Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge 19 de juny, solemnitat del Cos i la Sang de Crist, també coneguda com a Corpus Christi, l’Església celebra el dia de la caritat. La Solemnitat del Corpus Christi ens convida a contemplar i celebrar el gran do de la presència real de Crist viu entre nosaltres en el seu cos entregat i en la seva sang vessada per a la vida del món. La celebració de l’eucaristia està molt vinculada amb la caritat fraterna, ja que en l’Eucaristia rebem la invitació de Déu i la seva força per viure l’alegria de l’amor i la trobada amb Déu ens fa més sensibles i atents a les necessitats dels nostres germans.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat del Corpus Christi, dia de la caritat, així com de Carles de Foucauld, d’estimar els sacerdots, dons de Jesús a l’Església, i de l’Assemblea diocesana i el Sínode.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “un any més, en aquests dies passats, s’ha presentat la Memòria de Càritas Diocesana de Tarragona” i que “amb motiu de la solemnitat de Corpus Christi, dia de l’Amor Fratern, l’Església diocesana, com totes les Esglésies particulars, gira de nou, i de manera més intensa, la seva mirada envers les necessitats i, sobretot, envers les persones necessitades”. Expressa que “no ens hem de cansar mai de dir que, en coherència amb la nostra fe, ens hem de posar, de la manera més efectiva possible, al costat de les persones i, per damunt de tot, de les persones necessitades” i que “ho hem de fer per convicció personal i per manament de Crist mateix que ens ensenyà quina és la mesura de la solidaritat desinteressada”. Destaca que “Càritas Diocesana ha copsat de manera evident que la necessitat d’una atenció integral a la persona s’ha fet encara més evident durant aquests últims mesos, després dels efectes de la pandèmia i embolcallats pel greu conflicte de la guerra a Ucraïna, que ens afecta a tots” i que “estar al costat de les persones, fent camí amb elles, és la medul·la, és l’ADN, de l’acció caritativa de l’Església catòlica”. Manifesta que “ens hem de posar la solidaritat al cap, a l’ànima i a les mans” i que “aquest posar-se la solidaritat a l’ànima és un repte de renovació, també fins i tot per la mateixa Càritas que reformula constantment els seus objectius, els seus programes i les formes més efectives possibles de traslladar la solidaritat, que com a Església exercitem”. Finalment, diu que “aquesta aposta per la solidaritat, per nosaltres, persones cristianes, també va més enllà de l’efectivitat, també abraça l’afectivitat i la proximitat amb el sofriment de totes aquelles persones que se’ns apropen”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “aquest diumenge molts carrers de pobles i ciutats s’engalanen amb preciosos ornaments florals per celebrar les processons de Corpus, on adorem públicament el sagrament de l’Eucaristia” i que “el Senyor surt al carrer i és rebut pels veïns amb alegria”. Expressa que “l’Eucaristia i l’amor als germans, particularment als més necessitats, estan estretament units”. Recorda la multiplicació dels pans i diu que “en aquest passatge Jesús compta amb els seus deixebles per saciar els famolencs, compta amb nosaltres per dur a terme aquesta missió”. Afirma que “estem cridats a donar la mà a tots, especialment als pobres, a trobar-los, a mirar-los als ulls, a abraçar-los, per fer-los sentir que no estan sols”. Manifesta que “quan practiquem la caritat amb els nostres semblants ens apropem a Crist” i que “la caritat és un acte d’amor al proïsme, especialment als més necessitats, oferint-los ajuda i suport, però també implica treballar per la justícia social i criticar les estructures que provoquen la pobresa”. Destaca que “a l’Eucaristia, Jesús també vol compartir amb nosaltres el seu cos i la seva sang” i que “el gest de partir i de compartir el pa és el signe d’identitat dels cristians”. Considera que “la Caritat i l’Eucaristia van unides, com bé expressa sant Pau a la primera carta als Corintis, quan mostra el seu enuig davant la incoherència dels que celebraven l’Eucaristia, però no s’immutaven davant la necessitat dels pobres”. Finalment, prega que demanem al Senyor “que ens ensenyi a oferir consol i esperança a tots, especialment als més necessitats” i que “en aquesta festa del Corpus ens ensenyi a viure la bellesa de la caritat”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “després de dos anys d’impossibilitat a causa de la pandèmia, aquest any sí que la processó del dia de Corpus, pels carres i places de les nostres ciutats i pobles, serà possible”. Reconeix que “hem d’acceptar que les processons no acaben de quallar, entre nosaltres” i que “els cristians, si més no en les manifestacions públiques de la nostra fe, hem com desaparegut”. Considera que “hi ha una realitat evident que hem d’assumir: ja no som un poble de cristiandat”. Afirma que “el percentatge dels qui es confessen cristians catòlics va baixant, la qual cosa no permet que en molts llocs es pugui fer una processó digna, com ha de ser la de la festa de Corpus”, però que “tot i això, encara que els catòlics siguem menys que en altres moments de la història, res no ens pot impedir de fer professió pública de la nostra fe de manera respectuosa, digna i humil”. Destaca que “necessitem expressar públicament la nostra fe” i que “els nostres coetanis necessiten Crist, el qual no podran descobrir sense el nostre testimoniatge”. Recorda que “la festa de Corpus Christi inclou també un altre testimoniatge explícit: Corpus és el dia de la caritat fraterna” i expressa que “la caritat que brolla de la celebració de l’Eucaristia, en aquesta diada, té una destinació concreta: el suport a Càritas”. Manifesta que “els reptes que té al davant Càritas arreu del bisbat són grans: pobresa crònica en persones i famílies, suport als refugiats i emigrants, ajut als infants i ancians més vulnerables…”. Finalment, demana que “l’expressió pública de la fe en la presència real de Crist en el sagrament de l’Eucaristia vagi acompanyada de la caritat envers els més necessitats” i, al mateix temps, “que l’acció de caritat sàpiga anar a la font de la qual brolla: Crist, el Pa de vida, aliment de caritat i de comunió”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “Jesús, la nit que havia de ser entregat, va fer per primera vegada allò que nosaltres fem quan ens apleguem per a la celebració de l’Eucaristia: agafà el pa i dient l’acció de gràcies el partí, el donà als seus deixebles i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, per celebrar el meu memorial»” i que “quelcom semblant va fer amb el Calze ple de vi”. Expressa que “aquest gest del Senyor és un signe de generositat amb els seus deixebles, que ens ha de moure a l’agraïment pel regal que ens ha fet de la seua amistat, donant-se en el sagrament de l’Eucaristia i quedant-se amb nosaltres”. Recorda que “a l’Evangeli escoltem aquest any la narració de la multiplicació dels pans amb els quals el Senyor alimentà una gran gentada” i que “la festa del Corpus és també el dia en què els cristians fem la nostra aportació a Càritas” i considera que “per això avui ha de ressonar en els nostres cors d’una manera especial aquesta indicació del Senyor: «doneu-los menjar vosaltres mateixos»”. Manifesta que “Jesús obra el prodigi d’augmentar el bé que fem” i que “allò que moltes vegades ens pot semblar impossible es fa realitat, perquè on es viu l’Evangeli es desperten actituds evangèliques en el cor de les persones”. Destaca que “la multiplicació dels pans també ens parla de l’aliment de vida eterna que és el mateix Crist” i que “volem que el món conega i estime a Jesús”, ja que “Jesús pot canviar el cor de les persones, i per això també pot canviar el nostre món”. Finalment, diu que “els cristians hem de socórrer les necessitats espirituals i materials dels qui pateixen, sense oblidar que la necessitat més gran del nostre món és que els homes arriben a conèixer i estimar a Jesús”, “l’aliment de la vida eterna”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que amb l’expressió “Som el que donem” “Càritas Diocesana ens ajuda a tots a viure la celebració del Corpus Christi d’enguany, el dia de la Caritat”. Afirma que “la pandèmia, que no ens ha permès fer processons pels carrers, també ha comportat sobretot més dolor i patiment a moltes famílies submergint-les en una profunda crisi econòmica i social, agreujada darrerament per les conseqüències de la guerra a Ucraïna i a altres parts del món” i que “des de Càritas s’està ajudant en tot el que es pot a tantes famílies i persones que es troben en situació de vulnerabilitat”. Manifesta que “per a un cristià l’amor de Déu s’expressa en l’amor als altres” i que “la celebració del Corpus Christi, amb tota la seva solemnitat, fa present novament el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos”. Diu que “és el mateix Senyor qui demana als seus seguidors que donin de menjar a les multituds famolenques”, que “els deixebles aporten el que tenen, uns pocs pans i alguns peixos, i amb això, amb aquestes pobreses, el Senyor fa el miracle i les converteix en veritables riqueses” i que “és aquesta mateixa experiència la dels voluntaris i col·laboradors de Càritas i de tots els cristians en general quan ens deixem guiar per la Paraula del Senyor que ens fa donar-nos als altres”. Recorda que “en el camí d’aquest servei d’entrega no ens trobem sols” i que “és el mateix Crist que ens acompanya i camina amb nosaltres, és Ell qui ens alimenta amb el seu Cos i la seva Sang, és Ell qui ens sosté espiritualment i enforteix la nostra esperança”. Finalment, ens convida a “adorar el Senyor, a celebrar el Corpus Christi pels carrers allà on es pugui realitzar tot celebrant la nostra fe, i a viure’l especialment en els pobres i necessitats, amb el nostre compromís, donant el que som”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’Eucaristia és la font i cimera de la sinodalitat”, que “en la seva realitat més profunda, l’Església és un misteri de comunió amb Déu (dimensió vertical) i de comunió entre els homes (dimensió horitzontal)” i que “aquesta comunió té la font en el banquet eucarístic”. Expressa que “l’Església, la comunitat, s’entén com el cos de Crist”, però que “es fa com a tal mitjançant la participació en el cos i la sang del Senyor a l’Eucaristia”. Considera que “l’Eucaristia representa i realitza visiblement la pertinença al cos de Crist i la pertinença comuna entre els cristians” i que “creixerem en sinodalitat segons alimentem la nostra vida al banquet eucarístic”. Afirma que “la celebració de l’Eucaristia fa créixer en nosaltres els sentiments i els afectes que sustenten el caminar junts, la sinodalitat”, que “la comunió en el cos i la sang de Crist ens posa en comunió íntima amb Déu i propicia la comunió amb els germans”, que “rebre Crist en l’Eucaristia, unir-se amb Ell amb tota veritat, equival a unir-se amb tots aquells amb qui Ell ja és unit, tan realment, tan inseparablement, com Ell s’uneix ara amb nosaltres” i que “aquesta comunió condueix, finalment, a la missió”. Manifesta que “cada Eucaristia és un estímul perquè l’Església es posi en marxa per portar Crist als homes que esperen la seva salvació”. Explica que “l’adoració de l’Eucaristia fora de la Santa Missa perllonga i intensifica allò que s’ha esdevingut en la mateixa celebració litúrgica” i que “l’adoració ocupa un lloc central en el procés sinodal, que és sobretot un procés orant”. Finalment, diu que “cada any, la festa del Corpus Christi ens recorda la importància d’adorar Jesús present a l’Eucaristia i d’agrair-ne la seva presència”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que “el germà Carles de Foucauld ha estat declarat sant per l’Església” i que “per moltes raons aquest fet és motiu per a la lloança i l’acció de gràcies”, “particularment tot celebrant la solemnitat del Corpus Christi” perquè “no es pot recordar Carles de Foucauld sense pensar i parlar de l’Eucaristia”. Recorda també que “Carles de Foucauld va viure la seva conversió en un moment molt concret, que va consistir en la confessió amb el pare Huvelin i la comunió subsegüent” i que “per a ell copsar i viure el perdó i el significat profund de l’Eucaristia va significar l’inici fonamental de tota la seva vida de fe”. Expressa que “el primer estímul que va desencadenar tota la seva vida espiritual va ser la sorpresa davant la qualitat i la magnitud de l’amor que Jesús comunica en l’Eucaristia”, que “respecte del com ens ha estimat Jesús ell no apartarà la mirada de la pobresa, el davallament, la humilitat extrema d’aquest amor”, que “aquesta serà la manera més clara de l’autenticitat i perfecció de l’amor, és a dir, de la seva gratuïtat” i que “aquesta visió desencadenarà, junt amb un profund moviment d’agraïment i lloança, un intens desig d’imitació”. Manifesta que Carles de Foucauld “viu el sagrament com el que és realment, com un esdeveniment concret, palpable, visible”, és a dir “l’amor més sublim fet accessible als nostres sentits” i que “va viure aquesta veritat al peu de la lletra: l’Eucaristia és realment “amor tangible””. Finalment, diu que per la via de la pobresa personal a l’estil de Jesús “entraran en la seva vida els pobres”, que “simplement estimava i servia els pobres, amb tanta gratuïtat que cap muralla de raça o llengua podia aturar la seva força d’estimar” i que “en tenia prou amb ser com Jesús i viure una existència eucarística”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, comunica que “el dia 24, enguany solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, seran ordenats a la Catedral, dos nous preveres al servei de la Diòcesi, Àlex i Jerrick, colombià i filipí, ben arrelats ja entre nosaltres” i demana que preguem per ells, que els estimem i els ajudem sempre, “perquè siguin bons sacerdots segons el Cor de Jesús”. Expressa que “hem d’estimar molt els nostres sacerdots en aquests moments concrets que vivim” i demana que “agraïm aquests dies el do que, per la imposició de les mans (cf. 2Tim 1,6), són tots els sacerdots i diaques, en bé del Poble de Déu”. Afirma que “els sacerdots viuen el seu ministeri com a “sagrament de la proximitat del Bon Pastor”, entenent la “proximitat” com a virtut humana, actitud transversal i identitat sacerdotal”. Recorda que “el Papa Francesc el passat 17 de febrer en el Simposi sobre el sacerdoci, va parlar de les 4 proximitats de tot sacerdot”: “La proximitat a Déu, font constitutiva de la seva identitat”, la “proximitat amb el Bisbe”, que “és pare, germà i amic del sacerdot”, la “proximitat entre els mateixos sacerdots, amb fraternitat presbiteral” i “la proximitat al Poble sant de Déu, que dona sentit de pertinença en la Diòcesi i arreu”. Finalment, demana que “donem gràcies per aquests dos nous preveres que ens regala el Senyor, que venen a estimar tothom amb l’amor misericordiós del Bon Pastor i abandonant-se amb confiança plena al Sagrat Cor de Jesús, que els ha elegit i els envia a servir i a donar la vida” i expressa que “són ben conscients que porten aquest tresor en vasos d’argila, i que necessitaran de la gràcia de Déu i de l’amor real dels fidels”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que dissabte 28 de maig es va celebrar a la Casa de l’Església l’Assemblea Diocesana, amb el lema “en camí i plens d’esperança”, a la qual van assistir “dues-centes persones que representaven tots els sectors pastorals i la immensa majoria de parròquies”. Explica que “des d’un principi es va organitzar aquesta Assemblea volent unir les iniciatives del Pla Diocesà de Pastoral (2020-2024) amb la proposta del papa Francesc amb motiu de la convocatòria del Sínode de Bisbes (2023)”. Comunica que “l’Assemblea va tenir un moment intens de pregària centrada en els reptes que té l’Església universal en aquests moments i la situació de la nostra diòcesi” i que “a continuació es va presentar una ponència que recollia les aportacions dels diferents grups de la diòcesi als qüestionaris sinodals, amb la constatació de les realitats pastorals existents i les interpel·lacions que ens plantegen tant a nivell des de l’interior de les nostres comunitats per la manera com vivim la nostra fe com des de l’exterior que hem d’evangelitzar”. Constata “la dada de la presentació i l’ambient receptiu que es va produir”. Manifesta que “es notava no solament la satisfacció pel que, entre tots, realitzem sinó preocupació per la lentitud en complir els nostres compromisos de batejats respecte a la catequesi a tots els nivells, la potenciació de les nostres comunitats amb la fraternitat i l’espiritualitat que ens demana el Senyor, la responsabilitat dels laics en la marxa de la vida de l’església…”. Finalment, diu que “va ser una experiència diocesana molt festiva” i que “s’encomanava l’alegria esperançada per la participació en la iniciativa del Papa” i agraeix a tots “la col·laboració i l’interès manifestat per a la renovació de l’Església”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
