Data: 10 de setembre de 2023
Estimats germans:
Una tasca important, en què de vegades cal invertir molt esforç, és cuidar els passos previs a la fe (el que la teologia clàssica anomenava els “praeambula fidei”). Nosaltres no podem atorgar la fe a ningú, però podem ajudar a remoure els obstacles que impedeixen que la llum de la fe s’enganxi al cor.
Les persones es veuen envoltades d’un clima cultural carregat de prejudicis i conviccions que poden impedir la fe. Per acollir el do de la fe calen una sèrie de condicions en el subjecte. No es pot respondre al do de Déu si sempre es miren les coses superficialment, si no es cultiva l’estima pel bé o si es redueix la llibertat a un simple triar d’acord amb els meus gustos. Tampoc si es pensa que la fe exigeix renunciar a la raó o que els avenços de les ciències han convertit tota creença religiosa en alguna cosa infantil.
Una tasca molt necessària consisteix a “enderrocar bastions”, és a dir, eliminar els prejudicis que moltes persones tenen i darrere dels quals intenten evadir-se de tota pregunta religiosa. Els mitjans de comunicació social –però no només ells– han contribuït a difondre una imatge de l’Església i dels cristians que costa molt de combatre. Hem de lluitar per desfer molts tòpics sobre la fe i l’Església.
Una segona tasca, molt treballosa, és antropològica. Vivim a l’era del “light”, del superficial i inconsistent. És l’època del “m’agrada”, de les emocions passatgeres, de la diversió. És molt difícil suscitar la vivència religiosa en persones que creixen en aquest ambient i que no estan acostumades a reflexionar en profunditat. Per això penso que val la pena gastar temps suscitant en els joves l’amor a la veritat, a la bellesa, al bé. Es tracta d’una autèntica “preparació per l’Evangeli” que avui és necessària per poder creure. Prediquem en el buit quan anunciem Jesucrist a persones que no cerquen la veritat, que no estan disposades a comprometre les seves vides o que no senten passió pel que és bell.
Finalment, una altra tasca és l’educació del desig. Al cor de cada home hi ha arrelat el desig de l’Absolut, però pot estar ocult darrere d’un embull de desitjos. És fàcil que l’objecte veritable dels nostres desitjos romangui ocult darrere d’una multitud de desitjos. El desig de Déu pot estar amagat i apagat. El cor de l’home pot buscar altres compensacions que ajudin a apagar l’ardor. Cal una pedagogia del desig que ajudi a avivar en l’home el desig i la nostàlgia de Déu.
(De la conferència “L’enviament missioner en un món líquid” pronunciada a Solsona, 12-6-2023)
