Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 29 de maig, solemnitat de l’Ascensió del Senyor, amb el mandat exprés de Jesús als Apòstols d’anunciar a tots els pobles el seu missatge, l’Església celebra la 56a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials amb el lema “Escoltar amb l’oïda del cor”.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 56a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, així com de l’Ascensió del Senyor, de marcar les dues X a la declaració de la Renda, de la senyoria de Crist, de la llibertat cristiana, d’aixecar-se i ser testimoni i de participar en la vida de l’Església.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “vivim en un món en què no podem prescindir de la comunicació que ens arriba des de fora: premsa escrita, ones de ràdio, imatges de televisió…” i que “l’objectiu dels mitjans de comunicació social se centra en una constant obstinació per contar amb objectivitat el que passa, per participar en l’intercanvi d’idees i projectes, per fer cada dia més digna i creïble la tasca dels professionals i per ajudar a construir una societat més justa i solidària”. Expressa que “per als cristians és fonamental transmetre els ensenyaments de Jesucrist: aprenent-los amb diligència, vivint-los buscant l’autenticitat i comunicant-los amb convicció i molta alegria”. Recorda que “cada any l’Església fa referència o desenvolupa un aspecte dels mitjans en aquesta Jornada que pot resultar interessant o atractiva a tothom”. Explica que “el Papa centra l’atenció del seu comentari en el verb escoltar, decisiu en la gramàtica de la comunicació i condició per a un diàleg autèntic; i s’endinsa en alguns passatges de la Bíblia per mostrar la iniciativa de Déu que ens parla i de l’home que respon amb l’escolta”. També diu que el Papa “no s’oblida d’esmentar les possibles dificultats que hi ha en aquesta relació”, però que “acaba amb l’anotació de dues frases que fan pensar molt: “un cor capaç d’escoltar” i “escoltar amb el cor, no sols exteriorment amb l’oïda”. Manifesta que “l’Església també s’ha d’esforçar per no caure en la temptació del soliloqui, ha d’escoltar els greus problemes de la societat, valorar les diverses fonts i oferir una escolta entre germans que permeti exercitar l’art del discerniment”. Finalment, diu que “equilibri, harmonia i confiança faran possible, si les sabem aplicar, un resultat d’acord amb les pretensions de l’objectivitat, de la recerca de la veritat, sempre amb la benvolguda valoració dels altres”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “avui hem de considerar l’Església “del glorificat”, l’Església del qui culmina la seva obra, recuperant la glòria que posseïa “des del principi”, l’Església que vivia entorn de Jesús i que ha arribat a contemplar-lo viu i retornat al costat del Pare”. Expressa que “aquesta Església sembla abandonada pel seu Senyor”, però que “no és així”, ja que “Jesús sempre ha estat present i proper a la seva Església, encara que de manera diferent”: els deixebles “van poder veure’l, escoltar-lo i tocar-lo en un cos ressuscitat” i “un cop glorificat, podem veure’l, tocar-lo i escoltar-lo mitjançant el seu Esperit present en l’Església”. Afirma que “aquesta presència compromet l’Església a ser ressò de la seva veu, és a dir, lloc i font de comunicació”, que l’Església “és present en el món plural i complex de la comunicació social humana a través d’institucions o professionals inspirats en l’humanisme cristià; i ella mateixa serveix a la comunicació evangelitzadora de la Bona Notícia” i que “en un cas i l’altre, val l’advertiment del Papa en el seu missatge: la necessitat de l’escolta”. Manifesta que “els cristians, assumint valuoses intuïcions de la filosofia antiga, hem après de la mateixa Revelació que la comunicació no té sentit, si no és per a la trobada i el diàleg”. Finalment, diu que “voldríem que es comuniqués sempre la veritat, que els qui es comuniquen busquessin la trobada, la informació il·luminadora, l’acció humanitzadora…”, però que “això requereix profunda conversió”, “conversió a l’altre, a la transparència o sinceritat, a l’escolta, al diàleg…”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “avui celebrem la partença del Senyor al cel” i que “l’Ascensió fa de nexe entre la figura de Jesús, les seves obres i les seves paraules i la comunitat cristiana, nascuda per la força de la Pasqua i cridada a seguir les petjades del Mestre”. Recorda que “abans d’ascendir al cel, Jesús ressuscitat es retroba amb els seus deixebles” i que “les darreres paraules que els adreça és que restin a Jerusalem fins que els sigui enviat l’Esperit, sense el qual no podran ser els seus testimonis”. Remarca que “cal, doncs, un temps d’espera per a preparar-se per a la gran missió” i que “tota revelació de Déu porta implícita una missió”: “Ara cal que deixin enrere qualsevol nostàlgia, qualsevol desig de restar amb el Mestre com fins aleshores, per tal de mostrar Jesús en el seu cos, en els seus gestos, en les seves accions, en les seves paraules”. Remarca també que “no es tracta només que el recordin o que diguin de memòria allò que han vist, sinó que siguin Ell”. Recorda que “la primera comunitat cristiana va fer aquest servei amb serietat, llibertat, creativitat i molta joia” i que “avui celebrem la Jornada mundial de les comunicacions socials”, una jornada en la qual “el papa Francesc ens demana «escoltar amb l’oïda del cor» per no quedar-nos només amb la música de les paraules i així captar la profunditat del missatge del Senyor”. Expressa que “aleshores podrem arribar a «una bona comunicació» amb Ell i amb els altres” i que “està clar que per això haurem de conèixer el Mestre i endinsar-nos en les Escriptures per a saber quina és la seva mentalitat i el seu criteri”. Finalment, diu que “fidelitat a la seva llum i creativitat per actualitzar-la seran les claus de la nostra missió evangelitzadora”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “aquest diumenge de l’Ascensió sentim el goig ple de tenir el nostre Germà Gran, Jesús Ressuscitat, glorificat i que no deixa mai d’intercedir per nosaltres”, “ens acompanya i ens espera”. Afirma que “Crist des de la glòria del Pare, ens guia a través del seu Esperit Sant” i que “és bo acollir amb humilitat i reverència l’Esperit que Crist ens promet i deixar-nos portar pel seu alè de llibertat i el seu foc de caritat ardent”. Expressa que “l’Ascensió ens porta a valorar el sagrament de la presència real del Senyor entre nosaltres”, ja que “sí que va pujar al cel, i està glorificat, però va restar amb nosaltres, per la gràcia, pel miracle de l’eucaristia”. Manifesta que “l’eucaristia és el gran testament de Crist que ens uneix a Déu i ens fa a tots germans, que suprimeix les diferències i ens fa tastar el que serà definitivament el banquet del Regne, quan ja no hi haurà separacions i tot haurà estat perdonat i redimit”. Considera que mai no hauríem de celebrar l’Eucaristia “indiferents, ni ens hauria de deixar igual com hi hem arribat, ni insensibles als germans que pateixen, o tristos i sense esperança”. Assenyala que “l’eucaristia que anem celebrant durant aquests cinquanta dies de la Pasqua, ha de ser sempre un cant de joia vibrant; un crit, una pregària viva, que ens uneixi al Pare per Crist en l’Esperit, i que ho transformi tot” perquè “la llum de la Pasqua arriba a tots els racons de l’existència, i és com un clam de dignitat per a tot ésser humà”. Finalment, adverteix que “no podem quedar encantats mirant el cel…”, sinó que “hem de sortir a anunciar la Bona Nova a tothom” i ens desitja una “joiosa festa de l’Ascensió”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “a Espanya, des del 6 d’abril passat i fins al proper 30 de juny, els contribuents podem saldar els nostres comptes amb Hisenda” i diu que “aquest deure ciutadà expressa un sentit comunitari profund, imprescindible en aquests moments d’incertesa econòmica després de dos anys de pandèmia i l’actual conflicte bèl·lic a Ucraïna”. Expressa que “el papa Francesc ens recorda que és molt important que l’Estat asseguri la transparència en la gestió dels diners que «procedeixen dels sacrificis de molts treballadors i treballadores»”, ja que “això «afavoreix que les persones estiguin més motivades per pagar els impostos, sobretot si la recaptació ajuda a superar les desigualtats, a fer inversions perquè hi hagi més feina, a garantir una bona sanitat i educació per a tothom, a crear infraestructures que facilitin la vida social i l’economia.»”. Considera que, “tenint en compte la intensitat de la crisi econòmica i social que estem patint, aquest any encara és més important marcar les dues X a la nostra declaració de l’IRPF, per destinar el 0,7% dels nostres impostos a les activitats de l’Església catòlica i també a altres fins socials”. Recorda que “el papa Francesc ens fa somiar una Església que sigui una gran família disposada a arribar a tots els racons de la societat. Ens anima que visquem l’Evangeli intensament i que siguem capaços de proposar aquest camí d’alegria als qui ens envolten allà on ens trobem”. Finalment, diu que “per dur a terme aquesta missió, a més del compromís i de la pregària de tots els fidels, també necessitem mitjans econòmics” i que “ara tenim una meravellosa oportunitat de contribuir a aquesta noble missió per al bé comú amb un gest senzill: marcant les dues X de la nostra declaració de la renda”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en temps de fort individualisme, en què el subjecte s’afirma per damunt de tot, apareix, al mateix temps, el perill de les ideologies que imposen les seves premisses «indiscutibles», les quals moltes vegades neguen la mateixa realitat, anul·lant, per tant, la llibertat de les persones que les segueixen”. Expressa que “no podem oblidar mai que la llibertat personal, do de Déu, és al mateix temps conquesta contínua, la qual ens demana, en molts moments, valentia i coratge”. Afirma que “la reialesa de Crist sobre el món i la història es fa present en cada «ara i aquí» de les persones en les seves lluites per la veritable llibertat dins el propi cor, on, per l’acció i el mestratge de l’Esperit Sant, l’individu es deixa trobar per Jesús”, però que la dinàmica “continua essent la mateixa: la de la humilitat del qui mai no imposa, sinó que proposa”. Considera que “la llibertat de la persona és expressió de la dignitat rebuda de Déu mateix” i que “aquesta és la senyoria de Crist: el servei a l’autèntica llibertat nostra”. Reconeix que “sempre ens impacta de pensar com els primers cristians van donar, en la immediatesa de les primeries, el títol de «Senyor» a Jesús, amb tots els ressons de confessió de la seva divinitat, seguint les expressions reservades a Déu en el poble d’Israel” i que “enfront del poder polític, amb els «cèsars» que exercien el domini amb connotacions divines, ells confessen la senyoria de Crist. I molts moriren per aquesta confessió”. Finalment, diu que “afirmar la senyoria de Crist sobre el món i la història, i lluitar per viure-la fidelment, és font de llibertat, ara com sempre, enfront de les dictadures del jo tancat en ell mateix i de les ideologies que neguen la realitat”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la llibertat humana no té un caràcter absolut, que “l’ésser humà és social per naturalesa, per la qual cosa en les seues decisions no pot oblidar que forma part de la família humana” i que “per a regular les relacions entre els membres de la societat i, d’aquesta manera, promoure el bé comú, són necessàries les estructures polítiques”. Expressa que “el fonament del bé comú és el respecte als drets de les persones” i que “l’estat té l’obligació de garantir-los”, però que “el canvi en la idea del que són els drets humans que estem vivint en la cultura actual, condueix a què els cristians ens trobem sovint davant conflictes de consciència entre el dret a actuar segons les nostres conviccions religioses i morals i els nous «drets» que les autoritats reconeixen i promouen”. Recorda que “actualment es parla del «dret» a l’avortament o a l’eutanàsia”. Manifesta que “un cristià que vulga actuar d’acord amb els seus principis morals ha de ser conscient que no pot col·laborar directament en la realització d’una acció que siga contrària a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l’Evangeli”. Finalment, diu que “la Doctrina de l’Església ensenya que la llibertat religiosa i de consciència dels ciutadans és un bé que els poders han de salvaguardar sempre que no es pose en perill la vida o la dignitat de les persones; que les autoritats han de mantindre una neutralitat tant en les qüestions religioses com en les opcions morals que es debaten en la societat; que no han de servir-se dels mitjans públics per a difondre una determinada concepció de l’ésser humà o de la vida; i que la seua actuació ha d’estar inspirada en el principi de subsidiarietat, és a dir, que allò que la societat promou per ella mateixa no ho ha de fer l’estat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “molts joves, nois i noies de les nostres famílies i de les nostres parròquies i comunitats cristianes es disposen a entrar en la recta final del curs i dels exàmens i estan pensant en l’estiu que s’apropa”. Recorda que l’estiu passat els va convocar “al pelegrinatge diocesà que tindrà lloc dels dies 1 al 7 d’agost d’aquest any, i que culminarà amb la Trobada Europea de la Joventut, la PEJ, a Santiago de Compostel·la”. Tant als joves com als que ja no ho són, els vol recordar que “la vida cristiana és també un pelegrinatge”. Comunica que “Aixeca’t i sigues testimoni del que has vist” és el lema del pelegrinatge d’aquest estiu a Santiago. Expressa que “per a nosaltres, joves i grans, aquestes paraules ens han de ser una empenta en el camí que ja hem començat i que durarà també tota la vida” perquè “per anar a Santiago cal aixecar-se i emprendre amb ànims el camí” i “per a ser cristians hem d’aixecar-nos també i sortir de nosaltres mateixos, de les nostres comoditats, de les nostres mandres, vergonyes, pors, del que ara se’n diu la nostra zona de confort”. Afirma que “la vida és camí, pelegrinatge que ens ha de dur fins a l’encontre amb Crist” i que “Ell camina amb nosaltres també”. Manifesta que “el present és aixecar-se cada dia i caminar” i que “cada dia pot ser nou perquè el podem fer nou nosaltres”. Finalment, diu que “com a sant Pau, a nosaltres ens diu també el Senyor: “sigues testimoni”” i expressa que “la nostra vida, la nostra fe, la nostra actuació és el testimoniatge que farà brillar la llum enmig del món”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “des del nostre baptisme, cadascú de nosaltres ens hem incorporat al poble de Déu que és l’Església” i que “el baptisme és l’arrel i la font del nostre dret a participar de manera activa en la vida i la missió de l’Església”. Considera que “aquesta participació a la vida de l’Església s’ha de concretar en estructures, processos i institucions que la facin possible si no vol quedar en una paraula buida”. Recorda que “al nivell de l’Església universal hi ha una institució important, que és el Sínode dels bisbes, creada pel papa Pau VI després del Concili Vaticà II” i que “en l’àmbit diocesà i parroquial també hi ha diversos consells i organismes, que convindrà enfortir”. Expressa que “hauríem de trobar formes noves i creatives que facilitin la participació de tots i especialment dels fidels laics, que solen ser els que es queden a la cua, esperant que els arribi el torn d’intervenir a la vida de la comunitat”. Afirma que “el Sínode sobre la sinodalitat té com un dels seus objectius promoure una participació més gran en la vida de l’Església” i que “la pràctica de consultar els fidels, que va ser present a la vida de la primera Església, hauria de ser represa perquè cada membre, d’acord amb la seva vocació, contribueixi a l’edificació de tot el Cos de Crist, que és l’Església”. Reconeix que “és molt el que queda per fer en aquest tema” i que, segons el seu criteri, “hauríem de promoure estructures sinodals que facilitin processos de discerniment, superant una mentalitat clerical, que relega els laics a un segon pla a la vida de l’Església”. Finalment, diu que “hem de cuidar molt les estructures de participació que ja existeixen i, alhora, estar oberts a la creació d’altres de noves, que facin efectiu aquest dret de tot batejat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
