Data: 2 de juny de 2024

La festa de Corpus ens duu a contemplar el misteri de l’Eucaristia, memorial del misteri pasqual de nostre Se­nyor Jesucrist. L’Església, després del cicle litúrgic de Pasqua, ens convida a tornar a mirar la institució del sa­grament eucarístic amb agraïment i lloança pel misteri d’amor que en brolla. La solemnitat del Cos i de la Sang de Crist té una característica específica: parar esment especial en la presència real de Crist en el sagrament de l’Eucaristia, sota les espècies del pa i del vi. És un moment de gràcia per a refermar la nostra fe en la presència real, no pas simbòlica sinó sacramental, de Jesucrist. En l’Eu­caristia es fa realment present: tot el seu cos, tota la seva sang, la seva ànima, la seva divinitat. És la presència de Crist ressuscitat en el seu sacrifici per la redempció de la humana nissaga, la seva màxima donació amorosa per amor al Pare i a la humanitat. L’Eucaristia és, doncs, mis­teri de caritat.

És propi de la festa de Corpus que es faci professió pública de la nostra fe en la presència real de Crist en l’Eucaris­tia. La processó eucarística d’aquesta festa és de tradició multisecular entre nosaltres. La ciutat de Vic fou de les primeres a celebrar-la en les nostres terres. Els temps han canviat i, després d’uns anys d’incertesa, s’ha anat recupe­rant la processó en algunes poblacions, amb la humilitat i la pobresa que no desdiuen pas del misteri que celebrem. En una societat multicultural i multireligiosa els catòlics expressem amb llibertat i respecte la nostra fe en Jesu­crist, realment viu entre nosaltres.

La festa de Corpus va unida al Dia de la Caritat. La relació entre l’Eucaristia i l’amor efectiu envers els germans és in­dissoluble. ¿Com podem alimentar-nos veritablement del Pa de l’amor sense viure la caritat envers els més necessito­sos d’entre nosaltres? Càritas són les nostres mans en l’aten­ció a tots aquells que necessiten acolliment, escolta, ajut i impuls per a tirar endavant, a fi de no caure en l’exclusió social i viure amb dignitat ells i les seves famílies. És gran la tasca realitzada pels voluntaris de Càritas arreu del bisbat, en els nostres pobles i ciutats. Ens pertoca a tots nosaltres el reconeixement i l’agraïment per tot el que es fa al servei dels més pobres, sense cap distinció. El nostre suport amb les aportacions, donatius i llegats farà possible la continu­ïtat d’aquesta obra caritativa capaç d’obrir camins d’espe­rança per a tantes persones.