Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 19 de novembre l’Església celebra la VII Jornada Mundial dels Pobres, amb el lema «No apartis la mirada del pobre», en la qual el papa Francesc ens exhorta a no apartar la mirada de les noves formes de pobresa, com les poblacions que viuen en zones de guerra. Aquesta Jornada és una nova oportunitat per a reflexionar sobre com es pot donar una resposta adequada que porti alleujament i pau a les persones deixades a mercè de la incertesa i la precarietat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la VII Jornada Mundial dels Pobres, així com de la visita pastoral, de la victòria de l’amor, de com podem ajudar els infants a descobrir qui és Déu i del rostre d’una Església sinodal.
El cardenal Joan Josep Omella diu que en la VII Jornada Mundial dels Pobres “el papa Francesc ens demana que siguem bons samaritans, que acollim amb amor tots aquells que la vida ha deixat a la vora del camí”. Explica que “al missatge d’aquest any, el Papa ens proposa que meditem un passatge d’un dels llibres més bells i profunds de l’Antic Testament: el Llibre de Tobit”, la lectura del qual “ens ajudarà a mantenir viva l’esperança enmig de les dificultats de la vida”. Expressa que “Tobit explica al seu fill que ha estat compromès tota la vida amb els pobres. Des de jove s’ha dedicat a donar almoina i a compartir el seu pa amb els que passaven gana” i que “el compromís de Tobit amb els més pobres el va portar a conflictes continus amb les autoritats de l’època. Va ser perseguit i va perdre els seus béns”, però que “la seva situació de pobresa no el va acovardir, sinó que el va ajudar a comprendre més la situació dels empobrits que vivien al seu costat”. Manifesta que “el Llibre de Tobit ens proposa que ajudem els més necessitats amb gestos senzills i concrets”. Recorda que “segons Càritas, a Espanya hi ha al voltant d’11 milions de persones que viuen en situació d’exclusió social” i que “a la nostra diòcesi, la situació és encara més greu, ja que un 32% dels nostres germans (885.000 persones) es troben en aquesta terrible situació”. Finalment, prega que “demanem al Senyor que continuï tocant els nostres cors i ens faci sentir que donar ens omple encara més que rebre”, que “confiem a Déu totes les institucions i persones que estan al servei dels necessitats”, que “siguem, amb ajuda del Senyor, la bona llavor a la qual es refereix l’Evangeli” i que “siguem la bona notícia de Jesús per als més pobres i necessitats, sobretot per als qui han perdut l’esperança”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que el Papa, en el seu Missatge per a la VII Jornada Mundial dels Pobres, “ens exhorta a interpretar la realitat a partir del Llibre de Tobit, text poc conegut de l’Antic Testament, que encara avui ens parla a nosaltres, i ens convida a fer bones obres i a viure amb justícia”. Afirma que “creix la pobresa en el nostre món, sobretot infants i ancians” i que “el crit dels qui demanen ajuda, suport i solidaritat es fa cada cop més fort, diu el missatge, convidant a parar atenció als pobres, sense donar importància al color de la pell, la condició social o l’origen”. Informa que “el Papa ens demana agrair la tasca de totes les persones que practiquen l’acollida i es comprometen amb els marginats, els qui es fan pobres i amb els pobres”. Considera que “cal un compromís polític i administratiu, per garantir a les persones el dret a l’existència, a la integritat corporal, als mitjans necessaris per a un nivell de vida digne: aliment, vestit, habitatge, descans, assistència mèdica i els serveis indispensables que ha de prestar l’Estat a tots els ciutadans”. Manifesta que “hem de prestar molta atenció a les noves formes de pobresa, com la que generen les guerres, amb inquietud pels nens que viuen en zones de conflicte sense un present serè i un futur digne” i que “no podem caure en la retòrica, quan es parla dels pobres, ni quedar-nos en les estadístiques i els números”. Finalment, recordant Sta. Teresa de l’Infant Jesús, expressa que el Papa “afirma que “la caritat no ha de quedar tancada al fons del cor”” i diu que “en aquesta casa que és el món, tothom té dret a ser il·luminat per la caritat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comenta que el lema d’enguany de la Jornada Mundial dels Pobres fa referència “al consell que l’ancià Tobit dona al seu fill a l’Antic Testament (Tb 4,7)” i que “el text és, en el fons, com un testament espiritual que Tobit, pressentint la seva mort, vol transmetre al seu fill allò d’important que hi ha a la vida d’una persona que vol viure en el camí recte, fidel al Senyor”. Expressa que “seguint aquest fil conductor, el Sant Pare convida a tota l’Església a mantenir el coratge que distingí Tobit enmig d’un poble pagà per estimar el proïsme, fins i tot amb el risc de posar en perill la seva pròpia vida” i a “tenir una atenció evangèlica envers els pobres”. Afirma que “l’acció caritativa i social no és un afegit a la vida dels cristians, sinó que és una de les tres dimensions essencials de l’Església i de la vida cristiana, juntament amb la celebració de la fe i l’anunci de l’Evangeli”. Recorda que “estem celebrant el desè aniversari de Càritas Diocesana de Terrassa” i dona les gràcies a tots els que d’una manera o altra fan possible l’acció caritativa de l’Església per la seva “dedicació i esforç, adreçant especialment aquest agraïment als tres directors de Càritas Diocesana de Terrassa que han guiat aquest treball al llarg d’aquests anys no exemptes de dificultats: el Sr. Salvador Obiols, que va ser el primer Director; el Sr. Francesc Llonch, que ens va deixar en l’exercici del seu càrrec i la Sra. Mònica Martínez, en l’actualitat”. Finalment, diu que “la Jornada Mundial dels Pobres és un dia per tenir molt present la realitat de la pobresa en el nostre món”, però que “això no es pot limitar a un dia a l’any”, ja que “és cada dia que estem cridats a viure l’amor als germans i a oferir la nostra ajuda, especialment als qui més la necessiten”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que el sentit de la Jornada Mundial dels Pobres “l’expressa el Sant Pare amb aquestes paraules: «El diumenge anterior a la festa de Jesucrist, Rei de tot el món, ens reunim entorn de la seva taula per rebre d’ell, una vegada més, el do i el compromís de viure la pobresa i de servir els pobres»”. Afirma que “enmig d’una societat que crida contínuament al benestar, mentre se silencia la veu dels qui viuen en la pobresa, en un temps en què la realitat virtual ens fa viure tot tipus d’experiències i la pressa és la companya quotidiana de la nostra existència la presència dels pobres entre nosaltres té el perill de passar desapercebuda per molts”. Manifesta que “en el tema de la caritat, tan essencial per a un cristià, tenim el perill de pensar que ja fem prou en donar l’almoina a aquells que tenen l’encàrrec de fer obra assistencial i promocional entre els pobres”, que “això ho hem de fer”, però que “també ens hem d’implicar personalment”. Recorda que “el pobre no és un número entre altres, ni és un expedient, ni és «aquest altra vegada»”, sinó que “és una persona, un home o una dona, un infant, un ancià i, massa vegades, una família sencera” i que «els pobres són persones, tenen rostres, històries, cors i ànimes». Destaca que se’ns demana que “sapiguem escoltar-los, dialogar amb ells, intentar de comprendre la situació en què són i les causes que els han fet arribar-hi” i, “des de l’escolta i el diàleg, donar-los consells i indicar-los camins per reeixir”. Finalment, demana que “no oblidem mai que, a més de les necessitats materials, ells també en tenen d’espirituals” i expressa que “hem d’atendre cada persona en la seva integritat”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “la paraula pobre té moltes accepcions, segons el diccionari, i pren molts matisos en el parlar quotidià”, que “engloba sentiments de compassió o de temor i s’utilitza de mil maneres fugint sempre de la realitat definida: “pobre és el necessitat que no té el necessari per viure””. Afirma que “els textos evangèlics que anuncien les paraules i els fets de Jesús van molt més enllà en la consideració de pobres i pobresa, fins a distingir de manera clara i nítida totes dues realitats: els pobres, com els preferits d’Ell; i la pobresa, com una situació que convida a compartir el que tenim amb els altres, sense pretendre acumular a costa del proïsme”. Expressa que “aquest és un tema molt ampli i ple de variables”, però que “des del punt de vista cristià és fonamental no deixar-lo de banda i promoure les actituds que han de desenvolupar tots els seguidors de Jesús”. Recorda que en el missatge amb motiu de la Jornada Mundial dels Pobres “en els primers paràgrafs el Papa comenta la història familiar de l’ancià Tobit i les recomanacions que dirigeix al seu fill Tobies: “fes obres de justícia tots els dies de la teva vida…”” i que “a partir del relat de Tobies el Papa continua reflexionant sobre les causes de la pobresa i sobre l’obligada atenció que ara hem de tenir cap als més pobres”. Finalment, diu que el Papa “parla de les guerres com a grans productores de pobres en el món i la constant recerca de la pau, de les conseqüències del desordre ètic que marca el món del treball i de la dramàtica situació del món juvenil” i expressa que “se’ns demana lluitar contra la indiferència i no apartar mai de l’altre la nostra mirada”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, comunica que des de fa un parell de setmanes ha començat a fer “la visita pastoral”, “un moment fort de la vida de l’Església diocesana”. Reconeix que “en l’era de les comunicacions instantànies, de la informació a l’instant i de la superació de les distàncies, pot ser que s’hagi diluït una mica la força comunitària de la visita pastoral” i que “abans sí que era una aventura i un fet extraordinari el desplaçament del bisbe amunt i avall per visitar tots els racons, les realitats i, sobretot, totes les persones de la diòcesi, perquè era, i encara és, la visita del pastor, del successor dels Apòstols”. Vol fer-nos arribar “la profunditat eclesial que aquesta visita suposa”. Expressa que “la visita pastoral és una oportunitat en ella mateixa per «reanimar les energies dels agents evangelitzadors, felicitar-los, animar-los i encoratjar-los»”, que “és l’ocasió per convidar el poble fidel a la renovació de la pròpia vida cristiana” i que “aquesta oportunitat que compartirem se centrarà en les trobades amb les comunitats del territori, amb les persones malaltes, amb els grups, associacions i moviments d’Església arrelats a cada lloc; en visitar les escoles, els locals de les Càritas parroquials, les ermites i els llocs singulars de la vida cristiana del nostre territori”. Explica que “també serà l’ocasió de trobar-se compartint una sessió de catequesi, de celebrar junts els sagraments, de compartir la Taula del Senyor en l’Eucaristia, de pregar per les necessitats del món” i de “conèixer-nos, i fer-ho a casa vostra”. Diu que li agradaria que “en acabar la visita, hagi pogut visitar tots els pobles i les parròquies del bisbat (les 201 parròquies)”. Finalment, vol recordar i fer seves “les paraules que sant Pau va dir a Bernabé i que recull el llibre dels Fets dels Apòstols: «Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula de Senyor i vegem com estan» (Ac 15,36)”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que les crides a “obrar en tot la bondat, el perdó, la justícia, la rectitud, la pau, etc., no se sostenen si hom no està convençut que totes aquestes virtuts acaben triomfant”, és a dir, “si un no es basa en la veritat que l’amor, compendi de tota virtut, venç en definitiva la mort, compendi de tots els mals i sofriments”. Expressa que “l’única cosa que realment salva és la coincidència de l’amor amb el moment de la mort”, és a dir, “experimentar la mort com el moment en què un estima i és estimat”. Considera que “per a afrontar la mort amb dignitat hom ha de portar a la memòria l’amor ofert (no necessàriament correspost)”. Manifesta que “la presència de l’amor en la mort es dona en la seva forma d’“amor rebut””, que “no sempre aquest amor és visible i conscient” i que “la mort més tràgica i trista és aquella que es produeix en total solitud i abandó”. Recorda que Jesús, “després d’haver estimat tant, va cridar al Pare: per què m’has abandonat?”, que “va continuar estimant-lo i lliurant-li el seu Esperit” i que “hi eren presents els qui més l’estimaven, un grup de dones i un deixeble”. Afirma que aquest “és el model del ben morir, la mort impregnada d’amor”. Finalment, diu que “té sentit, doncs, pregar la mort i el record dels éssers estimats ja morts”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que en una ocasió, un matrimoni amic li va preguntar: “«Com podem ajudar el nostre fill a descobrir qui és Déu?»”. Comparteix el que va respondre a “aquests pares interessats en la iniciació cristiana del seu fill”. Els expressa que “el vostre interrogant manifesta el vostre gran amor pel vostre fill” i que “d’això es tracta: d’amor, però «un amor més gran», Déu mateix, l’Amor en majúscules”. Els recorda que “els pares sou els seus primers «catequistes», fent-lo tastar de ben petit la fe, l’esperança, la caritat” i que “l’inicieu així perquè quan vagi creixent en la fe pugui «tastar i veure que n’és de bo el Senyor» (Salm 34) i ell mateix arribi a pregar tot dient «Pare nostre»”. Els expressa que “per descobrir qui és Déu cal que conegui, estimi i segueixi Jesucrist” i que “si parleu de Jesús al vostre fill, del que va dir i va fer, de com pregava, com va estimar-nos fins a l’extrem, morint a la creu, ressuscitant i lliurant-nos la força de l’Esperit Sant, si li ho dieu i si ho viviu de veritat, feliços i joiosos, ja que per a vosaltres Jesús és el millor que mai us ha passat en la vida, el vostre fill en restarà meravellat i us continuarà formulant, amb sana inquietud, noves preguntes”. Finalment, els aconsella que preguin amb l’infant “cada dia, al matí, o a la nit abans d’anar a dormir” i que participin amb ell “a l’eucaristia dominical de la vostra comunitat cristiana, amb altres famílies i infants”, ja que així “el vostre fill anirà creixent, pas a pas, ben acompanyat, descobrint qui és Déu tot vivint l’alegria de ser cristià com a membre de la gran família que és l’Església”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que “la primera part de la Síntesi dels treballs del Sínode dels Bisbes porta per títol “El rostre d’una Església sinodal”” i que “allí s’explica què és la sinodalitat: caminar junts tots els cristians en comunió amb Crist cap al Regne i units a tota la humanitat”. Considera que “un fruit de la vivència de la sinodalitat és el creixement de la consciència de ser poble de Déu, on tothom és portador de la dignitat rebuda pel baptisme i on tothom se sent corresponsable de la missió d’anunciar l’Evangeli, cadascú des de la seva pròpia vocació i amb els carismes que ha rebut”. Afirma que “una Església sinodal és una Església que escolta, que és casa oberta que acull, que és propera a les persones i acompanya tothom, inclosos aquells que, per qualsevol raó, s’han sentit ferits per l’Església” i que “el model és Jesús, que acull amb singularitat cada persona, sense deixar-se portar per prejudicis ni etiquetes”. Recorda que “la sinodalitat és, sobretot, una actitud, un tarannà” i que “el gran repte que tenim és que aquesta manera de ser vagi penetrant tota la nostra acció pastoral i arribi a tots, tant als ministres ordenats com al conjunt dels fidels”. Reconeix que “perquè tot això no sigui només una renovació externa sinó que assoleixi el nucli de l’Església, cal reafirmar que en aquest procés la primacia la té la gràcia de Déu”. Finalment, manifesta que “creiem que una Església sinodal serà també una llum que brillarà en el nostre món, tan propens a l’individualisme, al populisme que divideix i a una globalització que homogeneïtza” i que “en aquest sentit, la sinodalitat és una manera de ser i actuar realment alternativa a aquesta manera actual de pensar, perquè sap integrar la pluralitat i la respecta”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
