Aquesta segona quinzena de juny, la Unió de Religiosos i Religioses de Catalunya han celebrat la 88a Assemblea. L’escola de les Salesianes de Sarrià ha estat un cop més el punt de trobada on s’ha congregat els provincials i les provinciales i, els superiors i superiores de les congregacions religioses del territori. Ha estat la segona trobada del curs 2023-24, a les portes de les vacances, amb el propòsit que manté aquestes trobades d’estendre vincles i tractar temes d’actualitat. En aquesta ocasió el Sínode ha estat tema de reflexió principal, a càrrec dels ponents convidats, tots dos de la familia claretiana, Gna. Jolanta Kafka i P. Màxim Muñoz.
La jornada ha comptat amb la presència del bisbe de Vic Mons. Romà Casanova, que en la celebració de benvinguda, en l’homilia, s’ha referit als religiosos i religioses i la importància de la pregària amb Déu. «Estant amb el Senyor, neix i reneix l’esperança en el nostre cor perquè mirem la realitat des de la seva mirada, plena de llibertat i amor. Aquest és el repte: que Crist ocupi el centre en la nostra vida», ha dit.
Som cridats a què i per a què?
Després de la missa, s’ha donat pas a l’Assemblea, que ha començat amb la intervenció de la presidenta de l’URC, Gna. Susana García del Álamo. Som cridats a què i per a què? Aquesta pregunta ha interpel·lat els religiosos i religioses a actuar sent «constructors valents d’Evangeli encarnat», cada un en les seves realitats. Responent a la pregunta inicial ha exposat que «som cridats a ser, a estar en la primera línia de l’Església. I no hi ha prou amb estar, sinó que hem de ser testimonis».
Ha instat els presents, com a responsables de les institucions, a tornar «a posar la mirada en els fundadors», intentant com ells ser capaços de «superar les dificultats del moment i reprendre el camí una vegada i una altra». «Déu ens diu: Surt! Surt i posat en camí davant el Senyor cap al món que clama ajuda, compassió, justícia», ha dit. Insistint en la importància del llegat dels fundadors, ha destacat la responsabilitat dels consagrats i consagrades de posar-se «al servei dels altres i fer corresponsables totes les generacions de la renovació dels carismes i dels somnis dels nostres Fundadors».
La presidenta de l’URC ha subratllat el paper dels religiosos i religioses al món d’avui com a missatgers de Déu recordant-los que són «cridats a ser signe visible de l’amor i de la misericòrdia de Déu», i «convocats, a posar els ulls en Déu, a tornar a escoltar la seva crida, la seva Paraula i des del cor contagiar l’alegria de l’entrega, l’esperança en el present i futur immediat». Una missió que demana «ser testimonis coherents de vida plena nascuda en el silenci, i cuidada en el servei».
Reflexió entorn del Sínode
Des dels punts de vista de la Gna. Jolanta Kafka i del P. Màxim Muñoz, s’ha fet una valoració sobre el sínode i com aquest interpel·la els consagrats i consagrades.
Jolanta, missionera claretiana de la comunitat de Reus, ha aportat el seu raonament com a religiosa i membre de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes, explicant la seva experiència com a participant del Sínode. Ha subratllat la convicció que als religiosos i les religioses «els toca animar el procés sinodal en totes les seves instàncies». «No podem ser mers observadors sinó participants, que formen part en el corrent renovador».
L’expresidenta de la Unió Internacional de les Superiores Generals ha exposat que «el sínode ens convida a entrar en l’Església, oferint el carisma de cada un per a caminar junts i a rellegir el do carismàtic amb les comunitats i amb les famílies carismàtiques». Ha transmès també la necessitat d’un «discerniment en comú i continuat perquè l’Església continuï sent un lloc obert de trobada». Ha assegurat que «l’Església és missió i, per tant, totes les congregacions són missioneres». Per això ha insistit que «cal ser companys i companyes del camí de l’Església des del testimoni i amb la convicció de fer-nos-el propi, deixant-nos interpel·lar pels altres en les accions del dia a dia i especialment en el moment d’anunciar L’Evangeli.»
Per la seva banda el P. Màxim Muñoz ha incidit especialment en aquelles conclusions dels documents del sínode referents a la vida consagrada. Ha destacat algunes «interpel·lacions a la vida consagrada» com la necessitat de «revisar l’exercici d’autoritat» que hi ha en les comunitats, «de vegades verticalitzada i poc participativa». També el paper de la dona, sobre el qual els documents sinodals en detallen la importància i denuncien la situació d’exclusió i com cal avançar en ampliar la participació i reconeixement de la dona. A banda, ha destacat com se subratlla la implicació dels membres de la vida consagrada en l’acció social de l’Església.
Tant el P. Màxim Muñoz com Jolanta han destacat la importància de la vida consagrada i la participació que ha tingut i té en el camí sinodal, sobretot pel llarg llegat de sinodalitat que precedeix les comunitats religioses. Tal com ha esmentat el P. Màxim Muñoz, membre del govern dels Claretians, en les conclusions del sínode es percep «una gran valoració de la vida consagrada, pel testimoniatge profètic, de seguiment de Jesucrist, per saber escoltar els signes dels temps, de l’Esperit, i per la capacitat de discerniment en els diferents moments».
Altres convidats
Abans de finalitzar, s’ha dedicat un moment per informar sobre diversos temes d’actualitat. En aquest cas, han intervingut: P. Manel Gasch, per parlar sobre el Mil·lenari de Montserrat; P. Jordi Latorre, que ha informat sobre l’Institut Ciències Religioses – Don Bosco; i la Gna. Gemma Morató per presentar l’Estudi de la incidència que han tingut els canvis d’organització territorial en les ordres religioses 2010-2020.
