Data: 19 de març de 2023
Estimats germans,
L’art té un gran potencial evangelitzador perquè la contemplació de la bellesa ajuda l’ésser humà a sortir de si mateix i sospirar per la bellesa eterna. Ja Plató va assenyalar –en els diàlegs “Fedre”- que la bellesa condueix, a partir del que és sensible, fins a la seva perfecció última i, per això, només ella és el més enlluernador i el més amable. En el fons tota forma autèntica de bellesa és un reflex d’aquella bellesa sense límits que és Déu mateix. Per això, es comprèn que l’Església consideri la via de la bellesa (la “via pulchritudinis”) com un camí que pot conduir a la trobada amb Déu.
Es comprèn, doncs, per què els cristians de tots els temps han cultivat l’art en les seves diverses modalitats. L’Església sempre ha estat una protectora de la cultura i l’art. És així com disposem d´obres extraordinàries en arquitectura i escultura, música i cant, pintura i iconografia, així com en les diverses arts humanes. En elles hi contemplem com la fe s’ha fet cultura, plasmant-se en grandioses obres com el Moisés de Miquel Àngel o la Sagrada Família de Barcelona. Els museus de l’Església –que conserven part d’aquestes obres- no pretenen ser magatzems d’objectes antics, sinó camins que segueixin conduint l’ésser humà a sospirar per aquella bellesa que no té límits. Tenen, per això, un sentit evangelitzador. Descobrint i apreciant l´immens patrimoni artístic de l´Església podem arribar a entreveure la bellesa infinita de Déu.
També és important que els cristians segueixin expressant la seva fe a través de l’art. Estic convençut que l’aliança entre l’Evangeli i l’art pot continuar generant manifestacions esplèndides de bellesa. Els cristians també hem de dialogar amb l’art contemporani. Com ha dit el nostre papa Francesc: “cal atrevir-se a trobar els nous signes, els nous símbols, una nova carn per a la transmissió de la Paraula” (EG 167).
La bellesa va unida sempre a la bondat i la veritat. Per això contemplar la bellesa provoca en la persona sentiments d’alegria, plaer, tendresa, plenitud, sentit, obrint-la així a la transcendència. I per això tota forma de bellesa és font d’evangelització.
