Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Coincidint amb Cap d’Any, l’Església celebra el proper diumenge 1 de gener la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu i la 56a Jornada Mundial de la Pau, jornada instituïda per sant Pau VI. Amb motiu de la celebració d’aquesta Jornada, el papa Francesc dirigeix a tots els catòlics i persones de bona voluntat del món un missatge, titulat “Ningú no es pot salvar tot sol. Recomençar des de la Covid-19 per traçar junts camins de pau”, amb el qual ens convida a preguntar-nos què hem après de la pandèmia i què podem fer per construir un futur millor, en un món marcat per desigualtats, fam i conflictes.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu i de la 56a Jornada Mundial de la Pau, així com de la família, del Déu fet humà i d’aprendre a comptar els nostres dies amb la saviesa del cor.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que l’1 de gener “els catòlics celebrem la Maternitat divina de Maria” i que el títol tan impressionant de Mare de Déu “li va ser concedit en el Concili d’Efes, l’any 431” i que “ella vetlla sempre per cada un de nosaltres i pel món sencer”. Expressa que “Maria és la Reina de la Pau, segons ens recorda la darrera de les lletanies que habitualment resem després dels misteris del Sant Rosari” i demana que “implorem a Santa Maria la pau a Ucraïna i a tants altres indrets del món que no sempre apareixen als mitjans de comunicació”. Recorda que “en ple segle XXI, moltes regions del món pateixen degut a conflictes bèl·lics” i considera que “no podem tancar els ulls davant d’aquesta realitat plena de sofriment”. Manifesta que “com afirma el Sant Pare: «La pau és possible, la pau és necessària, la pau és la principal responsabilitat de tots!»” i diu que “cada un de nosaltres hem de contribuir a la construcció de la pau i a l’acollida dels qui pateixen les conseqüències de la violència i de la guerra”. Destaca que “des del silenci, des d’una pregària intensa, amb una actitud de bona voluntat i diàleg, amb accions solidàries, podem estendre la pau al món” i que “la pau comença per cada un de nosaltres, quan estem en pau i la volem per als altres”. Finalment, demana que “preguem a Déu perquè, per intercessió de Maria, ens acompanyi aquest any” i expressa que en aquests temps de dificultat que ens toquen viure, li agradaria que “sabéssim mirar la Mare de Déu i poséssim a les seves mans totes les nostres inquietuds i patiments, esperant en silenci confiat la salvació de Déu”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “cada any, en ocasió de la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, entre altres impulsos, sentim un fort desig de dir en veu alta l’immens valor del “carisma” de la maternitat” i que “és un clam que neix d’una doble mirada”: que “veure’l realitzat plenament en Maria, la Mare de Jesús, impulsa a anunciar-lo amb força” i “veure’l malmès i degradat en la nostra societat, convida a denunciar els errors, les mentides i les crisis que l’amenacen”. Considera que “la nova reforma de la llei de l’avortament acreix, si és possible, aquest impuls de clamar a favor de la maternitat”. Afirma que “per a molts plantejaments feministes la maternitat és un problema molest”, que “la raó última d’aquesta molèstia rau en el fet que la maternitat és l’afecte que més vincula, en llenguatge vulgar diríem que és l’afecte que “més lliga” i condiciona la pròpia vida” i que “aquest lligam és compensat per la naturalesa mitjançant l’instint matern, una de les tendències més fortes, que busca ser satisfeta espontàniament”. Destaca, però, que “la contemplació de Maria, Mare de Jesús, avui brilla més que la foscor de la situació en què es troba actualment la maternitat entre nosaltres” i que “no és el moment de deixar-se portar per la tristesa, el descoratjament o la denúncia, sinó d’anunciar el gran regal que tenim els humans en la maternitat”. Finalment, diu que “Déu va disposar que la primera i més eficaç escola d’humanitat fos la relació amb la pròpia mare”, que “un gran teòleg va elevar aquest fet a categoria teològica, quan afirmava que d’ell depenia l’obertura a la fe en Déu” i que “no sempre l’absència de fe en Déu és per causa de l’absència d’autèntica maternitat, però sens dubte aquesta manca anuncia la mort de l’home i de Déu”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que en la Jornada Mundial de la Pau “és molt adient eixamplar la nostra mirada a tota la humanitat” i que “mirarem de fer-ho tot seguint el missatge que per a aquesta jornada ens ha lliurat el Sant Pare”. Expressa que “la pandèmia que hem sofert, amb tot el que ha dut de desestabilització de la vida ordinària, de patiment i de mort, fou una ocasió per a aprendre” i es pregunta si ho hem fet. Afirma que el papa Francesc ens recorda que «dels moments de crisi mai no se’n surt igual», així com que “una «herència» que ens ha deixat la crisi pandèmica, en tots o en molts, és «la consciència que tots ens necessitem, i que el tresor més gran, encara que també el més fràgil, és la fraternitat humana, que ningú no es pot salvar tot sol»”. Recorda també que “al final de la pandèmia que hem sofert, «un desastre nou i terrible es va abatre sobre la humanitat: una nova guerra impulsada per decisions humanes reprovables». Manifesta que la guerra d’Ucraïna, com tots els altres conflictes que hi ha arreu del món, «representa una derrota per a la humanitat en el seu conjunt i no solament per a les parts implicades». Recorda que “tenim germans ucraïnesos ben a prop nostre i tenim l’experiència de l’acolliment dels refugiats que van arribar”. Finalment, diu que “hem de continuar essent solidaris amb els qui pateixen la guerra, amb els ajuts materials i amb la pregària per la pau”, però que “també hem de «permetre que Déu transformi els nostres criteris habituals sobre el món i la realitat a través d’aquest moment històric» i «hem de concebre’ns a la llum del bé comú, amb un sentit comunitari, és a dir, com un “nosaltres” obert a la fraternitat universal».
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que tota la gràcia de la que la Mare de Déu “fou plena, tots els dons amb que el Senyor la va enriquir, tota la seva existència en realitat anava adreçada a aquesta missió, ser la Mare de Jesús que és Déu, que és el mateix que dir ser la Mare de Déu”. Afirma que “enmig de les foscors o les pors que puguem experimentar en aquest món, enmig de les tenebres que envolten l’inici d’aquest nou any, si creiem de debò que Ell ha vingut a la terra, que ha vingut a salvar-nos, no podem dubtar que Ell és amb nosaltres”. Recorda que el Fill de Déu “ens ha donat Maria, la seva Mare, la Mare de Déu, com a mare nostra”. Demana que tinguem pau i confiança, així com que siguem “constructors de la pau”. Manifesta que el papa Francesc ens recorda en el seu missatge per la Jornada Mundial de la Pau que “encara que els esdeveniments de la nostra existència semblin tan tràgics i ens sentim empesos al túnel fosc i difícil de la injustícia i el patiment, estem cridats a mantenir el cor obert a l’esperança, confiant en Déu que es fa present, ens acompanya amb tendresa, ens sosté en la fatiga i, sobretot, orienta el nostre camí”. Considera que és certament un “missatge d’esperança”, però també “de prendre consciència de la nostra responsabilitat com a cristians”. Expressa que “en el món hi ha molt de patiment” i que nosaltres “hem d’obrir-lo a la vinguda del Senyor que ens porta la pau i oferir-la als nostres germans”. Finalment, acaba el seu escrit amb la benedicció que Déu revela a Moisés perquè la pronunciï sobre el poble: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu. Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la seva pau.» (Nm 6, 23-26).
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial de la Pau d’aquest any té com a tema de reflexió la situació després del Covid-19 i la guerra que assola Ucraïna i altres llocs del planeta” i que el Papa “ens convida a aprendre de les lliçons que ens dona la història i a deixar que Déu canviï els nostres criteris d’interpretació habituals de les coses”. Recorda que “el Covid-19 va causar molt de patiment i va posar en relleu les innombrables mancances de les nostres societats” i expressa que “quan han passat els moments més durs, és temps de qüestionar-nos, aprendre i créixer” i que “el principal ensenyament que ens deixa aquesta pandèmia és que tots ens necessitem, “que el nostre tresor més gran, encara que també el més fràgil, és la fraternitat humana””. Recorda també que “la guerra iniciada a Ucraïna (com totes les altres guerres) s’està cobrant milers de víctimes innocents i representa una derrota per a la humanitat” i que “com adverteix el Papa, “el virus de la guerra és més difícil de vèncer que els que afecten a l’organisme humà, perquè no procedeix de l’exterior, sinó de l’interior del cor humà, corromput pel pecat””. Manifesta que el que podem fer nosaltres és “aprendre d’aquesta realitat que estem vivint i deixar-nos canviar el cor per aquestes emergències”, aprendre que “ha de créixer en nosaltres el sentit comunitari i entendre que no podem pensar només en els nostres propis interessos sinó obrir-nos a la fraternitat amb tots”. Considera que “estem cridats a afrontar junts els reptes importants del nostre món, amb responsabilitat i compassió”. Finalment, demana que “la Mare de Déu i Reina de la pau intercedeixi per nosaltres i pel món sencer”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que les paraules ‘família’ i ‘pau’ “ens desperten a tots els cristians una gran emoció i un compromís singular” i que “a vegades el calendari va al seu aire i fa coincidir en un mateix dia celebracions diferents, però amb una significació especial”. Recorda que “el diumenge posterior a Nadal l’Església dedica una jornada a reflexionar sobre la família” i que “la mateixa Església va instituir la Jornada Mundial de la Pau el primer dia de l’any que comença”. Fa notar que “en aquesta ocasió les dues celebracions coincideixen en un mateix diumenge” i expressa que no vol prescindir-ne de cap “per recordar i animar tothom al treball sincer a favor de la família i de la pau”. Sobre la família, diu que “és, alhora, una realitat fundada en el matrimoni, que és un sagrament les arrels del qual cal buscar-les en les paraules del mateix Jesús” i que “admetre el sagrament, la gràcia eficaç del Senyor per a la vida conjugal, és acceptar el designi diví en qualsevol circumstància temporal i espacial”. Afirma que “per als catòlics la institució familiar és bàsica en el nostre ordenament conceptual, religiós i legal” i que “a més del regal de Déu que se’ns ofereix, la família és valorada amb una puntuació extraordinària” i demana que els catòlics no posin mai en qüestió “la naturalesa i la valoració positiva d’aquesta institució on hem nascut i crescut amb amor, respecte i llibertat”. Sobre la pau, manifesta que “sembla que l’ésser humà s’obstina en la seva destrucció sembrant violència i mort arreu” i reconeix “la dificultat de cadascun de nosaltres per col·laborar en la construcció de la pau al món”, però considera que “almenys hem d’atrevir-nos a demanar a Déu que ens concedeixi una pau duradora per a tothom”. Finalment, ens recomana que llegim el Missatge que ha escrit el papa Francesc dedicat a aquesta Jornada.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “en les festes de Nadal commemorem un esdeveniment que no deixa mai de sorprendre’ns: Déu es fa humà, és a dir, com nosaltres” i que “parlem així de la humanitat divina de Jesús, uns termes que a priori són contradictoris i irreconciliables però en els quals el cristianisme hi descobreix l’expressió més alta de l’amor de Déu a la humanitat”. Expressa que “Jesús, el Déu fet humà, s’ofereix per damunt de tot com a ésser disponible per al servei i la donació, llest per a fer la voluntat del Pare” i que “totes les seves actituds, relacions i converses van encarades a regalar a tothom l’essència divina, el poder del Regne”. Afirma que “l’acte de donació per excel·lència de Jesús és la creu”, que “Jesús accepta lliurement la mort com a germen de la vida que neix de dalt” i que “la vida que neix de dalt supera la vida humana, perquè es mira les coses des de la mirada de Déu”. Manifesta que “aquesta actitud de Jesús és clau per a poder vessar la seva sang des de la més absoluta llibertat” i que “la via d’entrada a la seva escola és la via del servei, la donació i la humilitat, fins a l’extrem d’oferir-se del tot i a tothom”. Considera que aquesta actitud de donació “no neix espontàniament”, sinó que “cal educar l’ésser humà, ensenyant-li el que Déu té pensat per a nosaltres i practicant les virtuts que aquesta mentalitat engendra”. Destaca que “la donació, quan és honrada, demana decisió i compromís, concreció i adhesió, dia a dia, als ensenyaments d’aquest Déu, humà com cadascun de nosaltres”. Finalment, diu que “des d’aquí, i sols des d’aquí, es pot entendre realment la vivència autèntica de la vida cristiana, a l’estil de Jesús” i que “des d’aquí i sols des d’aquí, podem celebrar aquestes festes amb el seu sentit més profund”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que diumenge “comencem un nou Any, el 2023 “del Naixement del Senyor””. Demana que “agraïm que la nostra vida és un immens do, un regal rebut sense cap mèrit nostre” i que visquem el temps, “no de forma materialista o sense esperança, sinó omplint-lo de sentit i d’amor, de generositat, de valors autèntics, de bondat, de germanor i de fe”. Expressa que “es tracta d’anar adquirint “la saviesa del cor”” perquè “els nostres dies són el temps de trobar Déu, de viure en Déu, i temps cap a l’eternitat”. Demana que “siguem agraïts per la vida rebuda” i que preguem que el Senyor “ens faci créixer en la confiança i que sigui Ell la font de la nostra vida”. Diu que “aquesta és la millor manera de començar l’Any”, “ oferir-lo i comprometre’s per avançada, i recomençar de nou, sempre de nou”. Demana també que “visquem per estimar, amb obres i de veritat” i que “la pregària marqui el ritme dels dies, especialment la missa, els Laudes i les Vespres, el Rosari, l’adoració o els moments de silenci viscuts conscientment, en comunió amb Déu”. Manifesta que “tot aquest any 2023 i tots els anys que ens siguin donats de vida a la terra, amb les seves joies i tristeses… han de ser l’espai sagrat, ple de la presència del Déu de la creació i de la història”. Demana que “celebrem la pasqua setmanal que és el diumenge, quan repassem i revivim els esdeveniments de la història de la salvació que s’ha realitzat en Crist” i que “visquem el goig i l’astorament agraïts d’una memòria perenne, la del Misteri pasqual de la mort i resurrecció de Crist, que omple de sentit el temps”. Finalment, ens desitja a tots “un fecund, joiós i sant 2023”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
