Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 15 d’octubre, l’Església celebra la festa de santa Teresa de Jesús (1515-1582), també coneguda com a santa Teresa d’Àvila, monja carmelita d’un gran esperit religiós que va dur a terme la reforma carmelitana amb gran eficàcia, enmig d’una forta oposició. Santa Teresa de Jesús fou autora d’obres de gran valor teològic, místic i literari, escrits que són una guia segura per als camins de l’oració i de la perfecció. Fou declarada doctora de l’Església el 27 de setembre de 1970.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de santa Teresa de Jesús, així com de pregar pel Sínode, de la conversa espiritual, d’una exhortació sobre la dimensió maternal de l’Església, d’evangelitzar els infants i d’experiències del límit.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que diumenge “15 d’octubre, commemorem la festa de santa Teresa de Jesús”. Expressa que “santa Teresa d’Àvila ens ensenya a caminar amb Jesús, com qui va al costat d’un amic” i que “Jesús és per a ella un amic que mai no falla, un amic que mai no ens abandona, especialment en els moments difícils”. Afirma que “santa Teresa de Jesús ens convida a caminar amb els nostres germans i germanes” i que “durant la seva vida sempre va intentar teixir una xarxa d’«amics forts de Déu», units per l’amor a Déu i al proïsme, que caminessin junts i fessin conèixer al món la bona notícia de l’Evangeli”. També parla de “santa Teresa de l’Infant Jesús”, coneguda com Teresa de Lisieux, “una dona humil, que va portar una vida senzilla i discreta” i que “proposa que seguim allò que ella anomenava un «caminet de confiança i amor»”. Manifesta que “per a ella, la confiança consisteix a convertir-se en un nen que s’abandona a les mans de Déu”, que “Teresa ens demana també que aprenguem a estimar Déu i els nostres germans, com Crist ens ensenya” i que “ens anima a construir una Església alegre, humil i oberta, on tots i, especialment els més vulnerables, se sentin com a casa”. Finalment, diu que “el testimoni d’aquestes santes ens pot inspirar en el nostre camí sinodal” i demana que “seguim aquest trajecte sense por i amb il·lusió, amb l’esperança que entre tots puguem avançar amb decisió i donar respostes als interrogants que ens plantegi la vida”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “es parla molt de la necessitat de reforma de l’Església” i que “l’Església, sempre tota santa i immaculada, sofreix en la seva carn les ferides dels pecats i defallences dels seus fills”. Expressa que “de fet, estem en un tombant de la història en aquesta terra respecte a la fe cristiana” i que “això ens demana a tots, sense cap excepció, una veritable conversió missionera”. Afirma que “una mestra per a la veritable reforma eclesial és santa Teresa de Jesús” i recorda que “en aquells temps convulsos —«tiempos recios», deia ella—, portada per la inspiració del Senyor, va entendre la necessitat de petites comunitats de religioses, seguint la regla de l’Orde Carmelità, multisecular i segura”, que “el centre de la vida de la comunitat i de cada germana no podia ser altre que Jesús, estimat, adorat i servit amb tot el cor” i que “amb aquest desig de donació i oblació s’avança en el camí de la perfecció, en la pobresa, en la confiança en la providència, en la joia i en la caritat fraterna”. Recorda que “en aquells temps difícils de la vida de santa Teresa, quan se sentia a dir de tantes comunitats que abandonaven la comunió amb l’Església catòlica, aquests petits monestirs carmelitans no volien res més que ser ben fidels als pastors legítims”. Manifesta que el neguit de santa Teresa “era la lluita per una veritable vida evangèlica en la tradició eclesiàstica, la qual reclama una autèntica vida fraterna i, encara més, una vida inserida, com a tal, en la mateixa Església”. Finalment, diu que no podem caminar sols i que “el confessor —tan important per a la vida de Teresa de Jesús i de les seves filles—, o un director, conseller o germà major, ens ajuda a cercar la voluntat de Déu, per a la veritable conversió, tant personal com comunitària, que necessitem en aquest moment per al futur de la fe cristiana en aquesta terra”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda i enalteix una figura representativa de la nostra Església i de la cultura espanyola: Santa Teresa de Jesús”. Diu que a la diòcesi de Lleida “viu una comunitat de vida contemplativa molt estimada per tothom, les Carmelites Descalces, situada ara a la Caparrella, però abans, i durant segles, al centre de la nostra ciutat, on també trobem una altra comunitat masculina de Carmelites que regenta una parròquia” i que “les unes i els altres tenen Santa Teresa com a mestra d’espiritualitat i fundadora de moltes comunitats en el seu tràfec vital pels pobles de Castella”. Expressa que “la influència de la seva obra i dels seus escrits es deixen sentir encara avui dia” i recomana “la lectura dels seus llibres, molts i de profund contingut psicològic i espiritual, que han servit de guia a moltes generacions de creients”. Proposa a la nostra consideració “algunes frases de Santa Teresa”, “en la seva llengua original”, com ara “nada te turbe, nada te espante. Todo se pasa, Dios no se muda. Sólo Dios basta” o “vivo sin vivir en mí y tan alta vida espero que muero porque no muero”. Manifesta que “santa Teresa va tenir una vida molt intensa i coneixia profundament la psicologia humana”. Recorda que “l’anomenaven andariega perquè va caminar molt per pobles i ciutats”, que “va fundar convents i es va preocupar de la formació de les seves germanes”, que “va contactar amb altres sants de la seva època dels qui va rebre i va donar consells” i que “va escriure poesies, cartes i memòries; i, per descomptat, unes grans obres que han passat a la història de la literatura i li han valgut el títol de Doctora”. Finalment, diu que creu que “seria un bon regal per a la vida d’ara la lectura d’algunes pàgines d’aquesta santa dona que ens dona lliçons per viure, per creure i per esperar”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que el passat dia 28 de setembre a prop de la inauguració del Sínode va presidir “una eucaristia al Santuari de la Mare de Déu d’Arboló, patrona dels Pallars, on amb sentit d’Església diocesana, tots vam pregar units pel Sínode” i que “fa un mes, el Cardenal Mario Grech, Secretari general del Sínode, va demanar als Bisbes d’arreu del món que perseveréssim en l’oració pel Sínode que s’està celebrant a Roma”. Afirma que “ens cal demanar que la presència viva i operant de l’Esperit faci de l’Església, un lloc de vida en el qual tots els homes i dones que esperen trobar un sentit a la vida, hi trobin lloc, paraula, i alè d’esperança” i que ens cal intercedir “pels bisbes i tots els participants en l’Assemblea sinodal, perquè des de l’escolta de l’Esperit Sant, sorgeixin propostes, a fi que tot el Poble de Déu, en una dinàmica de comunió, se senti realment partícip de la vida de l’Església i sigui testimoni viu i atractiu de la novetat de l’Evangeli en el món”. Considera que “hem de tenir confiança que el Sínode ja ha estat a les Diòcesis i serà una experiència eclesial universal molt positiva, que ajudarà a cohesionar la vida eclesial i a enfortir la fe en un Déu que ens mostra el seu amor i misericòrdia a través de Jesús i l’Església”. Reprodueix les paraules del papa Francesc “als joves a Lisboa, a la missa d’enviament de la JMJ: “Què ens n’emportem d’aquests dies cap a la vida quotidiana? Resplendir, escoltar i no tenir por”” i demana que ens ho apliquem “amb el Sínode i el futur de l’Església” i que “en aquestes setmanes de celebració sinodal, acollim amb esperança aquest missatge, fent camí junts, eixamplant la tenda perquè hi càpiga tothom”. Finalment, demana que “el Senyor amb el seu Esperit Sant inspiri els treballs i discerniments, l’escolta mútua i l’acollida dels participants en el Sínode de la sinodalitat”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que “el passat 4 d’octubre el papa Francesc va obrir la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode, sota el lema: «Per a una Església sinodal. Comunió, participació, missió»” i que “el Sant Pare ha anat advertint en diverses ocasions que «sense pregària no hi haurà Sínode»”. Expressa que “el Sínode és sobretot un esdeveniment d’oració, d’invocació insistent a l’Esperit Sant per tal que ens guiï en el discerniment d’allò que el Senyor demana avui a la seva Església”. Afirma que “la pregària s’expressa de diverses formes: escolta de la Paraula de Déu; adoració; intercessió i acció de gràcies per tant de bé rebut i per tantes meravelles que Déu continua obrant en la seva Església i en el món”. Recorda que “al document de la síntesi de la fase diocesana del Sínode, del 22 de maig de 2022, fruit de l’ampla consulta duta a terme a la nostra diòcesi de Tortosa, vam constatar que, entre les coses que n’havíem après hi havia «la necessitat de cultivar la interioritat», fet que «propiciarà una intensa vida de pregària i un testimoni que serà per si mateix anunci de l’Evangeli»”. Finalment, convida els diocesans a dirigir, en aquests dies d’octubre, “la nostra súplica a l’Esperit Sant, ànima de l’Església, que la guia i la impulsa sempre cap endavant” i a dir-li: «Veniu, Esperit Sant, oreig suau de Déu, i davalleu damunt els participants en el Sínode i damunt tots nosaltres per tal que siguem servidors de la comunió i humils deixebles missioners que anunciem arreu l’alegria de l’Evangeli».
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “continuem les tasques del Sínode, que, amb l’ajuda de Déu, ens ajudaran a créixer en el camí de la sinodalitat” i que li sembla important que coneguem “quin és el mètode de treball que estem seguint a les reunions dels “cercles menors”, perquè les nostres discussions no s’assemblen gens al que es pot escoltar en un parlament o en un debat televisiu”. Destaca que “en aquests cercles, formats per 10/12 persones, hi estem integrats bisbes, religiosos i laics”. Explica que “tot es desenvolupa en un clima de pregària i d’escolta, seguint un mètode que s’anomena “conversa espiritual” o “conversa en l’Esperit”” per “preparar-nos interiorment per posar-nos en situació d’escolta de l’Altre i dels altres”. Expressa que el primer que fan és “invocar l’Esperit Sant” perquè els ajudi en la seva reflexió, que després llegeixen “la Paraula de Déu” i deixen “un temps de silenci per interioritzar-la”. A continuació “comença la primera fase d’aportacions en què cada membre del grup comparteix durant quatre minuts la seva reflexió sobre el tema plantejat” i “en un segon moment, anem assenyalant el que més ens ha commogut del que s’ha escoltat”. Manifesta que intenten “identificar els punts clau i discernir una resposta comuna i consensuada a la qüestió plantejada, intentant respondre la pregunta: “¿quins passos ens crida l’Esperit Sant a fer junts?”” i que finalitzen la sessió “amb una pregària de lloança a Déu i de gratitud a Ell i als germans per l’experiència que hem compartit”. Finalment, recorda, com deia el Papa a la Missa d’inauguració, que “els moments de pregària són els més fructuosos del Sínode, també l’ambient de pregària, pel qual el Senyor obra en nosaltres. Obrim-nos i invoquem a l’Esperit Sant, Ell és el protagonista. Deixem que el protagonista del Sínode sigui Ell! I caminem amb Ell, amb confiança i alegria”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que en la frase lapidària de sant Agustí «heu estat fills, sigueu també mares» s’hi condensa el que vol explicitar en l’exhortació que fa pública diumenge amb motiu de l’enviament pastoral que tindrà lloc a la Catedral. Afirma que “per entendre’n el significat, convé apreciar que, en el cristianisme dels primers segles, aplicar el nom de mare a l’Església era molt freqüent, un apel·latiu entranyable que condensava una rica visió de la comunitat eclesial” i que “es contemplava una maternitat pastoral que abastava tots els aspectes espirituals i evangelitzadors de la vida dels creients, una activitat d’un veritable engendrament espiritual”. Explica que és a aquesta maternitat pastoral a la qual vol apel·lar “per tal de recuperar el títol de l’Església com a mare per a tota la nostra comunitat diocesana que peregrina a Tarragona, amb tots els avantatges i suggeriments pastorals que anirem descobrint”. Comenta que “ha estat sobretot el papa Francesc qui ha incidit explícitament en aquesta designació”, el qual “en l’exhortació Evangelii gaudium vincula les nocions de poble i mare per a parlar de l’Església, com ho va fer la primera tradició antiga” i “ressalta la maternitat pastoral de tot el poble de Déu”. Manifesta que en aquest moment històric li ha semblat important oferir-nos “una reflexió sobre la dimensió maternal de l’Església, tan aprofundida per les primeres comunitats cristianes, sobretot gràcies al pensament dels Pares de l’Església, i que troba el fonament en la revelació bíblica de Déu com a pare i mare”. Pensa que aquesta reflexió “ens pot ser de gran ajuda per encertar en les actituds bàsiques que necessitem conrear en els diversos àmbits de les Unitats pastorals que implementem a partir d’aquest curs”. Finalment, ens convida a exhortar-nos “els uns als altres a ser responsables i a donar testimoniatge del do que gratuïtament hem rebut”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, remarca la importància de la catequesi i adreça la seva carta dominical especialment “a les famílies amb infants, als catequistes, als mossens i a tots els laics implicats en aquesta meravellosa tasca” “perquè evangelitzar, més que una obligació, que també ho és, és una meravellosa missió” i “transmetre la vida de Jesús i el seu evangeli als infants ha de ser per a nosaltres un dels goigs més grans”. Vol agrair “la confiança de moltes famílies que porten els seus fills a la catequesi, així com l’esforç constant dels catequistes per renovar-se, la seva dedicació a aquesta tasca al servei de l’Evangeli i de la comunitat cristiana” i vol animar-los “perquè, a més de transmetre uns coneixements, que són sens dubte necessaris, es tracta de transmetre una experiència de fe, de vida i, sobretot, de l’amor de Déu”. Reconeix que “no és fàcil aquesta tasca avui” i que “sovint constatem la il·lusió dels infants i el poc interès d’algunes famílies per aprofundir en la vida cristiana dels seus fills”. Expressa que “l’Esperit del Senyor treballa en els cors d’aquells que el volen escoltar i ho fa, d’una manera especial, en els cors dels infants” i que “és per això que, començant el curs, em permeto animar-vos en aquesta gran missió remarcant alguns aspectes que em semblen importants”. Considera que “no ens podem desanimar”, que “cal transmetre uns coneixements i, especialment, transmetre una vivència de fe i d’amor”, apropant “els infants a la persona Jesús” i, sobretot, ensenyant-los a “resar, a parlar i escoltar Jesús”, i que “hem de revisar les nostres catequesis”. Finalment, acaba el seu escrit “amb unes paraules del Papa sant Joan Pau II en la seva carta adreçada als infants el 13 de desembre de 1994 que ens poden ajudar”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “les persones que, fins i tot patint grans pèrdues i mancances sense culpa pròpia, mantenen la pau interior, continuen vivint i són capaces d’estimar, tenen dintre seu un misteri que tots hauríem de descobrir”. Expressa que “no esperem la pau solament del fet que els problemes hagin trobat solució, sinó de saber viure amb sentit el sofriment que els problemes i els límits de la vida ens provoquen” i que “viure el sentit del sofriment evita caure en els dos abismes: el de la rebel·lió indignada contra tot i el de la resignació passiva”. Recorda que “Jesucrist va advertir que el sofriment, sobretot el sofriment causat per fenòmens naturals (com ara un terratrèmol), no estava simplement vinculat al pecat personal” i que “en canvi la seva paraula, el que entenem per “la Bona Notícia salvadora”, es va dirigir prioritàriament als que pateixen per qualsevol motiu”. Afirma que “la Bona Notícia sobre el sofriment humà no va ser només bones paraules”, que “Jesús anunciava el que Ell va viure” i que “Ell mateix “es va compenetrar” amb el sofriment humà, el va viure des de dins i això mateix és la Bona Notícia”: que “gràcies a aquest fet, podem viure amb sentit els límits i contradiccions de la vida”. Considera que “no sols es tractarà d’imitar Jesús des de fora sinó de viure “en Ell””, ja que “en Ell la vivència del límit, el sofriment, originarà en nosaltres una experiència molt especial de comunió fraterna amb els germans que pateixen i amb la resta de germans que participen del mateix esperit”. Finalment, diu que “l’experiència del límit descriu una història que abasta tots els segles”, que “tindrà un final, quan ens sigui donada la Jerusalem celeste, on no hi haurà ni dol, ni plor ni dolor” i que “aquesta visió avui ens permet superar tot límit i sosté la nostra esperança”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
