Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la diada de sant Jordi, així com de la festa de la Mare de Déu de Montserrat, d’anunciar l’amor nou, d’Emmaús i els desànims de la vida i de les noves formes de comunicació digital.
El cardenal Joan Josep Omella parla de la festa de sant Jordi, patró secundari de Catalunya, i de la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya. Recorda que “el nom de Jordi, ve del grec γεωργóς (georgós) i vol dir «treballador de la terra»”, però que “això no vol dir que sant Jordi ho fos”. Expressa que la tradició diu que sant Jordi “era un soldat romà de l’Orient que es va convertir al cristianisme i que va morir màrtir en les persecucions del segle III”. Afirma que “els cristians venerem sant Jordi perquè va ser un cristià convençut de la seva fe en Jesús, capaç de renunciar a tot, fins i tot a la seva vida, per ser fidel a Jesucrist i a l’Evangeli”. Considera que “Catalunya ha sabut expressar amb creativitat l’estima al gran cavaller i li dedica cada any una jornada molt bonica, en què tothom surt al carrer amb ganes de trobar lectures i excuses per trobar-se” i que “enmig del clima festiu i primaveral de les roses i els llibres, s’honora la fe i la cultura, l’humanisme i la transcendència”. Manifesta que “cavallerosament, aquí a la nostra terra, sant Jordi cedeix la primacia a la Mare de Déu de Montserrat, sobretot des de l’any 1881, quan el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat «patrona de tot el Principat de Catalunya»”. Expressa que “la Mare de Déu de Montserrat és la rosa d’abril i la més bella flor de Pasqua”, “l’esperança dels fidels i l’honor del nostre poble»” i que “els monjos i monges dels monestirs d’aquesta muntanya fan de Montserrat «un fogar d’oració i de fe cristiana»”. Demana que “preguem perquè els nostres sants patrons facin de la nostra terra un lloc de pau, fraternitat i acollida”. Finalment, demana que “aprofitem aquesta jornada festiva per promoure la lectura i l’amistat”, ens convida a “fer-ho amb l’obra més llegida, editada i traduïda a més llengües de la història: la Bíblia” i demana que “la Mare de Déu de Montserrat ens il·lumini i ens guiï cap al cel”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que trobem diumenge “diversos motius per a la festa i l’alegria”, ja que “celebrem el goig pasqual del tercer diumenge de la Pasqua de Resurrecció, i alhora, a tot Catalunya i a tota l’Església, agraïm l’exemple màxim de testimoni del gran màrtir Sant Jordi, que va donar la vida per fidelitat a Crist, el seu Senyor, el Rei dels màrtirs”. Afirma que “els màrtirs són considerats models de vida cristiana, ja que van donar testimoni de la seva fe fins al final, fins i tot davant de la mort”, que són “models de virtut i intercessors nostres davant Déu” i que “van plantar cara al mal”. Considera que “especialment Sant Jordi, patró de Catalunya amb la Mare de Déu de Montserrat, és aclamat a tota la cristiandat com un gran lluitador contra el maligne, protector dels febles i alliberador de totes les esclavituds”. Manifesta que la llegenda més coneguda sobre St. Jordi “simbolitza la lluita que tot cristià ha de lliurar contra les forces del mal i la importància de mantenir la fe, fins i tot en situacions difícils i en ambients hostils”. Constata que “el poder del martiri rau en la capacitat d’inspirar els altres a seguir l’exemple dels qui van patir i van morir per la fe” i que “el martiri es pot veure com una forma extrema de resistència pacífica contra l’opressió i la injustícia, i com una afirmació de la dignitat humana i la llibertat religiosa”. Finalment, diu que “el goig de la Pasqua casa bé amb la Diada de Sant Jordi, que és dia de roses i llibres, dia dels enamorats, dia de commemoració de l’aniversari de la mort de Cervantes i de Shakespeare, dia de compromís per la nostra fe cristiana, perquè sigui ferment d’esperança i de caritat, i estímul per al servei a la cultura i al país”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el patronatge de sant Jordi sobre els catalans ens aporta una estima al nostre passat com a poble i, al mateix temps, ens aboca al desig de construir aquest «nosaltres» com a poble”. Expressa que “la imatge del cavaller en lluita amb el drac, amb la qual representem el nostre patró principal, recorda la lluita contra el mal”, però que “la seva lluita principal fou la confessió de Crist davant l’emperador Dioclecià”, ja que sant Jordi “va defensar la seva llibertat religiosa enfront del poder que volia imposar el seu pensament únic” i “és, per damunt de tot, un màrtir de Crist”. Pensa que “és de gran urgència tenir en compte un altre aspecte que ens recorda l’etimologia del nom «Jordi», en grec Geórgios, format per ge (terra) i érgon (treball): «aquell que treballa la terra»” i considera que “és primordial conrear la terra, en el sentit de treballar en el que és fonamental per a un país, tant per al seu present com per al seu futur”. Afirma que “una realitat fonamental en un país és la vida humana”, que “tot el que sigui defensa de les persones, en tots els moments de la seva existència, des del si de la mare fins al llit de l’agonia, és de cabdal importància” i que “un país manifesta la seva grandesa en la cura de les persones, especialment quan són necessitoses d’atenció, per la pobresa, la feblesa, la malaltia, la discapacitat”. Manifesta que “juntament amb aquest aspecte, no podem oblidar la família com a santuari de l’amor i la vida”, que “el futur d’un poble no depèn solament de les seves institucions i progrés”, sinó que “per al demà són imprescindibles els fills, les noves generacions” i considera que “afrontar la manca de natalitat a Catalunya és una necessitat per al present i l’esdevenidor”. Finalment, diu que “els fills en el present són un futur al davant” i que “perquè Catalunya tingui un futur obert al davant, els catalans han de ser generosament fecunds en el seu amor”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “al llarg de l’any hi ha moltes jornades que ens recorden algun aspecte important de la nostra societat” i que “l’Església també presenta jornades pròpies de reflexió i de pregària sobre algunes realitats pastorals”. Expressa que el tema del 23 de abril “té un component social i un altre de religiós en la presència de Sant Jordi, Patró de Catalunya i amb molts devots a les nostres diòcesis”. Recorda que sant Jordi “és popularment molt reconegut a tota la geografia cristiana” i que “el tenen com a protector, a més dels catòlics, països i institucions del món ortodox i també de les esglésies evangèlica i anglicana”. Reconeix que la festa de sant Jordi “és molt esperada a Catalunya perquè se celebra amb molta vistositat als carrers i amb l’intercanvi de regals, concrets i repetits cada any, plens de saviesa i de tendresa” i s’afegeix a “aquesta pràctica, que indica el camí de la proximitat, de l’amabilitat i de la trobada de les persones”. Desitja que gaudim de llibres que ens ajudin a “descobrir els secrets i l’alegria de la fe”; també que gaudim de “la rosa que representa la tendresa i la dedicació amorosa de Déu sobre totes les seves criatures”. Manifesta que “el llibre és un element imprescindible per construir un món més habitable i unes relacions més harmonioses entre els éssers humans” i agraeix “el treball i la bona disposició dels agents d’aquesta gran cadena cultural que es concentra en el llibre des que neix a la ment d’algú fins que arriba a les mans i als ulls de molts i anònims lectors”. Finalment, ens recorda que “els llibres religiosos han tingut una gran transcendència per a totes les generacions anteriors, començant per la Bíblia i acabant per molts coetanis que ens ofereixen els seus descobriments i la seva sensibilitat espiritual per a que puguem ampliar la nostra formació i ens ajudin a aprofundir i a renovar la nostra fe”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “els pobles són éssers vius. Tenen ànima. Els estreny un afecte. Els dona vida una saba d’amor”. Pregunta “quin lligam social, quina saba vital ha mantingut viva Catalunya i l’ha feta renéixer quan semblava morta” i “d’on ha tret la força per a no desintegrar-se” i respon que “d’una afecció social, d’una voluntat fraternal, d’un amor”. Recorda que “els catalans van trobar-se en una casa pairal amb mil anys d’història, que era un monestir de benedictins i un santuari de la Mare de Déu, Montserrat” i que “quan l’11 de setembre de 1881 els catalans es reunien al santuari per celebrar que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya, estrenyien els llaços que els feien poble”. Recorda també que “acabada la guerra civil, es proposà la idea de construir un nou tron per a la Verge” i que “l’abat Aureli M. Escarré liderà la idea de fer-ho mitjançant aportacions populars”. Explica que “l’acte d’entronització, el dia 27 d’abril de 1947, fou un èxit”, que “hi participaren unes 90.000 persones”, que “milers de pelegrins, congregats a la plaça del monestir, amb la presència de tots els bisbes de Catalunya, invocaren amb fervor la protecció de la Moreneta i escoltaren la lectura de les invocacions de la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Torres i Bages…”. Recorda que “ara, d’aquesta efemèride se n’han complert 75 anys”, d’aquí que “al llarg de tot aquest any s’hagin programat diversos actes, tant al Santuari com a les diferents catedrals i, al mateix temps, es prepari un pelegrinatge a Roma, previst per al proper mes d’octubre, amb tots els bisbes de Catalunya”. Finalment, prega que “demanem a la Verge bruna que vinguin hores de pau i concòrdia per a la nostra terra, hores de treballar per a la reconstrucció de la pàtria, hores de sentir-nos germans, i no hores de divisió i de baralla”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “només sant Joan narra detalladament l’aparició particular del Ressuscitat a Maria Magdalena” i que “el seu relat és molt ric en significat i molt interessant per a la nostra vida”. Recorda que “l’escena es desenvolupa a continuació de la troballa per Pere i Joan del sepulcre buit”, quan “ells “encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar” i que “Maria tampoc no ho havia entès i per això plora a causa de no saber què se n’ha fet, del cos de Jesús”. Ens convida a “discernir quin és el motiu dels nostres plors”, així com a preguntar-nos “¿a qui busquem?”. Expressa que la trobada amb Maria Magdalena “s’entén en el context de les trobades del Ressuscitat amb deixebles i fins amb la seva pròpia Mare” i que “totes aquestes trobades tenen com a objectiu “curar la mirada” per a entendre que la mort de Jesús i la seva resurrecció havia de ser com estava anunciada, és a dir, que els esdeveniments, lluny d’escandalitzar-nos, ens confirmen que “s’han complert les Escriptures””. Afirma que “el plor i la recerca de Maria neixen d’haver cregut i estimat intensament el qui ara és mort” i que “la resposta de Jesús consisteix a obrir a Maria (i a tots els deixebles) un altre món, un altre estat, una altra manera de ser present i d’estimar”. Finalment, considera que “l’amor deixa de ser possessiu”, que “l’altre deixa de ser “una possessió” pròpia, deixa de ser servent per a esdevenir germà” i que “d’aquí que la resposta de Jesús inclogui la missió d’anunciar el nou amor, la fraternitat basada en la filiació comuna: me’n vaig al meu Pare i al vostre Pare, al meu Déu i al vostre Déu”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “l’ànim i el desànim són sentiments que condicionen molt les nostres decisions, les nostres reaccions, la nostra actitud davant la vida”. Expressa que “el desànim és un sentiment subtil però molt potent i dolorós, i que pot condicionar el nostre camí”, però que “el desànim més gran és, potser, el que podem experimentar davant el fracàs del projecte que havíem imaginat per a la nostra vida, el fracàs de la vida per a nosaltres o per aquelles persones que estimem”. Considera que “aquest va ser segurament el sentiment que aquells deixebles tenien el diumenge aquell, en tornar a casa seva, a Emmaús, després d’haver viscut la terrible experiència del que havia passat amb Jesús, el seu Mestre”. Recorda que “l’evangeli ens deixa veure els sentiments d’aquells dos deixebles quan diu que Jesús mateix es va fer present en el seu camí, i “ells s’aturaren amb un posat trist”…”. Afirma que “els cristians som humans i pecadors com tots els éssers humans”, que “podem certament sentir desànim davant les contrarietats”, però que “no tenim el dret a deixar-nos arrossegar per aquest sentiment que paralitza, perquè creiem que Jesús ha ressuscitat, i que Ell és amb nosaltres i ens acompanya en tot moment”. Demana que acudim a la Paraula, que hi cerquem “l’ànim que ens falta” i “deixem que ens instrueixi” i que “cerquem en aquesta Pasqua la presència de l’amic, el Senyor Ressuscitat, al Sagrari i a l’Eucaristia” i ens alimentem “de la seva Paraula que és vida”. Manifesta que “els deixebles d’Emmaús, els sants de tots els temps, i especialment els màrtirs, com Sant Jordi avui, són el nostre exemple i model per afrontar les dificultats de la vida i mai no desanimar-nos”. Finalment, ens convida a “beure cada dia d’aquestes fonts, l’Eucaristia i la Paraula de Déu, a tenir-les sempre presents a les nostres vides”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el món digital ha suposat una profunda transformació en la nostra manera de pensar i viure”, que “al món digital s’aprecia més la imatge que l’escolta, es potencia més la capacitat intuïtiva i emotiva que l’analítica, es privilegia la narració per sobre de l’argumentació” i que “d’aquesta manera es crea una manera nova de comprendre i de comunicar-se, que té molts avantatges, però també indubtables perills”. Expressa que “una tasca important és ajudar a discernir què és el que val realment la pena” i que és molt important “educar les noves generacions en el bon ús dels mitjans digitals perquè s’enfrontin als reptes que presenta aquesta cultura digital”. Considera que “els cristians hem de conèixer aquest mitjà per fer-lo servir amb tota la seva potència positiva”, que “els més joves estan acostumats a un llenguatge en què convergeixen les paraules escrites, els sons i les imatges” i que “per arribar a ells, haurem d’aprendre aquestes noves formes de comunicació digital”. Adverteix, però, que “hem de ser molt conscients que “no es fa catequesi usant només instruments digitals, sinó oferint espais d’experiències de fe” (Directori per a la catequesi, 371)”. Manifesta que “en l’anunci de l’Evangeli, no n’hi ha prou amb allò virtual, perquè la transmissió de la fe es fonamenta en experiències autèntiques, que requereixen la trobada personal i l’acompanyament” i que “a més, en l’anunci de Crist resulta indispensable la comunitat eclesial, lloc on es realitza i es comparteix l’experiència de Déu”. Finalment, diu que “això exigeix superar el món aïllat i individualista de les xarxes socials, per incorporar-se a la vida de la comunitat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
