Data: 23 de juny de 2024
El 30 de novembre passat, la Santa Seu va retre un sentit homenatge a Etty Hillesum amb motiu del 80è aniversari de la seva mort. El papa Benet XVI, en la seva última catequesi pronunciada el 13 de febrer del 2013, també es va referir al testimoni d’aquesta dona, un testimoni commovedor. Qui era Etty Hillesum?
Som davant d’un testimoni d’una noia que, enmig de les terribles tempestes de la seva vida, va saber acollir la flama de l’esperança i convertir-se, tal com ella deia, en un bàlsam que alleugés les ferides dels més vulnerables.
Etty Hillesum va ser una jove jueva holandesa que va néixer a principis del segle passat. Era una dona sensible i de gran cultura. Durant la seva vida va patir moments de gran fragilitat psicològica. Va comptar amb l’ajuda d’un famós terapeuta, Julius Spier, que la va introduir a la lectura de la Bíblia i de les obres de sant Agustí. A partir de llavors, Etty va iniciar un profund itinerari espiritual.
Enmig de les seves crisis interiors, troba Déu en allò més profund del seu cor. Ens ho descriu amb aquestes belles paraules: «Dins meu hi ha un pou molt profund. I Déu és en aquest pou. Sovint les pedres i la sorra taponen el pou i Déu queda enterrat. Cal tornar-lo a desenterrar». També nosaltres podem descobrir Déu en el més profund de nosaltres mateixos. Ell sempre és al nostre costat i ens espera amb els braços oberts, però fàcilment deixem que les preocupacions i distraccions ens ocultin la seva presència.
La jove holandesa descobreix que Déu ha arrelat al seu interior. Aquest fet l’omple d’esperança i li dona una força immensa per suportar totes les adversitats. El testimoni d’Etty ens ensenya que paga la pena de viure malgrat les dificultats que trobem al llarg del camí.
Durant el seu itinerari, Etty té l’oportunitat de conèixer alguns textos de la Sagrada Escriptura. En llegir-los sent com si brotés del seu interior una font que estava oculta. Tant de bo nosaltres també trobem en la Paraula de Déu la font que pot satisfer els nostres anhels més profunds.
El més bonic del testimoni d’aquesta noia és que no guarda per a ella la riquesa del que ha descobert. Vol compartir amb els seus germans més vulnerables tot allò que ha rebut de Déu. Deixa escrit al seu diari que, malgrat que va tenir la possibilitat d’escapar-se del camp de concentració, va preferir quedar-s’hi. S’hi va quedar per alleujar la desesperació dels que havien de ser deportats als camps d’extermini. I ho feia amb una abraçada, un somriure o senzillament asseient-se al seu costat. La seva vida acaba tràgicament quan, amb només vint-i-nou anys, mor al camp de concentració d’Auschwitz.
Benvolguts germans i germanes, el testimoni d’Etty Hillesum ens omple d’esperança. La seva existència, curta però intensa, ens recorda que malgrat el nostre passat sempre estem a temps d’obrir-nos a Déu. Sempre podem iniciar un camí que ens vagi transformant, fins al punt de lliurar la nostra vida pels nostres germans, per no deixar-los sols i sense esperança.
