Data: 25 de setembre de 2022
Aquest diumenge celebrem la Jornada mundial del Migrant i del Refugiat. La presència de persones d’altres països i cultures, que fins fa unes dècades era una cosa molt minoritària, s’ha convertit en un fenomen que ha transformat la vida dels nostres pobles i ciutats i que ja hem assumit amb normalitat. Quan coneixem a altres persones que, sent originàries d’altres països i continents, s’han establert entre nosaltres, anem assimilant interiorment que la nostra societat és cada vegada més plural i aprenem a conviure amb aquells que tenen una cultura diferent de la nostra en alguns aspectes. La celebració d’aquesta jornada, tan volguda per al papa Francesc, ens ha de portar a mirar amb ulls cristians a aquells que, per diferents motius, han hagut de sortir del seu país per a buscar una vida millor o, simplement, per a poder viure, com les famílies ucraïneses que han vingut des que va començar la guerra que està patint el seu país.
Els cristians no ens podem deixar portar per prejudicis negatius encara molt estesos. La seua presència és enriquidora per a nosaltres en molts sentits. El Papa ens el recorda en el seu missatge: “la història ens ensenya que l’aportació dels migrats i refugiats ha estat fonamental per al creixement social i econòmic de les nostres societats. I ho continua sent també avui. El seu treball, la seua capacitat de sacrifici, la seua joventut i el seu entusiasme enriqueixen les comunitats que els acullen”. Per això no hem de caure en una actitud egoista cap a ells, sinó que hem de lluitar perquè siguen tractats amb justícia, els seus drets siguen respectats, tinguen les prestacions socials que nosaltres hem aconseguit, i els seus fills puguen gaudir de les mateixes oportunitats educatives que tenen els nostres.
“La presència dels migrats (afirma el Papa en el seu missatge) representa un enorme repte, però també una oportunitat de creixement cultural i espiritual per a tots”. La diversitat de cultures no ha de viure’s amb recel. Si la vivim positivament, podem descobrir la immensa riquesa de l’esperit humà, conèixer millor la bellesa de la diversitat del nostre món i, d’aquesta manera, sentir-nos més germans de tots els homes. La presència de creients d’altres religions hauria de despertar el desig de conèixer més i millor la nostra tradició espiritual, amb el desig que aquesta dimensió tan important de l’ésser humà siga més valorada en aquesta societat i aquesta cultura tan secularitzades.
Molts dels qui venen a viure amb nosaltres han sigut batejats a l’Església catòlica i, per tant, pertanyen a la mateixa família de la fe que nosaltres. Un creient mai hauria de sentir-se estrany en cap comunitat cristiana. L’arribada de migrats i refugiats catòlics ofereix també nova energia a la vida eclesial de les comunitats que els acullen. De fet, en les nostres parròquies ja ho estem comprovant: migrats que assisteixen a l’eucaristia i demanen els sagraments d’iniciació cristiana per als seus fills, i fins i tot alguns que s’estan comprometent en les seues parròquies com a catequistes o voluntaris de Caritas.
Que aquestes reflexions ens ajuden a tindre una actitud positiva cap a ells i que la seua presència ens faça pensar a tots que també la nostra vida és una peregrinació cap al Regne de Déu; i que en aquest món hem d’anticipar-lo treballant per una societat més justa per a tots.
