Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 19 de maig, solemnitat de la Pentecosta, es clou el temps pasqual, el temps joiós de la resurrecció del Senyor, amb l’enviament de l’Esperit Sant, que és el gran do que el Senyor regala a l’Església i a tota la humanitat. Aquest dia l’Església celebra el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar amb el lema «Laics per vocació, cridats a la missió», una jornada per a destacar el paper fonamental que té el laïcat en la corresponsabilitat eclesial i en la missió evangelitzadora, juntament amb els bisbes, els preveres, els diaques i els membres de la vida consagrada.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Pentecosta i el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar, així com de l’assemblea de la diòcesi de Lleida.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, expressa que Pentecosta és “la festa de l’Esperit Sant en la vida de l’Església i en cada un dels nostres cors”. Recorda que “és sant Agustí qui comunicà a la tradició catòlica l’admirable ensenyament de l’Esperit com el «Mestre interior», que sense la seva secreta instrucció, les paraules de la predicació evangèlica o, fins i tot, el mateix text sagrat, no ens permetrien descobrir i assimilar tota la veritat que transmeten”. Afirma que “és l’Esperit Sant qui ens porta cap a Crist en la vida de l’Església” i que “encara que aparentment pugui resultar paradoxal, el qui condueix a la profunditat del misteri de Crist porta, al mateix temps, a la novetat”. Considera que “la veritat que s’atribueix a l’Esperit Sant és una veritat sempre en creixement”, és a dir que “l’Esperit no ve tan sols a animar una institució totalment determinada en les seves estructures, sinó que, a més de guardar la fe veritable, actualitza i comunica a cada moment «un llenguatge digne de Déu»”. Manifesta que “l’Esperit guia l’Església en la veritat i cap a una major comprensió de la veritat, tot rejovenint a cada moment la comunitat eclesial” i que per això va escollir com a lema episcopal que «l’Esperit fa jove l’Església». Finalment, diu que “a la llum del text capital de sant Ireneu, i per la seva força inacabada, el bisbe Ignasi Hazim, metropolita de Latakia (Síria), a la convenció ecumènica d’Uppsala de 1968, tot indicant com l’Esperit fa anar més enllà de la lletra de l’Evangeli, afirmà que «sense l’Esperit Sant, Déu queda lluny, Crist resta en el passat, l’Evangeli és lletra morta; però amb l’Esperit i en una sinergia indissociable, el cosmos és alliberat i gemega en l’infantament del Regne, Crist ressuscitat es fa present, l’Evangeli és força de vida; la missió, una nova Pentecosta.».
El cardenal Joan Josep Omella explica que “Pentecosta té el seu origen en una antiga festa agrícola en la qual s’oferien als déus els primers fruits de la collita de l’any”, que “més endavant, els jueus celebrarien i celebren avui el moment en què Déu va lliurar la Llei a Moisès al mont Sinaí” i que “els cristians rememorem el dia en què els apòstols van rebre l’Esperit Sant i van ser omplerts d’una força tan gran que els va impulsar a ser testimonis de l’Evangeli en tot el món”. Es pregunta si “els cristians som conscients de la presència i de l’acció de l’Esperit Sant a les nostres vides” i afirma que “la veritat és que l’Esperit Sant, tot i ser el gran oblidat, és sempre present i actiu” i que “és el protagonista de molts passatges de la Sagrada Escriptura”. Considera que “l’Esperit Sant és essencial per a la vida dels cristians” i que “el que va esdevenir per Pentecosta no és solament un fet del passat”, ja que “l’Esperit segueix bufant i renovant-nos” i “ens dona força perquè siguem llum i Bona Notícia per als nostres germans”. Manifesta que “gràcies a l’Esperit Sant, l’Evangeli es converteix en Paraula viva que transforma la nostra existència” i que “gràcies a l’Esperit, Déu és proper, és com un amic que ens ofereix el seu amor i la seva amistat”. Recorda que a la Seqüència de Pentecosta “se’ns descriu l’Esperit com a «Pare dels pobres, (…) en els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi»”. Finalment, demana que “preguem a Déu que ens enviï el seu Esperit per mantenir sempre encesa la flama de la nostra fe, mantenir viva la comunió i omplir-nos el cor amb el foc del seu amor” i que “preguem perquè l’Esperit il·lumini el nostre món i el faci més fratern, més just i humà”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ens desitja una “santa festa de la Pentecosta”. Expressa que “la Pasqua arriba a la seva culminació i dona els seus fruits” i que “el Senyor Ressuscitat, fidel a les seves promeses, ens envia l’Esperit Sant Creador, que procedeix del Pare i del Fill, i que és l’ànima de l’Església, perquè els cristians ens deixem guiar per aquest Esperit i estimem i parlem, segons el mateix Jesús, i puguem fer les obres d’amor que Ell feia”. Afirma que “amb l’Esperit Sant dins nostre, tot ho podem i a tot arreu arribarem” i que “hem de confiar en Ell, i deixar-lo actuar en nosaltres”. Ens convida a deixar-nos “guiar per aquest Esperit, que és vent de llibertat i aigua viva que brolla en el nostre interior, que és foc d’amor i llengües d’unitat entre els deixebles de Jesús, que és vida i esperança enmig de les proves i els fracassos”, ja que “és així com podrem donar el testimoni d’alegria evangèlica que el món espera i necessita rebre de nosaltres, i podrem mostrar coherència i autenticitat del nostre ser i del nostre viure de creients, amb humilitat i esperit de servidors dels més pobres, de tothom”. Demana que ens obrim a “l’acció misteriosa del do de l’Esperit Sant que ja hem rebut pel baptisme i la confirmació, i que la Pasqua actualitza i renova en nosaltres”. Finalment, demana també que “Déu ens infongui l’Esperit Sant Defensor amb els seus set dons de vida i de gràcia divina: que ens doni l’esperit de saviesa i d’intel·ligència, l’esperit de consell i de fortalesa, l’esperit de ciència i de pietat, i que ens ompli amb l’esperit del seu sant temor”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “com que l’Esperit Sant està en tot el que fa Déu; com que és Déu comunicat, entregat com a do, infós, pur amor en acció, Déu més íntim a nosaltres del que puguem imaginar, en celebrar la Pentecosta, mirem la nostra Església real i actual, i ens atrevim a demanar-li: “alleuja la nostra sequedat, encén en nosaltres el foc del teu amor””. Recorda que “des del segle IX aquesta petició ressona en l’Església, formant part del gran himne conegut com el “Veni Creator Spiritus””. Afirma que “l’amor a la nostra Església, com tot amor vertader, no és cec, no dissimula per interès o conveniència” i que “la nostra oració per la nostra Església neix d’aquesta mirada, que sols l’Esperit Sant pot donar: claredat, sinceritat, acceptació, humilitat, amor”. Es pregunta “què significa la nostra pregària de petició, inspirada en el “Veni Creator”” i expressa que “partim del fet que coneixem l’Esperit Sant, potser per experiència, però a més pel que ens en narra la Sagrada Escriptura i la Tradició” i que “llavors, preguem així”: “Et beneïm i et donem gràcies perquè, fidel al teu nom, sempre estàs al nostre costat, per a defensar-nos, sostenir-nos, i romandre fidels a la nostra missió. Ets el do de Déu altíssim. El més perfecte amor que existeix donant-se, Déu que es manifesta regalant-se, estimant. Ets font que brolla constantment, donant vida i fecundant la nostra terra, amor i foc, que destrueix allò dolent i inútil i força transformadora que dona llum i calor. Has volgut ser en nosaltres aquesta unció que penetra, suavitza i roman, perquè arribem a ser presència teva en la nostra terra”. Finalment, expressa que es tracta d’una “oració de contemplació i adoració que ha de completar-se amb el nostre “Amén, vine Esperit Sant, vine a casa teva, on esperem gaudir del teu amor””.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, expressa que per “Pentecosta, cinquanta dies després de ressuscitar, després de la seva Ascensió al Pare, Jesús envià l’Esperit Sant als apòstols reunits amb Maria i altres deixebles” i que “va ser llavors que van prendre consciència de la seva missió: anunciar la Bona Nova, l’Evangeli, a tots els pobles per tal que puguin acceptar-la i fer-ne vida”. Afirma que “els cristians compartim una mateixa missió”, que “les vocacions són diverses”, però que “hi ha una sola missió de la qual tots participem pel baptisme, un enviament, un encàrrec, continuar l’obra de Crist en el món”. Concreta que “la característica d’aquesta missió en el cas dels laics és la seva implicació i presència en el món, en la societat, en els barris, en el món del treball, a les institucions cíviques, socials, culturals i polítiques on han de ser ferment de vida, sal i llum de la terra que tanta necessitat té de Déu”. Constata que “l’apostolat seglar i els diversos moviments d’acció catòlica i altres moviments, associacions i institucions de l’Església ofereixen la formació necessària en la doctrina social de l’Església, i acompanyen els laics en el seu compromís i creixement en la seva de la fe” i que “per això, tant en l’àmbit diocesà com interdiocesà, s’han organitzat també congressos i trobades de laics per fomentar aquest acompanyament i ajut”. Finalment, diu que diumenge, “Dia de l’Acció Catòlica i la Jornada d’Apostolat Seglar, coincidint amb la festa de Pentecosta”, es trobaran “a la Catedral cristians membres de moviments i associacions per pregar junts, compartir experiències, pregàries, inquietuds, agrair la seva dedicació en una trobada de germans i la posterior celebració solemne de l’Eucaristia de la Pentecosta”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “un punt d’inflexió en la història bíblica del poble d’Israel fou l’època de l’exili a Babilònia”, que “havien perdut tot el que els identificava com a poble escollit” i que “tota esperança era perduda”. Expressa que “tothom, en un moment o altre de la vida, pot tenir una experiència semblant: les expectatives no acomplertes; els imprevistos que es presenten; el sense-sentit de l’existència personal…” i que “són situacions tremendament humanes que tenen com a conseqüència sentir-se el cor trencat”. Assenyala que “els cristians, però, sabem que Déu és present en totes les circumstàncies del nostre caminar pel món”, que “res no s’amaga a la seva mirada amorosa de pare provident”. Explica que “en la profecia d’Ezequiel apareix de manera simbòlica la devastació dels cors trencats d’Israel mitjançant la imatge d’una gran plana enmig de la qual és transportat el profeta per la mà del Senyor, lloc on no hi ha cap ànima vivent, on tot són ossos secs”, que “en aquesta situació no resta cap altra esperança que confiar en Déu”, que “Ezequiel escolta la veu del Senyor: Faré entrar dins vostre l’esperit i recobrareu la vida” i que “així fou, perquè res no pot retenir l’Esperit”. Afirma que “l’Esperit Sant no és pas una energia positiva sense rostre, com tampoc no és un sentiment fugisser”, sinó que “és l’Amor de Déu mateix, persona divina”. Manifesta que el que és propi de l’Esperit Sant és “infondre en els cors trencats la vida que brolla de l’amor de Déu”. Finalment, diu que “el que experimentem en la realitat eclesial en aquests moments de prova per la defallença de la fe en nombrosos contemporanis nostres, pot tenir molt a veure amb el poble de Déu en la nit de la prova de l’exili”, que “quan no hi ha sortida humana s’obre el camp a l’acció de l’Esperit” i que “necessitem la tempesta de vida que és l’Esperit Sant”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que al si de la Conferència Episcopal Espanyola, forma part de “la Comissió Episcopal per als Laics, Família i Vida” i que dins d’aquesta comissió li toca “acompanyar el «Foro de Laicos», entitat que aplega i coordina associacions i moviments laicals presents a moltes de les nostres diòcesis”. Comunica que “cada any, amb motiu de la solemnitat de la Pentecosta, els bisbes membres d’aquesta comissió episcopal publiquem un missatge amb motiu del Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar”. Recorda que “hem celebrat un Encontre sobre el Primer Anunci (Madrid, 16-18 de febrer) i que ens estem preparant per a un Congrés sobre les Vocacions (Madrid, 7-9 febrer de 2025)” i expressa que “volem que ressoni amb força la crida que l’Església ha rebut, com assemblea de convocats, poble de Déu unit en la missió, a viure la seva vocació, que té com horitzó la missió” i que “d’una manera especial destaquem la vocació laical, la de la immensa majoria dels batejats, que fan present i anuncien l’alegria de l’Evangeli en el cor del món”. Expressa que val la pena tenir en compte unes lúcides paraules del papa Francesc, del 19 de març de l’any 2016, on deia que «mirar al poble de Déu és recordar que tots ingressem a l’Església com a laics» i que a l’esmentat missatge de la Comissió Episcopal per als Laics, els bisbes signants diuen que aquest text del Sant Pare «ens permet evitar certes deformacions en les quals a vegades hem caigut, considerant els laics com a cristians de segona categoria» i que «tots som deixebles i tots som missioners». Finalment, agraeix “la constància i el servei abnegat de les delegacions diocesanes d’apostolat seglar, els moviments i associacions, l’Acció Catòlica i el testimoni anònim de tants laics i laiques que per vocació estan compromesos en la missió evangelitzadora”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “celebrem la festa de Pentecosta quan l’Església universal es troba en un procés de discerniment per escoltar què diu avui l’Esperit a la nostra Església”, que “també la nostra Diòcesi de Solsona vol escoltar la veu de l’Esperit per fixar quines són les prioritats pastorals i engegar un pla d’evangelització” i que “per això, la nostra pregària aquests dies ha de ser especialment intensa, invocant la força de l’Esperit de Déu, amb la convicció que Ell és qui guia l’Església i qui li dona forces per continuar anunciant l’Evangeli”. Expressa que “hem d’escoltar la Paraula de Déu, deixant que el nostre cor cremi i que la nostra ment s’obri al seu sentit”, que “la Paraula de Déu viva és Crist mateix” i que “aquesta Paraula ressona també a l’Escriptura i a les veus que testimonien la Tradició viva de l’Església”. Constata que “amb l’assistència de l’Esperit Sant, podem créixer en la comprensió de la Paraula de Déu i fer-la vida”, que “la veu de l’Esperit ressona també en els fidels, que, pel seu baptisme i confirmació, tenen un instint respecte a la veritat de l’Evangeli, anomenat “sentit de la fe””, que “si volem escoltar la veu de l’Esperit, és important escoltar-nos els uns als altres i escoltar junts, en clima de pregària, la Paraula de Déu” i que “també podem escoltar la veu de l’Esperit Sant a través del magisteri del Papa i dels bisbes, que gaudeixen del carisma de la veritat i tenen l’ofici d’interpretar autènticament la Paraula de Déu”. Finalment, diu que hem de prestar atenció “als “signes dels temps”, per descobrir l’obra de Déu al món i a la història” i que “d’aquesta manera, pastors i fidels podem continuar escoltant avui la veu de l’Esperit Sant i discernir com ser una Església més sinodal en missió”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “els fruits de l’Esperit són l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud i la sobrietat” i que “la nostra Església de Girona recull aquest diumenge els fruits de l’Esperit”, ja que “un grup de germans rebran a la nostra església mare, la Catedral, els sagraments d’iniciació cristiana, i un altre grup, la confirmació”. Afirma que “aquest fet joiós ens ha de portar a nosaltres a ser alhora fruits i llavors: fruits en tant que visquem amb joia i bondat la nostra fe, i llavors en tant que la nostra fidelitat, la nostra mansuetud i la nostra sobrietat siguin una mostra de com es pot viure la fe en els nostres temps”. Constata que “també avui hi ha qui és cridat a formar part de la nostra Església” i que “això ha de ser per a nosaltres, creients, motiu de joia i també motiu per viure la nostra fe amb més autenticitat i sinceritat”. Manifesta que “creure en Crist, viure la fe, ha de ser sempre una joia”, que “mai no ha d’acabar essent una rutina, perquè una fe rutinària és una fe morta, mancada de vida” i que “per viure-la amb joia i esperança ens cal deixar actuar en nosaltres la força de l’Esperit, perquè ens pugui guiar cap al coneixement de la veritat sencera”. Considera que el fet que “alguns germans nostres s’incorporin a l’Església avui o al llarg de la Pasqua ens mostra com l’Esperit segueix bufant, i com davalla sobre qui vol i quan vol”. Finalment, demana que deixem que “l’Esperit ens ajudi a donar fruits d’amor, de goig, de pau, de paciència, de bondat, de fidelitat, de mansuetud i de sobrietat”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, comunica que dissabte 25 de maig, de 9.30 a 13.30 h, a la Casa de l’Església, carrer Acadèmia, 17, de Lleida tindrà lloc “la celebració de l’Assemblea diocesana”. Recorda que el papa Francesc “va convocar un Sínode de Bisbes en què ha volgut que tots ens hi sentim implicats perquè el tema de reflexió proposat és sobre la mateixa naturalesa sinodal”, que “n’ha ampliat la participació, no només als bisbes sinó als preveres, religiosos i laics” i que “va decidir allargar-lo a dues sessions d’un mes, a l’octubre de l’any 2023 i del 2024”. Expressa que “ara vivim en un període intermedi amb sensacions diferents: per una banda, estem satisfets per l’enorme treball fet amb abundant participació i, per l’altra, expectants pel resultat de la pròxima i última sessió”. Explica que “la nostra diòcesi ha participat amb interès en el Sínode des del primer moment en què va ser convocat (octubre de 2021) i ha presentat aportacions i suggeriments sobre tot allò que ens demanava la Secretaria General” i que “durant aquest curs que acaba s’ha desenvolupat un treball intens i molt profitós, el resultat del qual serà objecte de reflexió a la pròxima Assemblea”. Finalment, informa que “els arxiprestats, el Consell de Presbiteri i els grups de professionals cristians que han treballat el qüestionari lliurat per a la preparació de la segona fase del Sínode han remarcat aquests aspectes: Criteris i conviccions compartides. Inquietuds i àmbits que recullen l’ànim de la diversitat de treballs pastorals i accions que hem d’iniciar o intensificar per aconseguir camins d’esperança en el procés de viure i anunciar l’Evangeli”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
