Data: 8 d’octubre de 2023
Bon inici del nou curs pastoral! S’acaba l’estiu, engega el nou curs, a poc a poc les activitats pastorals reprenen embranzida. A la nostra diòcesi de Tortosa, aquest engegar de nou vol dir seguir fent conjuntament un camí que ja s’ha encetat fa anys. La nostra Església diocesana és com un tren en marxa, al qual un servidor fa poques setmanes que hi acabo de pujar, amb il·lusió i esperança, “cristià amb vosaltres i bisbe per a vosaltres”, seguint la ruta que marca l’Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist.
El que ja es va fent bé arreu, ho hem de seguir fent: ànim i endavant! I possiblement també ho hem de saber explicar, sense amagar febleses ni tampoc silenciar fortaleses, però també amb convicció, per tal d’engrescar d’altres a seguir aquest bon itinerari. Un itinerari que no és, ni vol ser, només una qüestió organitzativa, sinó també i sobretot un esperit, el de “caminar junts”, -és a dir, “sinodalment”-, el de reforçar la col·laboració fraterna entre tots, cadascú amb els seus talents, preveres, diaques, seminarista, vida consagrada i laïcat, amb diversitat de carismes però amb una mateixa fe en Jesucrist, una mateixa esperança en la vinguda del seu Regne i una forta caritat solidària envers tothom i especialment envers els més necessitats. En aquest sentit, després de l’etapa diocesana de consulta sobre el Sínode convocat pel papa Francesc, i després de l’etapa continental del curs passat, en aquest mes d’octubre es celebra a Roma la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode.
Ens anirà bé pregar molt pels membres del Sínode reunits aquests dies a Roma. I també val la pena que rellegim el document amb la síntesi diocesana de Tortosa que recull tantes aportacions de grups, que vau treballar des de la pregària i el discerniment, a l’escolta de l’Esperit. Tinc en compte aquesta síntesi. La faig meva. Compteu-hi. L’experiència del Sínode a nivell diocesà, com en ella remarqueu, “ha desvetllat una il·lusió per caminar d’una forma nova i obrir horitzons”. I també afirmeu “el convenciment manifest que l’encontre amb el Senyor ressuscitat i amb els altres, és a dir, la sinodalitat, ens permetrà superar el cansament i el desànim, així com sostenir viva la fe.”
Tant de bo que en tot l’esforç pastoral, sempre orientat a l’evangelització, no oblidem mai que per caminar junts cal que preguem junts. Ens ha de moure l’entusiasme per ser partícips de la missió mateixa de Jesucrist, la seva filial obediència al Pare per dur a terme la tasca que li ha confiat, la salvació de la humanitat. Una humanitat que sens dubte, també avui, necessita com mai de l’anunci de l’alegria de l’Evangeli.
