Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge 6 de novembre se celebra a totes les diòcesis la diada de Germanor, amb el lema “Gràcies per tant”, un dia de festa i acció de gràcies perquè «junts aconseguim una parròquia viva, apassionada per Jesucrist i lliurada als altres», una realitat possible gràcies al temps, les qualitats, la pregària i el suport econòmic de tot el poble de Déu. En aquesta jornada, l’Església catòlica fa una crida a tots els fidels a seguir prenent consciència de la necessitat de contribuir al sosteniment de l’activitat de les diòcesis i els convida a enfortir el seu compromís amb l’Església diocesana, a col·laborar-hi i ajudar-la perquè serveixi millor i més adequadament en tots els camps en què treballa a favor de la societat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la diada de Germanor, així com d’agraïment pels nou anys llargs a la seu de Tortosa, de la fi i del primer anunci.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “l’Església diocesana té necessitat d’una infraestructura econòmica per a donar una resposta pastoral als cristians, resposta que comporta personal, accions concretes, conservació del patrimoni, espais dignes i procurar una vida decent als preveres i diaques que gasten la vida al servei dels cristians” i diu també que “aquesta infraestructura l’hem d’assegurar entre tots els qui creiem en la missió eclesial”. Afirma que els organitzadors de la Diada de Germanor i ell mateix “ja us en donem les gràcies abans de saber la resposta, perquè en escriure sobre la necessitat de la vostra col·laboració econòmica, la nostra intenció no és demanar almoina, sinó fer memòria d’un deure de justícia que tenim els creients”, un deure que “davant les vicissituds dels moments que vivim es fa més urgent que mai”. Fa menció dels consells parroquials d’economia, agraeix “el treball dels esmentats Consells” i demana, “als qui en formeu part, que tingueu una visió àmplia de la comesa”. Manifesta que “gràcies a Déu són poques les parròquies que no tinguin ja alguns nuclis de corresponsabilitat” i que “les estructures de corresponsabilitat es fonamenten en grups de cristians responsables i en projectes institucionals durables, que disposin de la voluntat positiva dels creients de cada comunitat local, que no depenguin merament del mossèn de torn i que comptin també amb la voluntat positiva de les autoritats diocesanes”. Finalment, demana que “Déu, que mira amb benvolença el servei fet de bona gana, tingui en compte la vostra esplendidesa”.
El cardenal Joan Josep Omella comunica que coincidint amb la diada de Germanor “s’ha publicat un opuscle titulat «La nostra Església», que ofereix una informació detallada dels recursos humans i materials de l’Església diocesana i de com han estat empleats en el darrer any” i reconeix que, analitzant tota l’activitat que s’hi compila, només té paraules d’agraïment. Agraeix les pregàries, “un pilar fonamental de l’Església” que “ens dona esperança i ens encoratja”. Expressa que “la pregària és necessària i serà l’ànima de qualsevol activitat que es faci” i agraeix la pregària, discreta i essencial, dels fidels, així com el temps que dediquen a la parròquia i el fet que anunciïn i visquin “l’Evangeli en l’ambient familiar i social”. Agraeix també les qualitats de cadascú i l’entrega al bé comú i considera que “tenim la missió de descobrir quins dons i qualitats hem rebut”. Dona gràcies també “per les vostres mirades, per ser evangelis «en camí» amb les vostres obres, per ser testimonis al servei de Déu i dels altres”. Finalment, vol agrair profundament “els cors generosos que, amb el suport econòmic, ajuden al sosteniment de l’Església” i expressa que “necessitem el vostre compromís i les vostres aportacions” i que “tots volem ser una Església diocesana que sigui una gran família en què cada membre formi part del pilar que sustenta la humanitat”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “hem de prendre major consciència que cal donar un suport just i suficient a les activitats pastorals que l’Església desenvolupa” i que “això reclama pregària, és clar, informació i interès, certament, però també aportació del que podem fer personalment per la comunitat, i també una part econòmica, sostenint el que es va realitzant com a Diòcesi”. Expressa que “és entre tots que fem tant, per tal que l’Església pugui realitzar la seva missió d’anunciar l’Evangeli, de comunicar la gràcia de Déu, d’oferir la misericòrdia i el consol del Pare celestial, de servir la societat en tants camps i d’exercir la caritat envers els qui més ho necessiten”. Afirma que els responsables de les Delegacions diocesanes d’Economia ens diuen “gràcies per tant!” i que “ens recorden que cal que tots siguem agraïts a les aportacions generoses dels germans”. Considera que “la “construcció de l’Església” es va fent a la catequesi, la pastoral juvenil, la pastoral envers les famílies, els seminaris i la formació dels laics, l’atenció als malalts, l’ajut de càritas envers els pobres, les missions i l’ajuda al tercer món, l’acció tan àmplia dels religiosos i religioses…” i que “amb el vostre ajut podem anar-ho fent i ampliant, segons les necessitats que tenim o que van apareixent, i que són grans”. Constata que “amb el 0,7% del que aportem per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) destinat a l’Església del que es recull a través de les declaracions de la renda (marcant la casella), i que és compatible amb la destinació a d’altres fins socials, anem fent camí cap a l’autofinançament, amb un esforç de major transparència informativa dels nostres comptes”. Finalment, agraeix les aportacions de tots, “ja que és evident que l’Església viu fonamentalment del que els fidels aporten amb llibertat i responsabilitat”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “tots tenim experiència del que costa el manteniment personal i familiar” i “encara més en aquests temps d’inflació i d’incertesa econòmica, degudes, en menor o major mesura, a la situació de guerra a Ucraïna”. Expressa que “en aquesta situació no gens fàcil, l’Església truca a les portes de la nostra consciència per dir-nos que entre tots hem de sostenir-la en les seves necessitats”. Afirma que “són molts els qui senten la comunitat cristiana com a pròpia, implicant-s’hi de moltes maneres, dins les seves possibilitats” i que “sense les aportacions de dedicació, de col·laboració, de recursos econòmics, no seria possible la presència viva de l’Església en els nostres pobles i ciutats”. Recorda que “estem vivint el Sínode Diocesà; en concret, la fase de l’Assemblea Sinodal”, “un moment de gràcia perquè tots els membres de la nostra Església local prenguem consciència de la missió que tenim en aquesta nostra terra”. Recorda també que “un dels aspectes que s’haurà de tractar en l’Assemblea Sinodal és el del sosteniment de la nostra Església” i manifesta que “solament des de la consciència que l’Església em pertany podem afrontar el repte del finançament de les seves obres pròpies” i que “això demana la recerca de formes de finançament que impliquin tots els membres de la comunitat, així com l’administració adequada dels béns eclesials, tenint cura dels immobles necessaris de manera sostenible”. Finalment, diu que “els reptes que com a Església tenim de cara a l’anunci de Crist, en el camp dels joves, de les famílies, dels ancians i persones soles, de les escoles i la catequesi, de l’evangelització en les perifèries de la pobresa, tant material com espiritual, tot això requereix persones i recursos”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que en la diada de Germanor “donem a conèixer els comptes i els serveis prestats durant un any a tota la societat”. Diu que “l’expressió “X tants” ha estat usada durant els últims anys per part de l’Església a Espanya com una mena de logotip o reclam per anunciar a tota la societat la importància de l’ajuda mútua i per recordar la responsabilitat de tots els cristians en el sosteniment de les activitats litúrgiques, formatives i caritatives que realitza la comunitat eclesial” i que “va ser una encertada expressió que va calar molt aviat en el cor de tothom perquè denotava unes característiques implícites plenes de col·laboració, solidaritat i agraïment”. Expressa que “el X tants permet explicar que l’ajuda arriba a molts i que la gratitud s’ha de manifestar sempre”. Agraeix a tothom “la col·laboració que realitzen al llarg de l’any en parròquies, en centres educatius i associacions caritatives, en comunitats diverses on es fa palès l’amor de Déu i l’atenció al germà”, “gratitud que s’estén a tots aquells qui, veient la tasca de les institucions d’Església, valoren positivament la seva activitat i aporten els seus donatius a aquesta finalitat”, així com “a tots els membres de l’Església per la seva aportació econòmica”. Afirma que “durant els últims anys es comprova l’augment progressiu de les x en les declaracions de la renda dels espanyols”, que “és un indicador de l’estima envers la institució” i que “això ens omple de joia als responsables de l’Església i ens obliga a millorar la nostra presència i el nostre servei”. Finalment, demana que “no dubteu a col·laborar amb els vostres suggeriments per tal de millorar el compromís de l’Església en la societat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que les paraules “gràcies per tant”, “ens traslladen a una realitat que no sempre tenim prou present a la nostra consciència de cristians”. Expressa que “donem gràcies avui a l’Església”, perquè “hem vingut al món al si d’una família humana, però també hem nascut a la vida nova de fills de Déu al si d’una veritable família, l’Església, la nostra mare” i “vivim tota la nostra vida a la família de l’Església, ens hi alimentem i creixem, i quan arribi el moment de deixar aquest món també ho farem a les seves mans, com a mare”. Reconeix que “no sempre arribem a expressar l’agraïment per tant que rebem, per tant que hem rebut del Senyor a través de l’Església” i que “moltes vegades ens fixem només en els defectes que hi trobem i altres vegades considerem que l’Església fa el que ha de fer i per tant no hem d’agrair res”. Destaca que el Dia de l’Església Diocesana “volem expressar el nostre agraïment a aquesta dimensió de la família i de la comunitat cristiana que és la diòcesi i que està formada per tots els que vivim en una mateixa porció de l’Església”. Considera que la jornada de Germanor és un dia “per conscienciar-nos també que l’Església aquí a la terra, a més de la nostra pregària i el nostre agraïment, necessita de recursos econòmics per dur a terme la seva missió en aquest món” i que “parlem per tant, d’agraïment i de col·laboració” i recorda que “les col·lectes de totes les parròquies i esglésies van destinades al manteniment econòmic de la diòcesi”. Finalment, diu que “en una situació de dificultats econòmiques per a tots, és responsabilitat també de tots els que formem part d’aquesta família diocesana col·laborar amb la nostra dedicació i aportació econòmica, en la mesura del que sigui possible per a cada un” i agraeix a tothom la comprensió i generositat.
L’arquebisbe electe de València i bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que el papa Francesc el va nomenar arquebisbe de València el passat 10 d’octubre i que diumenge “celebrem el dia de l’Església diocesana” i vol manifestar el seu sentiment de gratitud per tot el que ha rebut “al llarg d’aquests nou anys llargs en els quals he tingut l’honor d’ocupar aquesta seu episcopal de Tortosa”. Agraeix als sacerdots el “testimoniatge de fidelitat i d’amor al sacerdoci”, “el lliurament generós i incansable a les comunitats cristianes de la diòcesi” i el “treball per a anunciar l’evangeli a tots”. Agraeix a tots els consagrats i consagrades el “testimoniatge de lliurament radical al Senyor” i de manera especial vol agrair “l’oració dels diferents monestirs de vida contemplativa”. Agraeix als laics l’enriquiment, amb el seu compromís, de “la vida de les comunitats parroquials” i els diu que sense el seu lliurament la diòcesi seria més pobra, que han viscut moments bonics al llarg d’aquests anys i que sempre ha percebut “una identitat diocesana joiosament viscuda”. També agraeix a “tots els que amb la vostra oració i participació en l’Eucaristia sosteniu la vida de la diòcesi”. De manera especial vol donar gràcies a tots “perquè m’he sentit sempre acollit com a la meua casa i en la meua família”. Demana perdó per si en algun moment no ha tingut actitud d’autèntica escolta, no ha sabut comprendre a algú o no s’ha comportat “com un pastor que estima les seues ovelles” i expressa que en tot moment ha actuat “buscant el bé d’aquesta diòcesi a la qual estimo profundament”. Finalment, diu a tots els feligresos que tinguin la certesa que aquesta diòcesi i tots ells formen part de la seva vida i que sempre els recordarà “amb alegria en la presència del Senyor”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “l’Any Litúrgic ens introdueix en un temps important per a la nostra vida espiritual”, que “és un temps que posa en joc la capacitat per a assolir un sa equilibri i una pau serena enmig de les vicissituds de la vida” i que “la litúrgia ens convida a contemplar la fi de la història, incloent, naturalment, la fi de cadascú”. Demana que “ningú pensi que aquesta invitació està fora de tot interès actual”, ja que “fa temps que el cinema (i altres àmbits de la cultura) produeix abundants relats generalment dramàtics sobre la fi del nostre món, autèntiques profecies sobre el futur en el qual tot acaba destruint-se” i “la consideració de fenòmens reals que ens afecten globalment, tota la humanitat, provoquen pensaments, que solem anomenar “apocalíptics””, és a dir, “judicis sobre la fi, un futur més o menys llunyà, en què la humanitat arriba a exhaurir tots els recursos per a sobreviure”. Destaca que “per als cristians pensar i pregar sobre la fi de tot i d’un mateix, és essencial” i que “no és una moda, ni un recurs fàcil, ni un joc dramàtic, sinó quelcom que forma part essencial de la seva fe”. Manifesta que “la fi de tot, l’acabament de tot el que avui pot considerar-se valuós i que ens enlluerna, amb la mort personal i col·lectiva, és un fet inqüestionable, el fet més cert, que ningú no pot posar en dubte”. Finalment, afirma que “afrontar aquesta realitat, no fugir-ne, no dissimular-la, ha estat, és i serà un dels reptes més profunds per a qui desitgi trobar honradament un sentit a la vida”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “amb el terme “primer anunci” es fa referència a la proclamació del nucli de la fe cristiana, adreçada tant a qui està allunyat de la fe com als mateixos creients”. Recorda que “el papa Francesc ha insistit molt que el primer anunci o kerigma ha d’ocupar el centre de tota l’acció evangelitzadora i ha subratllat que sempre ha de ser el primer, no només perquè és el que s’escolta en primer lloc, sinó perquè és l’anunci principal, que mai pot ser abandonat”. Expressa que “el nucli del kerigma o primer anunci és la proclamació de Jesucrist” i que el papa Francesc, “a l’Exhortació “Christus vivit ”, dirigida especialment als joves, parla de “tres grans veritats que tots necessitem escoltar sempre, una vegada i una altra”: Déu t’estima, Crist et salva, Ell viu!”. Afirma que “aquesta veritat ha de ser anunciada com una bona notícia per a l’home i com una crida” i que l’objectiu de l’anunci és “convidar a la trobada personal amb Jesucrist, que és viu, i a descobrir la salvació que Ell ofereix”. Considera que “a l’Exhortació “Evangelii Gaudium” el Papa ens dona algunes pistes de com cal fer aquest “primer anunci”: “que expressi l’amor salvífic de Déu previ a l’obligació moral i religiosa, que no imposi la veritat i que apel·li a la llibertat, que posseeixi unes notes d’alegria, estímul, vitalitat, i una integralitat harmoniosa que no redueixi la predicació a unes poques doctrines de vegades més filosòfiques que evangèliques”. Finalment, diu que “no podem postergar el compromís de fer aquest primer anunci en diàleg amb les persones del nostre entorn”, perquè “és l’anunci principal, aquell que sempre cal tornar a escoltar de diverses maneres i aquell que sempre cal tornar a anunciar de totes maneres al llarg de la catequesi, en totes les seves etapes i moments”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
