Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 19 de març, solemnitat de Sant Josep, l’Església celebra el Dia del Seminari, amb el lema “Aixeca’t i posa’t en camí”, un dia per a demanar, donar gràcies i mostrar la proximitat del poble de Déu amb els seminaristes, els seus formadors i les vocacions sacerdotals. L’objectiu del Dia del Seminari, que se celebra des de l’any 1935, és suscitar vocacions sacerdotals mitjançant la sensibilització, dirigida a tota la societat, i en particular a les comunitats cristianes.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Dia del Seminari, així com de sant Josep i d’evangelitzar a través de l’art.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “aquest diumenge celebrem, tot coincidint amb la festa de Sant Josep, el Dia del Seminari” i que “quan parlem de Seminari no podem deixar de parlar, evidentment, de vocacions”. Expressa que “més enllà de tota vocació comuna dins l’Església els nostres seminaris acullen la formació, preparació i discerniment d’aquells que, d’entre nosaltres, se senten cridats pel mateix Senyor a «aixecar-se i posar-se en camí», com indica el lema d’enguany”. Diu que “són vocacions variades, amb persones de provinences diverses, fins i tot d’entorns eclesials diferents als nostres”, però que “l’aixopluc i el camí comú del Seminari ens les ha de fer sentir ben nostres”. Afirma que malgrat la nit d’aquest nostre món, intueix que “neix una raça que va a la recerca de Déu, una lleva de joves que ens diu als qui som grans: «Deixeu-nos veure Déu. Si vosaltres merament poseu la vida en les vostres mans, és a dir, en el posseir, nosaltres la volem posar en el cor, és a dir, en el ser.»”. Manifesta que “Jesús és el gran desvetllador que treu la son dels ulls per a fer-nos veure la realitat” i que “la realitat és Déu”. Explica que “sant Josep va ser l’home dels somnis a través dels quals Déu se li revelava”. Finalment, expressa que avui, somnia que “la nostra Església de Tarragona sigui bressol de vocacions que escoltin la veu de Déu i, com sant Josep, malgrat les nits fosques, sàpiguen entrellucar amb sinceritat per on ha de continuar la seva vida, tot cultivant el silenci necessari i prenent les decisions justes davant la Paraula que el Senyor ens dirigeix interiorment”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que la festa de Sant Josep “ens acosta un any més al que ha estat definit com “el cor de la Diòcesi”, el Seminari”. Comunica que “actualment al nostre Seminari diocesà hi ha 4 seminaristes” i que “l’any passat vam poder ordenar 2 nous preveres, Mn. Àlex i Mn. Jerrick”. Informa que aquest seminaristes “conviuen amb els seminaristes de Catalunya al Seminari Interdiocesà que té 24 alumnes de les 7 Diòcesis integrades”, que “al Seminari de Terrassa en són 18; i al Seminari de Barcelona en són 23 més els 4 de Sant Feliu de Llobregat” i que “el total de seminaristes a Catalunya són 69”. Afirma que “el temps del Seminari o de la formació inicial, és temps de gràcia i de preparació”, un temps en el qual els seminaristes, “vivint en comunitat, preguen, estudien, esdevenen servidors de tots, maduren en la fe i en la caritat pastoral perquè un dia no llunyà, el Senyor els configuri a Crist Bon Pastor i els enviï a servir els germans”. Considera que “per a tot això, cal aixecar-se i posar-se en camí”, un camí de seguiment de Crist que portarà al seminarista “lluny, per camins desconeguts, però que faran la seva felicitat i la dels germans que se’n beneficiaran”. Comunica que els 4 joves seminaristes Carlos, Mateo, Edinson i Gilbert aquest dissabte dia 18 rebran l’Admissió als ordes. Manifesta que “als nostres beats màrtirs, Mn. Josep Tàpies i els seus 6 companys”, “encomanem el nostre Seminari i els futurs ministres de la nostra Església, perquè els ajudin a ser apòstols valents, plens de la caritat del Crist”. Finalment, demana que “preguem pels seminaristes, pels seus formadors i professors, pel seu procés de maduració” i que “ajudem el Seminari amb les nostres aportacions i el nostre interès actiu”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “som més lliures com més vinculats (compromesos) estem”. Expressa que “aquest diumenge tenim un record molt especial del Seminari i dels joves que a la nostra diòcesi es preparen per al sacerdoci”, “joves absolutament normals, que han viscut una experiència tal de seguiment com a deixebles de Jesucrist, que avui es presenten a l’Església perquè creuen que el mateix Jesucrist els crida a ser sacerdots, en la línia dels Apòstols”. Pregunta què en pensem “de la llibertat d’aquests joves” i si han renunciat a la seva llibertat, “si arriben a ser ordenats preveres”. Afirma que “els seminaristes són joves que s’ofereixen a si mateixos com a resposta a tres vocacions o crides: la crida a existir com a criatures de Déu, la crida a la fe com a deixebles de Jesucrist i la crida al presbiterat com a apòstols a l’Església” i que “la crida a la llibertat és present en cadascuna d’aquestes vocacions”. Manifesta que la llibertat “rau inicialment en la vocació a existir”, que “creix i madura quan en el baptisme i en la vida de fe es veu impregnada d’amor a Déu i als germans”, que “després assoleix la seva maduració quan la persona realitza el seu acte més lliure quan s’ofereix a si mateix per amor en resposta a la crida de Crist” i que “llavors la llibertat del seminarista troba el seu ple sentit en veure’s concretada en una forma de vida, en actes i gestos propis de l’apòstol, totalment disponible per al servei que necessiti el Poble de Déu”. Considera que “la llibertat del sacerdot viscuda així, es veu capaç d’assoliments insospitats” i que és la parresia, és a dir, “confiança, valentia, sinceritat en el parlar, fins i tot “gosadia””. Finalment, diu que “tots els que, escoltant la vocació de Jesús, han estat capaços de respondre-li lliurant-li tot el que són, experimenten aquesta plenitud de llibertat com un gran regal”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “venim d’un passat en què hi havia seminaris amb molts nois formant-se i discernint la seva vocació sacerdotal, tant per part d’ells mateixos com dels seus superiors” i que “en aquests moments, gràcies a Déu, tenim seminaristes”. Reconeix que “certament són pocs, si ho comparem amb temps anteriors”, però que “el seu nombre és esperançador”. Afirma que “el Senyor continua beneint-nos amb el do de joves que han estat capaços d’acollir la seva crida i que s’han posat en camí a fi de créixer com a deixebles seus i deixar-se configurar més i més a ell, per arribar, si Déu vol, a rebre el sagrament de l’orde, en els graus de diaca i prevere”. Considera que “els seminaristes són un regal de Déu per als nostres bisbats”. Explica que “en aquests moments eclesials es parla sovint de pastoral vocacional”, però que “aquest treball vocacional ha d’estar integrat en la urgència primera, que és evangelitzar”. Expressa que “és en el si de les famílies i de les comunitats cristianes on sorgeix l’experiència de relació amb Déu, on s’aprèn a pregar” i que “en el trobament amb Jesucrist viu, en el si de l’Església, especialment en la litúrgia i en el servei als altres, és on resta sembrada la llavor de la crida vocacional per al servei de l’Evangeli”. Recorda que “les vocacions sacerdotals són principalment i primàriament un do de Déu” i que “la pregària confiada a ell, posant-nos a les seves mans, lliurant-nos a la seva voluntat, tot demanant el do de les vocacions al ministeri sacerdotal, és una necessitat en aquests moments, com sempre”. Finalment, diu que “avui, doncs, per pura gràcia de Déu, és possible que hi hagi joves que sentin la crida del Senyor, hi responguin amb generositat i es posin en mans de l’Església per a fer el camí que arribarà a l’altar i a la plena donació als germans”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “tots heu sentit parlar del Seminari, el lloc on es formen els joves que volen ser sacerdots” els quals, “generalment, viuen en un internat i reben una preparació que atén totes les dimensions de la persona: la física, l’afectiva, la intel·lectual, l’espiritual i la pastoral”. Expressa que “el bagatge que han d’adquirir i portar a sobre és universal i han de saber oferir-lo a la comunitat; un bagatge amb l’empremta del servei que dona i ensenya Jesús de Natzaret”. Comunica que al Seminari Interdiocesà, a Barcelona, “hi ha el seminarista de la nostra diòcesi que està a punt d’acabar la seva etapa formativa”. Reconeix que “un dels problemes més urgents de la nostra activitat pastoral és la falta de vocacions” i comenta que “en aquests moments tenim només un altre seminarista, que prové de Burkina Faso”. Constata que “això vol dir que en un futur no gaire llunyà ens serà més complicat atendre amb un sacerdot les parròquies, les delegacions pastorals i les restants institucions eclesials” i que “aquesta és una preocupació que ens implica a tots els catòlics perquè tots en sofrirem les mancances”. Proposa a la comunitat cristiana dues accions: “pregar -de manera individual i comunitària- per les vocacions al ministeri sense oblidar-nos mai de demanar a Déu perquè tinguem nombroses vocacions” i una segona acció centrada en les famílies: “han de viure de tal manera la seva fe que afavoreixin entre els seus membres la vocació al ministeri sacerdotal”. Finalment, diu que el lema del Dia del Seminari “és una frase dirigida de manera especial a cadascun dels seminaristes i als qui pensen en la seva vocació” i demana que ens fixem en “la paraula camí, que repetim tant en aquests moments i que defineix una manera d’afrontar l’evangelització”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que celebrem el Dia del Seminari sota el patrocini i l’empara de Sant Josep, “perquè, ell, que va fer de pare de Jesús aquí a la terra, que va ser educador i protector seu, ho segueixi fent des del cel amb tots els sacerdots de l’Únic i Etern Sacerdot, i especialment de tots aquells que s’estan preparant per ser-ho”. Recorda que vocació vol dir precisament això, crida, i que “en el Dia del Seminari preguem pels seminaristes però també diem que “preguem per les vocacions”, o sigui per tots aquells que reben la crida a seguir-lo, perquè tinguin la llum i la força necessàries per donar el pas de deixar-ho tot i per anar amb Jesús”. Expressa que “tots a la vida hem rebut una crida, una vocació”, que “la primera és la de la vida mateixa, després la del baptisme” i “a més, rebem també la crida a un camí concret per viure la nostra condició de cristians batejats”. Expressa que “gràcies a Déu, a la nostra diòcesi de Terrassa, tenim el Seminari que va ser creat pel bisbe Mons. Josep Àngel Saiz Meneses el 29 de juny de 2006”. Comunica que “són ja quaranta-sis els que han estat ordenats de preveres en aquests anys” i que “actualment són divuit els que es preparen al Seminari per a ser-ho també”. Manifesta que “hem de pregar perquè siguin molts els que el Senyor cridi i molts també els que s’aixequin i es posin en camí”. Recorda que “ara per ara tenim encara sacerdots, i també diaques, a prop nostre, tenim misses a moltes hores i podem escollir”, que “això és un do, una gràcia” i que tots som responsables de demanar aquesta gràcia i de “col·laborar i contribuir per tal que es continuï fent present als nostres pobles i ciutats”. Finalment, demana que “preguem per les vocacions al sacerdoci avui, i recollim també la col·lecta per tot el que ja podeu imaginar que això suposa de despeses i d’esforç econòmic”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que diumenge 19 de març és Sant Josep, gran sant, custodi de Jesús i patró de l’Església i dels seminaris. Expressa que “tot i que sant Josep passa gairebé desapercebut als evangelis, des de molt antic ha estat un sant especialment estimat i venerat per tots els cristians”, per exemple per santa Teresa de Jesús, la qual “considerava sant Josep com advocat, senyor i mestre de pregària” o pel papa Pius IX, que el 1870 “va tenir en compte la devoció que el poble de Déu professava a sant Josep i el va proclamar patró de l’Església universal”. Afirma que sant Josep “va ser un home humil que va passar inadvertit a la societat del seu temps”, que “mai no va voler ser el protagonista de la seva família” i “sempre va saber posar Maria i Jesús al centre de la seva vida”. Considera que “sant Josep, des de la humilitat, va ser rellevant, perquè va obeir Déu Pare donant la seva vida per Jesús i Maria” i que “el seu testimoni ens anima a ser sal i llum per als nostres germans i ajudar-los de manera discreta i activa”. Manifesta que “Josep és abans que res un bon pare i un bon espòs que protegeix la seva família” i prega que “demanem a sant Josep que ens protegeixi a tots, especialment aquelles persones que han d’escapar de casa fugint de la misèria i de la violència”. Finalment, prega també que “demanem a sant Josep que intercedeixi davant Déu perquè enviï sants sacerdots que caminin al nostre costat, ens alimentin espiritualment amb la predicació de la Paraula, la celebració de l’Eucaristia i ens enforteixin i sanin amb la resta de sagraments”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’art té un gran potencial evangelitzador perquè la contemplació de la bellesa ajuda l’ésser humà a sortir de si mateix i sospirar per la bellesa eterna”, que “en el fons tota forma autèntica de bellesa és un reflex d’aquella bellesa sense límits que és Déu mateix” i que “per això, es comprèn que l’Església consideri la via de la bellesa com un camí que pot conduir a la trobada amb Déu”. Expressa que “es comprèn, doncs, per què els cristians de tots els temps han cultivat l’art en les seves diverses modalitats”. Recorda que “l’Església sempre ha estat una protectora de la cultura i l’art” i que “és així com disposem d’obres extraordinàries en arquitectura i escultura, música i cant, pintura i iconografia, així com en les diverses arts humanes” on “contemplem com la fe s’ha fet cultura, plasmant-se en grandioses obres com el Moisès de Miquel Àngel o la Sagrada Família de Barcelona”. Afirma que “els museus de l’Església no pretenen ser magatzems d’objectes antics, sinó camins que segueixin conduint l’ésser humà a sospirar per aquella bellesa que no té límits” i que “tenen, per això, un sentit evangelitzador”. Considera que “descobrint i apreciant l’immens patrimoni artístic de l’Església podem arribar a entreveure la bellesa infinita de Déu”. Constata que “també és important que els cristians segueixin expressant la seva fe a través de l’art” i expressa que està convençut que “l’aliança entre l’Evangeli i l’art pot continuar generant manifestacions esplèndides de bellesa”. Finalment, diu que “la bellesa va unida sempre a la bondat i la veritat”, que “per això contemplar la bellesa provoca en la persona sentiments d’alegria, plaer, tendresa, plenitud, sentit, obrint-la així a la transcendència” i que “per això tota forma de bellesa és font d’evangelització”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
