Data: 19 de novembre de 2023
La paraula pobre té moltes accepcions, segons el diccionari, i pren molts matisos en el parlar quotidià. Engloba sentiments de compassió o de temor i s’utilitza de mil maneres fugint sempre de la realitat definida: “pobre és el necessitat que no té el necessari per viure”. Tothom intenta escapar del que sembla una maledicció i cerca solucionar la seva vida i la de la seva família amb una certa honestedat, enarborant la dignitat personal que proclamen els drets humans, signats per molts països del nostre món.
Els textos evangèlics que anuncien les paraules i els fets de Jesús van molt més enllà en la consideració de pobres i pobresa, fins a distingir de manera clara i nítida totes dues realitats: els pobres, com els preferits d’Ell; i la pobresa, com una situació que convida a compartir el que tenim amb els altres, sense pretendre acumular a costa del proïsme. Reconeix, a més, en aquesta posició, les limitacions estructurals del gènere humà i la fragilitat manifesta de cada persona que de manera constant para la mà demanant ajuda.
Els llibres de l’Antic Testament són plens de referències a la situació de pobresa i exigeixen preocupar-se’n amb l’objectiu d’una atenció permanent als necessitats; assenyalen, alhora, les actituds que tot creient ha d’observar si accepta la voluntat de Déu, qui li ordena d’una manera didàctica l’amor als altres amb una clara preferència pels més pobres. Els profetes són fermament intolerants, tenen paraules molt dures amb els qui no acullen aquesta voluntat divina i llancen fortes acusacions contra les desigualtats i contra tots aquells que les promouen o les consenten. També són molt colpidores les cartes de sant Joan, en un sentit general; les de sant Pau, que es fixen en l’àmbit interior de les comunitats naixents; i les dels Sants Pares, que ensenyen a lluitar contra les causes de la pobresa.
Aquest és un tema molt ampli i ple de variables que excedeixen les línies d’aquest comentari dominical. Ha estat tractat des d’un vessant històric, des de la sociologia, des de la cultura en general i de les actuacions de les diferents administracions públiques. Des del punt de vista cristià és fonamental no deixar-lo de banda i promoure les actituds que han de desenvolupar tots els seguidors de Jesús. Sabem que és complex, però és ineludible.
Seguint la tradició de l’Església, el papa Francesc ha tingut la valentia de proposar als catòlics i a totes les persones de bona voluntat una JORNADA MUNDIAL DELS POBRES, el tercer diumenge de novembre. Ja és el setè any que té lloc, amb gran acceptació, i posa els pobres al centre de les nostres reflexions i oracions. Per a la jornada d’enguany ha triat una frase del llibre de Tobies (4,7), que l’ha convertit en lema: NO APARTIS LA MIRADA DEL POBRE. En els primers paràgrafs el Papa comenta la història familiar de l’ancià Tobit i les recomanacions que dirigeix al seu fill Tobies: “fes obres de justícia tots els dies de la teva vida…”. Pel testimoniatge de caritat de l’ancià, el rei l’havia privat de tots els seus béns deixant-lo completament pobre, però això no va paralitzar la seva activitat caritativa. La narració continua ressaltant l’actitud del pare i del fill.
A partir del relat de Tobies el Papa continua reflexionant sobre les causes de la pobresa i sobre l’obligada atenció que ara hem de tenir cap als més pobres. Parla de les guerres com a grans productores de pobres en el món i la constant recerca de la pau, de les conseqüències del desordre ètic que marca el món del treball i de la dramàtica situació del món juvenil. Se’ns demana lluitar contra la indiferència i no apartar mai de l’altre la nostra mirada.
