Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Dissabte 11 de febrer l’Església celebra la XXXI Jornada Mundial del Malalt, una jornada instituïda pel papa Joan Pau II per a cada 11 de febrer, fent-la coincidir amb la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, per tal de relacionar la cura que els cristians han de tenir sempre dels malalts amb el santuari francès que cada any acull milers de persones necessitades de salut. En el seu missatge per a la jornada d’enguany, amb el lema “«Ocupa’t d’ell.». La compassió com a exercici sinodal de guarició”, el papa Francesc ens convida a reflexionar sobre l’experiència de la fragilitat i de la malaltia per aprendre a caminar junts segons l’estil de Déu, que és de proximitat, compassió i tendresa.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 31a Jornada Mundial del Malalt, així com de Mans Unides, de tres nous preveres, del camí sinodal i dels desafiaments de la inculturació de la fe.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que dissabte 11 de febrer, “memòria de la M. de Déu de Lourdes, celebrarem la XXXIª Jornada mundial del malalt”. Diu que “el Papa vol que no ens oblidem que la malaltia forma part de la nostra experiència humana, però, si es viu en l’aïllament i en l’abandonament, sense la cura i la compassió, pot arribar a ser inhumana”. Recorda que el Papa “ens adverteix que mai no estem preparats per a la malaltia. I, sovint, ni tan sols per admetre l’avenç de la vellesa” i que “tenim por de la vulnerabilitat i de la fragilitat”. Afirma que “el bon samarità que tingué cura del malferit és el model” i que “els malalts són una crida que interromp la indiferència i frena el pas dels que avancen com si no tinguessin germans”. Manifesta que “la COVID-19 va posar a dura prova la gran xarxa de capacitats i de solidaritat, i va mostrar els límits estructurals dels actuals sistemes de benestar” i que “cal que la gratitud pels metges, investigadors i sanitaris vagi acompanyada d’una recerca activa d’estratègies i de recursos, perquè totes les persones tinguin garantit l’accés a l’assistència i el dret fonamental a la salut”. Demana que “el proper 11 de febrer de 2023, mirem també al Santuari de Lourdes com una “profecia”, una lliçó que Maria encomana a l’Església en el cor de la modernitat”. Finalment, diu que “la Jornada Mundial del Malalt convida a la pregària i a la proximitat amb els qui pateixen”, però que “també té com a objectiu sensibilitzar el poble de Déu, les institucions sanitàries i la societat civil sobre una nova forma d’avançar junts”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que “cada any el “Dia del malalt” ens ajuda a tornar a qüestions fonamentals de la vida” i que “la pròpia malaltia és quelcom “fonamental””. Expressa que “entenem que en el món de la medicina, en els programes i les polítiques sanitàries s’ha de parlar de “malalties”, perquè en aquests terrenys les estadístiques, el tracte científic tècnic i el càlcul de resultats és una cosa essencial”, però que “preferim parlar de malalts, ja que el centre de la nostra atenció és la persona, unitat de cos i esperit, en la qual tot s’integra en la unitat d’un subjecte humà”. Considera que “és oportú insistir, com fa la Carta del Papa, en l’obligació moral d’imitar el bon samarità que es “fa càrrec de la guarició del malalt”, la víctima que hom pot trobar arran del camí”, ja que “ocupar-se d’ell és activar la compassió, com a exercici sinodal de guarició”, però recalca que “en cristià, “fer-se càrrec” del malalt és quelcom més que actuar a favor del necessitat per compassió” i que “per al cristià “la compassió” és molt més que un sentiment”. Manifesta que “estar al costat del malalt i fer-se càrrec de la seva necessitat és viure, d’alguna manera “conviure”, el seu sofriment” i que “per acostar-nos al malalt és útil activar la nostra sensibilitat i posar-nos en acció servint-lo”, però que “qui està en Crist, compartint el seu Esperit, no sols veu dilatat el seu amor real vers el qui sofreix, sinó que li ofereix la millor medicina: encomanar la manera de viure el sofriment com a moment privilegiat de gràcia”. Finalment, diu que “portem dins la medicina de l’Esperit i l’oferim quan compartim la vida en veritable comunió fraterna”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que la frase “no hi ha malalties, sinó malalts” “és una frase coneguda per molts de nosaltres” i que “amb ella volem expressar que sempre el més important és la persona humana”, “la persona que pateix la malaltia”. Expressa que amb el lema de la Jornada Mundial del Malalt el papa Francesc “recorda que la malaltia forma part de la nostra experiència humana”, però que “si es viu en l’aïllament i l’abandonament, si no va acompanyada de la cura i la compassió, pot arribar a ser inhumana”, perquè “la malaltia forma part, certament, de la fragilitat humana, però a més de la cura material que ofereixen l’atenció sanitària i la medicina actual, a més, la compassió és també sanadora”. Manifesta que “el Papa recorda en aquest missatge el que afirmava a la seva carta encíclica “Fratelli tutti” amb l’exemple de la paràbola del Bon Samarità”, que “Ocupa’t d’ell” (Lc 10,35) “és la recomanació del samarità a l’hostaler” i que “Jesús ens ho repeteix també a cadascun de nosaltres, i al final exhorta: «Vés, i fes tu el mateix»”. Explica que el Papa afegeix que «la paràbola ens mostra amb quines iniciatives es pot refer una comunitat a partir d’homes i dones que fan pròpia la fragilitat dels altres, que no deixen que s’erigeixi una societat d’exclusió, sinó que se’n fan pròxims i aixequen i rehabiliten el caigut, perquè el bé sigui comú» i que “en realitat, «hem estat fets per a la plenitud que només arriba per l’amor» i “«no és una opció possible viure indiferents davant del dolor»”. Finalment, demana que “fixem la nostra mirada en Maria, atenta sempre a tot el que passava al seu voltant i al que segueix passant ara també en la nostra situació de fragilitat” i que “ella cuidi també de nosaltres i ens ajudi a cuidar els altres”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de “dues institucions que el mes de febrer tenen una presència social remarcable i manifesten amb més intensitat la seva activitat: Mans Unides i l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes”. Expressa que des de fa més de seixanta anys, Mans Unides “dedica els primers dies de febrer a recordar-nos la seva lluita contra la fam al món” i “promou col·lectes a parròquies, col·legis i altres institucions, organitza sopars solidaris, ha encunyat l’expressió “dejuni voluntari”, fa conferències i anima cursos sobre les desigualtats socials”, alhora que “ret comptes del que recapta i explica a la perfecció les seves accions als països en vies de desenvolupament”. Comunica que la Campanya de 2023 “ens proposa col·laborar en el finançament de dos projectes: un a Sacaba (Bolívia), un programa d’atenció a les dones, i un altre a Kandhamal (Índia), un programa de prevenció del tràfic il·legal de persones”. D’altra banda, informa que “enguany se celebra la XXXI Jornada Mundial del Malalt, que coincideix amb la festa de la Mare de Déu de Lourdes (11 de febrer), que es fa visible a la nostra diòcesi a través de la feina de tots els grups de Pastoral de la Salut integrats en les diferents parròquies per mitjà de l’activitat de l’Hospitalitat de Lourdes”. Manifesta que “tots dediquen el seu temps a l’atenció dels malalts acompanyant, cuidant, resant i ajudant la família que pateix la malaltia d’un dels seus membres” i “organitzen també peregrinacions al santuari de la Mare de Déu de Lourdes”. Finalment, anima “a tothom a participar en aquesta tasca que tanta gratificació genera en l’atenció a les persones més fràgils”.
El cardenal Joan Josep Omella comunica que “el proper 12 de febrer celebrem la Jornada Nacional de Mans Unides que aquest any té com a lema «Frenar la desigualtat és a les teves mans»”, una Jornada que ens convida a “dirigir l’atenció als països del tercer món”. Recorda que “Mans Unides neix a finals dels anys cinquanta del segle passat gràcies a la gran sensibilitat d’un grup de dones d’Acció Catòlica en commoure’s davant el drama de la fam al món”, les quals “el 1955, van fer un manifest on van expressar la seva voluntat de treballar incansablement per eradicar la fam” i “amb valentia i generositat, van unir els cors i les mans i van declarar «la guerra a la fam»”. Afirma que “després d’algunes dècades, moltes mans s’han unit i han fet visibles racons del món llunyans on la fam ha causat i continua causant estralls” i que “el lema escollit per aquesta organització de l’Església catòlica respon molt bé a allò que alerten els mitjans de comunicació sobre l’empobriment de la població mundial”. Vol convidar-nos “des de ja mateix a col·laborar econòmicament amb Mans Unides”. Considera que “aquesta setmana tenim l’ocasió de reflexionar i comprendre el que va moure aquestes pioneres en solidaritat, de descobrir la tasca que van fer aquestes dones intrèpides que van sacsejar els cors adormits per fer el món una mica més humà”, “una tasca que segueix i seguirà, sempre que nosaltres seguim col·laborant per frenar la desigualtat i el patiment de moltes persones condemnades per la pobresa i la incomprensió”. Finalment, felicita de tot cor “totes les persones que, d’una manera o altra, col·laboren amb Mans Unides: voluntaris, treballadors, socis, donants…” i demana que “Déu us beneeixi per tota la tasca que feu i per la vostra col·laboració material i econòmica”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, comunica que el diumenge 12 de febrer “l’Albert, l’Andreu i el Damià rebran l’ordenació presbiteral”, a la catedral de Tarragona. Expressa que “és motiu de joia per a tota la comunitat diocesana” i que “n’hem de donar gràcies a Déu”. Diu que “cada vocació al ministeri sacerdotal és com un petit miracle” i que “es tracta d’un llarg procés de formació del deixeble de Jesús que, en un moment de la seva vida, sent la crida a ser pastor de la comunitat”. Afirma que “els homes i dones d’avui poden, sense adonar-se’n, convertir-se en robots, màquines que no entenen de sentiments, amb entranyes plenes d’informació i software però mancades de sensibilitat”, però que “l’evangeli de Jesús és l’antídot a aquesta situació perquè humanitza”. Considera que “allò que les manipulacions socials externes volen anorrear de l’ésser humà, l’Evangeli ho preserva en la Veritat” i que “la fe, viscuda autènticament, no és una alienació sinó que contribueix a humanitzar el món” i “és que l’Evangeli té futur, tant futur com el de la persona humana”. Convida els joves cristians a “dir «sí» com el del Damià, l’Andreu i l’Albert”, “un «sí» del segle XXI, generós amb el Senyor del temps i de la vida”. Exclama que l’Evangeli de Jesús “és humanitzador” i que “Crist és l’afirmació de l’home i de la família humana!”. Demana als joves que ressegueixin “l’Evangeli amb la mirada del cor”, que en copsin “totes les paraules i tonalitats lluny de tota alienació i manipulació” i que diguin “«Sí, hi ha un altre Home.»” i expliquin la descoberta: «He trobat aquell que dona sentit a la vida». Finalment, els diu que tornin “a llegir l’Evangeli” i que si el Mestre els invita a seguir-lo de prop, estan de sort, “malgrat suposi renúncies i un esforç suplementari en la cerca de la felicitat”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, informa que “el proppassat dissabte, 28 de gener, va tenir lloc la darrera sessió de l’Assemblea Sinodal del nostre Sínode per l’esperança”. Reconeix que “ha estat llarg, el camí recorregut des de la seva convocació el 16 de setembre del 2018”, tot i que, ja abans d’aquesta data, va fer “l’anunci del Sínode Diocesà com una possibilitat, en la Missa crismal del 2017”. Expressa que “la consulta als organismes de comunió diocesans era un requisit previ per a la convocació del sínode”, que “des de la convocació ens vam dedicar a la formació de la Comissió del Sínode Diocesà, la qual començà la seva tasca al gener del 2019” i que “al setembre d’aquest mateix any es donà el tret de sortida dels grups sinodals, els quals es posaren a treballar”, que “va irrompre la pandèmia del Covid-19, amb tot el que significà de sofriment i confinaments”, però “el sínode va tirar endavant amb les sessions grupals, en formats diversos, fent aportacions”. Recorda que “a partir d’aquesta labor s’elaborà l’Instrumentum laboris, que ha estat el guió de les vuit sessions de l’Assemblea Sinodal”, així com que «Creients i creïbles en una Església que “té com a objectiu eixamplar encara més el regne de Déu” (LG, 9)» “ha estat el marc en què s’han desenvolupat els diàlegs, amb la invocació de l’Esperit i a la llum de la Paraula en totes les sessions de l’assemblea”. Manifesta que “el procés del nostre Sínode per l’esperança continua endavant” i que ara li pertoca, com a bisbe diocesà, “recollir les abundants aportacions dels grups sinodals i de l’assemblea per tal de donar una paraula de missió i d’esperança a la nostra Església de Vic” i que té al davant el repte de “ser fidel al Senyor i fidel a l’Església que ha parlat canònicament”. Finalment, demana a tots els diocesans que no el deixin sol en aquest desafiament i els expressa que confia en la seva pregària.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que “el papa Francesc va reflexionar a l’Exhortació Apostòlica “Evangelii Gaudium” sobre els desafiaments als que hem de fer front a l’hora d’inculturar la fe” i recull algunes idees que podem trobar “en aquest important escrit de l’inici del seu pontificat”. Diu que “d’una banda, es constata que a molts països, com el nostre, hi ha un substrat cristià, fruit de molts segles de penetració del cristianisme en la cultura”, que “es manifesta en la nostra concepció de la persona i de la societat, en els nostres costums i festes, en la manera com ens relacionem els uns amb els altres i amb el món”. Afirma que “el Papa convida a descobrir i valorar aquestes expressions de la fe presents a la cultura” i que “és de gran importància acompanyar, cuidar i enfortir la riquesa que ofereixen tots aquests elements procedents d’una cultura cristiana”. Considera que “alhora, no podem ignorar que a la nostra societat la pèrdua de la fe és molt notable” i que “a molts llocs ja no es percep el cristianisme com a generador de sentit, sinó que es gesten cultures que usen altres llenguatges, símbols i models, que sovint estan en contrast amb l’Evangeli”. Destaca que “la nova evangelització implica engegar nous processos d’inculturació perquè la fe continuï penetrant la cultura humana”, uns processos que “són lents i suposen riscos”, però diu que “això no ens ha de deixar paralitzats”, sinó que “el que ha de procurar-se, en definitiva, és que la predicació de l’Evangeli, expressada amb categories pròpies de la cultura en què és anunciat, provoqui una nova síntesi amb aquesta cultura” (EG 129). Finalment, pregunta si “ens sentim implicats en aquesta missió”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
