Data: 14 d’agost de 2022
Aquest dilluns, solemnitat de l’Assumpció de Maria, l’Església celebra que la Mare de Déu, després d’haver seguit Crist amb fidelitat durant tota la vida, va entrar a la casa del Pare. Aquesta festivitat ens recorda que també nosaltres, algun dia, viurem en plena comunió amb Déu eternament. I és que, com diu el papa Francesc, al llindar del cel hi ha una mare que ens espera (cf. Angelus, 15 d’agost de 2019).
L’evangelista Lluc ens diu que Maria, després d’haver cregut en la promesa del Senyor que donaria a llum Jesús, va travessar les muntanyes de Judea per ajudar la seva cosina Elisabet, la qual també estava embarassada. Quan Déu es presenta en la nostra vida i deixem que entri al nostre interior, la nostra vida canvia per complet. L’amor de Déu fa que, com Maria, superem muntanyes de dificultats i ens posem al servei dels altres.
Quan Elisabet veu que Maria entra a casa seva, es pregunta qui és ella per rebre la mare del Senyor (cf. Lc 1,43). Elisabet se sent petita davant Déu. La seva actitud ens ensenya a acollir Déu amb humilitat i confiança, a posar a les seves mans tots els nostres problemes. Ens ho diu bellament la Sagrada Escriptura: «Deixa en mans del Senyor el teu destí i ell et sostindrà» (Sal 54,23).
En tota l’escena Maria i Elisabet estan plenes d’alegria. Mentre parlen, el nen que Elisabet porta a les entranyes salta d’alegria al seu interior. Al final de la conversa, Elisabet diu a Maria: Feliç tu que has cregut (cf. Lc 1,45). Maria ens ensenya que nosaltres també serem feliços si, malgrat les nostres incoherències, creiem en Jesús des del fons del cor. Conèixer Jesús és el millor que ens pot passar a la vida.
Després d’aquesta escena, l’evangelista Lluc ens mostra Maria elevant a Déu una pregària de gran bellesa. És el Magnificat. El Magnificat és el cant que prega l’Església cada dia a la litúrgia de les vespres. És una pregària de gran realisme. S’hi reconeix que al món hi ha situacions injustes, amb opressors i oprimits. Tot i això, la Mare de Déu no perd l’esperança i continua confiant en Déu. En aquesta pregària, Maria apareix com una veritable mare, que camina i lluita amb nosaltres. Com diu el papa Francesc, Maria és un signe d’esperança per als pobles que pateixen injustícies (cf. Evangelii gaudium, 286).
Benvolguts germans i germanes, Maria va creure en el Senyor, el va acollir, li va ser fidel i el va servir amb alegria. Que ens ensenyi a acollir amb delicadesa el Senyor que s’acosta a nosaltres de múltiples maneres en el nostre dia a dia i, de manera particular, en tots els crucificats del nostre món. Sapiguem, com ella, dir «sí» a Déu amb fe i esperança.
