Data: 7 de gener de 2024
Ahir vam celebrar la solemnitat de l’Epifania del Senyor. En aquesta festa recordem que Crist, llum del món, es manifesta a tots els pobles de la terra. L’Infant Jesús, fràgil i vulnerable, va aparèixer a Betlem com una petita flama enmig de la foscor de la nit. Malgrat la seva menudesa, la seva llum es va expandir i va fer que uns mags vinguessin des de molt lluny per adorar-lo i oferir-li or, encens i mirra.
Actualment, l’Epifania ha esdevingut un dels dies més esperats i entranyables per a nens i grans. La nit de Reis la vivim amb una il·lusió immensa i frisosos de saber si els Reis Mags s’han recordat de nosaltres. Rebem regals de tota mena, uns previsibles, altres sorprenents.
Una vegada explicava una dona que li havien regalat un mòbil d’última generació. I també explicava que, a l’escola, el seu fill de deu anys va fer un dibuix familiar que la va sorprendre. Es veia un nen jugant amb les seves coses i al costat una dona que mirava absorta el mòbil. Aquesta era la imatge que el fill tenia d’ella, quan altres nens havien dibuixat mares i pares contents interaccionant amb els seus fills. Sens dubte, aquest dibuix va trasbalsar la dona i la va preocupar. Aquesta imatge avui dia no és un cas aïllat, el mòbil acapara la nostra atenció la major part del dia, malauradament en detriment de parar més atenció a les persones que tenim a prop.
Aquesta anècdota ens hauria de fer reflexionar una mica sobre com, sovint, ens aïllem en una capseta plana lluminosa i oblidem el paisatge al nostre entorn i, el més trist, oblidem les persones. Ja no ens comuniquem.
Tal com ens demana el papa Francesc, hem d’aprendre novament a comunicar-nos. I això implica també que sapiguem renunciar al mateix temps que passem davant de la pantalla lluminosa del telèfon per mirar la llum als ulls dels altres, al propi cor, a la mirada de Déu cap a nosaltres (cf. Àngelus. Diumenge, 12 de novembre de 2023).
En aquestes festes que acabem de celebrar ens hem assegut a taula i compartit molts àpats. Tinguem present l’exemple de Jesús quan s’asseia a taula i compartia el menjar amb la gent del seu temps. Eren àpats fraterns, en què les persones compartien les seves vides, angoixes, il·lusions i esperances. No deixem que els mòbils siguin en el futur els protagonistes dels esmorzars, dinars i sopars en família.
Benvolguts germans i germanes, aquests dies de regals a cabassos, la tecnologia segur que ha ocupat un lloc important, perquè ens fascina. Encara que si ho meditem bé, el millor regal que podem fer és Jesucrist. Ell sempre està disponible per a nosaltres, ens ajuda davant de les dificultats, és una font inesgotable d’alegria i energia, i mai no estarà fora de cobertura.
