Data: 4 de desembre de 2022
Avui celebrem el segon diumenge del temps d’Advent. L’Advent és un camí, un camí que ens prepara per acollir Crist en la celebració del Nadal. Una de les imatges i objectes que conviuen amb nosaltres aquests dies és la «Corona d’Advent», composta de quatre ciris o espelmes decorats, que es van encenent segons avancen els quatre diumenges fins a Nadal. L’Advent arriba embolcallat de color morat, el color de l’espera i preparació.
La virtut pròpia d’aquest temps litúrgic és l’esperança, que queda ben expressada en la segona Carta de sant Pere: «Però nosaltres, tal com Ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia» (2Pe 3,13). L’esperança cristiana sobrepassa les esperances humanes d’aquí i ara, ja que té com a fita la vida eterna amb Déu, però també és un impuls que pot millorar el món present. Això ens ho recorda el Concili Vaticà II en la constitució pastoral Gaudium et spes. Inspirant-se en l’esperit d’aquest document conciliar, el papa Francesc ha anunciat aquest any que el proper Jubileu, l’any 2025, estarà centrat en la virtut de l’esperança.
L’esperança cristiana es fonamenta en la certesa que Crist ha vençut el pecat i la mort, i que nosaltres, units a Ell, també els vencerem. Aquesta esperança es fa vida gràcies al do de l’Esperit Sant que rep l’Església. L’Esperit Sant és com el vent que bufa i ens mou. El Papa diu que som com una nau empesa per aquest vent i que l’esperança és com la vela, ens ajuda a anar endavant, recull el vent i empeny la nau.
Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe d’aquesta ciutat de l’Àsia Menor, ens va deixar un valuós testimoni d’esperança amb les seves cartes escrites en el camí cap a Roma, on va ser martiritzat vers l’any 110. Dirigint-se a la comunitat de Roma, i tement que intervinguessin per alliberar-lo de morir per Crist, sant Ignasi d’Antioquia els va dir:
«No trauré cap profit dels plaers del món ni dels regnes d’aquest segle. M’estimo més morir en Crist que regnar sobre els límits de la terra. Estimo aquell que morí per nosaltres, aquell que ressuscità per nosaltres. I me n’aniré d’aquí molt aviat. Perdoneu-me, germans. No m’impediu de començar a viure, no us entesteu en la meva mort. No lliureu al món el qui anhela només ser de Déu, no mireu d’enganyar-me amb coses terrenals. Permeteu-me contemplar la llum pura; quan hi hagi arribat, seré home veritable» (A l’església de Roma, VI, 1-2).
Benvolguts germans i germanes, que ens acompanyi l’esperança cristiana en tot aquest temps de gràcia que vivim durant aquests dies d’Advent. Oferim al món l’esperança, un anhel enmig de les adversitats d’aquest temps convuls que vivim. Uns moments especialment complicats per a alguns germans i germanes nostres. Sentim i contemplem la llum que ens reconforta. I deixem que ens ressonin al cor les paraules de san Pau: ¿Qui ens separarà de l’amor de Crist? Ningú ni res podrà separar-nos d’Ell (cf. Rm 8,35-39). Que Santa Maria, Mare de l’Esperança, intercedeixi per tots nosaltres.
