Data: 5 de maig de 2024
Santa Teresa de l’Infant Jesús, carmelita descalça, filla espiritual de santa Teresa de Jesús i de sant Joan de la Creu, proclamada amb tota raó doctora de l’Església, va deixar escrit aquest profund pensament: «L’obra més formosa del cor de Déu és el cor d’una mare». Aquesta cita és molt escaient avui, primer diumenge de maig, en què celebrem el Dia de la Mare.
Hem començat el mes de maig, el mes de les flors, que l’Església catòlica dedica a la Mare de Déu. Com les flors, Maria va ser embellida per Déu Pare, perquè aquella noia senzilla va ser escollida per ser la mare del Fill de Déu. L’arcàngel Gabriel la va saludar com la «plena de gràcia», preservada de tot pecat, assumpta al cel en cos i ànima al final de la seva vida a la terra. Aquests dons divins que va rebre Maria no la separen de nosaltres. Ella, per voluntat de Crist en la creu, és la nostra mare, la mare de tota la humanitat redimida per Crist.
Els cristians, de manera especial, estem cridats a conèixer i estimar Maria, com la primera i més gran deixebla de Jesús i la nostra principal intercessora davant de Déu. Ella és el més gran testimoni de fe. Les paraules que Elisabet li va dirigir ens apropen a la seva vida: «Benaurada tu que has cregut!» És la lloança de la fe de la Mare de Déu; la seva grandesa radica en la seva vida de fe.
Sant Joan Pau II l’any 1987 va publicar la carta encíclica titulada La Mare del Redemptor, dedicada a «la benaurada Verge Maria en la vida de l’Església peregrina», que s’obre amb una acurada meditació d’aquestes tres afirmacions de la Bíblia: «Plena de gràcia», «Feliç tu que has cregut» i «Aquí tens la teva mare». Tota la vida terrenal de Maria és contemplada com un pelegrinatge de fe. Ella va viure els esdeveniments de la vida de Jesús. Els va acollir i meditar en el seu cor i va confiar plenament en els designis de Déu, malgrat no entendre-ho tot. El Concili Vaticà II recull amb goig el fet que els musulmans també honoren Maria, la mare virginal de Jesús i, àdhuc, de vegades la invoquen devotament (cf. Nostra aetate, 3).
Benvolguts germans i germanes, en aquest mes de Maria, que la fe floreixi als nostres cors i ens ajudi a edificar les nostres vides. Per això, és bo i necessari que dirigim la nostra mirada i la nostra pregària a Maria. Demanem-li que ens acompanyi en el nostre «pelegrinatge per la vida camí del cel», amb la seva fe ferma i serena, enmig de les dificultats. Ella guardava sempre les paraules del seu Fill al cor i les meditava; per això, és testimoni i model de la fe cristiana.
