Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 28 de maig, solemnitat de la Pentecosta, es clou el temps pasqual, el temps joiós de la resurrecció del Senyor, amb l’enviament de l’Esperit Sant, que és el gran do que el Senyor regala a l’Església i a tota la humanitat. Aquest dia l’Església celebra el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar amb el lema «Junts anunciem el que vivim», una jornada per a destacar el paper fonamental que té el laïcat en la corresponsabilitat eclesial i en la missió evangelitzadora, juntament amb els bisbes, els preveres, els diaques i els membres de la vida consagrada.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Pentecosta, així com d’un nou diaca i de falses imatges de Déu.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “acabem la cinquantena pasqual, uns dies de joia, on hem tingut temps de contemplar les gestes de Déu en la primera comunitat cristiana i en tota la humanitat” i que “com a culminació de la gran festa de Pasqua, celebrem el regal de Jesús ressuscitat que ens ofereix el seu Esperit, a fi que seguim experimentant el consol de la seva presència vivificant”. Afirma que “l’expressió de l’Esperit Sant entre nosaltres tindrà múltiples formes i accions” i que “justament la seva característica és bufar allà on vol”. Manifesta que “en el que anomenem temps de durant l’any, experimentarem la presència de l’Esperit des de la simplicitat de la nostra quotidianitat, des de la realitat senzilla dels esdeveniments més usuals, des d’una humanitat normal, cridada, això sí, a créixer fins arribar a la talla del Crist”. Considera que “els veritables miracles que l’Esperit fa en nosaltres estan en plena consonància amb l’actitud humil i de servei que Jesús expressa al llarg de la seva vida” i que “la potència que ens comunica apunta al canvi radical que s’ha de generar en els nostres cors, en les nostres consciències, aprenent que l’amor diví escull sempre el camí amagat i honest, constant i desapercebut”. Constata que “cal estar molt atents, cercant de descobrir el murmuri de la seva veu” i que “res no sentirem, però, si no ens traiem els taps de les orelles, aprenent a ser ben pobres i a despullar-nos de tot egoisme interessat”. Destaca que “a aquests gestos d’honradesa, Ell respondrà omplint de contingut tot allò que som i oferim” i que “llavors, joiosament expectants i sempre a punt per descobrir l’aventura de l’amor, sentirem dins nostre una llum, i podrem reconèixer la veu calmada de Déu”. Finalment, diu que “el gran miracle de l’Esperit consisteix a comunicar-nos el misteri de Déu, amor extrem que ens mou a rentar-nos els peus els uns als altres”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que diumenge “celebrem un dels esdeveniments més importants de la història de l’Església”, el que va tenir lloc el dia de la festa de Pentecosta, quan “l’Esperit es va posar sobre cadascun dels deixebles i els va donar la força necessària per donar testimoni de Jesús fins als confins del món”. Expressa que “també avui, a la nostra vida de cada dia, l’Esperit Sant continua venint sobre nosaltres, ens ensenya a mirar la realitat amb els ulls de Jesús i a portar el missatge d’amor i d’esperança a tots els nostres germans i germanes”. Recorda que aquest dia “l’Església reconeix i anima la feina pastoral dels laics” i comparteix “un text de la primera carta de sant Joan (cf. 1Jn 1,3) que ens ajudarà a comprendre millor la campanya” del Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar. Explica que “l’apòstol Joan vol anunciar allò que ha vist i sentit”, que “va conèixer Jesús, va escoltar les seves paraules i va veure com actuava” i que “també nosaltres estem cridats a trobar-nos amb Jesús, a conèixer el seu missatge per transmetre’l als altres amb les nostres paraules i les nostres obres”. Afirma que “concretament, els laics són testimonis de l’Evangeli al cor del món, a tota la societat” i “estan cridats a ser bona notícia en l’àmbit familiar, a la feina o a la política”. Considera que “aquesta missió la fan els laics al costat dels bisbes, els preveres, els diaques i els membres de la vida consagrada”, ja que “tots som deixebles missioners i corresponsables en la missió d’anunciar l’Evangeli que hem rebut de Jesucrist”. Finalment, prega que “demanem a Déu que ens ajudi a caminar units i en comunió, a crear llaços d’amor amb Déu i amb els nostres germans” i que demanem a Maria, reina dels apòstols, que ens ajudi “a crear comunitats generoses i fraternes que serveixin els germans amb alegria i passió”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, expressa que amb la solemnitat de la Pentecosta “arriba a plenitud la Pasqua de Resurrecció i esdevé granada de fruits”. Recorda que “la celebrem en temps de Sínode: temps de comunió, participació i missió”. Prega que “demanem que l’Esperit Sant condueixi l’Església per camins de fraternitat i de corresponsabilitat, i enforteixi la unitat i la comunió entre tots els membres del Poble sant de Déu, que som germans pel baptisme que compartim”. Demana que “rebem i acollim amb cor dòcil el do de l’Esperit Sant que farà noves totes les coses”. Explica que “Jesús alena suaument sobre nosaltres, els seus amics i deixebles, i posa dins nostre un cor nou i un esperit nou, capaç d’estimar com Ell ha estimat, capaç de viure la creu amb esperança, capaç de cantar la seva lloança amb alegria renovada” i que “ens regala la seva Pau. La que el món no pot donar”. Afirma que Pentecosta és “el dia en què ha actuat el Senyor”, quan “Crist uneix el que era dividit en moltes llengües i ensenya a parlar l’única llengua divina, la de l’amor, que és realment universal i que ens uneix en un sol cor”. Manifesta que l’Esperit fa que tot sigui nou” i “ens uneix en Església santa i catòlica, per enviar-nos a anunciar Crist i a donar testimoni del seu Regne”. Finalment, demana a l’Esperit d’amor i de pau que vingui i vessi en nosaltres “els set dons sagrats: saviesa i enteniment, consell i fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu” i ens desitja una Santa Pentecosta.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “podem considerar que ens trobem en el punt conclusiu de la missió de Jesús a la terra”, una missió que “consistia a portar el cel a la terra, perquè tots nosaltres visquéssim l’alegria de la salvació”. Recorda que “tot havia estat objecte de promeses, que Déu havia fet al seu poble, mantenint la seva esperança i el seu ànim en el camí”, que “el mateix Jesús ho havia anunciat” i que “ara estem davant la realitat del seu compliment”. Expressa que “ens trobem a “la sala de dalt de la casa”, amb el sostre obert al cel”, que “com sempre que Déu ha volgut provocar un nou inici en la història, l’Esperit Sant irromp a la terra provocant una autèntica transformació”. Afirma que en algunes icones la Mare de Déu “apareix presidint el Col·legi Apostòlic, fins i tot sostenint als seus genolls el llibre de les Escriptures, com a mestra que ensenya als seus deixebles els secrets de la Paraula de Déu”. Explica que “a la part inferior s’obre un buit fosc en què veiem un ancià coronat, que porta un drap a les mans amb uns rotlles escrits”, que “l’Església resplendent a Pentecosta té al seu costat la foscor del cosmos, ja vell” i que els apòstols “són en el germen de l’Església i constitueixen la llavor d’una successió de continuadors de la seva missió, com a garants del seu vincle amb Crist i de la unitat del Poble de Déu”. Considera que “rebem l’Església com a regal”, que “és el gran do, l’obra de l’Esperit, que transforma des de dins cadascun dels seus membres i a tots els fa viure en comunió d’amor de Déu”. Finalment, diu que “el futur de la nostra Església no serà sinó una Pentecosta contínuament renovada” i que “ho farà l’Esperit sempre que trobi un poble expectant i orant, com aquell que amb Maria sostenia una espera activa i confiada”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “quan cloem el temps pasqual irromp la Pentecosta, la festa en què commemorem el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols i les dones”. Expressa que “de sobte, quan estaven junts pregant, va irrompre en la sala on eren com un so de vent impetuós, i unes llengües de foc es posaren al cap de cadascun d’ells (cf. Ac 2)”, que “a l’instant, una força irresistible va empènyer Pere i els altres deixebles a proclamar la bona nova de Jesús, mort i ressuscitat” i que “en aquell moment es va posar a caminar l’Església, acomplint la seva missió: anunciar l’Evangeli de Jesucrist”. Manifesta que “som immersos en aquest corrent de vida que va néixer en la Pentecosta”, perquè “l’Esperit Sant no ha abandonat mai l’Església de Crist, i en tot moment fa brollar realitats, antigues i noves, que mantenen l’esperança dels deixebles”. Afirma que “ara, com el dia de Pentecosta a Jerusalem, és el moment oportú de l’anunci de l’Evangeli” i que “la confiança en l’acció de l’Esperit Sant en el nostre cor i en el cor de l’Església ens ha de llançar a l’aventura missionera”. Demana que “escoltem, doncs, el batec del cor dels nostres germans” i que ens deixem “conduir per l’Esperit”, per tal de veure “reflorir al bell mig del nostre poble la meravella de la fe en Crist, capaç de produir fruits de caritat autèntica”. Finalment, constata que “és en el nostre cor on actua l’Esperit per donar-nos a conèixer la voluntat de Déu i, al mateix temps, concedir-nos la gràcia per a viure sempre en la llibertat pròpia dels fills de Déu” i que “d’aquesta manera estem sempre a punt per a donar raó de la nostra esperança (cf. 1Pe 3,15)”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que al llarg d’aquests darrers dos mesos ha tingut diverses reunions “per reflexionar sobre la necessitat i la urgència de l’evangelització” i que “en totes elles s’ha remarcat la importància de l’Esperit Sant com l’agent principal d’aquesta evangelització que també el papa Francesc ens demana avui, com a església en sortida, a l’encontre de cada persona, per oferir-li el millor que tenim, Jesucrist, el seu amor i la seva misericòrdia”. Recorda que “celebrem la Pentecosta” i que “a la celebració de l’Eucaristia, llegim a la primera lectura el relat dels Fets dels Apòstols, sobre la vinguda de l’Esperit Sant als apòstols i a Maria, la Mare de Jesús”. Expressa que “és l’Esperit que transforma aquells homes, plens de por, en veritables anunciadors de l’Evangeli, sense por a les conseqüències que els puguin sobrevenir” i que “ells es deixen guiar per l’Esperit Sant, que aleshores pot obrar meravelles, pot obrir el cor de les persones per escoltar les grandeses de Déu i convertir-se”. Afirma que diumenge “és un dia, doncs, per demanar especialment, que l’Esperit Sant ens ompli amb el seu amor, amb el seu foc evangelitzador, per tal d’experimentar-lo, de viure’l en el nostre interior i anunciar-lo al nostre món”. Manifesta que ens encomanem especialment a la Mare de Déu “perquè ens ajudi en aquesta tasca missionera de la qual participem des del nostre baptisme” i que “el papa Francesc, a més, encomana a la Mare de Déu, la seva protecció i ajut pel proper Sínode de Bisbes que tindrà lloc a la tardor d’aquest any a Roma, per tractar sobre la sinodalitat”. Finalment, demana que “la Mare de Déu, l’Estrella de l’Evangelització, ens guiï en aquest apassionant camí d’anunciar i viure l’amor de Déu”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, comunica que “el proper diumenge, 4 de juny a les 19 hores, a la Catedral, serà ordenat diaca el seminarista Joshua Carrillo”, que “ha ajudat en la pastoral de les parròquies de Ntra. Sra. de Montserrat i a les de la Unitat Pastoral de la Mare de Déu del Pilar-Santa Maria Magdalena”. Explica què significa el diaconat a l’Església, amb paraules d’en Joshua després d’una conversa que van mantenir. Expressa que “el candidat començava citant la història dels primers set diaques de l’Església primitiva”, que “l’esglaiava poder ser com ells i haver estat escollit per l’Església per aquest servei” i que “en aquests 6 anys de formació ha viscut un profund procés de discerniment i ha reflexionat molt sobre la seva vida, la seva fe i la seva relació amb els altres”. Afirma que “pot confirmar que se sent estimat per Déu i que l’ha triat per aquesta important i fonamental tasca, cosa que l’omple d’humilitat i d’alegria”. Considera que “ser diaca és ser servidor de la litúrgia, de la Paraula i de la caritat en comunió amb tota l’Església”. Acaba amb unes frases literals del propi Joshua que li ha deixat escrites per a tots nosaltres: “Per a mi aquesta vocació és exigent i bella al mateix temps. Exigeix una vida d’entrega i de servei, una vida marcada per l’oració i la caritat. Però és també una vocació que, enriquida pel do de l’Esperit Sant, és font d’alegria i de plenitud. En la meva formació per ser prevere, aquest moment és molt especial, al revifar en mi la força de l’Esperit per respondre lliurement i conscient a la crida de Déu”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el descens de la pràctica de la religió és generalitzat a Europa i també al nostre país” i que creu que “hem de revisar amb sinceritat i en profunditat tant el contingut dels nostres missatges com la manera com els transmetem”, ja que “estem convençuts que Déu és la resposta als desitjos i aspiracions més profundes dels homes i dones del nostre temps, però potser hem presentat una falsa imatge de Déu, cosa que n’ha provocat el rebuig”. Afirma que es tem que “els cristians hem convertit la fe en un conjunt de deures i obligacions i Déu en un jutge dur que viu pendent del que fem”. Considera, però, que “el Déu de l’Evangeli és sobretot gràcia, perdó i misericòrdia” i que “és un Déu que estima amb bogeria l’ésser humà i ho fa perquè vol”. Explica que “dues paràboles de sant Mateu ens parlen del que significa trobar aquest Déu: la del tresor amagat i la de la perla fina (Mt 13, 44-46)”, que “qui experimenta Déu és com qui troba un tresor que estava amagat al camp” i que “trobar Déu és, també, com trobar aquella perla de gran valor que sempre s’anava buscant”. Es pregunta si “vivim la relació amb Déu d’aquesta forma: com el més gran dels béns, com a sorpresa, com a gràcia”. Finalment, expressa que “potser ja no sentim meravella davant el Déu que anuncia Jesucrist i, aleshores, el nostre parlar de Déu sona més a una cosa del passat que a una cosa viva i apassionant” i que “cal, per això, revisar una vegada i una altra la nostra idea de Déu, deixant que l’Evangeli corregeixi les falses imatges que ens hem fet d’Ell”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
