Data: 23 d’abril de 2023
Només sant Joan narra detalladament l’aparició particular del Ressuscitat a Maria Magdalena (Jn 20,11ss.; cf. Mc 16,9-11). Tanmateix, el seu relat, com sovinteja en els seus escrits, és molt ric en significat i molt interessant per a la nostra vida.
L’escena es desenvolupa a continuació de la troballa per Pere i Joan del sepulcre buit. Ells “encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar. Maria tampoc no ho havia entès i per això plora a causa de no saber què se n’ha fet, del cos de Jesús.
“Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s’adonava que fos ell. Jesús li diu: –Dona, per què plores? Qui busques? Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon: –Si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré. Li diu Jesús: –Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: — Rabuni —que vol dir «mestre». Jesús li diu: –Deixa’m anar, que encara no he pujat al Pare. Ves a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.” Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va contar el que ell li havia dit”
És important discernir quin és el motiu dels nostres plors. ¿Plorem també per haver perdut el que era referència de les nostres vides?, ¿per sentir el buit d’absència de l’amic? No és menys important la pregunta: ¿a qui busquem? No sols què busquem (una idea, un objecte, una cosa) sinó a qui (algú personal que respongui a la nostra necessitat d’estimar i ser estimats).
El fons de la icona serveix per a emmarcar l’escena principal. Aquesta, la trobada amb Maria Magdalena, s’entén en el context de les trobades del Ressuscitat amb deixebles i fins amb la seva pròpia Mare. Totes aquestes trobades tenen com a objectiu “curar la mirada” per a entendre que la mort de Jesús i la seva resurrecció havia de ser com estava anunciada, és a dir, que els esdeveniments, lluny d’escandalitzar-nos, ens confirmen que “s’han complert les Escriptures”.
Però la trobada amb Maria Magdalena és especial i diu més. A la icona les mirades es creuen, centrades en l’altre. El plor i la recerca de Maria neixen d’haver cregut i estimat intensament el qui ara és mort. El busca, no perquè cregui en la resurrecció, sinó perquè continua estimant-lo. I ella reacciona reconeixent la presència de Jesús viu, quan se sent cridada pel seu nom. A més, el moviment espontani, que naturalment li neix, és agafar i retenir Jesús, perquè no torni a marxar.
La resposta de Jesús consisteix a obrir a Maria (i a tots els deixebles) un altre món, un altre estat, una altra manera de ser present i d’estimar. L’expressió “deixa’m anar”, correspon al moment decisiu en tot diàleg d’amor madur i veritable. De vegades aquest moment resulta dolorós. L’amor deixa de ser possessiu. Passa en l’afecte patern – filial, en l’amistat entre iguals, fins i tot en el matrimoni. No és que sigui més madura la relació en la qual falti el vincle i la correspondència (això més aviat és necessari), sinó que l’altre deixa de ser “una possessió” pròpia, deixa de ser servent per a esdevenir germà.
D’aquí que la resposta de Jesús inclogui la missió d’anunciar el nou amor, la fraternitat basada en la filiació comuna: me’n vaig al meu Pare i al vostre Pare, al meu Déu i al vostre Déu. S’inicia la humanitat nova.
