Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui continuem reflexionant sobre els ancians, sobre els avis, sobre la vellesa, sembla lletja, la paraula, però no, els ancians són genials, són macos! I avui ens deixarem inspirar per l’esplèndid llibre de Rut, una joia de la Bíblia. La paràbola de Rut il·lumina la bellesa dels vincles familiars: generats per la relació de parella, però que van més enllà del vincle de parella. Vincles d’amor capaços de ser igualment forts, en els quals s’irradia la perfecció d’aquell poliedre dels afectes fonamentals que formen la gramàtica familiar de l’amor. Aquesta gramàtica porta saba vital i saviesa generativa al conjunt de les relacions que edifiquen la comunitat. En comparació amb el Càntic dels Càntics, el llibre de Rut és com una altra cara del díptic de l’amor nupcial. Igualment important, igualment essencial, celebra el poder i la poesia que han d’habitar els vincles de generació, parentiu, lliurament, fidelitat que embolcallen tota la constel·lació familiar. I es tornen fins i tot capaços, en les conjuntures dramàtiques de la vida de parella, de portar una força d’amor inimaginable, capaç de rellançar l’esperança i el futur.
Sabem que els llocs comuns sobre vincles de parentiu creats pel matrimoni, sobretot el de la sogra, aquell vincle entre sogre i nora, parlen contra aquesta perspectiva. Però, precisament per això, la paraula de Déu es torna valuosa. La inspiració de la fe sap obrir un horitzó de testimoniatge contra els prejudicis més comuns, un horitzó valuós per a tota la comunitat humana. Us convido a redescobrir el llibre de Rut! Especialment en la meditació sobre l’amor i en la catequesi sobre la família.
Aquest petit llibre conté també un valuós ensenyament sobre l’aliança de les generacions: la joventut es revela capaç de donar de nou entusiasme a l’edat madura —això és essencial: quan la joventut dona de nou entusiasme a les persones grans—; la vellesa es descobreix capaç de reobrir el futur per a la joventut ferida. En un primer moment, l’anciana Noemí, si bé commoguda per l’afecte de les nores, que queden vídues dels seus dos fills, es mostra pessimista sobre el seu destí dins un poble que no és el seu. Per això anima afectuosament les joves dones a tornar amb les seves famílies per a refer la vida —eren joves, aquestes dones vídues. Diu: «Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? […] El meu destí és amarg» (Rt 1,11-13). Això ja es mostra com un acte d’amor: la dona gran, sense marit i ja sense fills, insisteix perquè les seves joves l’abandonin. Però també és una espècie de resignació: no hi ha futur possible per a les vídues estrangeres, privades de la protecció del marit. Rut sap això i es resisteix a aquest oferiment generós, no vol tornar a casa seva. El vincle que s’ha establert entre sogra i nora ha estat beneït per Déu: Noemí no pot demanar que l’abandoni. En un primer moment, Noemí sembla més resignada que feliç per aquest oferiment: potser pensa que aquest vincle estrany agreujarà el risc per a ambdues. En alguns casos, la tendència de les persones grans al pessimisme necessita ser contrarestada per la pressió afectuosa dels joves.
De fet, Noemí, commoguda per l’entrega de Rut, sortirà del seu pessimisme i fins i tot prendrà la iniciativa, obrint per a Rut un nou futur. Instrueix i anima Rut, vídua del seu fill, a conquistar un nou marit a Israel. Booz, el candidat, mostra la seva noblesa defensant Rut dels homes que treballen per a ell. Lamentablement, és un risc que es constata també avui.
El nou matrimoni de Rut se celebra i els mons són novament pacificats. Les dones d’Israel diuen a Noemí que Rut, l’estrangera, val «més que set fills» i que aquell matrimoni serà una benedicció del Senyor. Noemí, que estava plena d’amargor i deia també que el seu nom és ‘amargura’, a la seva vellesa coneixerà l’alegria de tenir una part en la generació d’un nou naixement. Mireu quants “miracles” acompanyen la conversió d’aquesta dona ja gran! Ella es converteix al compromís de tornar-se disponible, amb amor, pel futur d’una generació ferida per la pèrdua i amb risc d’abandonament. Els fronts de recomposició són els mateixos que, a partir de les probabilitats traçades pels prejudicis del sentit comú, haurien de generar fractures insuperables. Malgrat això, la fe i l’amor consenten a superar-los: la sogra supera la gelosia pel seu fill, estimant el nou vincle de Rut; les dones d’Israel superen la desconfiança per l’estranger (i si ho fan les dones, tothom ho farà); la vulnerabilitat de la dona sola, davant el poder de l’home, és reconciliada amb un vincle ple d’amor i de respecte.
I tot allò perquè la jove Rut s’ha entestat a ser fidel a un vincle exposat al prejudici ètnic i religiós. I reprenc allò que he dit al començament, avui la sogra és un personatge mític, la sogra no dic que la pensem com el diable, però sempre es pensa en ella com una figura dolenta. Però la sogra és la mare del teu marit, és la mare de la teva dona. Pensem avui en aquest sentiment una mica difós que la sogra com més lluny millor. No! És mare, és anciana. Una de les coses més boniques de les àvies és veure els nets, quan els fills tenen fills, reviuen. Mireu bé la relació que vosaltres teniu amb les vostres sogres: a vegades són una mica especials, però t’han donat la maternitat del cònjuge, t’ho han donat tot. Almenys cal fer-les felices, perquè tirin endavant la seva vellesa amb felicitat. I si tenen algun defecte se les ha d’ajudar a corregir-se. També a vosaltres, sogres, us dic: estigueu atentes a la llengua, perquè la llengua és un dels pecats més dolents de les sogres, estigueu atentes.
I Rut en aquest llibre accepta la sogra i la fa reviure, i l’anciana Noemí assumeix la iniciativa de reobrir el futur per a Rut, en comptes de limitar-se a gaudir de la seva companyia. Si els joves s’obren a la gratitud pel que han rebut i les persones grans prenen la iniciativa de rellançar el seu futur, res no podrà aturar el floriment de les benediccions de Déu entre els pobles! Si us plau, que els joves parlin amb els avis, que els joves parlin amb les persones grans, i que aquestes parlin amb els joves. Aquest pont, hem de restablir-lo fort, aquí hi ha un corrent de salvació, de felicitat. Que el Senyor ens ajudi, fent això, a créixer en harmonia a les famílies, aquella harmonia constructiva que va dels ancians als més joves, aquell bonic pont que nosaltres hem de custodiar i cuidar.
