Data: 2 de juny de 2024
Déu és amor, és amor fet fins a l’extrem. El seu manament és estimar-lo a Ell i estimar el nostre proïsme. Aquest és el sentit fonamental de l’Eucaristia, un lliurament fet per un amor fins a l’extrem de donar el seu cos i la seva sang. La presència real de Jesús en l’Eucaristia, que és la festivitat que celebrem aquest diumenge, no és tan sols una presència per a ser contemplada i venerada –que també ho és, certament–, sinó que la seva presència és transformadora: ha de transformar els nostres cors. Participar de la taula de l’Eucaristia ha de representar participar alhora del missatge radical de l’Evangeli.
També nosaltres ens asseiem a taula amb Crist. Ell es fa present enmig nostre quan ens reunim en el seu nom, quan escoltem la seva Paraula i, de manera molt especial, ben real i cimal, com ens diu el Concili Vaticà II, es fa present per l’Eucaristia. Participar d’aquesta seva taula no ens pot deixar indiferents, i ens ha de moure a la caritat. L’Església té diversos i múltiples carismes. A vegades podem tenir la temptació de pensar que d’altres ja preguen per nosaltres, que d’altres ja eduquen i evangelitzen per nosaltres o que d’altres ja practiquen la caritat per nosaltres, en nom nostre. És cert que l’Església som tots, i d’aquí ve la riquesa de la seva diversitat, però això no ens dispensa de la pràctica personal de la caritat.
La nostra societat crea, per la seva mateixa dinàmica, exclusió social i econòmica. No la crea Déu. La creem nosaltres, per obra o per omissió. Deia sant Joan Pau II que «la caritat cristiana acudeix a aquesta font d’amor, que és Jesús, el Fill de Déu lliurat per nosaltres. La capacitat d’estimar com Déu estima s’ofereix a tot cristià com a fruit del misteri pasqual de mort i resurrecció» (13 d’octubre de 1999). No hi ha fe sense caritat, com no hi ha fe sense esperança.
Aquesta és la grandesa transformadora de l’Eucaristia. Aquest memorial, aquest vertader regal que ens ha deixat Crist per celebrar-lo i honorar-lo fins al seu retorn definitiu, és per viure’l en tota la seva intensitat. Viure en Crist i per Crist, ser dels convidats a la seva taula, ens ofereix la possibilitat de ser missatgers del seu amor, d’aquest amor fet carn, fet oblació total a la creu.
Visquem el misteri eucarístic en plenitud, perquè transformi els nostres cors i ens converteixi en vertaders seguidors del Crist.
