Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 5 de juny, solemnitat de la Pentecosta, es clou el temps pasqual, el temps joiós de la resurrecció del Senyor, amb l’enviament de l’Esperit Sant, que és el gran do que el Senyor regala a l’Església i a tota la humanitat. Aquest dia l’Església celebra el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar amb el lema «Continuem construint junts. L’Esperit Sant ens necessita», una jornada per a destacar el paper fonamental que té el laïcat en la corresponsabilitat eclesial i en la missió evangelitzadora, juntament amb els pastors i la Vida Consagrada.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pentecosta, així com dels laics en l’Església, de l’Esperit Sant i la sinodalitat, de l’Esperit del Pare i del Fill i del sentit de la fe.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “el dia de la Pentecosta, cinquanta dies després de la Resurrecció del Senyor, l’Esperit Sant comunicat per Crist als seus apòstols manifesta la seva presència i la seva acció” i que “a partir de llavors, l’Esperit Sant no ha cessat de guiar l’Església, de rejovenir-la i de menar-la a la unió total amb Crist”. Recorda que “l’Esperit Sant, que, com ens diu el Credo, «infon la vida» i «parlà per boca dels profetes», ja actuava des del començament de l’univers” i que “Jesús, durant tota la seva vida terrenal, va estar inspirat per l’Esperit Sant, el qual es va manifestar plenament als creients el dia de la Pentecosta”. Expressa que “ben conscient de la presència i missió de l’Esperit Sant en l’Església i en el món, el papa Francesc ha invitat tota l’Església a recórrer l’anomenat «camí sinodal», com a preparació del Sínode dels bisbes de l’octubre de 2023” i recorda que “ens trobem ara en la fase diocesana, que a Barcelona va culminar el passat 29 de maig en una jornada al col·legi Maristes-La Immaculada”. Recorda que “l’’any 2021, en l’homilia de la missa d’obertura del camí que estem fent en el si de l’Església, el papa Francesc centrava l’atenció en tres verbs: trobar, escoltar, discernir”. Manifesta que “estem, doncs, cridats a fer un exercici de discerniment”, que “el discerniment és el cinquè objectiu fonamental del nostre Pla Pastoral Diocesà que estem treballant aquest curs” i que “per arribar-hi ens «cal tenir una oïda ben fina per saber escoltar l’Esperit i un cor ben disposat per acomplir el que ens diu»”. Finalment, diu que “si volem fer el «camí sinodal» ens cal, sobretot, pregar a l’Esperit Sant”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “Crist Ressuscitat culmina la seva obra i ens envia el seu mateix Esperit” i que “avui culmina la Pasqua de Resurrecció, ben granada de fruits”. Expressa que “avui és el dia de la unitat de les llengües que estaven disperses, el jorn de l’Esperit Sant baixant a habitar entre els homes i dones, donant-se als creients perquè siguem temples seus”, que “avui la comunió i la fraternitat triomfen, avui s’enforteix el recorregut sinodal, per fer camí junts, avui som enviats amb un foc ardent dintre nostre, amb la missió de predicar la Bona Nova de la Salvació, i omplir el món d’amor i de consol”. Reconeix que “necessitem l’Esperit Sant” i que “per això, amb tota l’Església, li demanem que vingui”. Demana a l’Esperit Sant que ens renovi i ens ompli dels seus set dons sagrats: la saviesa i l’enteniment, el consell i la fortalesa la ciència, la pietat i el sant temor de Déu; que faci que “donem els fruits de la vostra acció divinitzadora: l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat; que ens faci “sentir la tendresa de l’amor del Pare”. També demana a l’Esperit Sant que ens doni “l’alegria renovada”, que amoroseixi “les nostres sequedats”, que ens guareixi de “tota tristesa”, que ens ompli “d’amor i de bones obres”, que foragiti “totes les pors”, que ens ensenyi “a pregar confiadament”, que ens doni “coratge per a canviar el món” i que ens condueixi “a la glòria”. Finalment, desitja a tots “Santa Pasqua de Pentecostès”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “l’últim objectiu de l’obra salvadora de Crist (Misteri Pasqual, la seva Mort i Resurrecció) no sols era que poguéssim anar al cel, sinó que ja aquí a la terra poguéssim viure i experimentar alguna cosa del cel”, de manera que “aquesta experiència del cel ens estimulés per a continuar vivint amb esperança”, i expressa que “aquest va ser el sentit profund de l’esdeveniment de Pentecosta”, un fet real, “cert, no fruit d’una il·lusió, no buscat, no “fabricat” pels protagonistes”. Afirma que “la Pentecosta significa la realització d’un somni de tota la humanitat” i que “el significat profund d’aquell esdeveniment únicament pot ser copsat per aquells que han somiat alguna vegada a veure el cel a la terra”. Considera que “tots els éssers humans, en la mesura en què són conscients del que anhela el nostre cor, comparteixen aquest somni, si bé el fet concret de Pentecosta respon a la realització del somni alimentat més concretament amb l’esperança messiànica de la tradició jueva en l’Antic Testament”. Reconeix que “malauradament no tots mantenen la il·lusió de veure realitzat aquest somni”, que “encara són menys els que lluiten per aconseguir-lo” i que “és freqüent la indiferència o la voluntat d’aconseguir altres objectius més “fàcils””, però recorda que “els creients no sols atenem els nostres somnis o utopies, sinó també “el somni de Déu sobre nosaltres””, de manera que, “si per qualsevol circumstància, per una crisi mundial de primer ordre, desaparegués en la humanitat la capacitat de somiar, nosaltres sabem que Déu continuarà somiant que tota la terra sigui una immensa Pentecosta: que fóssim aquesta comunió, plenitud del que cadascú és”. Finalment, diu que “això no és possible, llevat que vingui a nosaltres el seu mateix Esperit d’amor”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “amb la solemnitat de la Pentecosta, el temps de Pasqua, durant el qual hem celebrat la resurrecció de Jesucrist, arriba a la seua plenitud” i que “el dia de Pentecosta l’Església, nascuda de la Creu i que en eixe moment estava formada pels apòstols que, amb Maria i altres dones i deixebles romanien en oració, va rebre l’Esperit Sant en tota seua plenitud” i “des d’aleshores, Ell habita a l’Església, l’omple de la totalitat dels seus dons i carismes, i la guia i condueix a través dels temps en el seu camí cap al Pare”. Afirma que “l’’Esperit és, abans de res, Esperit de santedat” i que “l’Església no existeix per a buscar per a ella mateixa la glòria i el poder d’aquest món, sinó per a despertar en els seus fills l’anhel de la santedat”. Considera que “un cristià que es deixa conduir per l’Esperit és aquell que desitja, abans de res, viure en gràcia i amistat amb Déu, estimant a tots i anhelant la seua salvació”. Recorda que “quan Jesús va prometre l’Esperit Sant als seus deixebles, es va referir a Ell com a «Esperit de la Veritat» i va descriure la seua missió amb aquestes paraules: «us guiarà fins a la veritat plena» (Jn 16,13)”. Manifesta que “romandre en la veritat significa ser fidels a l’ensenyament del Senyor, reconèixer que l’Església no comença amb nosaltres, que l’Evangeli no és un invent nostre i que tota renovació és autèntica quan es viu en fidelitat al que hem rebut dels cristians que ens han precedit en el testimoniatge de la fe”. Finalment, prega que “demanem a l’Esperit Sant en aquesta solemnitat de Pentecosta que tota l’Església i cadascun de nosaltres sapiguem posar-nos al seu servei i deixar-nos guiar per Ell, que vol conduir-nos a la santedat i al coneixement cada dia més ple de la Veritat que és Crist”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que la Pentecosta és “la segona festa més important per als cristians després de la Pasqua de Resurrecció” i que “la paraula significa “cinquantena” i fa referència als cinquanta dies que van des de la Pasqua fins a la Pentecosta”. Recorda que “Jesús havia promès als seus deixebles que enviaria l’Esperit Sant”, que “tots quedaren plens de l’Esperit Sant” i que “aquest és el fruit preciós que Jesús, morint a la creu, va vessar sobre el món, i continua fent-ho sobre els homes i dones que el volen rebre”. Expressa que Jesús “que era ple de l’Esperit Sant va morir traspassat per poder vessar per les ferides del seu cos aquest Esperit Sant” i que “nosaltres, rebent-lo, som fets fills de Déu, participem del seu mateix i únic Esperit i participem així de la seva vida, la vida de Déu”. Afirma que nosaltres necessitem l’Esperit Sant, que “el món el necessita” i que “l’hem rebut en el Baptisme i en la Confirmació i com Jesús l´hem de portar al món que el necessita”. Considera que “el farem present amb la nostra entrega, amb els nostres sofriments també, donant la nostra vida de mica en mica, en el lloc que el Senyor ens ha posat a cada un”. Finalment, prega que “demanem molt la vinguda de l’Esperit Sant” i que ho fem “amb els crits del nostre cor” i recorda que “ens pot ajudar la “Seqüència” d’aquest diumenge de Pentecosta”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla del poble de Déu, que està format per laics, religiosos i clergues, basant-se en “les afirmacions que fa el Concili Vaticà II sobre aquestes realitats eclesials”. Recorda que “en el número 31 de la Constitució sobre l’Església es llegeix: “Amb el nom de laics s’entenen aquí tots els cristians, llevat dels que tenen un ordre sagrat i són membres d’un estat religiós reconegut per l’Església”” i que “també diu que el caràcter secular és inherent i peculiar dels laics, i que pertany a ells, per pròpia vocació, buscar el Regne de Déu tractant i ordenant els assumptes temporals”. Recorda també que “en altres apartats se’ns parla de la unitat en la diversitat de l’Església, de l’apostolat dels laics, del seu obrar que consagra a Déu el món mateix, del testimoniatge de la seva vida, de les estructures humanes on cada un està inserit i en les relacions que han de tenir amb els altres membres del Poble de Déu, marcades per la fidelitat, l’amor i la comunió i dirigides a una única missió, la de donar a conèixer el missatge de Jesucrist a tots els pobles”. Expressa que “una de les principals conclusions del passat Congrés de Laics, celebrat el febrer de 2020, és que el primer anunci, els processos de formació i les presències socials que testimonien l’Evangeli en el món d’avui requereixen que aprenguem i emprem el llenguatge de l’acompanyament”. Finalment, afirma que aquest diumenge “se’ns demana que continuem construint junts, amb els diversos dons, carismes, vocacions i experiències, l’Església animada pel mateix Esperit” i que el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar és “un dia significatiu per al servei i la responsabilitat dels laics” i ens anima a “pregar i a participar en les activitats organitzades”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “acabem la cinquantena pasqual, uns dies de joia en els quals hem tingut temps de contemplar les gestes de Déu en la primera comunitat cristiana i en la nostra pròpia Església diocesana de Tarragona”. Recorda que “durant la Pasqua hem tingut la conclusió de la fase diocesana del Sínode sobre la sinodalitat” i que “vam celebrar amb goig l’Assemblea diocesana el proppassat 7 de maig al Centre Tarraconense El Seminari”. Informa que “la Comissió diocesana per al Sínode, després d’haver llegit tots els treballs aportats per més de cent grups que van respondre les preguntes formulades, amb un total de molt més de mil persones participants, van elaborar una síntesi de les aportacions rebudes, amb una cinquantena de propostes”, en les quals “hi sobresurten tres paraules: laïcat, corresponsabilitat i formació”. Comunica que a partir d’ara, tot aquest treball seguirà dues línies de comunió sinodal: “D’una banda, cap a l’Església universal, que ho rebrà juntament amb les de totes les diòcesis del món, amb les quals ens sentim agermanats i en comunió catòlica” i “d’altra banda, el document aprovat a Tarragona farà cap al Consell Pastoral Diocesà i serà la base de les seves accions i treballs, per a treure’n totes les possibilitats, per a poder subratllar algunes prioritats que s’han de posar en pràctica en el present immediat de la nostra arxidiòcesi”. Finalment, demana que “tinguem la mateixa saviesa i discerniment del profeta Elies (cf. 1Re 19,8-13), per tal d’entendre que l’Esperit de la Pentecosta no es troba en el vent huracanat, ni en el terratrèmol, ni en el foc, signes espectaculars i recurrents per expressar la grandesa divina”, sinó en “el murmuri d’un ventijol suau, petit i insignificant, aparentment contrari al nostre imaginari de l’omnipotència divina”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la recerca d’experiències espirituals és un signe dels temps en què vivim”, que “les superficialitats que la societat de consum ofereix no acaben d’assaciar la set de l’ésser humà” i que “el que la fe cristiana ofereix no és principalment espiritualitat —aquesta és més una conseqüència que no pas l’objectiu—, sinó relació”. Expressa que “el que anuncia el missatge cristià és el desig de Déu de trobar-se amb cadascú; un desig que coincideix amb el desig del cor humà de trobar-se amb el «Tu» diví” i que “el qui fa possible el trobament amb Déu és l’Esperit Sant”. Afirma que “viure guiat per l’Esperit Sant significa, doncs, immergir-se en la filiació divina, lluitar per comportar-se sempre com un fill de Déu” i que “implica també el testimoniatge de la llibertat del qui confessa Crist com a únic Senyor, enfront dels qui dominen aquest món i de la concupiscència de la carn”. Destaca que “l’acció de l’Esperit Sant és, a la fi, inseparable del Pare i del Fill”. Reconeix que “en èpoques d’espiritualitats i d’orgulls malsans pot aparèixer la temptació de voler anar més enllà de Jesús, com si l’Esperit Sant pogués oferir una «nova revelació» que superés el Verb de Déu encarnat”, que “en el fons d’aquesta temptació s’amaga un refús de l’escàndol de la creu” i que “en el Messies crucificat hi ha la plenitud de la revelació”. Finalment, diu que “l’Esperit Sant, que procedeix del Pare i del Fill, fruit en els nostres cors del misteri pasqual de Jesucrist, és qui fa present i actual en el cor dels qui creuen en ell l’obra de la salvació: ser fills de Déu en el Fill estimat del Pare”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “pel baptisme, tots els membres del poble de Déu han rebut la “força de l’Esperit”, participen de “la unció de l’Esperit Sant”, són instruïts per Déu i conduïts cap a “la veritat plena””. Considera que “convé fer notar que, a mesura que el cristià va vivint el seu baptisme, va adquirint un sentit de la fe i de com viure-la en la vida quotidiana” i expressa que “això s’anomena tècnicament “sensus fidei” o sentit de la fe i és un do de l’Esperit Sant, que està unit a l’experiència de fe”. Recorda que en el seu escrit programàtic “Evangelii Gaudium” el papa Francesc va explicar que “en tots els batejats, des del primer fins al darrer, hi actua la força santificadora de l’Esperit que els impulsa a evangelitzar”, que “el Poble de Déu és sant per aquesta unció que ho fa infal·lible in credendo” i que “això vol dir que quan creu no s’equivoca, encara que no trobi paraules per explicar la seva fe”. Manifesta que “el “sensus fidei” capacita tothom en la dignitat de la vocació profètica de Crist, perquè puguin discernir quins són els camins de l’Evangeli al món present” i que “per això, la veu dels laics ha de ser escoltada tant com la dels pastors”. Finalment, diu que “cada fidel té aquest coneixement personal, fruit de la gràcia, del misteri de la fe”, però que “aquest sentit de la fe, per mantenir-se en la veritat, ha d’estar en comunió amb tota l’Església i ser guiat pel Magisteri perquè en el pensament dels fidels també hi pot influir l’opinió pública o la dels mitjans de comunicació” i que “per això, el sentit de fe d’un cristià en particular és inseparable del “sensus fidelium”, del sentit de fe de tota l’Església”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
