Data: 17 de setembre de 2023
Estimats diocesans, amics i amigues de la diòcesi de Tortosa: ja fa una setmana que, el passat dissabte, 9 de setembre, vaig celebrar per primer cop l’eucaristia a la Catedral amb motiu de l’inici del meu ministeri episcopal. I des d’aquell dia aquí em teniu, amb molta il·lusió. Gràcies per la vostra amable acollida, que fa que des del primer minut hagi experimentat un gran goig: la joia pel fet que soc a casa, amb vosaltres, germà entre germans, «cristià amb vosaltres i bisbe per a vosaltres» com deia sant Agustí.
Desitjo conèixer-vos, escoltar-vos, fer meus els vostres goigs i esperances, tristeses i angoixes, endinsar-me en la vostra història, contemplant amb mirada de fe el pas de Déu per les vostres vides, la seva bona petjada en aquesta terra de sants i beats, amb la intercessió dels quals som novament cridats a irradiar l’alegria de l’Evangeli.
I ara us faig una confidència. Quan fa sis anys vaig haver de cercar un lema episcopal, tot d’una vaig escollir-ne el següent: Serviu el Senyor amb alegria (Salm 99,2). I vaig considerar que aquell servei per al qual em cridava el Senyor no era sols una crida per a mi, per tal de servir-lo únicament jo a Ell, sinó que vaig desitjar que es convertís en un lema eclesial, comunitari, sinodal, de fe compartida, de servei joiós compartit. En efecte, l’antífona diu «serviu», no diu pas «serveix». Diu «serviu», tots i totes, fraternalment, jo amb vosaltres, i vosaltres amb mi, sempre ben units servint el Senyor, especialment en els seus predilectes: els malalts, els febles i afeixugats per qualsevol circumstància, els pobres i necessitats. I visquem-ho «amb alegria». Una alegria que no és fruit únicament d’unes circumstàncies favorables o d’un tarannà propi dels qui són optimistes de mena. És l’alegria que, com ens recorda Jesús a l’Evangeli, «ningú no us podrà prendre» (Joan 16,23), la joia que neix del viure en l’amor del Pare, el goig que neix del cor del qui lloa el Senyor perquè viu l’alegria de ser seu, tot seu.
En aquesta estimada diòcesi tortosina, li demano al Senyor la seva gràcia per tal que pugui ser bon deixeble seu, humil apòstol seu, coneixent cada prevere, cada diaca, cada seminarista, cada laic i laica compromès, cada persona consagrada; apropant-me als infants, joves, adults i ancians de cada comunitat cristiana, a totes les persones i, de manera especial, als qui pateixen; aprenent molt de cadascú de vosaltres; col·laborant també amb les institucions i amb tota persona de bona voluntat, sigui quin sigui el seu credo o ideologia; tractant les autoritats amb respecte pel seu compromís en el servei al bé comú, treballant pel bé de tothom; i en tot i per tot acompanyant-vos amb el meu afecte i pregària.
Estimats diocesans, amics i amigues, dissabte passat a la Catedral de Tortosa vam pregar tot cantant precisament el segon verset del salm 99: Serviu el Senyor amb alegria. Us animo molt a viure junts, vosaltres i jo, aquest meu lema episcopal tot pregant per intercessió de la qui millor va servir amb goig el Senyor, la Mare de Déu, sota l’advocació de la Cinta, patrona principal de la ciutat de Tortosa. Cantem, doncs, junts a una sola veu: Fills de la terra tortosina cantem a nostra Cinta, himnes d’amor. És la Cinta nostra Reina, nostra Mare, nostre Tresor. Veniu tortosins. La Cinta mo’l demana, donem-li’l cor. Estimem-la, adorem-la, jurem defensar-la hasta la mort. Cridem sempre a veu plena: Nostra Cinta, sobretot! Nostre Cinta, sobretot!
