Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del nou curs pastoral, així com del Temps de la Creació, de la festa de la Mare de Déu de Meritxell, d’estar en comunió amb la creació, del Sínode per l’esperança i de comunitats vives que siguin signe de Crist per als altres.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “un nou curs vol dir, sempre, una nova oportunitat, en aquest cas una nova oportunitat pastoral” i demana que llegim el document que “s’adjunta al Full i que ha de ser la guia de la nostra vida eclesial”, les prioritats pastorals, “un document del Consell Pastoral Diocesà, que, aprofitant el treball fet, prepara les línies futures”. Expressa que “no podem oblidar que ens trobem en temps de Sínode” i que “ara, en una línia pastoral, els objectius s’adapten a les noves necessitats, al futur i a allò que va sorgint del treball sinodal, de la mateixa manera que recollim el fruit del nostre treball diocesà”. Recorda que aquests objectius “s’han distribuït en cinc àmbits”, que “en l’àmbit del creixement i la vivència de la fe es prioritza la formació com a eix vital”, que “en l’àmbit de la fraternitat, el document ens proposa dedicar esforços a integrar a la comunitat les persones que hi venen de manera ocasional”, que “en l’àmbit de la caritat caldrà que ens esforcem en l’acollida, l’atenció i l’acompanyament a les múltiples pobreses i vulnerabilitats en les quals estan caient moltes persones, fruit de les crisis no resoltes”, que “en l’àmbit de la celebració de la fe s’ha de millorar la qualitat de les celebracions tot creant equips i afavorint la formació general d’aquests equips” i que “pel que fa a l’àmbit de l’evangelització, hem de posar l’accent a despertar en el laïcat, majoritari, la sensibilitat del que ha de ser la seva pròpia vocació missionera que sorgeix del baptisme i a partir de la qual han de néixer totes les vocacions específiques”. Comunica que “tot això coincidirà, no sols aquest curs sinó en els propers, amb la nova distribució territorial de les unitats pastorals (UPAs)”. Finalment, diu que “el curs es presenta amb grans reptes” que “s’entomen amb confiança en l’acció de l’Esperit Sant”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “amb l’inici del mes de setembre reprenem a poc a poc el ritme normal de la nostra vida”. Comunica que “en la diòcesi hem planificat l’agenda d’activitats que realitzarem al llarg del curs i que està disponible per a tots en les vostres parròquies” i convida “als qui esteu implicats en alguna activitat en les vostres parròquies (catequesis, càritas, grups de formació, pastoral familiar, grups juvenils…) a participar en elles”. Recorda que “el curs passat va estar marcat per la fase diocesana del sínode universal convocat pel papa Francesc” i que “en la Vigília de la solemnitat de Pentecosta vam celebrar l’assemblea diocesana de clausura amb una trobada en la qual es va exposar la síntesi de les aportacions dels grups que havien reflexionat al llarg del curs passat”. Expressa que “el procés sinodal no és per a que nosaltres fem els nostres propis projectes, sinó per a que ens posem a l’escolta de l’Esperit i ens deixem guiar per Ell” i que “al començament del nou curs és bo que ens preguntem què ens diu en aquest moment de la vida de l’Església”. Manifesta que “el signe d’una Església conduïda per l’Esperit és la santedat”, ens convida a “demanar a l’Esperit que faça de nosaltres una Església esperançada” i afirma que “l’Esperit Sant és el creador de la comunió a l’Església i el fonament de la seua unitat”. Reconeix que “com en qualsevol família, entre nosaltres pot haver-hi diferències”, però que “no obstant això, quan l’amor és autèntic, aquestes no es converteixen en divisions i ens enriqueixen a tots”. Finalment, demana que “el curs que ara comencem ens ajude a créixer en la comunió entre nosaltres”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “les nostres comunitats parroquials i religioses tanquem el curs anterior en començar l’estiu i el tornem a obrir ara al setembre” i afirma que “comencem aquest curs amb noves il·lusions però amb tasques pendents que hem de continuar”. Recorda que “el curs passat vam dedicar molt temps a col·laborar en els treballs del Sínode dels Bisbes, iniciativa del papa Francesc per a l’Església universal” i que “el dia 11 de juny vam ser convocades totes les diòcesis d’Espanya per a presentar les nostres conclusions i enviar als serveis del Vaticà un document unitari, el contingut del qual de 18 pàgines va ser llegit”. Comunica que “el document complet el podeu trobar a la pàgina web de la Conferència Episcopal Espanyola o en la de la nostra diòcesi”, que “porta per títol ‘Síntesi sobre la fase diocesana del Sínode sobre la sinodalitat de l’Església que peregrina a Espanya’ i que “també s’ha publicat en algunes revistes d’informació religiosa”. Recorda que “aquest esdeveniment eclesial continuarà essent una preocupació per tots nosaltres durant els dos propers cursos” i enumera els títols del document esmentat, així com unes propostes concretes a nivell parroquial, diocesà i d’Església universal que es detallen al final i un apèndix “amb el que havien subratllat els assistents a la reunió abans referida: conversió personal, formació, litúrgia, sinodalitat, paper de la dona en l’Església, clericalisme bilateral, acollida, discerniment, pastoral familiar i joves, continuïtat del procés”. Afegeix que “també es van assenyalar tres mancances: presència dels nens i persones amb discapacitat, mirada a la pastoral vocacional, centralitat de la Paraula de Déu” i, finalment, diu que “és un elenc de tasques pendents que ens obliguen i comprometen a tots”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “comencem un nou curs, una etapa nova a la nostra vida, un camí nou ple de possibilitats, d’oportunitats, d’esperances i, sobretot, un camí ple de les gràcies que Déu ens té preparades i ens vol donar”. Expressa que “és l’oportunitat de revisar el camí recorregut en etapes anteriors, de demanar perdó, de redreçar el camí” i que “com a cristians, com a membres de la família de Déu que és l’Església és l’oportunitat de caminar junts, d’intensificar el camí de la fe, de la comunió com a Església, de descobrir que no som per a nosaltres sinó per als altres”. Afirma que “Sínode i “sinodalitat” no són només paraules més o menys de moda entre nosaltres”, sinó que “és la consciència d’una realitat, d’un aspecte de la manera de ser de l’Església, perquè sabem que “sinodalidat” vol dir “caminar junts”, encara que massa sovint els cristians tendim a anar a la nostra”. Ens convida a pensar què pot significar que Déu escollís un poble per manifestar-se, per revelar la seva presència, el seu amor, a pensar també com després, Jesús va aplegar deixebles al seu voltant per comunicar el seu missatge i donar-nos la seva vida i a pensar què pot significar que quan Jesús va ensenyar a pregar als seus deixebles els va dir: “Pare nostre que esteu en el cel…”. “Pare nostre” és l’expressió més senzilla i a la vegada profunda per manifestar la nostra realitat de fills, de germans aplegats en comunitat, en família. Finalment, diu que “en començar un nou curs ens hem de plantejar la necessitat de no anar sols, de caminar junts, cercant la voluntat de Déu, el que Ell vol per a nosaltres, per a les nostres famílies, comunitats, escoles, institucions”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “amb neguit, il·lusió i molta expectació, grans i petits esperen l’inici d’un nou curs escolar” i considera que “aprofitant la benvinguda al nou curs, seria bo que fóssim capaços de dibuixar i pensar en una casa enorme, la casa comuna, en què hi cabem tots, i transmetre als nens i nenes l’alegria de viure en aquesta casa preciosa, plena de tot, però que deixarà de ser preciosa, si no la respectem i no en tenim cura, si no descobrim que som germans els uns dels altres i que la terra és un ésser viu”. Recorda que “des de fa vuit anys, el primer dia de setembre la família cristiana celebra la Jornada mundial de pregària per la cura de la creació, amb la qual comença el Temps de la Creació, que finalitzarà el 4 d’octubre amb la celebració de la memòria de sant Francesc d’Assís, proclamat patró de l’ecologia per sant Joan Pau II l’any 1979”. Afirma que “aquest Temps de la Creació, vol ajudar-nos a prendre consciència, més que mai, del planeta on vivim i del nostre entorn”, que “el lema d’aquest any per a aquesta jornada és prou clar: «Escolta la veu de la creació»” i que “la creació pateix i és urgent que escoltem el seu clam”. Comunica que “enguany, la imatge escollida per a aquesta jornada és una bardissa que crema, que ens remet a un passatge contingut en el llibre de l’Èxode on apareix el foc que no s’apaga i que és símbol de la presència de Déu”. Finalment, diu que “davant l’emergència ecològica que afecta la vida humana i la pau dels pobles, el nostre comportament és fonamental”, demana que “participem en aquest Temps de la Creació amb iniciatives de pregària, projectes de sostenibilitat i equilibri natural” i que “fem que els nostres infants creixin estimant la creació, la casa comuna” i ens anima a “escoltar i a fer escoltar amb atenció la veu de la Creació”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “el proper dia 8, quan tota l’Església celebra la festa de la Nativitat de la Verge Maria, a Urgell i Andorra és festa gran: celebrem la solemnitat de les advocacions de la Mare de Déu de Núria, patrona del Bisbat d’Urgell, i de la Mare de Déu de Meritxell, patrona del Principat d’Andorra”. Diu que “la Patrona i Mare de tots els Andorrans ens espera a les celebracions d’aquest 2022 en el seu Santuari estimat de Canillo” i recorda que “enguany fa 50 anys de la trista desgràcia de l’incendi de l’antic Santuari, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, quan iniciava el seu pontificat el meu predecessor Mons. Joan Martí i Alanis” i que “vam perdre-hi la Sagrada Imatge de la Mare de Déu i tot el poble andorrà s’entristí molt”, però que “vam saber reaccionar”, ja que “tots els andorrans amb les nostres Autoritats li vam bastir un nou temple a la Mare celestial, la Llum esclatant del migdia”. Recorda que “també enguany fa 40 anys de la naixença d’AINA, la Casa de colònies que Mn. Ramon de Canillo ha bastit i cuidat durant tants anys”, “l’obra social del Santuari envers els infants i joves, envers les famílies que volem enfortir i donar-li ajudes, en moments històrics crítics, quan la vida i la família necessiten del nostre compromís cristià i ciutadà”. Convida “tots els diocesans, i tots els andorrans, a donar gràcies per aquesta festa tan joiosa de la nostra Mare i Patrona” i demana que “ella ens agermani, vessi l’amor i la pau al Principat d’Andorra i a tota la Diòcesi, als llocs on hi ha guerra, violència i injustícies, i posi tendresa i bondat a Urgell, enforteixi les famílies i consoli els malalts d’arreu del món”. Finalment, demana que Santa Maria “intercedeixi per nosaltres, ens acosti a Déu, ens ensenyi a estimar més, i ens ajudi a mantenir la fe cristiana ben viva i a conservar les tradicions del nostre poble”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “som convidats a gaudir del contacte amb la natura, admirar-la i mantenir-nos-hi en comunió”, que “fem una crida a viure en comunió amb la natura i, tot i així, no podem tancar els ulls a una realitat que denota tot el contrari”, ja que “mentre escrivim aquestes línies ens arriben ressons de la guerra a Ucraïna i no s’aturen les informacions sobre els incendis a Espanya i a Europa, alguns d’ells intencionats…”. Expressa que “les conseqüències ecològiques, directament o indirectament, de la guerra i de l’ús (explotació) dels recursos naturals semblen evidents”. Afirma que “sempre ens ha intrigat aquella frase de sant Pau: “Perquè sabem que fins al dia d’avui la creació sencera està gemegant amb dolors de part”” i recorda que “en sant Pau “la creació” és tot l’univers, no sols els éssers humans, sinó també els éssers animats i inanimats, el cosmos sencer, també les coses, les muntanyes, la mar, els boscos, els astres, etc” i que “Sant Pau explica el motiu d’aquest gemec: tot l’univers està sotmès al fracàs i a la caducitat (una veritable esclavitud), “esperant que es manifesti la llibertat dels fills de Déu””. Diu que “estem acostumats al llenguatge de l’Antic Testament, on l’orant atribueix o reconeix en totes les criatures sentiments humans” i que “Sant Pau va més enllà: les criatures sofreixen i ploren, com nosaltres, perquè participen de la mateixa esclavitud a la qual estem tots sotmesos. Comparteixen amb nosaltres l’esclavitud de la mort”. Considera que “fins a aquest punt la nostra fe ens ensenya que estem vinculats a la creació: ella i nosaltres estem destinats a la glòria, al triomf de la vida sobre la mort”, que “tal com la felicitat sempre neix d’una comunió, el sofriment sempre procedeix d’una ruptura”. Finalment, diu que “l’ecologia humana és inseparable de l’ecologia de tota la creació”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el curs pastoral que ara iniciem té al davant un fet eclesial de gran importància: la recta final del Sínode Diocesà” el qual, “convocat fa cinc anys (setembre del 2017), ha fet el seu camí amb els grups sinodals d’arreu del bisbat, i ara emprèn un moment clau en el seu itinerari: l’Assemblea Sinodal”. Recorda la dinàmica pròpia d’un sínode en l’Església: “Sempre és «un», el bisbe, el qui convoca «tots» els membres de l’Església particular a fer el camí sinodal”, “«molts» són els qui responen a la crida per a formar grups sinodals”, “després són «alguns» els convocats a l’assemblea sinodal” i “per a tornar altra vegada a «un», el bisbe, el qual, havent escoltat el que s’ha dit en els grups sinodals i en les sessions de l’assemblea, promulga els decrets i orientacions pastorals a «tots» els qui formen la diòcesi”. Afirma que ara “som en el moment en què «alguns», en representació de tot el cos eclesial, han de posar-se a l’escolta de l’Esperit, en la pregària i el diàleg, per a discernir quina és la voluntat de Déu per a la nostra Església en aquest canvi d’època” i reconeix que “no és pas un moment fàcil, però sí que tenim l’esperança certa que Déu és viu i vol vida plena per a tothom”. Finalment, comunica que “aquests «alguns» són convocats el 18 de setembre a la nostra catedral, a les cinc de la tarda” i que “amb ells també «tots» els qui estimem Crist en aquesta Església de Vic som invitats a participar en la celebració de l’inici de les sessions de l’Assemblea Sinodal” i expressa que espera que “siguem «molts» els qui visquem aquest fet històric per al nostre bisbat”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el sentit i la raó de ser de l’Església és ser signe, icona, paràbola de Crist”, que “cada parròquia, cada comunitat cristiana té la missió de fer resplendir el signe de Crist” i que “per això és tan important la renovació de les nostres parròquies”. Afirma que “cal enfortir la vida de les comunitats, créixer en la vivència de Crist i de l’Evangeli” i recorda que “la fe només pot sorgir i desenvolupar-se al si de l’Església, dins la comunitat dels creients”. Considera que cada comunitat cristiana ha de sentir-se compromesa en la missió d’engendrar fills per a la fe i que “tots els membres del poble de Déu tenen el deure i el dret de fer-ho, cadascun segons el seu propi ministeri”. Reconeix que “per evangelitzar necessitem tanmateix comptar amb comunitats vives, on tots se sentin corresponsables de la missió”, “comunitats que es deixin impulsar per l’Esperit, que estiguin atentes en l’escolta i la celebració de la Paraula i en alerta per detectar els signes dels temps”, i expressa que “això ens exigeix sortir de l’anonimat i revitalitzar la vivència de la comunió a les nostres parròquies”. Subratlla que “la comunitat és signe de Crist en tot allò que és i allò que fa”. Finalment, diu que “l’anunci de l’evangeli, la celebració dels misteris sants i la vivència de l’amor fan present el Signe que és Jesucrist” i que “el culte a Jesucrist, l’atenció als pobres o l’aposta decidida per la fraternitat són accions gratuïtes que es presenten com a alternatives a una societat que es regeix per l’economia”, “són signes d’un món nou”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
