El dissabte 29 d’abril va tenir lloc a la Casa de l’Església, de Sant Feliu de Llobregat, una matinal formativa organitzada per les Delegacions de Pastoral Familiar de la Conferència Episcopal Tarraconense. Els reptes actuals per a la família que es van voler tractar van ser dos: La teoria de gènere, per una banda, i la diversitat sexual i l’educació catòlica en el sistema educatiu, per l’altra. Això va ser possible gràcies a les ponències de la Dra. Teresa Pueyo Toquero, professora d’Antropologia Social de la Universitat Abat Oliba CEU, i del Sr. Ignasi Diaz Ventura, docent de religió catòlica d’institut públic a Cornellà de Llobregat, respectivament.
El sentit de la jornada
D’acord amb la teoria de gènere, la identitat sexual pot ser autodefinida per cada persona segons sigui sentida, sense necessitat de correspondència amb la seva naturalesa. No existeix una natura donada i si existeix no té cap rellevància. Els cossos masculins o femenins són només una noció socialment establerta. La proliferació de persones que expressen una diversitat sexual és vista per la teoria de gènere com una confirmació de les seves tesis.
La realitat és que la rebel·lió contra una dimensió de la vida humana com és la corporalitat va acompanyada d’un patiment personal i familiar que no queda alleugerit amb el mer reconeixement del dret a la igualtat de tracte i la no discriminació. Davant d’aquest patiment l’Església acull i acompanya des de la caritat i la veritat. Aquest és el marc que ha motivat la Jornada.
La jornada va començar amb la pregària del papa Francesc per les famílies. En ella se’ns convida a contemplar en la Sagrada Família l’esplendor del veritable amor i a invocar la seva intercessió per tal que les famílies esdevinguin llocs de comunió i perquè el proper Sínode dels Bisbes pugui desvetllar en tothom la consciencia de la bellesa del projecte de Déu sobre la família.
A continuació el bisbe Agustí Cortés va centrar l’objectiu de la trobada, va parlar de la importància de “la família com a fonament i llevat de la societat” i davant de la situació actual va afirmar que “no volem queixar-nos, sinó promoure en positiu la comunitat de vida i amor que és la família” perquè quan la família està bé, la societat està bé.
La teoria de gènere, una deconstrucció de la persona?
La Dra. Teresa Pueyo Toquero, professora d’Antropologia Social de la Universitat Abat Oliba CEU, va fer un recorregut per Nietzsche, Sartre i Simón de Beauvoir per mostrar la gènesi i desenvolupament de la teoria de gènere, iniciada pel feminisme. Per aquest, el sistema patriarcal exerceix una opressió sexual sobre les dones mitjançant la imposició de la sexualitat heterosexual oberta a la procreació. El feminisme adoptarà la idea de revolució sexual i cultural com a forma d’alliberament. Introdueix la distinció entre sexe i gènere que implica que la identitat sexual queda desvinculada de la naturalesa humana. Per al feminisme queer el cos és una construcció que pot ser manipulada per la voluntat. Ser dona o home és resultat del desig. Ningú ho és. Només queden persones amb gènere fluid. Aquest cos teòric s’està introduint a totes les instàncies (escoles, mitjans de comunicació, xarxes socials, món artístic, famílies…).
Davant aquesta situació la Dra. Pueyo va acabar expressant l’esperança que la situació actual porti a una reflexió sobre el sentit del cos i la natura, ja que en el fons ella creu que les recerques d’identitat són manifestacions de la recerca desesperada de Déu.
Diversitat sexual i educació catòlica en el sistema educatiu.
Per la seva banda el Sr. Ignasi Diaz Ventura, docent de religió catòlica d’institut públic a Cornellà de Llobregat, va parlar de com el relativisme i la ideologia de gènere està entrant en tota l’esfera de la vida escolar. A partir de la nova normativa de la LOMLOE, en totes les matèries curriculars ha d’estar present la perspectiva de gènere, així entesa. Va mostrar la dificultat que tenen molts pares per escollir l’educació dels fills. En particular, per la intenció de suprimir la classe de religió a l’escola pública, l’educació diferenciada en la concertada o la introducció d’una educació dogmàtica, com la de gènere, que arriba a negar el sentit comú. Va animar les famílies a potenciar les associacions de pares per revitalitzar les escoles, així com enfortir la pregària i la vida de fe, sempre units al magisteri del Sant Pare.
Diàleg final
En el diàleg entre els assistents van sortir interrogants sobre el perquè de la paràlisi de les famílies i el possible excessiu empoderament dels infants en decisions per a les que no estan suficientment formats i com les escoles confessionals poden ser educadores cristianes en la veritat. En aquest sentit es va fer esment del document “la identitat de l’escola catòlica” de gener de 2022, que en el seu punt 96 diu:
«Si no es reconeix la veritat transcendent, triomfa la força del poder i cadascú tendeix a utilitzar fins a l’extrem els mitjans dels quals disposa per imposar el seu propi interès o la pròpia opinió, sense respectar els drets dels altres.»
