aquesta va ser una pedra d’ensopec difícil de proclamar i de confessar”. Afirma que “el nostre testimoniatge no pot fer llàstima ni ens podem presentar com a víctimes pessimistes o mediocres”, ja que “seria un frau a la bona nova de l’Evangeli”. Considera que “malgrat les pròpies febleses i les de les nostres comunitats, en nosaltres ha de resplendir la vida, la llum i l’alegria del Regne, realitats que hem de fer néixer cada dia de nou, reomplint-les de contingut una vegada i una altra amb el nostre fer, sempre en comunió amb els altres”. Manifesta que “la resurrecció de Crist proclama als quatre vents que Déu transforma tota realitat humana quan aquesta s’insereix en l’amor incondicional i ple”, que “la vida nova que l’Esperit Sant vessa en els nostres cors ens fa capaços d’estimar com Ell, fins a les darreres conseqüències” i que “aquesta és la gran escola de Jesús”. Destaca que la fe sincera i ferma, “encara que no evident, ens fa descobrir el camí de la vida, on tot s’omple de sentit i la mort deixa de tenir la darrera paraula”. Finalment, demana que “deixem que el Senyor ens porti per camins insospitats, segurament plens de sorpreses, perquè la vida plena, la que neix de l’eternitat que es fa història, és vida sorprenent i renovelladora” i demana també que “vivim com ressuscitats, cercant allò que és de Déu”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que diumenge 1 de maig “celebrem Sant Josep Obrer, patró dels treballadors, data que coincideix amb el Dia Mundial del Treball” i reflexiona “sobre el valor humà i cristià del treball”. Recorda que el papa Francesc diu sovint que “el treball és dignitat”. Diu que “el treball és un dret fonamental”, però que “a moltes persones se’ls ha arrabassat”, que “molts ciutadans desesperats que es troben a l’atur truquen a la porta de les parròquies i l’únic que volen és trobar una feina digna que els permeti tirar endavant, sobretot, en el cas de famílies vulnerables” i que “des de les Càritas diocesanes i parroquials s’acullen i acompanyen aquestes persones marcades pel patiment i l’angoixa”. Afirma que “tot i les incerteses que provoca la guerra a Ucraïna i els estralls que ha causat la pandèmia en la nostra economia, sembla que hi hauria una tendència de recuperació en les xifres d’ocupació”, que “l’atur disminueix”, però que “darrere les dades hi ha una realitat que ens hauria de preocupar: l’empobriment constant i la desigualtat laboral”. Reconeix que “potser hi ha més treballadors que treballen, però són treballadors més pobres” i que “tenir feina digna ja no és un dret, sinó un privilegi per a moltes persones”. Manifesta que “tenir accés a un treball digne és la millor de les polítiques socials” i demana novament “als nostres governants, als empresaris, als sindicats i als diferents agents socials un gran pacte per aturar l’increment de la pobresa promovent una feina digna”. Finalment, diu que “cal que actuem per construir entre tots una societat més humana i fraterna”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “comença el Mes de Maria que, a tants llocs de la nostra geografia diocesana, ens convida a peregrinar a les ermites i santuaris marians on, sota tantes advocacions, cantem a Maria i li demanem la seva intercessió i ajuda”. Expressa que “la Verge ressuscitada ja amb el seu Fill, i Assumpta al cel, ens envia a atendre el nostre proïsme, a sortir a la trobada dels germans, perquè la llum de la Pasqua il·lumini la nostra caritat”. Afirma que “davant l’enigma del dolor i del morir, de la guerra i de les creus de tants germans nostres, anhelem que Maria ens doni llum i esperança”, que “ella va estar ferma, sola, esperançada al peu de la Creu del Senyor” i que “enmig de tantes tenebres i petiteses, patiments i dolor, el nostre i sobretot el de tants innocents, emergeix Maria com a “signe de consol i d’esperança””. Manifesta que “de la Pasqua neix una nova manera de viure i de morir: amb fe, amb confiança, amb amor fins a la fi… més enllà de tot càlcul i interès”, que “si estimem com el Senyor ens revela a la Creu, ressuscitarem amb Ell” i que “per l’Encarnació, obra de l’Esperit Sant, però sobretot per la Creu i la Resurrecció del seu Fill, Maria va poder entendre i unir-se al do sacrificial del seu Fill, per redimir el món”. Finalment, demana que “acudim a Maria per contemplar i aprendre de nou en aquesta Pasqua el que significa la Misericòrdia de Déu per la humanitat, i alhora per comprendre com hem de ser nosaltres també “misericordiosos com el Pare”, generosos en l’amor, servidors dels pobres en tots els sentits, pobres de pau i de salut, pobres d’amor i de perdó, sobretot, i saber unir així l’alegria pasqual i la misericòrdia en les nostres vides”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, ens convida a mirar de viure a fons “l’esperit de la Pasqua” i desitja que “la nostra Església concreta ressusciti”. Es pregunta “si és millor parlar d’“Església ressuscitada” o “Església del Ressuscitat”” i diu que és una qüestió “de gran transcendència per a saber situar-nos en l’Església”, especialment avui, “quan no callen les veus que parlen de crisi, i quan estem en ple camí sinodal”. Es pregunta també “què entenem per una Església de Jesús” i “com es nota la presència de l’Església de Crist i del seu Regne”. Respon fent tres precisions: “que l’Església de Crist i el Regne de Déu no es manifesten més que mitjançant signes”, “que els signes litúrgics, com tots, han de ser interpretats, concretament amb els ulls del mateix Crist” i que “la litúrgia, per ella mateixa, ofereix molts signes del que és una Església encarnada en una comunitat concreta”. Afirma que “l’Església ressuscita en aquells que continuen creient malgrat el sofriment, en aquells que s’esforcen per suportar una presència molesta en la família, en aquells que miren de perdonar i ser sincers, en aquells que no s’avergonyeixen de l’altre encara que sigui un pecador, en aquells que ofereixen temps, diners, facultats a favor dels més necessitats…” i que “tota aquesta vida té el seu lloc en la missa, encara que sols serà evident als ulls de Déu”. Finalment, diu que “si aquesta vida interior nostra fos feble o somorta, en la celebració de l’Eucaristia Jesucrist ressuscitat continuaria realitzant la seva ofrena al Pare per tota la humanitat i convidant-nos a participar-hi”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la presència maternal de Maria ens acompanya en el nostre pelegrinatge de fe”, que “la litúrgia cristiana té un centre: el misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist” i que “en aquest centre el paper de mare, intercessora i cooperadora de Maria ens aporta tendresa i proximitat”. Recorda que “la pietat popular dedica de manera especial el mes de maig a la benaurada Verge Maria” i que “és un mes en què els romiatges a llocs marians es fan amb més profusió, així com també actes de pietat propis que expressen l’estima i la petició d’intercessió de santa Maria en les nostres necessitats”. Comunica que “iniciem el mes de maig amb una celebració mariana a la catedral de Vic”, ja que “en l’escaiença del setanta-cinquè aniversari de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, se celebrarà una missa d’acció de gràcies pel fet d’haver donat un nou tron a la Patrona de Catalunya”. Finalment, prega que “demanem a Maria, quan ja estem acabant la fase dels grups sinodals, que intercedeixi per la nostra diòcesi, tan necessitada de fe viva i engrescadora, acompanyant-nos en el camí del Sínode Diocesà, a fi que el «somni» de Déu per a la nostra Església de Vic es faci realitat per a la salvació dels homes i per a la glòria del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “l’evangeli d’aquest diumenge ens ofereix varis elements de reflexió. Primer, Jesús que es fa present als deixebles. Segon, ell té la iniciativa, actua. I tercer, la pregunta a Simó Pere: al final de la vida serem examinats en l’amor”. Expressa que “també Jesús ressuscitat es fa present a les nostres vides, encara que sovint no el reconeixem i ens pensem que estem sols”. Admet que “enmig dels problemes de la vida ens costa reconèixer Jesús present” i que “potser ens cal recordar com en altres ocasions ell s’ha fet present, ens ha acompanyat, l’hem experimentat, per reviure-ho en el present”. Recorda que “després de l’esmorzar que Jesús els havia preparat, el Senyor inicia la conversa amb Pere amb una pregunta: “M’estimes més que aquests?”” i que Pere respon “Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo”. Afirma que “quan llegim ara aquest passatge, no apreciem la riquesa autèntica del verb “estimar”” i que “l’idioma grec és molt ric en significats i tenien tres paraules per referir-se a l’amor: Àgape, Philia i Eros”. Recorda que ““Eros” fa referència a l’amor carnal”, que “l’amor de “Philia” és l’amor de família, d’amistat i denota un afecte entranyable” i que el terme “Àgape” “expressa l’amor veritable i diví”, “l’amor desinteressat, estimo sense esperar res a canvi”. Manifesta que “així és l’amor de Déu, així és l’amor de Jesús”. Destaca que “ser estimat comporta una exigència”, que “a Simó Pere li diu Jesús: “Pastura les meves ovelles””, que “és la missió que li encomana”. Finalment, ens convida a preguntar-nos què ens demana Jesús, què espera de nosaltres quan ens manifesta que ens estima del tot i recorda que sant Joan de la Creu diu que “al final de la vida serem examinats en l’amor, com Simó Pere”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “els cristians laics tenen de vegades la tendència a recloure’s en tasques intraeclesials, oblidant que el seu camp propi d’acció, on són insubstituïbles, és la vida pública i quotidiana” i que “la seva tasca primera i immediata -encara que no única- és posar en pràctica totes les possibilitats cristianes i evangèliques en el camp de la realitat social, i altres realitats obertes a l’evangelització, com l’amor, la família, l’educació de nens i adolescents, el treball professional, el patiment”. Expressa que “la primera tasca dels laics al món és “complir amb fidelitat els seus deures temporals, guiats sempre per l’esperit evangèlic” (GS 43)”, “ser un bon pare, un professional competent, un ciutadà honest, un veí solidari, un estudiant responsable, un esportista exemplar”. Afirma que “el laic és present al món per sembrar-hi la llavor de l’Evangeli i transformar-lo”, que “té la missió de ser “sal”, “llum” i “llevat” al cor del món” i que “l’objectiu de la seva missió és transformar els ambients, canviar els criteris d’actuació, orientar els plantejaments i il·luminar-los amb la llum de l’Evangeli”. Considera que “el cristianisme no es pot recloure a les sagristies”, sinó que “ha de sortir al carrer” i que “la missió no es pot fer només des dels ambons de les esglésies o a les sales de catequesi”. Finalment, diu que “la presència dels laics al món no es realitza només a títol individual”, que “ells són veritable Església present al món” i que “tot laic, en virtut dels dons que li han estat atorgats, es converteix en testimoni i simultàniament en instrument viu de la missió de la mateixa Església en la mesura del do de Crist” (LG 33)”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
