Data: 23 d’octubre de 2022
“L’esforç orientat a l’anunci de l’Evangeli als homes del nostre temps, plens d’esperança però alhora pertorbats sovint pel temor i l’angoixa, és sens dubte un servei que es fa a la comunitat cristiana com també a tota la humanitat”. Així comença St. Pau VIè. la seva bellíssima i sempre actual exhortació “Evangelii Nuntiandi” sobre l’evangelització del 8.12.1975. I continua: “per això el deure de confirmar en la fe els germans, ens sembla encara més noble i necessari quan es tracta d’encoratjar els nostres germans en la seva tasca d’evangelitzadors, per tal que en aquests temps d’incertesa i malestar la compleixin amb creixent amor, zel i alegria” (EN 1).
El lema d’aquest Diumenge del Domund 2022 que avui celebrem, “Sereu els meus testimonis”, destaca el caràcter comunitari-eclesial, sinodal, de l’anomenada acció missionera dels deixebles. La missió es realitza sempre de manera eclesial comunitària, com els deixebles “enviats de dos en dos” (Lc 10,1). “Quan el més humil predicador, catequista o pastor, al lloc més apartat del món, predica l’Evangeli, reuneix la seva petita comunitat o administra un sagrament, tot i que es trobi sol, exerceix un acte d’Església i el seu gest s’enllaça, mitjançant relacions institucionals certament, però també mitjançant vincles invisibles i arrels amagades de l’ordre de la gràcia, a l’activitat evangelitzadora de tota l’Església. Ho fa en unió amb la missió de l’Església i en nom seu” (EN 60). En l’actual context del Sínode sobre la Sinodalitat, es reforça tot allò que el Sínode proposa: “Comunió, participació, missió”. Tot cristià està cridat a ser testimoni de Crist en comunió amb els germans.
La tasca de l’evangelització de tots els homes constitueix la missió essencial de l’Església; una tasca i missió que els canvis amplis i profunds de la societat actual fan cada cop més urgents. Evangelitzar constitueix, en efecte, la felicitat i la vocació pròpia de l’Església, la seva identitat més profunda. Ella existeix per a evangelitzar, és a dir, per a predicar i ensenyar, ser canal del do de la gràcia, reconciliar els pecadors amb Déu, perpetuar el sacrifici de Crist a la santa Missa, memorial de la seva mort i resurrecció gloriosa (cf. EN 14).
Una jove francesa, beatificada el maig passat a Lió, Pauline Marie Jaricot, va fundar fa exactament 200 anys l’Obra de la Propagació de la Fe. Fins i tot amb condicions precàries, ella va acollir la inspiració de Déu per posar en moviment una xarxa de pregària i una col·lecta per als missioners, de manera que els fidels poguessin participar activament a la missió “fins als llocs més llunyans de la terra”. D’aquesta genial idea va néixer la Jornada Mundial de les Missions Domund que celebrem cada any, i la col·lecta que està destinada al Fons Universal amb el qual se sosté l’activitat missionera. Evangelitzar és un deure fonamental del poble de Déu. Tots els fidels, conscients de la seva pròpia responsabilitat, hem d´assumir la part que ens competeix en l´activitat missionera, sigui prop nostre sigui arreu del món. Avui n’hi ha molts que estan essent testimonis de Déu per tota la terra, fins lliurant la seva vida per causa de l’Evangeli. Són els nostres missioners que hem d’estimar i hem d’ajudar; són els qui han escoltat la crida del Crist i han aportat el seu gra de sorra perquè aquest món sigui una mica més digne cada dia, i reconegui Jesucrist com el seu Salvador. Cooperem-hi generosament!
