Data: 3 de setembre de 2023
L’arribada del mes de setembre ens anuncia l’inici d’un nou curs. Per a moltes famílies són dies de corredisses per preparar el retorn a les aules dels més menuts. Tots recordem la il·lusió d’estrenar un estoig ple de colors, perfectament ordenats o el neguit per retrobar els amics de classe o per conèixer els nous companys i professors. Al final de l’estiu, molts adults també desitgen recuperar la rutina i retrobar-se amb els companys de feina, amics i familiars. La rutina, doncs, no és sempre quelcom negatiu.
A l’arxidiòcesi de Barcelona comencem amb una important novetat. Com us anunciava abans de vacances, ens deixa el bisbe auxiliar Sergi Gordo, perquè ha acceptat la invitació del Papa a assumir la missió de pasturar la diòcesi de Tortosa com a bisbe residencial. Ens congratulem per aquesta bona notícia per a ell i per a tots els tortosins, tot i que el trobarem molt a faltar a Barcelona. Moltes gràcies, bisbe Sergi, per tot servei amorós a la teva estimada diòcesi de Barcelona.
Tot i els canvis, el retorn a la quotidianitat ens ofereix la possibilitat de marcar-nos alguns bons propòsits, com aprofundir en la nostra relació personal i familiar amb Déu, viure més units a Ell i fer la seva voluntat… Totes les persones que formem part de l’Església som cridades a estimar el temps, el lloc i la realitat que ens toca viure. No vivim temps fàcils, però ¿quan ho han estat? Sempre hi ha nous reptes a abordar.
Un primer repte passa per preparar els nostres cors per acollir germans amb necessitats molt diverses. Moltes persones viuen en l’estretor i sobreviuen en un panorama descoratjador d’inestabilitat social, econòmica i política. Davant l’increment de preus al consum, moltes famílies veuen com els salaris o prestacions socials són insuficients. La precarietat i la incertesa provoca que més de tretze milions de persones estiguin en risc de pobresa o exclusió social a Espanya. Una societat avança i progressa si ningú es queda enrere.
Davant de la «globalització de la superficialitat», és el moment d’ajudar a descobrir que la nostra vida té un sentit, una meta. Davant d’aquestes circumstàncies, l’Església està cridada a ser mare. Una mare que acull, escolta i acompanya amb tendresa.
Ara bé, no tot se soluciona amb el suport econòmic. Hem de ser capaços d’oferir als nostres germans quelcom fonamental: el suport humà i espiritual. Cal aprendre a escoltar-los i promoure un acompanyament que faciliti la trobada amb Crist i amb la gran família de l’Església.
El papa Francesc somia en «una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en un camí adequat per a l’evangelització del món» (EG 27). Aquest somni que compartim els bisbes de l’Església catòlica que pelegrina a Espanya, el vam concretar al document de la Conferència Episcopal Espanyola Fieles al envío misionero que interpel·la, especialment els laics, amb una sèrie d’iniciatives que us convido a meditar personalment i en comunitat.
Benvolguts germans i germanes, s’està acomplint el que anunciava el Concili Vaticà II quan ens recordava que és tot el Poble de Déu el que evangelitza. Sí, en aquest inici de curs us proposo que recordem que aquesta missió correspon a tots els membres de l’Església i no només als ministres ordenats i als membres de la vida consagrada. Tots som cridats a col·laborar activament en la missió evangelitzadora de l’Església. Una missió que engloba la dimensió social i econòmica, però que va molt més enllà, fins a tocar allò més profund i íntim de la persona. Que santa Maria, estrella de l’evangelització ens hi ajudi.
