Data: 26 de juny de 2022
Estimats diocesans:
Durant les darreres setmanes hem estat parlant del que significa ser una Església sinodal i del dret que té tot batejat de participar en la vida de l’Església. Tanmateix, no podem oblidar que aquesta participació és per a la missió. La sinodalitat està al servei de la missió de fer deixebles i proclamar a tothom la bona nova de la salvació. “L’Església pelegrina és missionera per la seva naturalesa”, va dir el Concili (AG 2). La raó de ser de l’Església no és en si mateixa sinó sortint a anunciar l’Evangeli a tothom. Per això hi ha Església i per això hi ha cada comunitat cristiana.
És arran d’això que el Sínode dels Bisbes explica com en una Església sinodal són importants la “comunió, participació i missió” i assenyala que: “aquest procés sinodal té una profunda dimensió missionera. El seu objectiu és permetre a l’Església de testimoniar millor l’Evangeli, especialment amb aquells qui viuen a les perifèries espirituals, socials, econòmiques, polítiques, geogràfiques i existencials del nostre món” (Vademècum 1.4). No serviria de res tot aquest procés sinodal que estem vivint si amb això no quedés enfortida la missió.
Tot el poble de Déu és subjecte d´aquest anunci de l´Evangeli. Cada batejat és cridat a ser protagonista de la missió. Tots som deixebles missioners. Hem rebut el do de ser part del poble de Déu, però això suposa una responsabilitat: “La responsabilitat de donar testimoni amb fets i no només amb paraules de les meravelles de Déu, que, si es coneixen, ajuden els homes a descobrir la seva existència i a acceptar la seva salvació” (papa Francesc, 18-09-2021).
En el seu recent missatge de la Jornada de pregària per les vocacions, el papa Francesc ha subratllat que “cal tenir cura de la mentalitat que separa els sacerdots dels laics, considerant protagonistes els primers i executors els segons, i tirar endavant la missió cristiana sent un únic Poble de Déu, laics i pastors plegats. Tota l’Església és una comunitat evangelitzadora” (8-5-2022). El gran desafiament que es presenta avui a l’Església és el d’intensificar la col·laboració de tothom en el testimoniatge evangelitzador, a partir de la vocació i els dons que cadascú té.
A més, cal afegir que l’Església mateixa ha de ser un signe per a tots els homes, que els ajudi a trobar Jesucrist. Això fa que una Església sinodal, una Església on tots caminem units, participant de la seva vida i la seva missió, sigui un signe per a tots els pobles. La vivència de la sinodalitat fa més creïble el missatge que l´Església proclama. Una Església que practica el diàleg, l’escolta, la participació i la corresponsabilitat es converteix en signe per als altres: “una Església sinodal és com un estendard alçat entre les nacions (cf Is 11, 12)” (papa Francesc, 17-10-15). Caminem i treballem plegats per testimoniar que no és una utopia ser una gran família unida per l’amor, sinó que és el propòsit per al qual Déu ens ha creat.
