Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 25 de setembre, l’Església celebra la 108a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, amb el lema “Construir el futur amb els migrants i els refugiats”, una jornada per a recordar que la presència dels migrants i refugiats és una oportunitat de creixement cultural i espiritual per a tots, ja que gràcies a ells podem conèixer millor el món i la bellesa de la seva diversitat, podem madurar en humanitat i construir junts un “nosaltres” més gran.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 108a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, així com de la Mare de Déu de la Mercè, de la ‘Llar Natalis’, d’escoltar la veu de la creació, de sentir la diòcesi, d’acompanyar amb la pregària l’Assemblea Sinodal i de la força de l’Esperit Sant.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la presència de persones d’altres països i cultures, que fins fa unes dècades era una cosa molt minoritària, s’ha convertit en un fenomen que ha transformat la vida dels nostres pobles i ciutats i que ja hem assumit amb normalitat”. Expressa que la celebració de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat “ens ha de portar a mirar amb ulls cristians a aquells que, per diferents motius, han hagut de sortir del seu país per a buscar una vida millor o, simplement, per a poder viure, com les famílies ucraïneses que han vingut des que va començar la guerra que està patint el seu país”. Afirma que “els cristians no ens podem deixar portar per prejudicis negatius encara molt estesos” i que no hem de caure en una actitud egoista cap als migrants i els refugiats, “sinó que hem de lluitar perquè siguen tractats amb justícia, els seus drets siguen respectats, tinguen les prestacions socials que nosaltres hem aconseguit, i els seus fills puguen gaudir de les mateixes oportunitats educatives que tenen els nostres”. Manifesta que “la diversitat de cultures no ha de viure’s amb recel” i que “la presència de creients d’altres religions hauria de despertar el desig de conèixer més i millor la nostra tradició espiritual”. Recorda que “molts dels qui venen a viure amb nosaltres han sigut batejats a l’Església catòlica” i que “l’arribada de migrats i refugiats catòlics ofereix també nova energia a la vida eclesial de les comunitats que els acullen”. Finalment, demana que “aquestes reflexions ens ajuden a tindre una actitud positiva cap a ells i que la seua presència ens faça pensar a tots que també la nostra vida és una peregrinació cap al Regne de Déu; i que en aquest món hem d’anticipar-lo treballant per una societat més justa per a tots”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “sempre és bo recórrer al diccionari per definir paraules i aclarir conceptes” i que “també és beneficiós llegir explicacions d’experts per aprendre, distingir i afrontar amb actitud crítica i comprensiva la realitat que ens envolta i que, sovint, resulta complexa”. Recorda el tuit d’un famós escriptor: “Responent a nombroses consultes sobre el que diuen teles i diaris: escric migrant per a la persona, animal o vegetal que deixa el seu lloc habitual i s’instal·la en un altre (migracions, migrar). Per a qui arriba a algun lloc, immigrant. Per a qui se’n va d’algun lloc, emigrant”. Fa un petit apunt històric sobre la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, l’origen de la qual “data de 1914, poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, quan el papa Pius X, commogut per l’èxode de milions d’italians, va cridar tots els cristians a resar pels migrants”. Explica que el papa Benet XV “va instituir el “Dia del migrant” per donar suport espiritual i econòmic a les obres pastorals en ajuda d’aquest gran col·lectiu”, que “el papa sant Joan Pau II va ser el primer a dirigir un Missatge per a aquesta ocasió i va afegir-hi el terme “refugiat”, tot proposant la seva celebració el segon diumenge després de l’Epifania” i que “el papa Francesc, a petició de diverses Conferències Episcopals, va transferir la Jornada a l’últim diumenge de setembre”. Afirma que “entre nosaltres, a Lleida i comarques, estem acostumats a tractar amb persones que provenen d’altres països i cultures”, que “busquen treball i dignitat de vida”. Finalment, diu que “el Papa ens recorda que hem de construir el futur amb ells, amb els migrants i refugiats, perquè això significa també reconèixer i valorar el que cadascun d’ells pot aportar al procés de construcció humana” i considera que “cal que nosaltres mostrem una actitud evangèlica en tot moment”, ja que “és el que Jesús ens demana i ens mana”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “la nostra estimada ciutat de Barcelona celebra amb profunda alegria la festa de la seva patrona, la Mare de Déu de la Mercè”, patrona també “de l’arxidiòcesi de Barcelona i de la Província Eclesiàstica de Barcelona”. Recorda que la tradició diu que “la Mare de Déu, la nit de l’1 al 2 d’agost del 1218, es va aparèixer al mercader Pere Nolasc a qui va demanar que creés un orde religiós per rescatar els captius cristians segrestats per musulmans, allunyats de la seva terra i de la seva família” i que Pere Nolasc “va fundar l’Orde de la Mercè”, que “es va instal·lar primer en un hospital proper a la catedral i al palau reial”. Recorda que “la imatge de la Mare de Déu de la Mercè, una talla del segle XIV, s’atribueix a l’escultor Pere Moragues” i que “aquest any és notícia perquè en els darrers mesos ha estat curosament restaurada”. Dona les gràcies “als impulsors d’aquest projecte de restauració i a tots els qui hi han col·laborat amb els seus donatius” i afirma que “la renovada imatge de santa Maria sota l’advocació de la Mercè ens convida a renovar també la nostra devoció a la Mare de Déu, que porta aquest títol tan expressiu i tan vinculat a la història de la nostra ciutat” i que desitja que “la renovada imatge de la nostra patrona sigui una oportunitat per animar-nos a fer-li una visita espiritual”. Manifesta que “Maria ens fa sempre el gran do —la «mercè»— de portar-nos el Crist i d’encaminar-nos cap a Ell” i que “Maria sempre ens ajuda a posar la nostra confiança en el seu Fill”. Finalment, diu que “renovar la nostra devoció a santa Maria ens farà ser més bons germans i estar més atents als qui pateixen”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que Déu ha anat posant en el nostre camí tot allò que ell sap que necessitem i que “per això ens ha deixat Maria, la seva mare, la Mare de Déu, com a mare nostra també, i la va fent present a la nostra vida” de moltes maneres, “gairebé sempre discretament” i “normalment sempre també a través d’altres fills seus, que són també germans nostres, com a les noces de Canà” quan “el Senyor va fer el miracle de convertir l’aigua en vi, però ho va fer amb la col·laboració d’aquells servidors, amb la seva obediència i fidelitat encara que segurament no ho entenien”. Recorda que “a principis del segle XIII, a Barcelona, Maria inspirava a un jove mercader d’anar a terres llunyanes a redimir captius”, que “aquell jove s’anomenava Pere Nolasc” i que la Mare de Déu de la Mercè per a sant Pere Nolasc i els que van començar a treballar amb ell en aquesta missió de caritat fraterna i evangèlica “significava Mare de la Misericòrdia”. Afirma que retornar la llibertat als fills de Déu “és una missió no acabada, perquè són moltes les formes d’esclavatges en el nostre món” i que “també ara hi ha esclavatges i servituds que mantenen encadenats a molts germans nostres, i potser fins i tot a nosaltres mateixos en la forma de tantes dependències i addiccions que en el nostre món autosuficient ens hem anat creant”. Manifesta que “el Senyor vol alliberar els seus fills” però que “ho vol fer amb la nostra col·laboració, amb la nostra fidelitat, amb la nostra entrega”. Finalment, prega que “demanem a la Mare de Déu en aquesta advocació de la Mercè que ens faci ser instruments de la misericòrdia de Déu per a tots els qui ens envolten”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, parla de “la Llar Natalis, un servei diocesà de caràcter residencial, sense ànim de lucre, que està en marxa a Tarragona des de l’any 2016”, “un projecte impulsat per la Delegació diocesana de pastoral familiar de l’Arquebisbat de Tarragona i Càritas Diocesana, on la Fundació Obra Pia Montserrat (OPM) ofereix col·laboració amb l’objectiu d’acollir mares gestants en risc d’exclusió social i amb el perill d’interrompre l’embaràs”. Explica que “la Llar Natalis és un servei adreçat a dones, majors d’edat, embarassades, que per diverses causes es troben en situació social i econòmica precària i que experimenten dificultats per viure de forma autònoma i digna la maternitat” i que “té el focus posat a vetllar, descobrir i acompanyar les vides dels nadons, oferint a les mares i als seus fills unes condicions de vida dignes en un entorn de convivència que possibiliti el desenvolupament personal, la recuperació de l’estabilitat i la integració social normalitzada”. Comunica que “la Llar Natalis és gestionada per les Germanes de la Congregació del Verb Encarnat, que són les persones que, amb la seva tasca diària, tenen cura de les dones que hi viuen, i supervisen que tot funcioni correctament” i que “el Centre ofereix acollida 24 hores al dia, durant tot l’any i es posen a disposició fins a 9 places per a dones embarassades i mares amb nens menors de 3 anys”. Afirma que “el servei és professionalitzat i es té en compte la situació de la dona, les circumstàncies sanitàries, els informes i valoracions dels professionals”. Finalment, demana que, en la diada de la Mare de Déu de Misericòrdia, que se celebra diumenge 25 de setembre, “implorem especialment la seva intercessió per la Llar Natalis del nostre Arquebisbat”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “Escolta la veu de la creació” és “el tema i la invitació del Temps ecumènic de la Creació 2022 que va començar el dia 1 de setembre i es clourà el dia 4 d’octubre, festa de St. Francesc d’Assís”. Diu que “la veu de la Creació és un cant dolç que lloa el Creador i alhora és un que es queixa del maltractament humà” i que el cant dolç “convida a practicar una “espiritualitat ecològica”, atenta a la presència de Déu en el món natural, ja que no estem desconnectats de les altres criatures”, però que “malauradament, aquesta cançó dolça va acompanyada d’un crit amarg” de la “germana mare terra”, a causa dels nostres excessos consumistes. Expressa que “són, doncs, totes les criatures les que criden i també són els més pobres entre nosaltres els que criden”. Considera que “cal penediment i canviar els estils de vida i els sistemes perjudicials, amb una relació diferent amb els altres i amb la creació” i que “l’estat de degradació de la nostra casa comuna mereix atenció”. Afirma que “la cimera sobre el clima COP27 al Caire (Egipte) el proper novembre, espera aplicar el límit de l’augment de la temperatura a 1,5°C” i que “a la base de tot hi ha d’haver l’aliança entre l’ésser humà i el medi ambient, mirall de l’amor creador de Déu”. Manifesta que “alhora, la cimera COP15 sobre la biodiversitat, que se celebrarà el desembre al Canadà, oferirà a la bona voluntat dels governs una oportunitat important per adoptar un nou acord multilateral que aturi la destrucció dels ecosistemes i l’extinció de les espècies”. Finalment, demana que “preguem perquè les cimeres COP27 i COP15 puguin unir la família humana per abordar amb decisió la doble crisi del clima i la reducció de la biodiversitat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “aquell pas dels Exercicis de sant Ignasi que anomenem “Sentir l’Església” és presentat per alguns directors aprofitant les possibilitats que forneix el passatge de l’Evangeli de sant Joan de la pesca miraculosa en el llac Tiberíades i l’esmorzar amb Jesús a la platja (Jn 21,1-14)” i considera que “potser la lectura orant d’aquesta escena evangèlica ens ajuda a “sentir la Diòcesi””. Explica que en aquesta escena “el grup de deixebles saben i han vist que Jesús és viu”, però que “els manca una cosa essencial. És de nit, estan junts, però inactius, i les seves iniciatives resulten estèrils”. Explica també que “Jesús es presenta com un qualsevol que demana alguna cosa per a menjar”, però que “la seva paraula i l’obediència dels deixebles fan eficaç el treball: l’origen i el motiu de tota acció eclesial no pot ser cap altre que el seu mandat”. Recorda que “el primer a reconèixer Jesús és el deixeble estimat” i que “el primer a llançar-se a buscar Jesús és Pere, potser conscient que amb ell hi va tota l’Església”. Comenta que “Jesús ha preparat l’esmorzar per als seus deixebles”, que “Ell és l’agent indispensable”, però que “sempre desitja que hi posem de la nostra part (que també és do seu)” i que “és Ell qui s’acosta a cadascú i reparteix”. Finalment, diu que “a la Diòcesi no ens reuneix ni la carn ni la sang, ni l’interès, ni la cultura: ens reuneix la fe que és do de Déu” i que “en l’Eucaristia sentim l’Església, ens trobem i ens reconeixem en la comunió de Crist Ressuscitat”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “diumenge passat, 18 de setembre, es va constituir l’Assemblea Sinodal, la qual, prenent el relleu dels grups sinodals, continuarà el camí propi del Sínode Diocesà” i comunica que “les sessions de l’assemblea es realitzaran, amb jornades intensives, a l’edifici del Seminari de Vic”. Remarca que “és molt important d’assenyalar que el nostre Sínode per l’esperança continua viu i segueix caminant en una altra fase, però dins el mateix procés sinodal”, així com que “hem d’insistir en la necessitat d’anar caminant tots junts”. Afirma que “els membres de l’assemblea hauran de fer un treball concret que els demanarà esforç i dedicació”, però que “tots els qui formem l’Església de Vic hem d’acompanyar amb la pregària i la comunió l’Assemblea Sinodal” que “té gran necessitat de la gràcia de l’Esperit Sant” perquè és “un àmbit eclesial en què se cerca descobrir la voluntat de Déu per a la nostra diòcesi, per a tots els qui la formem”. Assegura que “en el silenci de la vida monàstica, en les celebracions parroquials, en les oracions dels fidels des de les seves cases en família o en el santuari del cor, no faltarà la pregària per tots els qui componen l’Assemblea Sinodal, a fi que siguin dòcils a l’acció de l’Esperit Sant, amb una mirada ampla per al servei de tot el bisbat, i amb la llibertat del qui, deixant els seus propis interessos, no cerca res més que la voluntat de Déu i el bé dels germans”. Finalment, demana que “no oblidem la pregària pel Sínode Diocesà que ens ha acompanyat i ens ha d’acompanyar fins que lliuri els documents amb les propostes i normes que siguin el fruit de tot el camí sinodal que estem recorrent”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “tota la nostra proclamació de Jesucrist serà en va si no la fem amb la força de l’Esperit” i que “cal “la força” de l’Esperit Sant (Fets 1, 8) per ser testimoni de Jesús”. Remarca que “una cosa és anunciar Jesucrist des de l’exterior i una altra proclamar-ne el nom “en l’Esperit Sant”” i especifica que “en el primer cas, es transmet una doctrina, mentre que en el segon s’introdueix cap a una vida”, així com que “el contingut del missatge és important, però la força que l’anima és essencial”. Recorda que “el que l’Esperit fa és prendre la paraula de Crist, donar-li força i preparar el cor de l’home perquè l’aculli”. Afirma que “la paraula de Déu és viva i eficaç” i que “el que és decisiu és si l’anunci es realitza “amb el poder de l’Esperit Sant” o sense”. Destaca que “quan ens disposem a anunciar la Paraula de Déu, és indispensable assegurar-se que l’Esperit és en nosaltres i, sobretot, que nosaltres estem amb l’Esperit”, que “cal la pregària i la invocació constant de l’Esperit a la nostra vida”, que “un altre mitjà important és l’obediència, és a dir, la submissió a la voluntat de Déu” i que “un tercer mitjà és l’amor cap a aquells a qui s’anuncia l’Evangeli”. Finalment, diu que “només amb la força de l’Esperit Sant, podrem aconseguir que la Paraula de Déu s’escolti per damunt de tota la cridòria humana i sigui capaç de corprendre els homes (cf. Fets 2, 37), com va fer el dia de Pentecosta”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
