Data: 19 de juny de 2022
Fa pocs dies es va celebrar a la Casa de l’Església l’Assemblea Diocesana. Era el dissabte, 28 de maig; dues-centes persones que representaven tots els sectors pastorals i la immensa majoria de parròquies. Es va desenvolupar com en anys anteriors, en un ambient festiu, responent al lema presentat: EN CAMÍ I PLENS D’ESPERANÇA.
Des d’un principi es va organitzar aquesta Assemblea volent unir les iniciatives del Pla Diocesà de Pastoral (2020-2024) amb la proposta del papa Francesc amb motiu de la convocatòria del Sínode de Bisbes (2023). En aquests dos projectes teníem un compromís exprés tots els membres de la nostra diòcesi. I així es va fer palès. En el primer cas, l’elaboració del Pla Diocesà amb la participació de molts agents de pastoral des de l’any 2019 i que es va divulgar en una petita publicació perquè tots tinguéssim ben clar el camí a recórrer. En el segon cas, la participació en el Sínode s’ha treballat en moltes reunions al llarg d’aquest curs contribuint amb diferents aportacions a la iniciativa papal.
L’Assemblea va tenir un moment intens de pregària centrada en els reptes que té l’Església universal en aquests moments i la situació de la nostra diòcesi. Hi va haver una crida a pregar pels grans problemes del nostre món, les guerres, els refugiats, la fam, les desigualtats…
A continuació es va presentar una ponència que recollia les aportacions dels diferents grups de la diòcesi als qüestionaris sinodals, amb la constatació de les realitats pastorals existents i les interpel·lacions que ens plantegen tant a nivell des de l’interior de les nostres comunitats per la manera com vivim la nostra fe com des de l’exterior que hem d’evangelitzar.
Es molt difícil resumir en unes ratlles el contingut de catorze folis que es va presentar com a fruit de les respostes que incloïen lamentacions, iniciatives i projectes, dificultats, èxits, alegries o elogis a determinades sensibilitats cristianes. M’interessa sobretot constatar la dada de la presentació i l’ambient receptiu que es va produir. Es notava no solament la satisfacció pel que, entre tots, realitzem sinó preocupació per la lentitud en complir els nostres compromisos de batejats respecte a la catequesi a tots els nivells, la potenciació de les nostres comunitats amb la fraternitat i l’espiritualitat que ens demana el Senyor, la pèrdua o disminució per l’estima de les nostres arrels cristianes, l’allunyament de la fe de grans sectors de la nostra societat i l’impuls insuficient dels cristians convençuts per a canviar el signe d’aquesta tendència, la petició d’una autèntica reforma de les estructures eclesials, la responsabilitat dels laics en la marxa de la vida de l’església, la formació permanent a tots els nivells perquè resulti més coherent la fe que professen, la col·laboració i la compassió amb els més fràgils de la societat (sembla que manca una major dedicació de tots) i tants altres afers que van aparèixer en el resum i que són igualment importants per a renovar les comunitats.
Hi hagué un moment per al treball per grups; la fórmula escollida va ser la reunió per arxiprestats donada la història passada en el coneixement mutu i en l’experiència pastoral compartida. Alguns grups van ser excessivament nombrosos, però això no va ser obstacle perquè es pogués dialogar sobre els temes que s’havien proposat.
Va ser una experiència diocesana molt festiva. S’encomanava l’alegria esperançada per la participació en la iniciativa del Papa. El document final es va remetre a la Secretaria de la Conferència. Reservo per a un comentari posterior les propostes per a la nostra diòcesi. Us agraeixo a tots la col·laboració i l’interès manifestat per a la renovació de l’Església.
