Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
L’Església celebra el proper diumenge 25 de desembre el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, el naixement de Crist, Déu fet home, quan es revela la bondat i l’amor del Senyor; Nadal és el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu i l’anunci de la nostra salvació. Nadal és bona notícia per a tothom, és la festa de la glòria de Déu i de la pau per a la humanitat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “cada any, seguint el cicle de la naturalesa, torna el solstici d’hivern, que ens marca la festa de Nadal”. Expressa que “el cristianisme va adoptar la festa del solstici d’hivern per fer-la coincidir amb el naixement de Jesucrist, una festivitat de referència per a la nostra cultura occidental cristiana fins al dia d’avui”. Afirma que “és important recordar que celebrar el Nadal —en un moment en què aquesta festa ha adquirit tants sentits— vol dir fer memòria reiterada del naixement de Jesucrist”. Manifesta que “aquelles paraules: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria» (Lc 2,10), que han travessat els segles i són repetides avui, donen sentit al Nadal i ens atorguen la força de fer que la festa de Nadal no sigui repetitiva sinó que perduri en la novetat i la humanitat no perdi la referència més important de la seva història”. Considera que “l’alegria, segons l’Evangeli, no sempre correspon a la joia segons el món” i que “aquesta alegria és la que ens és anunciada, juntament amb aquell altre missatge inseparable: no tingueu por”. Explica que “no és un Nadal repetit”, sinó que “és un nou Nadal, que allibera els temors, fa camí amb nosaltres, eixuga les llàgrimes, obre la possibilitat d’una vida més enllà de la mort”. Finalment, diu que “l’alegria de Nadal no és ben bé la que ens promet la publicitat d’aquests dies”, sinó que “és la que ens porta el naixement de Jesús, que és una nova oportunitat de Nadal paradoxal i només pot ser «intuïda» des del silenci interior i la contemplació agraïda del misteri de la maternitat de santa Maria” i que “aquesta és l’alegria que anuncia l’Església des de fa segles, és nova i allibera i dona coherència a l’etern retorn”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “cada Nadal és un esdeveniment de gràcia per a nosaltres” i que “celebrem l’esdeveniment del naixement de Jesucrist”. Afirma que “el punt destacat de la litúrgia de la Paraula de la celebració de la missa del dia de Nadal és la lectura del pròleg de l’Evangeli de Joan, que conté tot el misteri de l’Encarnació i de la divinització de l’home: Déu s’ha fet home perquè nosaltres participéssim de la vida de Déu” i que “aquest és l’admirable intercanvi del Nadal”. Expressa que “avui demanem especialment que la gràcia de Déu ens ajudi perquè el missatge de Nadal ens arribi al cor”. Considera que “en esperit d’humilitat, hem de donar testimoni del misteri del «Déu amb nosaltres», del misteri de l’Emmanuel, en una societat com la nostra, que sovint es deixa hipnotitzar per falses promeses”. Recorre a les paraules d’un sant pare de l’Església oriental, sant Basili de Cesarea (329-379), el qual ens “invita a compartir i a celebrar amb tothom el goig exultant del Nadal”. Manifesta que “el misteri de Nadal torna ple d’il·lusió i alegria” i considera que “tot i que hi ha moltes coses que han canviat en la nostra societat i en la nostra vida, la imatge del nen Jesús no s’ha alterat ni ha desaparegut”: és “una figura que, ja des de ben petits, ens ha acompanyat a tots nosaltres i a moltes persones d’arreu del món. Una figura que mostra la tendresa i la proximitat de Déu amb cada un de nosaltres”. Finalment, en nom dels bisbes auxiliars Sergi i Javier i en nom propi, ens desitja que “la gràcia de Déu ens ajudi a tots a entrar profundament en el misteri increïble del Nadal”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ens desitja unes “santes festes de Nadal”. Expressa que “Déu és amb nosaltres, atraient-nos vers una vida bona i feliç, vers la fe i la confiança en la seva salvació”. Ens convida a anar “a Betlem, a veure el Messies”, i adorar-lo i a ser, “com els pastors, testimonis de l’Evangeli de Jesús”. Afirma que “Maria i Josep ens ensenyen a estimar-lo i a oferir-lo a tots, amb el nostre testimoniatge de vida, amb paraules i amb obres”. Destaca que “Jesús ha de ser l’alegria per al món” i demana que “parlem d’Ell a tothom, com ho feren els pastors” i que “abandonem la tristor i l’angoixa, les pors i els desànims”, ja que “Ell porta Pau, Ell és la Pau”. Finalment, demana que “donem alegria i consol a tots els qui ens envolten” i que ens fem “portadors de l’autèntica pau i fraternitat que Jesús fa néixer de nou en els nostres cors”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “Nadal és trobada entre Déu que crida i la criatura que cerca”, “una trobada, que genera altres trobades de les criatures entre si”. Expressa que “sabem que aquest esdeveniment sols és possible en les condicions en què es va produir històricament fa més de dos mil anys”, només que, “mirant l’ambient que ens envolta, sospitem que difícilment es pugui verificar entre nosaltres”. Reprodueix “el testimoniatge d’aquesta trobada nadalenca en el camp de concentració de Belsen, tenint com a protagonista la coneguda Anna Frank” i reconeix que “no és possible llegir aquests testimoniatges sense commoure’s” i que “són llums brillants enmig de la foscor més tancada”. Manifesta que “la nostra celebració és el resultat de múltiples ornaments de llums, músiques, felicitacions formals…”, però que “no aconseguirem igualar la qualitat i la profunditat evangèlica d’aquella celebració al camp de Belsen” on “tot donant-se l’essencial, hi era tot”, ja que “entre nosaltres es pot donar tot i faltar l’essencial”. Finalment, es pregunta “quin Nadal es pot celebrar en llocs de guerra i mort, en espais d’extrema pobresa i de fam, en situacions de terrible solitud i fracàs” i respon que “no ho sabem”, però que “sí que estem segurs que el Déu de la nostra fe, el Pare de Jesucrist, no els prendrà com a llocs estranys o “indignes del seu amor”; al contrari, farà ressonar les seves trucades a la porta, com “qui ve a casa dels seus”” i “els seus, els que busquen delerosos, obriran i es produirà la trobada lluminosa i salvadora”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, explica que aquest any la icona que ha agafat per a la felicitació de Nadal és “una de les escenes del Frontal de la vida i passió de Jesús, conegut com el Frontal florentí de la Seu de Manresa, recentment restaurat”. Diu que d’aquesta escena del naixement de Jesús pren relleu per a ell “la figura de sant Josep, mig agenollat, mig assegut, amb la mà dreta aguantant-se el cap”, amb “una actitud pensativa, admirativa, meditativa envers el misteri del naixement d’aquell que l’àngel li havia anunciat en el somni”. Afirma que “en sant Josep, tal com ho suggereix el frontal florentí, es fa palesa la perplexitat de tot pare quan veu el seu fill acabat de néixer”, que “és el temor enfront del que és desconegut, barrejat amb el dubte de si sabrà acomplir la missió encomanada”. Manifesta que veu “molt adients en aquests moments en què la paternitat humana rep molts atacs ideològics aquestes paraules de Francesc, papa: «Ningú no neix pare, sinó que s’hi fa. I no solament per portar un fill al món, sinó per fer-se’n càrrec responsablement […]. La felicitat de Josep no està en la lògica de l’autosacrifici, sinó en la lògica del do de si mateix. Mai no es percep en aquest home frustració, sinó solament confiança. El seu silenci persistent no contempla queixes, ans gestos concrets de confiança» (Patris corde, 7). Finalment, demana que, “en aquests dies de Nadal, també tots nosaltres, com sant Josep, restem admirats de nou davant el misteri del Fill de Déu fet home”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que els cristians celebrem cada any “les primeres passes de Jesús a la terra, qui reafirma i ens recorda una vegada més a tots els éssers humans l’alegria i l’esperança del Nadal”. Expressa que “podem afirmar que un nou Nadal truca a la porta” i que ignora si “l’ésser humà és capaç, després de tants segles, de captar el Nadal”. Considera que “tenim, a més, l’obligació i el dret de preguntar-nos: Què porta de “nou” el Nadal?” i que “segurament tots responem que el Nadal porta de nou la trobada amb el Salvador i també amb aquells als que estimem, situacions entranyables, converses càlides, records agraïts, anècdotes cordials”, però que “també porta de nou la fraternitat amb els que estan lluny, la solidaritat amb els que han perdut l’esperança, la caritat amb els que se senten sols i abandonats”. Afirma que “els cristians ens hem preparat un any més per aquesta arribada”, que “en el nostre cas hem insistit en la petició de la fi de la violència i la guerra al Príncep de la Pau i en un mode senzill i auster de la nostra vida quotidiana” i que “el temps de l’Advent ens ha permès buscar la conversió” i “la celebració del Nadal ens ha portat a viure amb goig intens la consecució del canvi de vida que regala Jesús”. Manifesta que espera, i així li ho demana, que ens concedeixi a tots “la valentia d’anar a l’encontre del Senyor que arriba”. Finalment, ens desitja a tots que visquem la felicitat de Jesucrist i reprodueix l’himne litúrgic del dia de Nadal.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que el Nadal està associat a la llum, però que és paradoxal que “el Senyor digui que «quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa» (Mt 5,15), i Ell decidís néixer en el lloc més apartat de l’Imperi Romà, en el lloc més humil, posat en una menjadora”. Expressa que “amb això, Jesucrist ens està mostrant quin és el camí per a posar aquest llum en un lloc alt: la lògica del do i de la creu”, que “Jesús, en assumir la nostra naturalesa, en encarnar-se, també encarnava la lògica del do i de la creu” i que “no es va reservar res per a Ell, ens ho va donar tot: és la lògica de Déu”. Afirma que “fer-nos pobres, humils, per enriquir els altres és per a nosaltres també orientar-nos en el camí de la història de la salvació que veiem realitzat en el seu naixement a Betlem” i que “Jesús ens mostra que el camí de la humilitat és el camí on brillarà la llum de Déu en nosaltres i aleshores serà llum per als del nostre voltant”. Considera que “si Jesús no hagués nascut com ho va fer, la llum que va brillar en aquella cova de Betlem no hauria estat tan resplendent”. Manifesta que “aquests dies cadascú ha de fer el seu pelegrinatge espiritual, imitant aquell pelegrinatge que van fer els pastors fins al pessebre”, “un pelegrinatge espiritual cap a la humilitat, l’austeritat de vida, la senzillesa, el do de nosaltres mateixos”. Finalment, recorda que “«avui ha baixat a la terra una gran llum»” i demana que “no ens la deixem prendre del nostre cor”, que “no la deixem perdre” i que “fem néixer un pessebre en el nostre cor i en cada llar perquè brilli la gran llum del Déu Infant, llum humil però potent, capaç d’arribar fins als límits de la terra i fer-ho tot nou”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el Nadal és una època en què deixem aflorar els millors sentiments i les emocions més pures” i que “és temps, també, de retrobar-nos amb familiars i amics i manifestar-los el nostre amor”. Expressa que “per a nosaltres, els cristians, tot això està molt bé, però té una arrel i un fonament, del qual no és possible prescindir sense arriscar-nos que s’esfumi el sentit del Nadal i quedi convertida en una festa dolça i embafadora, en un temps en què la gent se sent obligada a ser feliç sense saber perquè”. Destaca que “el secret del Nadal és en aquest Nen que va néixer fa més de dos mil anys per manifestar-nos tot l’amor que Déu té a l’ésser humà”. Afirma que “a la cara feble i indefensa del Nen de Betlem nosaltres reconeixem el Déu que, en un rampell de bogeria, ha decidit compartir l’existència de la seva criatura i fer-se company de camí de l’home”. Considera que “el Nadal parla sobretot de l’amor de Déu a l’ésser humà, de la passió que tot un Déu sent per nosaltres” i que el Nadal porta “un missatge d’esperança per a tota la humanitat, perquè ens diu que tot ésser humà té una dignitat inviolable, no importa on hagi nascut ni en quines condicions estigui”. Manifesta que “si prenem seriosament el Nadal, ens exigeix entrar en la lògica de Déu i promoure, respectar i defensar els drets de cada ésser humà”. Finalment, diu que “val la pena que visquem aquests dies de Nadal d’una manera coherent i autèntica, amb menys consum i més interioritat, perquè així puguem descobrir l’essència del Nadal: que Déu estima incondicionalment cada ésser humà i que, per això, cada persona és única i té un valor infinit”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
