Al calendari del nostre escriptori o al que està penjat a la paret de la cuina hi ha unes dates assenyalades en vermell. Són els diumenges o les festes importants. La resta de números apareixen en negre. En alguns calendaris s’utilitza el color verd per a indicar les festes de les diferents comunitats autònomes. El dia 17 de gener està marcat en negre; malgrat tot, és una data que concita molta expectació. És la festa de sant Antoni, Abat, i el poble cristià té molta devoció al patró dels animals i protector dels béns naturals que Déu ha creat per a benefici dels éssers humans. Aquest sant, com ja sabeu, va viure a Egipte durant els anys 251 al 356. Sembla ser que la seva dedicació va ser la de llaurador. Cap als 20 anys, vivament impressionat per la lectura dels evangelis, va decidir donar totes les seves possessions als pobres y retirar-se al desert de la Tebaida. Va fundar els primers monestirs coneguts i va atraure molts cristians a seguir el seu mode de vida de silenci, d’oració i de pobresa. Es va estendre ràpidament la devoció al sant a les comunitats cristianes, arribant fins a avui la seva influència.
A la ciutat de Lleida és molt popular la benedicció d’animals de companyia a les portes de l’oratori de La Sang, després de la celebració de l’Eucaristia, aquell mateix dia 17. Com s’ha fet en anys anteriors per qüestions laborals, els pagesos organitzaran la cavalcada amb els animals de treball per al dissabte següent. Hi acudeixen molts devots i la invitació està oberta a tothom que desitgi participar-hi.
Segurament és un bon dia per recordar i agrair la vida i el treball de la gent del camp; la de les nostres comarques és molt conscient de la importància de l’agricultura i de la ramaderia per al benestar de tota la societat. Últimament, la creativitat i l’esforç han fet possible noves formes de treballar el camp, l’extensió de les zones de regadiu, l’ampliació en quantitat i qualitat de les granges, la mecanització i aprofitament de visites turístiques. I molts etcèteres que farien excessivament prolix enumerar. Tot i això, també hi ha núvols foscos que amenacen aquest important sector que convé no oblidar i les seves reivindicacions mereixen ser ateses amb rapidesa i eficàcia. Els creients ho fem també sol·licitant l’ajuda de Déu i la intercessió de sant Antoni.
Existeix una temptació que, amb tota seguretat, s’ha produït sempre al llarg de la història i contra la que convé lluitar amb tenacitat i constància. És la següent: que cada sector o col·lectiu busqui el seu propi benefici i s’aprofiti de la seva situació més o menys privilegiada reclamant allò que li sembli just però accentuant l’individualisme i oblidant la solidaritat amb altres grups i sectors. El cristià demana per a ell, sí, però no relega el germà, exigeix justícia per a les seves reivindicacions però no menysprea les peticions alienes, tracta del propi benestar i felicitat personal i familiar però està atent a aplicar el missatge de l’amor envers els altres que va predicar Jesucrist i que impregna la nostra vida des del baptisme participant en la creació d’un món més just i fratern amb tots els homes de bona voluntat.
Per aquesta raó avui tots nosaltres ens apropem i comprenem millor la situació dels que viuen del camp i se senten colpejats per tempestes o per sequeres, per pedregades o per ventades, per competències deslleials o per una escassa producció que impedeix una vida digna; per promeses incomplertes i per falta de comprensió davant les necessitats exposades constantment.
Que sant Antoni estigui proper a tots ells i que la seva celebració festiva els obri el cor per preocupar-se pels més fràgils de la nostra societat.
